Ahir vam organitzar la I jornada de Solidaritat !
El títol era provocador : On van els diners de cooperació del municipi?
No volíem explicar directament cada un dels projectes en que cooperem com a municipi, sinó que la intenció era visualitzar el què fem, el perquè ho fem i com ho fem. Era un exercici de transparència més enllà del consell de cooperació .
Tenim clar,que el creixement basat en el consum, no ha anat acompanyat d’una
millora del repartiment de la riquesa en el món. I malgrat aquest temps o cicle de bonança ,en el darrer any han augmentat en 75 milions les persones que passen gana, es calcula ja 923 milions que literalment no tenen què menjar. L’any 2007 les desigualtat van augmentar en 5 de les 7 grans regions del món, el 80% de les persones treballadores viuen amb menys de 2 € al mes i així podríem continuar ...amb moltíssimes dades.
Va ser una tarda de reflexió. Agraeixo les explicacions de la Mercè Vidal de nutrició sense fronteres, de la Cèlia de Creu Roja,d’en Jordi Planas amb l’agenda llatinoamericana i de la Marta Marqués i la Gemma Cruset amb la seva experiència a Argentina, però em va sobretot copsar el documental de la Fina Sensada de l’expe
dició al Txad de “Mans que curen”.
Les paraules d’ en Fernando Fonseca, sempre són encoratjadores per descobrir persones que viuen la cooperació més enllà del que és comú, ell ho defineix com un sentiment i estic segura que ho viu així! En Fernando fa molts anys que li segueixo algunes vivències i sempre que l'escolto aconsegueix tornar-me a "sensibilitzar".Sap expressar el sentiment de la cooperació i el sentiment de la lluita en el millor.
El títol era provocador : On van els diners de cooperació del municipi?
No volíem explicar directament cada un dels projectes en que cooperem com a municipi, sinó que la intenció era visualitzar el què fem, el perquè ho fem i com ho fem. Era un exercici de transparència més enllà del consell de cooperació .
Tenim clar,que el creixement basat en el consum, no ha anat acompanyat d’una
millora del repartiment de la riquesa en el món. I malgrat aquest temps o cicle de bonança ,en el darrer any han augmentat en 75 milions les persones que passen gana, es calcula ja 923 milions que literalment no tenen què menjar. L’any 2007 les desigualtat van augmentar en 5 de les 7 grans regions del món, el 80% de les persones treballadores viuen amb menys de 2 € al mes i així podríem continuar ...amb moltíssimes dades.Va ser una tarda de reflexió. Agraeixo les explicacions de la Mercè Vidal de nutrició sense fronteres, de la Cèlia de Creu Roja,d’en Jordi Planas amb l’agenda llatinoamericana i de la Marta Marqués i la Gemma Cruset amb la seva experiència a Argentina, però em va sobretot copsar el documental de la Fina Sensada de l’expe
dició al Txad de “Mans que curen”.Les paraules d’ en Fernando Fonseca, sempre són encoratjadores per descobrir persones que viuen la cooperació més enllà del que és comú, ell ho defineix com un sentiment i estic segura que ho viu així! En Fernando fa molts anys que li segueixo algunes vivències i sempre que l'escolto aconsegueix tornar-me a "sensibilitzar".Sap expressar el sentiment de la cooperació i el sentiment de la lluita en el millor.
En resum: Reflexió, agenda, Àfrica, cooperació, vivències que marquen i ajuden a un món millor!
4 comentaris:
Realment va ser una tarda agradable i vam viure més de prop aquells petits projectes que amb voluntat d' ajuda aprovem des del consell.
Seria magnífic poder arribar més lluny, però,si més no,aquest granet de sorra ja significa molt . Una abraçada Dolors.
Dolors , què tal estàs? Continues enyorant allò que no has tingut? Petons . Cuida't molt.
Ens veurem.
Marta
Vida, sort, petons, amistat, proximitat i confidència, amb un pessic d'humor i un pilonàs d'estimació...juntes!
"Carpe diem i mira el teu horitzó" n'hi ha milers que valen molt més, ja saps de que et parlo!!
Petons, salut, i records des de molt lluny.
M.
Publica un comentari a l'entrada