SOM DE LA MIDA DELS NOSTRES SOMNIS .LILIAN FRAGA.Arquitecta i dissenyadora

Davant les noticies dels mitjans de comunicació El punt i el diari de Girona , com a regidora d’acció social, haig de dir que des de l’ Ajuntament treballem per buscar solucions a llarg termini i a curt.Però com tothom sap en una negociació compten els tempus i els plantejaments , no hi ha mai ni blanc ni negre, no hi ha ni raó exacta ni mentida directa però sovint elements externs o distorsions en un moment donat alenteixen el procés.
Crec que durant aquest temps hem acostat diferències per mitjà del consell de convivència i totes les parts hem consensuat idees i solucions. Crec que estem treballant en una bona línea.
Dit això, el dijous en el ple municipal,la intervenció del grup de veïns i veïnes del carrer Figueres crec que és del tot lleial,tothom ha de participar en les decisions municipals i sovint les queixes i les felicitacions s’haurien de transmetre directament. Ells es queixaven de l’ocupació de via pública. Tothom té dret a passar per la vorera es deia i hi estem totalment d’acord, per això s’han regulat també les normatives urbanístiques de l’ocupació de via pública i cal que ens mirem bé les terrasses, bars , les parades del mercat etc... però també van parlar de respecte, i aquí sí que ens cal tenir clar la memòria històrica, el respecte per a tothom i per la llibertat individual de ser catòlic, musulmà,evangelista, mormó,agnòstic o ateu !.
Jo visc al carrer Figueres i hi vaig arribar fa 27 anys provinent d’una altre carrer del mateix municipi,en aquest temps gairebé tot eren cases baixes i familiars però amb el boom urbanístic de finals dels 80 he vist canviar la fisonomia del carrer,créixer molts pisos que han estat habitats per gent d’altres cultures que no eren la catalana.Avui, davant de casa meva mateix, a l’altre costat de carrer hi ha quatre pisos , en un hi viu una família provinent del Marroc, en l’altre uns d' Andalusia, els de sobre de Colombia i ara han vingut uns joves de l’est i el que ens permet la bona convivència és la cohesió social que aporta una mateixa llengua,i el coneixement de ser a Catalunya. Entendre’ns quan enraonem,i respectar-nos quan diem bon dia al matí i quan el vespre ens diem bona nit, quan anem a treballar i quan participem en la vida col·lectiva del municipi.
La confessió espiritual que té cada persona pertany a la llibertat personal, la convivència i el carrer pertanyen a la llibertat social, per a tothom!.La cultura és canviant però té les bases en la història d’un poble, d’una nació i aquesta és Catalunya i així ens cal respectar-ho!
No busquem conflictes a on no n’hi ha, tant els representants municipals com en Hussein Houban com a representant del col.lectiu musulmà treballem per millorar i solucionar els esdeveniments que van sorgint.