ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE GIRONA PERDEM UN LLENÇOL A CADA BUGADA

Girona , és la demarcació catalana que perd més poder adquisitiu .
L’increment salarial mitjà pactat en convenis col.lectius a Girona és fins ara del 1,87 % , per tant representa un 1, 03 menys del que hem tingut de pujada de preus (taxa d’inflació interanual és del 2,9 %), i els convenis que es regeixen per l’ IPC català o estatal també perden perque aquest és inferior del de Girona. Com poden les patronals demanar que per millorar la competitivitat que no s’actualitzin els salaris ?com anirem a comprar els treballadors /es de comarques gironines si cada vegada tot és més car i els nostres salaris perden mes darrera mes? Però aixó no és tot, els pensionistes de les nostres comarques tenen una pensió mitjana més baixa que a la resta de demarcacions,la mitjana és 117 € menys que la de Catalunya . (Girona 784 versus 901ª Catalunya).
Davant aquest panorama no és fácil que ara que ha començat la campanya electoral hi hagi dibuixant s que que anomenin “comença la campanya de la crisi” i el rerafons sigui la catedral de Girona!!
I més complicat encara ho tenen,els aturats, els joves nini, els joves sisi, els col.lectius amb dificultats, els que d’entrada a cop de decret han perdut el 5%.....
La campanya electoral ha de servirnos per informar-nos d’allò que ens incombeix com a clase treballadora , i com a país. Caldrà que tinguem en compte:, les polítiques socials i d’ocupació que ens prometen , la política indústrial i d’educació que ens proposen , així com les millores per no retallar el ja empobrit estat del Benestar. No ens deixem enganyar ¡ pensem que Les paraules se les emporta el vent , per tant, llegim els programes,demanem qüestions ,asegurem el que ens interessa com a col.lectiu i com a poble,en definitiva informem-nos i per molt desenganyats, per molt emprenyats i per molt desinflats que estem, anem a votar amb la idea que si no hi anem, un altre decidirá per nosaltres