SI NO ESCRIVÍS ÉS COM SI NO EXISTÍS .MONTSERRAT ABELLÓ -2008

El proper dijous dia 26 al museu de la mediterrània un acte literari : “Montserrat Abelló” !
Montserrat Abelló i Soler neix l'1 de febrer de 1918, a la ciutat de Tarragona. Com que el seu pare era enginyer naval i el canviaven sovint de destinació, l'autora va passar la infantesa no només a Tarragona sinó també a Cadis, Londres i Cartagena. El 1935 cursa estudis a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on forma part del cercle d'alumnes del poeta Carles Riba. En esclatar la Guerra Civil espanyola es presenta a les oposicions convocades per a substituir els professors mobilitzats, i obté el primer lloc per a exercir de professora d'anglès en un institut públic de Barcelona. En acabar la guerra marxa exiliada amb el seu pare, primer a França i després a Anglaterra, on treballa amb grups estudiantils d'ajuda als refugiats de tot Europa. Mentre és a Londres comença la II Guerra Mundial, i el 1940 es trasllada a Xile, A partir dels anys cinquanta es dedica a escriure i a traduir, a més de fer de professora d'anglès a l'escola suïssa al Braemar School de Santiago de Xile. El 1960 torna a Barcelona i comença a treballar com a docent a la Institució Cultural del CIC on continua fins a jubilar-se. El 1963, editat per Joaquim Horta i amb pròleg de Joan Oliver, publica el seu primer llibre de poemes: Vida diària. Al llarg dels anys 70 es llicencia en Filologia anglesa i s’especialitza en l'estudi comparat de la fonètica anglesa i catalana i les possibilitats d'aplicació a l'ensenyament. El 1980 Txiki Berraondo posa música a un poema seu pertanyent al recull Vida diària que publica la revista Dones en lluita. "La Sal, Edicions de les Dones", reedita el 1981, Vida diària, afegint al volum un nou poemari de l'autora: Paraules no dites. En aquesta època s’interessa per les poetes anglosaxones i comença a traduir-ne obres al català, com ara Arbres d'hivern i Ariel (amb Mireia Mur) de Sylvia Plath, o Atlas d'un món difícil d'Adrienne Rich, entre d'altres. El 1986 publica el seu tercer poemari, El blat del temps, amb pròleg de Maria Àngels Anglada. L'any 1990 publica un altre recull de poemes, Foc a les mans, prologat aquesta vegada per Maria Mercè Marçal. Aquest mateix any s’encarrega de coordinar l'espai de poesia de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, a Barcelona. Dos anys més tard, en el marc del Congrés Mundial del PEN, tradueix a l'anglès i al català els treballs de tots els participants al Festival de Poesia i al recital Paraula de Dona. Aleshores es crea el Comitè d'Escriptores del PEN Internacional i el seu corresponent homònim a Catalunya, centre on Montserrat Abelló participa des dels inicis. El 1995 publica els poemaris L'arrel de l'aigua i Són màscares que m'emprovo..., que mostren ja plenament la maduresa de l'autora. L’any 1998 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a traductora. Aquest mateix any publica el poemari Dins l'esfera del Temps, que obté el Premi de la Crítica Serra d'Or de Poesia 1999. L’any 2002 l’editorial Proa reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules (1963-2002), guardonat amb el premi Cavall Verd-Josep Ma. Llompart de poesia (2003), el premi de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica (2003) i la Lletra d'Or del mateix any. També rep el premi Cavall Verd-Rafael Jaume del 2007 per a la traducció de Sylvia Plath Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), i el maig del 2008 és guardonada amb el premi Jaume Fuster, concedit anualment pels socis l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Actualment Montserrat Abelló és considerada per a la crítica com a una autora fonamental per a la poesia i la traducció catalanes de la segona meitat del segle XX. La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies poètiques publicades durant els últims anys, com ara Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Cartografies del desig (1998), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Memòria de l'aigua (1999). És sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Es la mare d'en Miquel Bofill, senador,company i veí de Torroella de Montgrí.