21/10/10

UN NOU MAIG DEL 68 ?


Sabem que Camerón i el govern britànic han presentat el Pla més dur des del 1945, després de la guerra mundial, amb retallades socials i laborals impensables fa un temps : reducció d’un 20 % dels funcionaris ,de 490.000 llocs de treball de la funció pública, retallades de les prestacions dels aturats, de les ajudes a les famílies , de les subvencions als habitatges …!
Els sindicats francesos porten deu dies de vaga general en el sector del transport i de grans mobilitzacions, mentre el govern de Sarkozy no escolta a la gent del carrer i continua amb el seu pla, però el partit socialista de França s’aliena amb els vaguistes, els estudiants i està en contra de la pujada de l’edat de les pensions de 60 a 62 en alguns sectors, i de 65 a 67 a altres, mentre aquí el partit socialista del govern és qui ens fa les retallades laborals i socials .
Els mitjans de comunicación fan un seguiment de la vaga a França exhaustiva , i descriptiva , fins i tot ensenyen com en les mobilitzacions s’han cremat 20 cotxes, i hi ha piquets a per tot arreu, i ho comenten amb certa normalitat, mentre aquí ,abans i després del 29- S hi va haver una aferrissada persecussió dels sindicats i de les seves democràtiques actuacions .
La meva pregunta és :els governs actúen diferent si són de dretes o d’esquerres o depen de si están en el govern o a l’oposició en cada moment? A qui haurem de votar, potser ens caldrà demanar a cada partit que porti un programa electoral per si l’economia va bé i un altre per si hi ha recessió, per saber a què tenir-nos, no?
El que està clar és que som davant de canvis fonamentals en el sistema i en el tipus de valors vigents ,així com en les estructures socials , polítiques , econòmiques i de poder. Cal que a manera individual i col.lectiva reflexionem en què som, d’on venim, cap a on volem anar i sobretot què volem per a la nostra gent , els joves I els grans , homes I dones.Què és la justicia socials i com la pensem defensar? Quins són els nous marcs on pot trobar sentit la nostra vida? I quin ha de ser l’art de gestionar la incertesa en moments de canvi?
Un llum d’esperança és, que avui també llegia, que els joves estudiants francesos en mig de la mobilització canten que no volen aquest govern ni les seves polítiques i que el que volen és un nou maig del 68!