AMB NOVA FALÇ COMENCEM A SEGAR EL BLAT MADUR I AMB ELL LES MALES HERBES.SALVADOR ESPRIU

Aquests dos dies,31 i 1 de febrer, he participat al Comitè Nacional de la UGT de Catalunya.
Hem aprovat la gestió del Secretariat per unanimitat , després que el Secretari general fes un repàs dels principals esdeveniments dels darrers temps en que ha ressaltat que som un país curiós on ens fan creure que existeix un canvi de l’economia sobtat; de la nit al dia passem de bona a molt dolenta, o que part de la desceleració del sector econòmic de la construcció és pel creixement dels preus i l’especulació i malgrat tot som un país que segueix creixent i creant ocupació.
Veiem clar que, en passar dels 15 als 27, a Europa, ens representa l’increment de noves cultures .Parlem de la situació d’ Andorra i del paper que haurà de tenir el sindicalisme català .
En el repàs de les eleccions sindicals veiem que hem crescut, es fa una valoració positiva però podíem haver fet més . Les eleccions sindicals són les que ens donen legitimitat. Tots i totes ens hem de sentir responsables dels resultats.
Hem comentat la campanya de les sis a casa, la de posa’t a 1000, la iniciativa legislativa per l’habitatge, el traspàs de rodalies i l’acord amb el Departament de treball per acabar amb la impunitat en els accidents de treball regulant la intervenció dels mossos i policies locals.
S’ha fet un canvi de tres secretaries : Política sectorial que portarà en Camil Ros, política sindical que portarà la Pepa Sánchez, i Secretaria d’ igualtat que portarà la Raquel Gil.
A Girona durant 10 anys en Camil ha representat la cara , la paraula i sobretot els fets del sindicat. Avui se’l veia satisfet! La satisfacció d’una feina ben feta. Va arribar que només hi havia 1400 delegats i se’n va deixant-ne més de 2500. Ha aconseguit consens , tranquil·litat, i sobretot ha sabut encomanar la il·lusió necessària per fer créixer un sindicat de classe, per una UGT forta, equilibrada i arrelada al territori. A Girona el trobarem a faltar molt , sobretot en el dia a dia , però estem segurs que el seu treball en el secretariat en política industrial deixarà petjada en el nostre país.