POEMA DE NADAL (JOAN SALVAT-PAPASSEIT)
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d´homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l´empedrat recolza
i els altres qui l´avencen, tots d´adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m´apar lluna plena:i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som!-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l´hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
Us desitjo BON NADAL.
i la simbomba fosca.
Així el grup d´homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l´empedrat recolza
i els altres qui l´avencen, tots d´adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m´apar lluna plena:i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som!-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l´hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
Us desitjo BON NADAL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada