Cap de setmana del 9 de març de 2008

Aquest cap de setmana he viatjat fins a Granada. Mig per feina, mig per desconnectar.

En arribar un taxi ens recull a l’ aeroport, davant nostre una autovia fantàstica que ens porta al centre de la ciutat .El taxista molt amable ens va explicant coses d’ Andalusia, en un moment clau ens comenta que ha estat fa poc a Catalunya i sembla que estem igual que fa 20 anys enrera, que hem avançat poc. Comenta nosaltres, els andalusos, no paguem les carreteres com vosaltres!.i així va explicant: l’atur especial del camp que només existeix allà..., les ajudes per habitatge...
Després, el vespre, anem a “tapear”, veiem que una copa de vi i un plat de “ pescadito frito” 1 €, per tant l’ IPC no deu ser com el català ja que aquí ens costaria molt més.
La Montse comenta , fa molts anys que som solidaris, a Catalunya anem pagant impostos i a Espanya van millorant.
Estic convençuda que tothom qui viatja s’adona dels comentaris de la Montse i del taxista. Torno diumenge més convençuda que mai i a l’hora pensant que l’objectiu de la independència és clar i contundent.
A la tarda votacions,sondejos, escrutini i resultats.
M’adono que penso com una minoria, i això que, després del mini viatge pensava que tenia la raó i que no calia fer pedagogia. Ens caldrà seguir treballant per tenir una majoria social que ho vegi clar.
Ha guanyat el PSC caldrà estar amatents a les decisions tan socials com nacionals. Necessitarem una feina ben feta , que es demostri que ens cal ser socialment d’esquerres i nacionalment catalans per avançar com a país, com a nació i com a estat.