8/12/07

ESCRIC EL TEU NOM SOBRE ELS MURS DEL POEMA AMB ESPRAI DE PLUJA CENDRA.ANNA MONTERO.Poeta 1954

I algunes persones ens continuen explicant que ja hi ha igualtat entre homes i dones? Que no cal ni incidir ni parlar-ne? De què us queixeu algunes?
Doncs llegiu:
El 65% de les dones treballadores creu tenir "menys possibilitats" de promoció professional que els homes i un 30% percep que el seu salari és inferior al dels treballadors homes que desenvolupen la mateixa tasca, segons conclou l’informe del projecte europeu Equal Vertex .
Per a la seva elaboració s’han realitzat enquestes a 500 dones empleades .
Del total d’enquestades, el 32,6% ha manifestat que ser dona a la seva empresa li ocasiona "dificultats particulars". Les principals dificultats que troben les dones varien depenent dels sectors en els quals treballen. Així, la percepció de tenir possibilitats de promoció professional inferiors als homes s’incrementa fins al 84% en el cas de les dones del sector de l’automòbil i fins al 70% entre les treballadores del sector dels components.
Per la seva banda, les treballadores del sector de la farmàcia detecten el principal problema en la retribució, que el 71% considera inferior a la masculina en igualtat de càrrec i activitat.
L’accés a la formació també es veu afectat pel factor de gènere, tal com assenyalen el 41% de les enquestades. La principal causa d’aquest problema és que l’horari en què s’imparteixen els cursos resulta incompatible amb les altres responsabilitats, encara que la falta de facilitats per assistir a la formació per part de l’empresa també és una queixa bastant important (36,9%).

4 comentaris:

zel ha dit...

Hola preciosa! Jo diria que em paguen igual, eh? El que hi hem d'afegir és la diferència de promoció que s'ofereix a les dones i als homes, (en igualtat de condicions de curriculum sol ser un home qui té el millor càrrec), encara més, en segons quines tasques, les dones estem sotmeses a períodes d'observació per tal d'assegurar que ens guanyarem el respecte dels qui tenim al nostre càrrec, mentre que a ells se'ls suposa la vàlua. D'altra banda, jo sempre trobo a faltar la ignominiosa i descarada falta de sou assignat a les dones que decideixen fer les tasques de casa seva, mentre que si un altre les va a fer cobra a tant l'hora. Això és un cas de justícia social. Si jo, posem pel cas, em vull permetre el goig de plegar per un temps determinat, no ho puc fer, no cobraré. No em vull imaginar el paper d'una dona que ha d'esperar rebre (de forma vergonyosa i menystinguda) l'assignació pel manteniment propi, de les despeses de la llar... de mans del seu home. Clama al cel. Petons.

Estela ha dit...

continua sent evident que el món laboral de l´home sempre té les de guanyar.No hi ha dret haver de sentir a moltes dones dir que si haguessin nascut a un país pobre voldríen haver nascut home ja que la dona sempre està arxidiscriminada.Ens queda molta lluita.

DOLORS ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Anònim ha dit...

Feu un exercici molt senzill: Compteu quuantes columnes d'opinió hi ha a la premsa diària escrites per dones? A la premsa "estatal" la cosa és ben trista, no arriba ni de broma al 25%, però a la comarcal és quasi innexistent (El Punt, Diari de Girona). Crec que hauríem de començar a pressionar als mitjans per convèncre'ls que el punt de vista femení també hi ha d'ésser, perquè al capdevall sembla que per alguns l'únic punt de vista universal és el masculí, i el femení és, com a mínim, igual d'universal que els dels homes. Sense opinió pública no podem esperar gaire res més.
Jud