Sovint davant d’una decisió se't presenten mil i un dubtes.
Hi ha direccions,actuacions o simplement accions que es poden preveure a llarg termini, el que et porta a pensar que quan sigui el moment la situació serà diferent, i per tant a deixar-les de banda.
Però, alguna vegada,quan menys ho esperes arriba un ensurt, una empenta cap a un canvi. La
decisió és difícil. Alguns creuen en tu però els dubtes, l’ encongiment de cor, les intrigues i sobretot la cerca momentània de l’esperit de l’eslògan d’un anunci de la TV, que diu :”Si no ets feliç et tornem els diners”,et fan titubejar.
Serè capaç de fer-ho i ser feliç a l'hora? Aconseguiré expressar i representar allò que sento?.
Hi ha direccions,actuacions o simplement accions que es poden preveure a llarg termini, el que et porta a pensar que quan sigui el moment la situació serà diferent, i per tant a deixar-les de banda.
Però, alguna vegada,quan menys ho esperes arriba un ensurt, una empenta cap a un canvi. La
decisió és difícil. Alguns creuen en tu però els dubtes, l’ encongiment de cor, les intrigues i sobretot la cerca momentània de l’esperit de l’eslògan d’un anunci de la TV, que diu :”Si no ets feliç et tornem els diners”,et fan titubejar.Serè capaç de fer-ho i ser feliç a l'hora? Aconseguiré expressar i representar allò que sento?.
Demanes consell a l’entorn proper i la resposta és endavant, no dubtis, però la situació esdevé neguit. Seré jo qui ho afrontarà? Vist externament no és el mateix!
Cal afrontar les pròpies capacitats sense sensibleries, sense enganys amb un mateix i en aquest procés em venen a la ment decisions anteriors, teories explicades en fòrums o en taules rodones ,conceptes com sostre de vidre, empoderament.
La dicotomia entre el si i el no, les avantatges i els inconvenients no em deixen dormir. Caldria fer un anàlisis de fortaleses i debilitats , un DAFO, com diuen en els informes, però ara més difícil, és personal.
Reflexionant recordo pensaments de grans autors com Descartes amb el "penso doncs sóc"- el jo és una realitat pensant- o bé en Kundera amb la seva idea de "sento doncs sóc"- són els sentiments allò que em constitueix- o simplement en Goleman amb la idea de que "si no hi ha harmonia entre el cap i el cor tot l’individu en paga les conseqüència".
Finalment crec que saber que quelcom és cert en el nostre cor, pertany a l’ordre de la convicció.
Després de repassar, de visualitzar situacions i de tanta controvèrsia personal quan ja estàs a punt de decidir apareix una nova incertesa : Podré compaginar l’esforç, la satisfacció de la feina ben feta amb mi mateixa i les expectatives dels altres?
La dicotomia entre el si i el no, les avantatges i els inconvenients no em deixen dormir. Caldria fer un anàlisis de fortaleses i debilitats , un DAFO, com diuen en els informes, però ara més difícil, és personal.
Reflexionant recordo pensaments de grans autors com Descartes amb el "penso doncs sóc"- el jo és una realitat pensant- o bé en Kundera amb la seva idea de "sento doncs sóc"- són els sentiments allò que em constitueix- o simplement en Goleman amb la idea de que "si no hi ha harmonia entre el cap i el cor tot l’individu en paga les conseqüència".
Finalment crec que saber que quelcom és cert en el nostre cor, pertany a l’ordre de la convicció.
Després de repassar, de visualitzar situacions i de tanta controvèrsia personal quan ja estàs a punt de decidir apareix una nova incertesa : Podré compaginar l’esforç, la satisfacció de la feina ben feta amb mi mateixa i les expectatives dels altres?
5 comentaris:
Ui, ui, que no sé si m'agrada o no m'agrada això que estic llegint. Ui ui, que ja no sé si he de patir o contràriament em puc quedar tranquil.la pensant que no marxaràs pas a l'Antàrtida a fer experiments amb els pobres pingüins que no deuen tenir pas representant sindical i això que pel nombre els en tocaria més d'un comitè.... Bé, ja em diràs...
Segur que sí!
Totes les decissions que has pres sempre han sigut encertades.La de mantenir l'amistat, com a pare dels teus fills, amb el senyor dit és d'admirar perquè alguna altra li hauria fotut la cavalleria per sobre.Li has demostrat que vals 100vegades més que ell.La de continuar a casa teva sense mascle mentre els teus fills siguin menors d'edat ja saps que no la comparteixo però com que ets tossuda i ferma ser que serà així.La de tirar endavant amb situacions difícils i no amagar el cap sota l'ala és la teva especialitat.
Les teves incerteses són normals per persones amb intel.ligència.Això denota que vals, que ets sensible i humana.No portes aquella paret d'lguns o algunes de super-persones.
Sigui el que sigui la decisió que prenguis és teva i estic segur que passats aquests primers dubtes demostraràs coratge com has fet sempre.dIGUES SI!
Una tècnica com jo no dubta de l'eficàcia del DAFO per a la pressa de decisions, però mai et donarà cap resultat sinò has escoltat primer el teu cor.
Molta sort
El cap i el cor molt sovint ens juguen "males passades", no van d'acord i els cal més serenor, però tu ets tenaç i ara no et deixaràs vèncer per les debilitats mundanes, encara que siguem de carn i os. Els/Les lliurepensadors/es són aquelles persones que també han de ser conseqüents amb les seves actuacions, sense desanimar-se per allò tan propi de la por humana a equivocar-se i del "safareig públic": "Què diran?". Ni cas; tu, endavant!
Publica un comentari a l'entrada