Fa força dies que no puc actualitzar el bloc.
Sovint la vida i el seu dia a dia ens porten sorpreses. De vegades agradables i d’altres difícils d’ assumir.
Quan el sotrac és dur, cal ser fort i seguir endavant.
Un segon, un moment o qualsevol obstacle aliè a la teva persona pot estroncar i canviar una vida senzilla.
La mobilitat és primordial, necessitem ser autònoms per fer pràcticament totes les tasques i ens adonem de la seva importància quan la perdem.
Fa quinze dies, un cotxe "va atropellar" la meva mare que passava per un pas de vianants enmig mateix del poble. El conductor/a- al contrari de tot estereotip de jove eixelebrat i a tota velocitat, era un senyor gran que anava a poc a poc però no la va veure i se la va emportar pel davant.
Malgrat han sigut uns dies difícils, tot ha continuat i la llum ja s’albira a l’horitzó.
Agraeixo totes les mostres d’afecte i de sentiment que molts i moltes ens heu fet arribar i ja que aviat es recuperarà i espero poder tornar a escriure amb la periodicitat i normalitat que ho feia.
Es recuperen les forces i com sempre i en tot moment tornarem a lluitar , tornarem a vèncer, però, ara, en la més tranquil·la quotidianitat del dia a dia que és l’essencial.
Sovint la vida i el seu dia a dia ens porten sorpreses. De vegades agradables i d’altres difícils d’ assumir.
Quan el sotrac és dur, cal ser fort i seguir endavant.
Un segon, un moment o qualsevol obstacle aliè a la teva persona pot estroncar i canviar una vida senzilla.
La mobilitat és primordial, necessitem ser autònoms per fer pràcticament totes les tasques i ens adonem de la seva importància quan la perdem.
Fa quinze dies, un cotxe "va atropellar" la meva mare que passava per un pas de vianants enmig mateix del poble. El conductor/a- al contrari de tot estereotip de jove eixelebrat i a tota velocitat, era un senyor gran que anava a poc a poc però no la va veure i se la va emportar pel davant.
Malgrat han sigut uns dies difícils, tot ha continuat i la llum ja s’albira a l’horitzó.
Agraeixo totes les mostres d’afecte i de sentiment que molts i moltes ens heu fet arribar i ja que aviat es recuperarà i espero poder tornar a escriure amb la periodicitat i normalitat que ho feia.
Es recuperen les forces i com sempre i en tot moment tornarem a lluitar , tornarem a vèncer, però, ara, en la més tranquil·la quotidianitat del dia a dia que és l’essencial.
7 comentaris:
dolors, espero que la teva mare es recuperi ràpid. Molta salut i molta sort. I bon estiu!
Ja m'estranyava que no escrivies.Sempre has sigut ferma i constant en el treball i alguna cosa havia d'haver passat per durant dues setmanes no donar senyals de vida.Espero que es recuperi molt aviat i també poder llegir els teus escrits,em produeixen benestar.Són acertats.Per cert què tal la vida municipàl, ara que ja formes part del govern?.
Hola,
Espero que teva mare es recuperi aviat.
I espero també que puguis continuar ben aviat amb la teva constància en el blog, sempre és agradable llegir els teus escrits.
Ens veiem!
ESPERO QUE TAN LA TEVA MARE COM TU ESTIGUEU MILLOR!
Segur que tornaràs a vèncer , tens un esperit lluitador i no t'aplaques en els obstacles, ans el contrari et creixes i això et permet ser cada dia més forta. endavant dolors i sobretot que es recuperi aviat ta mare.
Un escrit intimista, molt bo.
bona recuperació!
Petons des de l'altre banda del charco.
Vaja! Ho sento i espero que la teva mare es recuperi ben aviat. És forta! N'ha donat proves. Mariona
Publica un comentari a l'entrada