TOT ES FORJA I ES CONSERVA AMB LA CONDUCTA EXEMPLAR I EL TREBALL DE MILERS DE PERSONES QUE HAN SIGUT MIRALL PER A TOT UN POBLE.FEDERICA MONTSENY

El dia 1 de maig es commemora el Dia del Treball en honor dels màrtirs obrers d'una empresa nord-americana morts l'any 1886, per portar a terme una vaga en demanda d'una jornada laboral de vuit hores.
Cada any s’ha sortit al carrer per demanar millores en el treball i en l’ entorn laboral, per tant, millores socials.
Aquest any, 2007,la reivindicació és:PER LA IGUALTAT,OCUPACIÓ I SALARIS DIGNES.
A nivell personal em considero afortunada, com alguns dels que segurament llegireu el post, en el meu cas, considero que tinc la mateixa igualtat d’oportunitats que els meus companys/es, tinc una ocupació estable i un salari digne (entenent per salari digne més de 1000 €) però en el sindicat analitzo moltes situacions de persones que no és així:
· 105.000 persones ocupades que treballen a Girona guanyen menys de 1000 € al més.
· Continua havent-hi discriminacions, temporalitat i estacionalitat en els contractes, poca estabilitat en el treball, i sinistralitat (l’any 2006, 16 persones mortes a les nostres comarques ).

Penso que tothom hauria de sortir al carrer per a reivindicar que és vergonyós que el creixement econòmic dels últims anys no hagi anat acompanyat d’una millor qualitat en l’ocupació.

Les situacions laborals són molt canviant i si la nostra consciència social no és tant com per pensar en una justícia social per a tothom, ens cal recordar aquelles paraules atribuïdes a Bertolt Brech que diuen : “Primer van anar contra els jueus, però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no era jueu; després van anar contra els comunistes, però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no ho era pas; van anar contra els intel·lectuals, i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era; després van anar contra els periodistes, i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era; fins que un dia van anar contra mi, però llavors ja era massa tard."
En qualsevol moment pots ser tu el que tinguis l’accident laboral, el que et discriminin o perdis l’ estabilitat.
No deixem que això sigui possible, ni per a mi ,ni per a tu , ni per a ningú.

El dimarts 1 de maig a les 12h del matí manifestació a la plaça de la Independència de Girona amb els sindicats UGT i CCOO. Us hi esperem a totes i tots.

LA DONA D'AIGUA QUE HABITA EL TEU SOMNI ENS LLANÇARÀ CORTINATGES DE SEDA- Cançó: Núvols d' Aram -de MARIONA FONT. Cantant

Ahir 27 d’abril ,es va inaugurar la biblioteca Pere Blasi de Torroella,amb l'assistència de l’honorable conseller de cultura de la Generalitat Joan Manel Tresserres. Quina il.lusió! La nova biblioteca tan desitjada des de feia temps!

La gent comenta: Ha quedat magnífica, clara, espaiosa, moderna de disseny, noves tecnologies, molts llibres, revistes ...
El nou equipament, de quasi 800 metres quadrats, ubicat al complex –cultural de Can Quintana és obra dels arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré; l’edifici manté diversos elements externs de les cavallerisses de l’antiga casa pairal, dels segles XVI-XVII, sobre les que està construït. El seu sistema d'il·luminació intel·ligent ha obtingut un premi a iniciatives destinades a l'estalvi energètic, que atorga la Comissió Europea dins del seu Programa GreenLight.
La biblioteca compta amb un fons inicial d’uns 16.300 documents i 110 subscripcions a publicacions periòdiques.
La Biblioteca Pere Blasi és de titularitat municipal i rep el suport de la Diputació de Girona(amb un terç del pressupost) i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya(amb la meitat del pressupost), per tant les arques municipals no se n’hauran ressentit exageradament.
Hi vaig anar, i em va passar aquella sensació, que de vegades, té un, de vergonya aliena: molt poca gent del municipi , tot i que l’ obra era molt esperada al poble, una placa d’inauguració dedicada a l’actual “il·lustríssim Sr. alcalde” i un acte totalment deslluït. Potser era planificat perquè fos així i les jornades de portes obertes del dia 21 eren la inauguració oficial-municipal?Sort que els representants municipals són només els gestors de la política municipal en un temps determinat, per tant, els dies i els anys tot ho encaixen al seu lloc .

