Ahir mateix escoltava de l’ Antón Costas , catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona, en la presentació de l’anuari sociolaboral de la UGT, exemples per explicar la situació d’evolució dispar que han seguit els salaris reals i el cost de la vida en els últims anys. Ell deia, si ens imaginem una tisora en que un full són els salaris i l’altra costat el cost de la vida ,l última dècada hem vist com aquesta tisora s’ha anat obrint , i agafant entre les fulles un nombre creixent de col.lectius.
És evident que els salaris han tingut una pèrdua de poder de compra provocada per la inflació.
A la pregunta de què han de fer els sindicats davant la bretxa creixent , la resposta és endurir la negociació salarial i exigir un salari que cobreixi els costos de la vida? Pressionar a favor d’una política de salaris mínims, com a EEUU o Regne Unit o Taiwan i Corea que combinada amb d’altres mesures pogués reduir la magnitud del problema?
Segurament,reflexions i respostes molt diferents al que em comentava aquesta tarda un periodista gironí quan em demanava el nostre parer referent a la moda que alguns empresaris han instaurat a comarques gironines, i d’altres indrets, de demanda de nova moderació salarial i de no pactar l’ IPC en els convenis o acords de negociació col·lectiva per fer front a la crisi.
Cal dir que entre el 1997 i 2007, temps de bonança econòmica , els treballadors i treballadores ja hem fet els deures , les empreses han fet el mateix?, S’ han fet les inversions en actiu fix i en capital humà, que correspondria ?
Alguns el que reclamen és que en temps de crisi es mantinguin els mateixos o superiors beneficis que en temps de bonança, i al mateix temps, aprofitar per carregar les culpes als treballadors i treballadores. I això sí., que no!!!
És evident que els salaris han tingut una pèrdua de poder de compra provocada per la inflació.
A la pregunta de què han de fer els sindicats davant la bretxa creixent , la resposta és endurir la negociació salarial i exigir un salari que cobreixi els costos de la vida? Pressionar a favor d’una política de salaris mínims, com a EEUU o Regne Unit o Taiwan i Corea que combinada amb d’altres mesures pogués reduir la magnitud del problema?
Segurament,reflexions i respostes molt diferents al que em comentava aquesta tarda un periodista gironí quan em demanava el nostre parer referent a la moda que alguns empresaris han instaurat a comarques gironines, i d’altres indrets, de demanda de nova moderació salarial i de no pactar l’ IPC en els convenis o acords de negociació col·lectiva per fer front a la crisi.
Cal dir que entre el 1997 i 2007, temps de bonança econòmica , els treballadors i treballadores ja hem fet els deures , les empreses han fet el mateix?, S’ han fet les inversions en actiu fix i en capital humà, que correspondria ?
Alguns el que reclamen és que en temps de crisi es mantinguin els mateixos o superiors beneficis que en temps de bonança, i al mateix temps, aprofitar per carregar les culpes als treballadors i treballadores. I això sí., que no!!!
4 comentaris:
He leido tu comentario,no entiendo muy bien el catalan pero voy aprendiendo.
Los trabajadores no es que cobremos menos, lo que pasa es que la cantidad nos sabe a poco por lo que cuestan los menesteres básicos para vivir.
Siempre empiezas con una frase de mujer?
Todos los escritos tienen una incorporada en el inicio?
Ja ho pots ben dir, sempre, sempre, finalment la pressió recau sobre els treballadors, és l'eterna serp que es mossega la cua. I tan que en aquest temps de bonança tampoc ens han donat res més que allò just segons s'IPC i encara, i ara, quan veiem que el nostre sou no arriba enlloc, encara el volen congelar, sabent que el consum es frenarà encara més, ens endeutarem fins als ovaris i la recessió està assegurada, perquè finalment, qui gasta? Els de a apeu movem el comerç i si el comerç no tira...i si els sous no donen per comprar...
Ai, coi, no podrien de deixar de gastar en allò que no toca? No podrien per decret llei rebaixar els sous dels dirigents?
Cada dia cobrem menys, i ningú és capaç d'arribar a final de mes amb algun diner al banc.A partir del dia 20 hem de fer mans i mànigues com diuen els meus avis per tirar endavant.No us deixeu engatussar!Baralleu-vos si convé ! Els empresaris només miren els seus beneficis i no que l'empresa vagi bé o no!!
Per a l'amic anònim!
Baralleu-vos si convé?
Convé i molt, però el temps verbal emprat indica que esperes que altres es barallin per a tu!
Formula incorrecta!
El correcte fora:
"BARALLEM-NOS"
És el únic camí, no descarreguis la teva-nostra responsabilitat en altres!
Recorda que l'únic combat que es perd és el que s'abandona!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada