Aquests dies he viatjat a la Xina amb una delegació de 6 persones de la UGT de Catalunya, encapçalada per Pepe Alvarez,fruït d’ un intercanvi amb la Federació de sindicats de Xina.El que he vist ,em fa reflexionar,com a primera impressió , així:
La Xina és un país especial!! Molt especial!!!
És un estat comunista que es regeix per un règim de partit únic però en el que s’ha privatitzat l’economia , amb el que comparteixen la ideologia comunista amb una pragmàtic consumisme.
Pels carrers diferències abismals: cotxes immensos de grans marques i de vidres negres i al costat carretons amb cartrons traginats per un ase,edificis de disseny de 60 i 80 pisos a barracons de fusta, hutongs (carrerons) de terra sense clavegueram amb avingudes espectaculars o escalextrics d’autopistes, gent de tota mena: cares rodones o ovalades, baixets i alts, combinacions de roba occidental amb algun vestit típic de zones rurals, moltes persones fent cua per qualsevol esdeveniment...
A les empreses :Tecnologia i innovació punta o fàbriques que no s’ensenyen i ens diuen que ni existeixen...
Molta contaminació, boirina sempre en el cel. Allà tens clar que ens estem carregant el planeta i que cal fer molt més del que fem, no per millorar, sinó tan sols per conservar.
En economia també penso en una forta dicotomia, per una banda el país amb el quart PIB més alt del món, una superpotència emergent en quan a innovació i desenvolupament, una moneda sobrevaluada (100 yuans= 8,9 € ) però una mà d’obra barata, el que permet un comerç internacional important però un consum intern molt baix.
Hem visitat Beiging (16,32 milions d’habitants), Sanghai ( 18,58 milions d’habitants) i Hangzhou .
Es important saber que aquest mateix any, el gener passat, ha entrat en vigor la nova llei de contracte de treball, que planteja l’existència d’un contracte escrit per mantenir una rel
ació laboral, la indemnització per acomiadaments d’un mes per any treballat,la regulació de la jornada de treball o de les hores extres,la contribució al fons social de pensions (15%) i la negociació col·lectiva. S’ha obert una finestra estratègica.Malgrat tot, em queda un nou raonament per desxifrar o les empreses i els xinesos controlaran el mercat i engoliran el comerç internacional sota els efectes dels interessos asiàtics o ells mateixos petaran per les seves pròpies contradiccions.
I finalment, quelcom que cada vegada és més evident, els problemes i les solucions cada vegada més han de ser a nivell global: "pensem localment per actuar globalment i a l’hora treballem globalment per solucionar localment".
3 comentaris:
Benvinguda Dolors, ja quedarem per parlar directament del que has viscut aquests dies.Una forta abraçada.
Es un tema interessant i motivador el de l`econonia Xinesa. Ple de duptes i de paranys que juguen amb foc amb el risc de sortir-ne escaldats o creant un nou moviment socioeconomic.
Pero Globalitzar tambe es perillos, crec que l`humanitat ha de canviar i molt per poguer ser mes global, desde la localitat.
Salut i benviguda a l`Empordà, per sort encara poc enboirat de contaminaciò.
Jo, saps, no hi crec pas gens amb la globalització tal i com ens l'han venuda. Hi ha d'haver una altra manera de viure i de relacionar-se, des de la pròpia idiosincràsia i cap a la interculturalitat, no pas cap a l'assimilació ni la importació de models absurds descontextualitzats, globalitzar els drets i els deures, però no pas uniformitzar segons quins modes de vida i apartar i ignorar els qui encara no són al mapa. Bufff!!!!
Publica un comentari a l'entrada