12 de setembre, per primera vegada en Ferran Agulló, escrivia un article a la Veu de Catalunya batejant la COSTA BRAVA,era l’any 1908. Ara fa 100 anys.Ahir , inici de les activitats organitzades per commemorar el centenari, a Cap Roig, hi era "tothom”. Crònica personal!. Com em deia un conegut ; aquí hi ha molta matèria gris , i molta “tonteria”, afegia el seu company.
Primer un aperitiu, grupets de xerrameca amb copa a la mà i menjar a la boca. Somriures, parelles amunt i avall per veure aquest o aquell,uns de taula en taula , i d’altres, apartant-se per l’angoixa de la concentració, es tracta de veure i de que et vegin, diuen, comentaris o converses poc profundes en temps i contingut.
A les 9h en punt, l’aglomeració de gent es dirigeix cap a les grades,unes 1300 persones comenta un veí de seient, n’hi havia 2000 de convidades. Malgrat el comentari es veu ple!
Un pròleg escènic,que recòrre les pedres, les persones, les histories, la cultura, els fets i les sensibilitats, de materials literaris, amb fons d’imatges i música enregistrats en una pantalla al fons de l’escenari, interpretat per quatre veus.Per mi, Excel.lent.
Parlament del President de la Diputació, Sr. Enric Vilert, llarg, dens de contingut però senzill, identitari i patriòtic,” el centenari ha ser una mirada al nostre passat, però sobretot ha de representar una oportunitat de futur. Si no ,no tindria sentit”. Parlament del Conseller de Cultura, Sr Joan Manuel Tresserras, curt i contundent, amb la idea de Costa brava, natura i cultura, i Parlament del conseller d’ innovació, Universitat i Empresa,Sr Josep Huguet, amb la idea de turisme del SXXI, turisme sostenible,amb una aposta per un turisme d’identitat, de qualitat i amb visió de futur de cares a oportunitats. “ El sector turístic no està en crisi” “en el món passarem en molt poc temps de 400 milions de persones de classe mitja que tenen el turisme com a bé de consum, a 1200, per tant tripliquem les nostres oportunitats”
Comencen a caure quatre gotes i hi ha una allau de gent que decideix marxar.
Qui es queda, un impermeable i el concert de la simfònica del Vallès amb la interpretació d’un concert de Mendelssohn i Brahms.
En sortir unes litografies d’obsequi, la Vanguardia i el Top Girona.
I ara, un any per commemorar i tota una vida per gaudir de la natura, de la cultura, de la gent, en definitiva, per viure-hi, i si no teniu aquesta sort, un bon destí per visitar,conèixer,contemplar i repetir vacances darrera vacances!
3 comentaris:
Visió personal partidària, però real i molt ben descrita.
Dolors, has estat encertada com moltes i moltes vegades. Pero hi havia un munt de gent que aquelles hores treballabem fent Costa Brava, fent Empordà, en definitiva fent Pais, anavem de taula en taula demanant als nostres clients que els manca o com els hi va, passejant amunt i avall per si necessitaven quelcom i orgullosos de tenir-los aqui, o almenys jo ho visc aixì. Orgullosos de que triin la Costa Brava com a desti, orgullos del meu pais desde la meva petita parcela sense deixar d`aprofitar cada oportunitat per omplir-me orgullos d`allò que tenim i que defensem.
Just a sota cap roig jo feia tambe un homenatge a la Costa Brava com ho faig cada dia a cada oportunitat que tinc.
Si tots hi possem un granet farem de la Costa Brava un paratge d`insomni, encar hi som a temps.
moltes felicitats
Publica un comentari a l'entrada