QUI LLEGEIX TRIA I QUI TRIA ES LLIURE.Mª CARME ROCA . ESCRIPTORA

Després d’un dia de relax, de bon dinar , d’amistats complaents, al capvespre, decideixo tancar els ulls i recolzada en el mateix sofà on a vegades m’adormo em venen al pensament frases articulades d’aquests darrers dies. Idees escoltades. Em costa desconnectar de tot. Em venen “flaixos” de paraules, d’imatges . Un esqueix.
Una setmana d’activitat municipal, hem treballat de valent en el grup de la candidatura, trobades, reunions, documents i missatges per correu electrònic...dona gust estar amb gent d’empenta, amb gent responsable i sobretot ,convençuda que tirem endavant perquè creiem en el que fem. Satisfacció i il·lusió.
TNC a bcn,rialles i diversió, obra En defensa dels mosquits albins.
Trucada telefònica distesa amb un gran personatge que em sobta, m’encurioseix, i de sobte enmig de la conversa em diu que jo no tinc el perfil de la Ségolène Royale . Curiositat.
Caminada a la platja, cafè a ple sol d’estiu i xerrada sobre sentiments i pors amagades amb una amiga de les de debó. Amistat
Els missatges rebuts al mòbil de les amigues que estan de vacances a l’altre banda de l’ Atlàntic i que em recorden les platges paradisíaques de Nicaragua, els bons moments viscuts i la realitat dels pobles del sud. Enyorança.
Missatges enviats a l’amic que no contesta i amb el que voldria relacionar-me amb més intensitat i profunditat . Superficialitat.
Finalment , veure clar que la solitud d’uns moments et permet reconciliar amb un mateix i escriure allò que es repeteix en el pensament sense ordre ni sentit concret. Plenitud.
Agafo el llibre i entro en el món literari amb en Michael Wallner “ Abril a París”, història reflexiva i apassionant d’un amor forassenyat.
Demà serà un nou dia.