L’empresa Hutchinson de Palamós presentarà el proper dia 1 d’abril, segons ha comunicat, un ERO per fer fora 211 treballadors, dels 445 que queden a la planta. Ja estava afectada per un ERO temporal des del gener, i es preveia que durés fins al maig.
Evidentment és exagerat acomiadar la meitat de la gent que hi treballa!.
L’empresa Trety de Maçanet presenta un ERO per acomiadar 289 treballadors/es, tot i que cal dir que a part de la baixada de producció pel tema de la crisi, que comenta l’empresa, també cal recordar que s’emporta al Marroc tota la secció de tall.
500 persones!!!!
I així anem registrant més atur. Seran 50.000 persones, ja, aquest proper mes?
Quan es fan públiques les dades d’atur, hi ha gent que ho assimila a la idea de persones que cobren una prestació, jo sempre penso el mateix, aquestes persones no hi són per gust, ni perquè ells vulguin, són persones que han estat acomiadades!!! .I això és molt trist!.
Tothom ho passa malament , uns perquè veuen el futur incert i altres perquè ja han passat la ratlla de la incertesa i arriben a la de la desesperació.
I mentre, els empresaris (amb corbata ) fan una jornada al carrer (ells no diuen que es manifesten) a Madrid (suposo que queda millor que a Catalunya) .!!
No estic segura que les mesures en la política del govern estatal de Zapatero sigui la mateixa que la de l’ Obama (New Deal), crec que a EEUU aquesta vegada són més decidides, però sí sé, que estic d’acord amb la opinió de Vicenç Navarro, dient que les mesures han d’anar especialment dedicades a no comprometre l’estat del benestar i a preservar la igualtat d’oportunitats. Un bon article, per mi,que fa dies vaig llegir:
http://reggio.wordpress.com/2009/02/21/la-banca-y-el-desempleo-de-vicenc-navarro-en-rebelion/
I així anem registrant més atur. Seran 50.000 persones, ja, aquest proper mes?
Quan es fan públiques les dades d’atur, hi ha gent que ho assimila a la idea de persones que cobren una prestació, jo sempre penso el mateix, aquestes persones no hi són per gust, ni perquè ells vulguin, són persones que han estat acomiadades!!! .I això és molt trist!.
Tothom ho passa malament , uns perquè veuen el futur incert i altres perquè ja han passat la ratlla de la incertesa i arriben a la de la desesperació.
I mentre, els empresaris (amb corbata ) fan una jornada al carrer (ells no diuen que es manifesten) a Madrid (suposo que queda millor que a Catalunya) .!!
No estic segura que les mesures en la política del govern estatal de Zapatero sigui la mateixa que la de l’ Obama (New Deal), crec que a EEUU aquesta vegada són més decidides, però sí sé, que estic d’acord amb la opinió de Vicenç Navarro, dient que les mesures han d’anar especialment dedicades a no comprometre l’estat del benestar i a preservar la igualtat d’oportunitats. Un bon article, per mi,que fa dies vaig llegir:
http://reggio.wordpress.com/2009/02/21/la-banca-y-el-desempleo-de-vicenc-navarro-en-rebelion/
4 comentaris:
Es cert, si no es prenen decissions mes arriscades, aixó si amb sentit comu i seny, no es pot anar veient una via de sortida a questa crisis,que com molt be dius no podem permetre que dilapidi el sistema de benestar social que tenim ara.
Crisis probablement provocada per la confiança cega en un sistema financer no gaire transparent i usurer, que a estat jugant fins al limit.
No sera facil pero si es possible de retrovar les bones cinercies.
dolors, també em preocupa uns nous pobres, els petits empresaris que es queden sense feina. Aquests no tenen atur. Pobres de cop i volta.
Mentrestant les caixes fan el que volen, han deixat de ser socials.
Francesc , tens raó tornar la confiança és complicat però creant sinergies entre tots ens en sortirem bé. De fet els economistes diuen que hi ha hagut 155 crisi financeres des de la del 29,i sempre ens n'hem sortit!
David, els autònoms han perdut mot en aquesta nova crisi. De fet a comarques gironines només aquest mes 600 autònoms han plegat. Esperem que el tema de la liquiditat que és el que els fa més mal a ells se solucioni amb les noves mesures i avals del govern !
Jollons, si han perdut, veniu a casa meva i en Miquel, amb la seva feina de dia a dia us ho explicarà, i això que, mirant-ho sindicalment i paritàriament, no ho pot fer millor, tres treballadors, un home, una dona de més de 55 anys llogada fa menys d'un any, i una noia immigrant, jova i amb dues criatures petites... i ja veurem...
Publica un comentari a l'entrada