Avui a la tarda, tot prenent el café amb una amiga-Feia temps que no parlàvem - hem fet un repàs del nostres darrers mesos. Com sovint passa entre les amistats, ha sorgit el tema dels viatges, les escapades i els caps de setmana a altres països.
Mentre comentem les darreres sortides, a sobre la taula, un diari amb la notícia : “Ryanair portarà més vols a Girona a canvi de catorze milions en tres anys”. Aquests diners sorgeixen de la Gen
eralitat, la Diputació i la Cambra de comerç.
Llegeixo tot el text, sembla que la companyia irlandesa d’aerolínia de baix cost rebrà els euros a canvi d’incrementar el nombre de vols i de contraprestacions publicitàries.
Al costat del diari hi tinc un llibre que hem editat des del sindicat UGT i la Diputació anomenat "La qualitat de les condicions laborals" i penso també, en la quantitat de jornades de responsabilitat social que des de fa diversos anys es fan conjuntament amb l’administració pública per fer prendre consciència a les empreses de la necessitat i la importància del fet.
La meva qüestió és:
Mentre comentem les darreres sortides, a sobre la taula, un diari amb la notícia : “Ryanair portarà més vols a Girona a canvi de catorze milions en tres anys”. Aquests diners sorgeixen de la Gen
eralitat, la Diputació i la Cambra de comerç.Llegeixo tot el text, sembla que la companyia irlandesa d’aerolínia de baix cost rebrà els euros a canvi d’incrementar el nombre de vols i de contraprestacions publicitàries.
Al costat del diari hi tinc un llibre que hem editat des del sindicat UGT i la Diputació anomenat "La qualitat de les condicions laborals" i penso també, en la quantitat de jornades de responsabilitat social que des de fa diversos anys es fan conjuntament amb l’administració pública per fer prendre consciència a les empreses de la necessitat i la importància del fet.
La meva qüestió és:
- És possible que l’ administració pública doni diners a fons perduts, ajudes o subvencions o faci convenis, com aquest, sense que en cap moment es parli de les mínimes condicions laborals que haurien de tenir el personal d’aquestes empreses? (De molts es conegut la realitat del treball a Ryanair!)
Gastem diners públics per promocionar les nostres destinacions , gastem diners públics per editar material referent a la responsabilitat social , a la contractació responsable. Jo em pregunto :
- No seria més fàcil incloure alguna mesura de qualitat de les condicions laborals quan signem acords i ens estalviaríem esforços i fons públics?
2 comentaris:
Has trepitjat l'ull de poll.Si a la meva botiga em fan una injecció de 14 mil.lions a fons perdut en tres anys jo també posaré més serveis pels clients i els faré enganxina de Girona per promocionar.
Crec que els diners públics no haurien d'anar a companyies privades i estrangeres que fan l'agost amb la nostra gent.
Article del diari de Girona :
QUIM OLIU L'Associació Catalana d'Agències de Viatges ha denunciat la companyia Ryanair davant els instituts de consum de les comunitats autònomes. L'Associació ha basat la denúncia en l'ocultació en el preu del bitllet i ha fet notar que la majoria de les vegades es compra un bitllet marcat a 15 euros, però quan les formalitats que després s'han de complimentar disparen el cost fins a 80 euros. L'entitat també ha denunciat que quan algú adquireix un bitllet en aquesta compa?nyia ha de renunciar a la legislació del seu país, ja que en la compra s'indica que s'aplicarà la llei anglesa i que els possibles conflictes que puguin sorgir seran coneguts pels tribunals anglesos. Té nassos la cosa!
El primer dia de Fitur (ara farà 15 dies), en el vol del dimarts vam sortir un contingent important de gironins. A l'avió érem majoria. Hi havia empresaris, gent d'organismes públics o privats vinculats al mon del Turisme de les nostres contrades i gent que anava a cobrir els estands que tenien contractats. La fira començava l'endemà amb la inauguració per part del Reis. Aquest tipus de vols que anomenem de baix cost han canviat el concepte de viatjar. Ens podem permetre els anomenats city-breaks a qualsevol destinació europea o nacional per un raonable preu del bitllet i sobretot amb l' avantatge de sortir de l'aeroport de Girona, i no haver de passar pel martiri de l'aeroport del Prat. Quina sana enveja ens feien els companys de Tarragona i Lleida, que en poc més de dues hores es desplaçaven de la seva capital al centre de Madrid amb l'AVE! Mentre es barallen a Barcelona pel traçat definitiu del tren per la ciutat, nosaltres ja podem tenir les vies fetes. Aquí, al pas que està anant tot plegat, tindrem el tren el 2015 en el millor dels casos.
Però en fi. Tornem al que anàvem. Primer, a l'hora de facturar amb Ryanair és un verdader caos. Perds com a mínim una hora, això suposant que el pes del teu equipatge no passi ni mig quilo dels permesos per la companyia, perquè et pot acabar costant més el sobrepès de la maleta que el bitllet. A uns quants els va passar. Tots els que facturàvem maletes ja havíem pagat per poder-la posar teòricament a la bodega de l'avió, perquè aquí es paga per tot. Ja dins l'avió i després que tothom hagués endreçat els equipatges de mà, em vaig adonar que havien passat uns tres quarts d'hora de més fins que vam poder sortir en direcció a Madrid. S'aprofita tant l'espai de les butaques que sort que el trajecte només dura una hora. Quedes plegat. Total, que arribem a Madrid i ves per on les maletes s'havien quedat -totes!, sí, sí totes!- a Girona. Com pot ser que un avió surti d'un aeroport amb les bodegues buides? Quin carai de control hi ha? Quins protocols se segueixen? Sort que combustible n'hi havia. Com en un aeroport com el de Girona, que com a molt pot tenir dos avions que surtin allò que podríem dir en un interval de 5 minuts, es quedi un carro de maletes allí al mig i ningú sigui capaç de preguntar de qui son? Com pot el comandant de l'avió sortir sense mirar si tenien la càrrega finalitzada. Encara hi estic donant voltes i no sóc capaç d'entendre-hi res.
Total, tots vam quedar amb cara de pop bullit i resignats. Com que a Madrid no hi havia ningú de la companyia, ves a fer la reclamació de l'equipatge... Una hora més i com la majoria dels companys de viatge a comprar el kit bàsic de supervivència per passar la primera nit a Madrid només amb el que portàvem a sobre. La majoria vam haver d'anar de rebaixes. Sort que n'és temporada perquè al final ens hauria sortit més a compte anar amb el preu d'un bitllet de tarifa reduïda 8 dies al Carib amb tot inclòs. També teníem una altra solució, que era trucar a un telèfon de Dublín i explicar el que ens havia passat. Tot plegat, una autèntica vergonya. Encara vam tenir sort que l'endemà a la nit ens van arribar les maletes. Aquesta es la crònica d'un maleït viatge amb Ryanair dels gironins que vam acabar anant de rebaixes a la capital.
Publica un comentari a l'entrada