És nit i torno a casa després d’un vespre molt especial: concert d’en Lluís Llach a Verges. No és el darrer (serà demà) però penso que cada un dels assistents ha notat l’acomiadament, el que en termes lírics en diríem un final apoteòsic .Ell, camisa i gorro negre i un escenari amb fons de capses blanques.
Ha sigut un concert de definició, però alhora de sentiment i entranyable. Proper al poble i amb aquella oratòria precisa abans de cada cançó que et remunta a records i a instants viscuts, per ell, per la nació i tanmateix et descobreix sentiments propis que potser havien quedat, no oblidats, però sí, arraconats en els nostres cors. Tres hores intenses de música, de lletres magistrals, de silencis, de rialles i alguna llàgrima i tot. Ara ,ja a casa, faig memòria:
Ha sigut un concert de definició, però alhora de sentiment i entranyable. Proper al poble i amb aquella oratòria precisa abans de cada cançó que et remunta a records i a instants viscuts, per ell, per la nació i tanmateix et descobreix sentiments propis que potser havien quedat, no oblidats, però sí, arraconats en els nostres cors. Tres hores intenses de música, de lletres magistrals, de silencis, de rialles i alguna llàgrima i tot. Ara ,ja a casa, faig memòria:
12 cançons: Geografia. Un núvol blanc, dedicada a sa mare. Tinc un clavell per a tu, recordant les notes musicals de la seva infantesa. Maremar, la representació de la immensitat del mar per nosaltres. A poc a poc relacionant-la amb la política i els esdeveniments. Queda sempre un fil en record de les víctimes de la època més dura, com Puig Antich. El dia per "la por, la mort i el poble". Fins quan i perquè de la Bàrbara pels16 jutges. La tendresa, reivindicant una masculinitat i uns valors diferents dels predominants. Jo hi soc si tu vols ser-hi per definir-se personalment d’esquerres i nacionalista i Verges 50 per les seves arrels. Tossudament ho saps ,per expressar allò que ens cal per seguir lluitant. Enmig d’ aplaudiments ha sortit 5 vegades més, dedicant-les als poetes catalans en especial a Miquel Martí Pol, el Sabessis bé i el Tinguem sort per acabar sense tristesa,ha dit. Més aplaudiments ,clams i ovació , Alè, Vida i finalment Viatge a Itaca.
Abans de marxar ha cantat per primera vegada , el Verges 2007. Emotiva!
La gent ha continuat "picant de mans i de peus" molta estona, i de sobta per acabar ,de manera espontània, s’ha cantat l’Estaca que ressonava a la carpa com l’ esperit del cantautor vergelià.
Un vespre memorable per recordar i pensar que ...malgrat la boira cal caminar o bé com diu una cançó... puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.
Abans de marxar ha cantat per primera vegada , el Verges 2007. Emotiva!
La gent ha continuat "picant de mans i de peus" molta estona, i de sobta per acabar ,de manera espontània, s’ha cantat l’Estaca que ressonava a la carpa com l’ esperit del cantautor vergelià.
Un vespre memorable per recordar i pensar que ...malgrat la boira cal caminar o bé com diu una cançó... puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.
3 comentaris:
Jo no he tingut entrada,espero veure-ho a TV3 aquesta nit, suposo que la emotivitat era la línea general
Quina nit tan meravellosa vam compartir! Vaig aconseguir entrades i crec que el millor regal va ser poder-hi portar les meves filles. Que sàpiguen on és el llistó d'humanitat, de llibertat i d'honradesa.
Una abraçada
la veritat és que llegint el teu post m'has fet venir una certa enveja d'assistir al concert, potser tens raó dolors i era del tot recomenable anar-hi. Per molts anys Llach!
Publica un comentari a l'entrada