6/4/07

ESCRIC PEL PLAER DE FER-HO . SÍLVIA SOLER,escriptora i periodista radiofònica

Què difícil és decidir la praxis diària?
No us heu preguntat mai: Com sóc jo? Què prefereixo improvisar o planificar en els temes intranscendents del dia a dia? Jo sí.
Necessito planificar les tasques perquè d’ elles depenen moltes altres opcions i persones, des de gent molt propera,a companyes i companys de feina,a simplement persones llunyanes que es troben casualment per aquell moment.
Però si es tracta d’ assumptes personals sense massa rellevància,sempre havia pensat que m’ agradava la il·lusió, el moment de la improvisació,l’ atzar,la sorpresa. Per exemple,m’ agrada decidir només dos dies abans que me’n vaig de viatge,m’ agrada arribar a les 10 del vespre cansada de tot un dia de feina i trobar-me que m’ esperen per sortir a sopar, m’ agrada passar per una botiga i comprar-me allò de l’ aparador que no havia pensat mai tenir, passar per la llibreria a buscar un diari i sortir amb tres llibres de la secció de novetats, cercar una peça de roba per regalar a una persona estimada,un dia qualsevol, sense que s’hagi de celebrar res en concret, arribar a casa meva amb una planta nova o ram de flors només perquè estic contenta i ha sigut un dia normal, una estona abans de dinar iniciar una novel·la que des de feia temps tenia ,enlloc de posar-me a preparar el menjar,anar a prendre cafè a casa d'una amiga sense avisar...Però,quan l’ atzar ens fa una mala passada és difícil cercar aquella intel·ligència emocional que ens permet ser equànime i equilibrat amb un mateix.La mala passada, segurament ens provocarà un canvi de projecte, un canvi de planificació però l’ haurem d’ assumir:Una grip i febre en lloc de bones vacances. Quina merda! Passats els primers moments,potser ho veurem diferent i simplement haurà sigut una nova atzucada. Malgrat tot, la improvisació en positiu, continua sent sovint, la il·lusió i motivació per planificar l’actitud envers les altres fites.

3 comentaris:

JOSEP ha dit...

Que et milloris rapidament

Anònim ha dit...

Un bri d'amor des de la distància...
I que demà estiguis bé!

Mariona ha dit...

Hola, Dolors! T'has definit molt bé. Ets fantàstica i bona amiga i ho dic jo que sóc més gran i que fa molts anys que ens vàrem conèixer bé i fer amistat, que perdura, malgrat la distància i el temps passat. Ens trobem quan volem i quan ens necessitem, no fa falta que ens cridem, l'una va a l'altra. Petons, amiga, i que et refassis aviat! Llàstima que la grip t'hagi fmut les vacances enlaire. Per estar quieta tu, fa falta que t'estaquin o una bona febrada, jajajajaja. Mariona