ENCARA ÉS POSSIBLE CANVIAR EL PASSAT,RECLAMAR EL FUTUR I ANAR MÉS ENLLÀ DEL DESTÍ DE LA DONA DEL DÉU DE LA CUINA.AMY TAN,Escriptora.Califòrnia

Avui, hem anat 70 representants del sindicat UGT a signar al Parlament com a fedataris per recollir el mínim de 50.000 signatures necessàries per poder iniciar la tramitació d'una iniciativa legislativa parlamentària D'aquesta manera iniciem la campanya "Per un habitatge digne, signa!" dels joves del sindicat (AVALOT) .Tenim 120 dies per recollir 50.000 signatures de persones majors de 16 anys empadronades a Catalunya que creguin que cal millorar el tema dels habitatges.
Mitjançant aquesta ILP, presentarem al Parlament de Catalunya una Llei de mesures urgents, en la que es proposarà entre altres que:
· El 65% del sòl que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació es reservi a habitatge de protecció pública.
· D'aquest 65%, que el 70% es reservi per a habitatge de protecció pública en règim de lloguer i el 30% en règim de compra.
· Que la Generalitat destini una partida no inferior al 7% del seu pressupost a les polítiques d'habitatge públiques.

Crec que és un tema molt important i malgrat que qui inicia la campanya són els joves, hi he volgut ser. Penso que ja són moltes les persones no tan joves, que pels canvis en les estructures familiars i de convivència, com famílies monoparentals, persones separades, divorciades, vídues o persones que han optat per viure soles, gent gran...es troben en dificultats a l’hora d’accedir a la vivenda. En els canvis socials calen canvis legislatius i som tots i totes que hem d’ajudar a fer-ho possible.

DIADA DE SANT JORDI.-

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI PER A TOTHOM!!!!!!


PROVERBI

Així la rosa enduta pel torrent,

així l'espurna de mimosa al vent

la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit

EN CADA COMUNITAT,LA GENT FA COSES GRANS I PETITES PER AJUDAR A CONSTRUIR UN MÓN MILLOR. MIRIAM MAKEBA.cantant africana

Un nou llibre: Torroella-Vila Vella .
És un gran llibre, tan de format com de fons.
És el treball de recerca de paraules , de reflexions, d`imatges, de record de molta gent de Torroella i que han recollit amb molta cura dos autors. Són dos amics des de fa 60 anys.
Ens han explicat que es van conèixer de petits i que quan en Jan va anar a buscar en Jaume per fer una sortida a nedar a una bassa del poble, la seva mare, la Seculina, li va dir que si es negava no tornaria a anar-hi mai més. És una anècdota divertida que ens fa pensar en la senzillesa i l’empatia del moment, i del que esdevindrà, la seva amistat.
D’adults cada un va seguir la seva via, en Jaume enginyer industrial i en Jan arquitecte i dibuixant.
Però malgrat que la vida laboral els va portar, als dos ,fora del municipi, un a Barcelona i l’ altre a Terrassa, han mantingut l’estimació i sobretot el contacte continuat amb Torroella .
Ara fa dos anys van tenir la temptació irresistible d’explicar allò que sabien, van decidir recollir tot allò que recordaven, i fer-ho per a la prosperitat, , per això van començar a escriure un llibre.
La narrativa d’en Jaume és concisa, d’una prosa clara, captivadora i que ens submergeix en la descripció de fets, vivències i llocs del poble. Els dibuixos d’en Jan són inèdits i plasmen cada racó del poble amb una esquematització simbiòtica amb el paisatge original.
És un llibre equilibrat, com l’han definit en la presentació.
És un llibre d’identitat , que ens fa sentir orgullosos d’on vivim, i que ens acosta al sentiment que com a torroellencs moltes persones tenim.
Però, per mi també és motiu d’orgull que qui l’ha escrit és el meu oncle, el germà del meu pare, en Jaume Bassa, i el seu amic Jan Baca.
Gràcies oncle , per la feina feta, i per fer-me sentir, encara més orgullosa de ser Bassa, de ser torroellenca, i d’estimar la terra que m’ha vist créixer.

PD/ Pel que creuen que nosaltres som trilingües, en les darreres planes hi ha el contingut en anglès i castellà. Jo que crec que som catalans i catalanes ho hauria traduit també en holandès, en alemany i en francès.

