És nit i torno a casa després d’un vespre molt especial: concert d’en Lluís Llach a Verges. No és el darrer (serà demà) però penso que cada un dels assistents ha notat l’acomiadament, el que en termes lírics en diríem un final apoteòsic .Ell, camisa i gorro negre i un escenari amb fons de capses blanques.
Ha sigut un concert de definició, però alhora de sentiment i entranyable. Proper al poble i amb aquella oratòria precisa abans de cada cançó que et remunta a records i a instants viscuts, per ell, per la nació i tanm
ateix et descobreix sentiments propis que potser havien quedat, no oblidats, però sí, arraconats en els nostres cors. Tres hores intenses de música, de lletres magistrals, de silencis, de rialles i alguna llàgrima i tot. Ara ,ja a casa, faig memòria:
Ha sigut un concert de definició, però alhora de sentiment i entranyable. Proper al poble i amb aquella oratòria precisa abans de cada cançó que et remunta a records i a instants viscuts, per ell, per la nació i tanm

12 cançons: Geografia. Un núvol blanc, dedicada a sa mare. Tinc un clavell per a tu, recordant les notes musicals de la seva infantesa. Maremar, la representació de la immensitat del mar per nosaltres. A poc a poc relacionant-la amb la política i els esdeveniments. Queda sempre un fil en record de les víctimes de la època més dura, com Puig Antich. El dia per "la por, la mort i el poble". Fins quan i perquè de la Bàrbara pels16 jutges. La tendresa, reivindicant una masculinitat i uns valors diferents dels predominants. Jo hi soc si tu vols ser-hi per definir-se
personalment d’esquerres i nacionalista i Verges 50 per les seves arrels. Tossudament ho saps ,per expressar allò que ens cal per seguir lluitant. Enmig d’ aplaudiments ha sortit 5 vegades més, dedicant-les als poetes catalans en especial a Miquel Martí Pol, el Sabessis bé i el Tinguem sort per acabar sense tristesa,ha dit. Més aplaudiments ,clams i ovació , Alè, Vida i finalment Viatge a Itaca.
Abans de marxar ha cantat per primera vegada , el Verges 2007. Emotiva!
La gent ha continuat "picant de mans i de peus" molta estona, i de sobta per acabar ,de manera espontània, s’ha cantat l’Estaca que ressonava a la carpa com l’ esperit del cantautor vergelià.
Un vespre memorable per recordar i pensar que ...malgrat la boira cal caminar o bé com diu una cançó... puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.

Abans de marxar ha cantat per primera vegada , el Verges 2007. Emotiva!
La gent ha continuat "picant de mans i de peus" molta estona, i de sobta per acabar ,de manera espontània, s’ha cantat l’Estaca que ressonava a la carpa com l’ esperit del cantautor vergelià.
Un vespre memorable per recordar i pensar que ...malgrat la boira cal caminar o bé com diu una cançó... puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.
3 comentaris:
Jo no he tingut entrada,espero veure-ho a TV3 aquesta nit, suposo que la emotivitat era la línea general
Quina nit tan meravellosa vam compartir! Vaig aconseguir entrades i crec que el millor regal va ser poder-hi portar les meves filles. Que sàpiguen on és el llistó d'humanitat, de llibertat i d'honradesa.
Una abraçada
la veritat és que llegint el teu post m'has fet venir una certa enveja d'assistir al concert, potser tens raó dolors i era del tot recomenable anar-hi. Per molts anys Llach!
Publica un comentari a l'entrada