24/3/08

LA MORT EL PERSEGUEIX,DE VEGADES A TRAVÈS DEL SEXE,DE VEGADES REAL,DE VEGADES DINS DELS SEUS SOMNIS.MONTSERRAT ROIG, parlant d' ELL.

QUI ÉS?..............................................................
Aquesta setmana, concretament el dijous, es commemora l’aniversari de la seva mort ,.

Va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra inèdita.
El gran reconeixement li arriba el 1975 amb la Lletra d´Or, i el 1978 amb el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes. Explicava la seva dona que en el moment de rebre aquests premis unes llàgrimes li queien dels ulls i els dos s’emocionaven de pensar en les penúries que havien passat junts durant molts anys,penúries que arriben a la destitució de la seva feina , a ser objecte d'amenaces per telèfon i d'altres escarnis, tot per estimar i defensar la seva cultura lingüísticament .
Molts i moltes el vam descobrir al mateix temps que La Nova Cançó.
Els temes recurrents en la seva poesia són la fam, el sexe, la mort i l’amor,la guerra i la dura postguerra.

La part d’un bell poema seu:
"Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.
5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
"

1 comentari:

Anònim ha dit...

El poema preciós!
L' autor V.E. no?