LA COHERÈNCIA AMB UN MATEIX ES NOTA MILLORANT A CADA PAS. JANICE GRAHAM.Escriptora

DIJOUS 19 D’ABRIL,un dia especial.
El matí vaig assistir a la jornada DONA-TREBALL que havia organitzat l’ Ajuntament de Girona.
El binomi dona-treball és un tema que m’ apassiona, perquè no dir-ho. Cada dia estic més convençuda que és un tema de justícia social.
Si tota la informació que els sindicats descobrim per estudis i experiències del dia a dia dels treballadors/es a l'entorn laboral, i en aquest cas de les dones, i dels problemes que es generen, fos del domini públic, ja faria temps que hi hauria una revolució .
Dit això, no s’ha d’ interpretar en el sentit que els sindicats no donem la informació, ans el contrari, per exemple després d’una jornada en que s’exposa un tema durant una hora,els mitjans de comunicació solen recollir la informació, la dada o el detall més mediàtic i prou. (cliqueu aquí per veure vosaltres mateixos el que recull el Punt diari d’una jornada de cinc hores-de 9h del matí a 2h de la tarda.
La jornada era des d’una conferència dels nous reptes d’igualtat: La llei d’ igualtat i les implicacions en les empreses a càrrec del director de l’ Institut laboral d’ ESADE a experiències d’empreses en les nostres comarques per la presidenta de PIMEC Sra. Mariona de Puig (Grober i Massegú) i les ponències dels sindicats, fins a les conclusions a càrrec d’ Oscar Rebollo , conegut professor de sociologia de la UAB.
El vespre,gent de la candidatura d’ Esquerra de Torroella,ens vam reunir amb una àmplia representació de la colla Continuïtat, seguint amb la tasca que hem fet durant tot aquest temps. Hem mantingut molts contactes, tant amb persones de manera individual, com amb sectors, com amb entitats. El que hem fet ,sobretot, és escoltar i plasmar en el nostre projecte allò que creiem, que ens han dit, i que veiem com a necessitats pel municipi amb una visió de futur i fora dels estereotips establerts.
A la nit estava contenta i engrescada, la bona acollida, la il·lusió i l’ esperança de les dues jornades són un prefaci per una millora social col·lectiva.

CAL AUGMENTAR LA CURIOSITAT,LA CURIOSITAT GENERA ESPERIT I L'ESPERIT CULTURA.ÀNGELA BATLLE nº 5 de la candidatura d'ESQUERRA DE TORROELLA-L' ESTARTIT

Avui El Punt diari analitza i escriu sobre les eleccions municipals al nostre municipi.

El nostre candidat:Josep Mª Rufí, alcaldable al municipi :

El que diu de nosaltres:
Per la seva banda, el candidat d'ERC, Josep M. Rufí –que s'estrena com a alcaldable– està convençut del seu programa i s'ha proposat passar de dos a sis regidors, i governar Torroella .

Per llegir-ho tot : El Punt-diari, dia 16 d'abril de 2007

Tots els candidats, fotografiats a la plaça de Torroella.

UN NO POT CLAUDICAR MAI. MARTA FERRUSOLA

Aquest cap de setmana he gaudit de la cuina com art i no sols com a menjar.
Vaig dinar al Celler de Can Roca.
Feia anys que no hi havia anat.molts, des de que el cosí dels meus fills hi feia practiques pel curs de FP de l’ escola d’hostaleria i cada vegada que algú me’n parlava recordava aquells colors, aquelles olors i els plats que havíem menjat. Tot i que en esdeveniments col·lectius, com la nit de santa Llúcia del desembre passat,havia gaudit de la cuina catering dels germans Roca.
Ahir, per celebrar un dia especial, hi vaig tornar.
Quan et porten la carta no saps que triar, tots els plats són, per els que no hi entenem gaire, diferents, espectaculars i tècnificats ja només de nom. Com és possible llegir una fideuà sense fideus, i unes vieires amb carbassa fruita de la passió i té verd? Què t’imagines que menjaràs?
Mentres acabes de triar, arriba la carta de vins.Hi ha vins d’arreu del món, segur que es necessita recomanació per triar.
I finalment els postres, on ens transmeten els aromes més diversos de les espècies, de les flors ,dels fruits i fins i tot, de les colònies i perfums: Carolina de carolina Herrera o un viatge a l’ Havana o la combinació de soufflé-coulant.

L’únic que sap greu és la nota que et porten al final, però cal dir que no sap greu el que et costa per haver menjat aquell dia perquè ja se sap que molts plaers es paguen i per tant sempre hem de donar prioritat, sinó que amoïna que sigui tan injust que molts tinguem salaris tan baixos que no ens permetin gaudir de l’ art menjant més sovint i sobretot que un plaer així no en pugui gaudir tothom.

