"...Un local i una biblioteca per perfeccionar-nos.."- ISABEL VILÀ - 1era SINDICALISTA CATALANA.

Per commemorar el dia 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, dedicaré cada dia el títol a la figura d’una dona sindicalista, una dona que ens ha precedit en la lluita per la defensa dels drets.
I comentaré algunes dades, sobretot en atenció a totes aquelles persones que en reunions , fent el cafè o en converses disteses quan sorgeix el tema de la igualtat em gosen dir que ja existeix , que exagerem quan demanem quotes o accions positives o simplement quan definim que malgrat haver-nos incorporat de manera massiva, en els darrers temps, al món del treball retribuït, encara ens resta una gran tasca a fer. Per totes elles, aquesta setmana a l’entorn del 8 de març un pensament positiu. I desitjo que cada un dels comentaris, de manera planera, sigui una reflexió per un pas endavant.

La nostra incorporació al món laboral ha seguit massivament el que se’n diu el model d’ acumulació: la gran majoria de les dones solem fer la doble jornada , la mateixa que qualsevol persona a l’empresa i a més, la gran part de les tasques domèstiques , de l’educació i cura dels fills i filles .

Segons dades de l’Idescat de l’any 2006 en el transcurs d’un dia mentrés el promig mitjà de dedicació dels homes és de 2,14 h, el de les dones és de 4,37h per tant més del doble. Però com que el dia té les mateixes hores per qualsevol persona i l’empresa també té horaris iguals, tant si ets treballador com treballadora, hem arribat a construir una societat manada pel zig-zag,zig-zag o sigui d’una banda a l’altre.
Si tenim fills petits anem de camí a la guarderia pensant que ens falten els iogurts de la nevera , a la feina pensant a quina hora hem de recollir el fill de natació a la tarda i si els fills són grans pensem en les prova d’avaluació de matemàtiques que ens ha dit que tenia o que els 25 minuts de l’esmorzar de la feina haurem d’anar a recollir aquelles ulleres que li van caure . A la tornada, a casa, mentres recollim el pa, fins i tot en una betzinera de camí, pensem en aquella tasca que ens ha quedat pendent i que haurem d’apuntar a l’agenda per no oblidar-nos de fer-la demà a primera hora.
O senzillament esperem acabar la jornada laboral per poder prendre una cervesa i estirar-nos en el sofà llegint una novela per distreure la ment i des d’allà estant ens adonem que tenim el plat de l’esmorzar per rentar i la camisa que demà em vull posar per planxar.

Si diem que hem de millorar en conciliació personal, laboral i familiar és justificat, i si diem que només aconseguirem una societat més igual quan homes i dones fem un millor ús del temps, també.Ens cal CORRESPONSABILITAT EN TOTS ELS ÀMBITS.