JO HI VAIG SER!!

Jo hi vaig ser!!
Com en tants d’altres esdeveniments personals o socials,sovint el que ens queda amb el pas del temps és el jo hi vaig ser!
Les vivències històriques s’uneixen amb les sentimentals, amb les il•lusions,amb la confusió i la convicció del moment, però queda el plaer d’haver viscut la intensitat del fet , el significat col•lectiu i social esdevé objectiu del personal i així la celebració del 31 aniversari de la revolució sandinista es converteix en revolució de 1000 colors i de molts noms.
Us puc jurar que Nicaragua camina, avança amb pas ferm. És una terra seductora amb núvols i sols excepcionals, amb barreja de xafogor i brisa, amb persones confiades, alegres, il•lusionades o assaltants d’arma blanca en ple carrer, però segur que amb moltes possibilitats de progrés col•lectiu i personal.
Aquests dies, els carrers eren negres i roig, els busos , les activitats, tot l’entorn de Managua tenia la flaire del triomf electoral del 1979, però el que més em va sobtar són les seves actituds:
1/ una actitud de militància absoluta amb la causa sandinista , de creure’s en el país, d’avançar contra el neoliberalisme,de guanyar una causa justa amb els més dèbils, amb els més pobres...
2/ una actitud de memòria històrica .Altrament el 83 % de la població nica és menor de 45 anys , això implica que 5 milions dels 5,8 milions d’habitants de Nicaragua no havien nascut o tenien menys de 14 anys durant el temps de la revolució i tot i que tenen clar que no es rescata l’esperança, ni del passat ni es construeix un futur amb les derrotes del passat sí que és important conèixer la nostra història i això a Nicaragua ho fan bé :No hi ha congrés , tertúlia, debat o reunió familiar que no s’expliquin els esdeveniments de la història pròpia.
La revolució sandinista ha establert un model de cohesió social i de pertinença nacional gracies al sentit de identificació d’una comunitat que se sent protagonista i participant del avenços . construeixen nació tant en el sentit polític –econòmic-social-cultural com en el sentit integral holístic, en que la inclusió és un dels objectius determinants i això és el que jo voldria per Catalunya.
En aquests moments, penso que tant Catalunya com Nicaragua continuen necessitant felicitat i eufòria –com diu Mazoni: “no n’hi ha prou de la felicitat, necessito eufòria”-per avançar en política nacional i social-
Eufòria amb militància activa i amb memòria històrica per a la veritable independència dels pobles!!