"NO SOM RESPONSABLES DE LES EMOCIONS, PERÒ SÍ DEL QUE FEM AMB LES EMOCIONS.JORGE BUCAY.psiquiatre i escriptor

Avui,13 d’ abril, ha vingut a Torroella de Montgrí ,convidat per la Teresa i la Magda de la llibreria El Cucut,l’autor argentí Jorge Bucay. Psiquiatre i escriptor, ha presentat el seu llibre “20 pasos hacia adelante”. La veritat és que havia creat molta expectativa, no sols en el nostre municipi sinó també a gent de l’ entorn. En un principi ,les responsables del Cucut pensaven fer-ho al cinema, però des de feia molts dies tenien més de 500 persones inscrites,així, han optat per condicionar el polisportiu amb l’ ajuda de l’àrea de cultura de l’ Ajuntament. En aquesta darrera promoció de presentació del llibre,que es va publicar el passat 2 de març,l' autor només ha vingut a Barcelona, Olot i Torroella. ( També a Granada i Sevilla)
La veritat és que ha sabut mantenir l’ expectativa i la gent amb atenció durant dues hores. Ha combinat algun problema de raonament lògic , nocions de psicologia de la personalitat com les fortaleses i les debilitats de les 4 combinacions dels caràcters derivades de ser introvertit-extrovertit emocional-racional, algun dels seus contes, i tot per donar pas a la lliçó magistral del repte de retrobar-nos a nosaltres mateixos per mitja de l’autoajuda.
Els que hi hem anat, hem rigut i hem escoltat molt atents. Per una bona estona ens hem alliberat i hem deixat a fora les preocupacions com ens recomanava, en la presentació, la Teresa. És un bon psicodramatista,sobretot a l’ escenari.
Malgrat el gran ruixat que queia en el moment d’iniciar l' acte, l’ organització impecable.
En sortir, comentaris de tot tipus: “ m’ ha agradat molt, m’ha cansat la darrera part en que fa el joc de les frases, hem rigut , m’ ha fet pensar en mi mateix...” i compra de llibres a la parada i signatura de l’ autor. A més tots hem arribat a casa amb un punt de llibre on es reflecteix un dels 20 passos, ens l’ han donat a l’ atzar en entrar i potser moltes i molts – sense acabar de creure-hi- ens preguntarem si la que m’ ha tocat és el que haig de millorar de mi mateix. M’ha tocat per atzar o és el destí?
Llegiré el llibre,com n´he llegit d’ altres,però esperem que aquest no li passi com en el darrer Shimriti , que es va dir i ell va reconèixer en la revista que dirigeix “Mente Sana” que un gran gruix de planes eren totalment copiades (plagi) d’un llibre de la filòsofa Mònica Cavallé i es va haver de retirar del mercat.

LES DONES SOM CREADORES PER NATURALESA .CARME RIERA,ESCRIPTORA (1948-....)

De vegades, passar diverses hores amb una persona, amb la que normalment no convius, però amb qui hi ha un fort lligam , compartir un bon dinar, un cafè , els gin-tònics pertinents en una tarda de festiu, fa que t’adonis que tens molts més reptes en comú dels que pensaves i sobretot que no hi ha cap fita perduda, que el més important és seguir endavant malgrat les dificultats, que parlar i escolar són un bon exercici.
Aquest mateix símil el trobem en la nostra llengua. Estem tan acostumats a parlar i escriure amb el vocabulari concret d'una llengua que no ens adonem que hi ha paraules en desús i que de continuar així, comportarà la pèrdua de paraules , per tant com que no s’ha de deixar res per perdut em sembla fantàstica la iniciativa d’un grup de gent de retrobar aquelles paraules que fa temps empràvem amb tota la seva significació i ara tenim mig abandonades. Amb la iniciativa “Apadrina una paraula” que porta a terme l’escola d'escriptura de l 'Ateneu Barcelona per tal de preservar algunes d’aquestes paraules, podem apadrinar i recuperar aquella paraula que ens sobta quan l’escoltem i ens fa pensar en un moment de la nostra infantesa, en l’ avi o l’ àvia quan ens explicaven contes a la llar de foc o simplement en aquell moment de cridòria del pati de l’ escola. Jo, ja n’he apadrinat una i malgrat potser la iniciativa no serveixi per molt més que un simbolisme, ens haurem llegit un reguitzell de mots que fins ara teníem en desús i qui sap si en preservarem alguna ,sense adonar-nos-en , en el nostre vocabulari quotidià.

