De vegades, passar diverses hores amb una persona, amb la que normalment no convius, però amb qui hi ha un fort lligam , compartir un bon dinar, un cafè , els gin-tònics pertinents en una tarda de festiu, fa que t’adonis que tens molts més reptes en comú dels que pensaves i sobretot que no hi ha cap fita perduda, que el més important és seguir endavant malgrat les dificultats, que parlar i escolar són un bon exercici.
Aquest mateix símil el trobem en la nostra llengua. Estem tan acostumats a parlar i escriure amb el vocabulari concret d'una llengua que no ens adonem que hi ha paraules en desús i que de conti
nuar així, comportarà la pèrdua de paraules , per tant com que no s’ha de deixar res per perdut em sembla fantàstica la iniciativa d’un grup de gent de retrobar aquelles paraules que fa temps empràvem amb tota la seva significació i ara tenim mig abandonades. Amb la iniciativa “Apadrina una paraula” que porta a terme l’escola d'escriptura de l 'Ateneu Barcelona per tal de preservar algunes d’aquestes paraules, podem apadrinar i recuperar aquella paraula que ens sobta quan l’escoltem i ens fa pensar en un moment de la nostra infantesa, en l’ avi o l’ àvia quan ens explicaven contes a la llar de foc o simplement en aquell moment de cridòria del pati de l’ escola. Jo, ja n’he apadrinat una i malgrat potser la iniciativa no serveixi per molt més que un simbolisme, ens haurem llegit un reguitzell de mots que fins ara teníem en desús i qui sap si en preservarem alguna ,sense adonar-nos-en , en el nostre vocabulari quotidià.
Aquest mateix símil el trobem en la nostra llengua. Estem tan acostumats a parlar i escriure amb el vocabulari concret d'una llengua que no ens adonem que hi ha paraules en desús i que de conti
nuar així, comportarà la pèrdua de paraules , per tant com que no s’ha de deixar res per perdut em sembla fantàstica la iniciativa d’un grup de gent de retrobar aquelles paraules que fa temps empràvem amb tota la seva significació i ara tenim mig abandonades. Amb la iniciativa “Apadrina una paraula” que porta a terme l’escola d'escriptura de l 'Ateneu Barcelona per tal de preservar algunes d’aquestes paraules, podem apadrinar i recuperar aquella paraula que ens sobta quan l’escoltem i ens fa pensar en un moment de la nostra infantesa, en l’ avi o l’ àvia quan ens explicaven contes a la llar de foc o simplement en aquell moment de cridòria del pati de l’ escola. Jo, ja n’he apadrinat una i malgrat potser la iniciativa no serveixi per molt més que un simbolisme, ens haurem llegit un reguitzell de mots que fins ara teníem en desús i qui sap si en preservarem alguna ,sense adonar-nos-en , en el nostre vocabulari quotidià. "Carme Riera ha apadrinat Blauet"
3 comentaris:
D'aquesta iniciativa no me n'havies parlat.Seguiré el teu consell i n'apadrinaré una.
I si convé cada dia una,després de les imatges de TV Madrid referent a com viure a Catalunya.Caldrà que fem alguna cosa.Un bri de tot
Com és que no ens dius la paraula que has apadrinat?
Penso que el més interessant no és la paraula que un apadrina,sinó el llistat de paraules que ja hi ha apadrinades i votades.De tota manera si tant t'interessa conèixer la que jo he apadrinat, et pots dedicar a clicar i llegir cada una i així sabràs qui les ha apadrinat i a més segur que n'aprens i en recordes de temps enllà moltes.Aquesta és la veritable gràcia d' apadrinar les paraules.Pista: la meva comença per A
Publica un comentari a l'entrada