8/11/07

"HE VISCUT ÈPOQUES DE LUXE,ARA VULL SER UNA MARE". JUDITH MASCÓ,model

Per les que som mares ens convé saber el que passa darrera dels taulells on comprem:
En el 40% dels casos les treballadores de grans cadenes comercials que sol·liciten la reducció de jornada per guarda legal d'un menor (tema totalment legal i recolzat per l’article 37.5 de l’ Estatut dels treballadors) han de recórrer a la via judicial per aconseguir-la. Si totes aquestes dones no denunciessin el seu cas a la Inspecció de Treball, l'empresa no els permetria exercir el seu dret a la reducció de jornada.
S’ha calculat aquesta situació a partir dels casos judicials que s'han portat des d’UGT i d'enquestes a 15 empreses del sector: El Corte Inglés, Lidl, Dia, Condis, Sabeco, Eroski, Opencor, Sorli Discau, Schlecker, Caprabo, Carrefour, Carrefour Express, Ikea, Mercadona i Bon Preu. Evidentment, aquestes situacions de discriminació es donen bàsicament als grans magatzems i cadenes comercials, ja que l'estructura del petit comerç és eminentment familiar.
Però, a més, la discriminació d'aquestes mares treballadores és moltes vegades doble, ja que si decideixen i aconsegueixen fer la jornada reduïda, poden veure afectada la seva situació professional. En el 46,6 % l'empresa els ha canviat les seves funcions habituals, normalment per rebaixar-les a categories inferiors.Per tant, no faciliten la conciliació de la vida laboral i familiar de les seves treballadores amb mesures socials (només Mercadona posa a disposició dels empleats una escola bressol), sinó que a més li posen traves amb mesures absolutament il·legals.
I es diu que hi ha pocs naixements! si ser mare,fins i tot,es penalitzat social i laboralment!

2 comentaris:

zel ha dit...

Hola, dolors, és més del mateix que diem sempre, ser dona és anar lluitant cada dia pèr ser una persona que pugui fer i disposar de la seva vida com els homes han fet sempre. Potser et diré una aberració, però em penso que en segons què estan millor les dones de països menys desenvolupats, i és que nosaltres hem d'agafar el tren de toooot, de toooot i demostrar sempre que som vàlides i podem, i això comporta la càrrega afegida de fer el que fan les dones ara i assumir el que han fet històricament. I no hi ha dret, jo reclamaria vides separades, feines en comú i la llar cadascú la seva.

Estela ha dit...

La veritat és que això és una vergonya.Després diuen que som uns dels paisos més vells d´Europa, es clar però no parlen de que som els que tenim menys ajudes i recursos per tirar endavant amb criatures, treball...volen superwomens i ja no podem més!