"Carme Riera ha apadrinat Blauet"

ESCRIC PEL PLAER DE FER-HO . SÍLVIA SOLER,escriptora i periodista radiofònica

Què difícil és decidir la praxis diària?
No us heu preguntat mai: Com sóc jo? Què prefereixo improvisar o planificar en els temes intranscendents del dia a dia? Jo sí.
Necessito planificar les tasques perquè d’ elles depenen moltes altres opcions i persones, des de gent molt propera,a companyes i companys de feina,a simplement persones llunyanes que es troben casualment per aquell moment.
Però si es tracta d’ assumptes personals sense massa rellevància,sempre havia pensat que m’ agradava la il·lusió, el moment de la improvisació,l’ atzar,la sorpresa. Per exemple,m’ agrada decidir només dos dies abans que me’n vaig de viatge,m’ agrada arribar a les 10 del vespre cansada de tot un dia de feina i trobar-me que m’ esperen per sortir a sopar, m’ agrada passar per una botiga i comprar-me allò de l’ aparador que no havia pensat mai tenir, passar per la llibreria a buscar un diari i sortir amb tres llibres de la secció de novetats, cercar una peça de roba per regalar a una persona estimada,un dia qualsevol, sense que s’hagi de celebrar res en concret, arribar a casa meva amb una planta nova o ram de flors només perquè estic contenta i ha sigut un dia normal, una estona abans de dinar iniciar una novel·la que des de feia temps tenia ,enlloc de posar-me a preparar el menjar,anar a prendre cafè a casa d'una amiga sense avisar...Però,quan l’ atzar ens fa una mala passada és difícil cercar aquella intel·ligència emocional que ens permet ser equànime i equilibrat amb un mateix.La mala passada, segurament ens provocarà un canvi de projecte, un canvi de planificació però l’ haurem d’ assumir:Una grip i febre en lloc de bones vacances. Quina merda! Passats els primers moments,potser ho veurem diferent i simplement haurà sigut una nova atzucada. Malgrat tot, la improvisació en positiu, continua sent sovint, la il·lusió i motivació per planificar l’actitud envers les altres fites.

MAI PLEGUIS ELS BRAÇOS PER RES, TINGUES EN COMPTE QUE L'HOME MÉS BO VA MORIR AMB ELS BRAÇOS OBERTS. Marisol Olmedo

Haig d’ admetre que tinc una debilitat: la ràdio. El matí, en despertar-me, m’encanta escoltar les notícies ,a primera hora, mig adormida,encara, al llit.
Després, amb un cafè a la mà, continuo escoltant i entro a la dutxa amb l’ aparell funcionant.
Si tinc la sort , com avui de poder passar una estona de matí per casa , la ràdio es la meva companyia i malgrat he fet enfadar sovint als meus fills, que havien sortit la nit abans, o algun bon amic que dormia, per tenir la veu de l’ aparell massa alta, haig de confessar que no m’he acostumat ni a abaixar-la ni a tancar-la.
Quan vaig a treballar, condueixo pràcticament una hora, i tot observant el meravellós paisatge de mig Empordà continuo escoltant els debats de Catalunya-Ràdio, de Rac 1, d’ Ona Catalana, de Com Ràdio,... és a dir faig zapping amb la ràdio del cotxe. En una emissora o altre, sol haver-hi alguna conversa,notícia, debat,tertulies o monòleg que m’ interessa.
Avui, haig de dir que hi havia una de les persona de l'actual govern de la Generalitat que m’agrada. Entrevistaven a l’ Antoni Castells i Oliveres, conseller d’economia i finances. És un home que sembla senzill i es mostra proper i entenedor malgrat parlar de números, de pressupostos.. .Però.., ai las ,que diria una vilatana propera a casa meva, avui li demanaven què pensava de la política autonòmica, li preguntàven com és que s’ha deixat retallar l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació; a TV1 s’han retallat les emissions en català; ràdio 4 ha estat a punt de tancar essent la primera emissora de ràdio al món que va utilitzar la llengua catalana , amb més de 20 anys d’ existència; a la Comunitat Valenciana,el sr Camps ordena clausurar les emissions de TV3... M’ha deixat esparverada la seva resposta. Ha dit que tot això depenia de Madrid .És possible?