Em declaro oient del programa del “cafè de la República” d’en Joan Barnils.Dia a dia ,va expressant allò que ha estat la noticia, el fet i sobretot allò que ha copsat l’atenció dels mitjans de comunicació,és un magazin amb especialistes de qualitat, aprofundeix en molts temes (amb el benentès de l’efímer temps en que és possible)
I m’agrada l’inici, la ironia que manté en el monòleg inicial.
Cada dia un tema és destriat i sobretot és comparat a sinònims d’ idees o de sil·logismes que potser en un moment et fan riure, i en altre, et fan plorar, i haig de dir que sovint estic d’acord amb ell.
Avui, el tema inicial era les declaracions de la patronal concertada de la salut, i la seva proposta de cobrar, els medicaments i la restauració,de les persones malaltes en els hospitals defensant que això no té res a veure amb la sanitat i que són despeses superflues.
Ai làs! On va a parar "el delicat estat del benestar"??
Ens discuteixen l’educació, la sanitat pública i ara ja no es tracta de l’euro, ara ja anem a copagament o pagament total!!
Molt encertadament en Joan Barnils comentava que potser quan un estigui malalt i hospitalitzat, triarem si ens han de posar la bena o no, per si la volem pagar, el que voldrem menjar perquè ens ho cobraran i potser ens emportarem un familiar per fer la neteja de l’habitació , dels llits, llençols i així fer una mica d’estalvi...!
La crisi s’ha de solucionar com a oportunitat i és veritat que ens hem d’estrènyer tots el cinturó , però perdre drets bàsics ni parlar-ne!!
Hi ha patronal que aprofita per ser oportunistes i destruir allò que ha costat tant d’aconseguir!!
Entre tots hem de solucionar els problemes , ser creatius en les idees però no, arribar a dir bajanades si-us-plau!!
5 comentaris:
S´ha acabat el sumiar truites, per que un pais funcioni ha de ser productiu,i el nostre no ho és, es un pais de funcionaris i serveis.
Hem estirat mes el braç que la mániga, per no perdre un vot es prometen subvencions, ajudes i serveis imposibles tal con se está comproban. NO ANEM BE, s´ha de traballar amb ganas i no mirar tan el relotje i esperan que els altres ens solucionen la vida, esgarrapan DRETS sense tenir DEURES
anònim , no té res a veure treballar amb empenta, il.lusió, responsabilitat i gans amb mirar el rellotge al final de la jornada per poder conciliar la vida laboral i la personal.
Precisament està realment demostrat que més hores de treball no vol dir més productivitat i segur que tu ho saps molt bé , de vegades és simplement més estrés!
tens raó amb que cal millorar la productivitat i això només és possible amb bons treballadors/es, ben formats, capaços d'innovar i amb salaris dignes .
diumenge, 2 de novembre de 2008
>
Un 11,3% dels homes barcelonins treballen més de 50 hores a la setmana
Segons l'Agència de Salut Pública, un 29,4% de la població ocupada dorm menys de sis hores al dia
MIQUEL A. LUQUE. Barcelonha
Hipertensió, trastorns cardiovasculars, reducció de la tolerància a la glucosa, problemes musculoesquelètics, estrès, accidents laborals, depressió i fatiga. Aquests són, entre d'altres, els problemes que provoquen les llargues jornades de treball. Almenys un 41,4% dels homes ocupats a Barcelona treballen més de 40 hores setmanals i un 11,3% ho fan més de 50 hores. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Treball i salut a Barcelona, elaborat per Imma Cortès i Lucía Artazcoz, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en què s'afirma que en la població ocupada de 16 a 64 anys encara hi ha desigualtats entre gèneres.
+ Una dependenta col·loca joguines en una botiga. Foto: M.M.
Els més afectats per les llargues hores de treball per compte propi són els autònoms, professionals i empresaris, i entre aquests hi ha els que fan feines manuals. De fet, més de dos terços fan més de 40 hores. Entre els homes assalariats, les jornades llargues les fan sobretot directius, treballadors de serveis i comerç, operadors d'instal·lacions i maquinària i treballadors qualificats de la indústria i la construcció, en què més del 40% treballen més de 40 hores setmanals. L'impacte sobre la salut d'aquestes jornades llargues de treball pot ser més important si són obligades, bé per pressió empresarial o bé per necessitats econòmiques.
Pel que fa a les dones, només el 20,2% treballen més de 40 hores setmanals. Aquest percentatge, però, s'eleva fins al 25% en les empleades de serveis i comerç, Això sí, si les llargues jornades són predominantment cosa d'homes, el treball a temps parcial és sobretot de les dones, ja que el realitzen el 17,5% de les ocupades. Es tracta de jornades amb pitjors condicions de treball, que acostumen a ser de feines poc qualificades, mal pagades, monòtones, amb poques oportunitats de promoció i amb menys estabilitat.
Una altra conclusió de l'informe és que més de les tres quartes parts de la població ocupada de la ciutat treballa en el sector dels serveis. Això fa que hi tinguin un paper molt rellevant els problemes musculoesquelètics i psicosocials. De tota manera, els indicadors de salut són més desfavorables a les dones i les persones de classes més desafavorides. Una altra dada destacada que recull l'informe és la manca crònica de son. Entre la població ocupada de Barcelona, un 29,4% dorm sis hores o menys al dia.
DESIGUALTAT DE GÈNERE
L'informe constata que encara persisteix la divisió sexual del treball remunerat i no remunerat. El nombre d'hores dedicat al treball domèstic i familiar és més alt entre les dones, fins i tot encara que tinguin una feina remunerada. De fet, la mitjana d'hores setmanals que dediquen les dones a les tasques domèstiques és de 23,6 hores, mentre que la dels homes només és de 12,2. El temps de treball total és superior en les dones, que fan 59,8 hores setmanals, i 56 hores els homes. Artazcoz va assegurar que aquestes desigualtats entre gèneres en les tasques domèstiques i familiars també es reprodueixen en les generacions més joves, perquè «s'han corregit molt poc». Per això, les autores de l'informe reclamen que es facin esforços per ajudar col·lectius vulnerables com ara les dones que fan tasques de servei domèstic.
Dolors, surtosamente hi ha mol bons traballadors i responsables, per-ho també un excés de paternalisma
que fá que molta gent cregi que tot els hi será solucionat per la societat o més ben dit l´estat, S´ha de ensenyar a se responsables.
tan a nivell particulà com de traball, no perque es tingui un bon lloc de traball vol dir que aixo sia un vitalici.
estem d'acord en l'última afirmació,cal trebalalr dia a dia per innovar i quan més responsabilitat tens i més bon treball segur que cal fer allò que els mestres diem aprendre a aprendre. Avui per avui la societat canvia molt de pressa i ens cal estar constanment formant-nos per estar al capdavant en el lloc que treballem, però això no està renyit en la responsabilitat social de l'empresa on treballem de bona formació,salaris dignes i per descomptat tracte excel.lent.
Publica un comentari a l'entrada