Ahir a Torroella de Montgrí , les Xibeques del Cau van inaugurar una exposició de fotos i textos anomenada QUI TÉ ROBA PER RENTAR?
És una reproducció d’un seguit de fotos, escrits i plafons que recullen el treball de tot un grup de dones del barri d’ Horta, que durant tres anys han treballat en cercar i explicar la documentació referent a les bugaderes. Feina femenina que durant molt temps portaven a terme les dones del nostre país i d’altres mons (i sovint continuen fent , encara que d’una altra manera).
Van voler recuperar la història de les rentadores i bugaderes,com a homenatge a aquest ofici. Inclou una mostra de les condicions d’aquesta feina, que malgrat caracteritzar-se per la seva duresa i per tractar-se d’una feina molt feixuga, ha estat assignada històricament a les dones, tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit familiar. Però també la idea de fer la bugada en companyia,el safareig sense complexos , o rentar els draps bruts dels altres...
Qui té roba per rentar?,És el crit amb el que les bugaderes recorrien els carrers de Barcelona.
A part de l’exposició,va ser interessant el diàleg i la conversa que vam mantenir, van sorgir molts pensaments i idees, des de les diferències salarials,les laborals i idees de bones pràctiques com la que ens van explicar: posar un pòsit per cada feina que durant el dia fem, alguna havia omplert una porta entera i s’havia adonat que és impossible que el dia tingui només 24 hores per una dona!
Bona manera de començar a pensar el perquè del dia de la dona treballadora, que aquest any tindrem la sort de gaudir l’acte institucional de la Generalitat,Institut Català de les Dones, de comarques gironines a Torroella de Montgrí, a Can Quintana el proper dissabte dia 7 a les 12 del migdia! Us hi esperem a totes i tots!
És una reproducció d’un seguit de fotos, escrits i plafons que recullen el treball de tot un grup de dones del barri d’ Horta, que durant tres anys han treballat en cercar i explicar la documentació referent a les bugaderes. Feina femenina que durant molt temps portaven a terme les dones del nostre país i d’altres mons (i sovint continuen fent , encara que d’una altra manera).
Van voler recuperar la història de les rentadores i bugaderes,com a homenatge a aquest ofici. Inclou una mostra de les condicions d’aquesta feina, que malgrat caracteritzar-se per la seva duresa i per tractar-se d’una feina molt feixuga, ha estat assignada històricament a les dones, tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit familiar. Però també la idea de fer la bugada en companyia,el safareig sense complexos , o rentar els draps bruts dels altres...
Qui té roba per rentar?,És el crit amb el que les bugaderes recorrien els carrers de Barcelona.
A part de l’exposició,va ser interessant el diàleg i la conversa que vam mantenir, van sorgir molts pensaments i idees, des de les diferències salarials,les laborals i idees de bones pràctiques com la que ens van explicar: posar un pòsit per cada feina que durant el dia fem, alguna havia omplert una porta entera i s’havia adonat que és impossible que el dia tingui només 24 hores per una dona!
Bona manera de començar a pensar el perquè del dia de la dona treballadora, que aquest any tindrem la sort de gaudir l’acte institucional de la Generalitat,Institut Català de les Dones, de comarques gironines a Torroella de Montgrí, a Can Quintana el proper dissabte dia 7 a les 12 del migdia! Us hi esperem a totes i tots!
1 comentari:
Perdona reina, ja saps que els meus dies en tenen 30, d'hores, o no recordes quan en vam comprar quatre per poder fer de les nostres? jejeje
Publica un comentari a l'entrada