5/9/08

LA HISTÒRIA ÉS FETA D'ALLÒ QUE UNS NO VOLEN RECORDAR I D'ALTRES NO PODEM OBLIDAR

1908-2008 CENTENARI DE LA SENYERA ESTELADA - CENT ANYS

En signar-se l’ any 1908 l’armistici de la primera guerra mundial i amb l’esclat de l’aparició de nous estats a Europa, uns joves propers a la Unió Catalanista i pertanyents al semiclandestí Comitè Pro-Catalunya, del qual Ballester n’era el president, aprofitaren el moment polític per internacionalitzar el fet nacional català utilitzant la bandera de l’estel solitari. Dins d’aquest grup, Ballester hi creà o inspirà la senyera estelada, perquè tan els catalans com les potències estrangeres visualitzessin clarament les aspiracions independentistes de Catalunya.

L’estelada” es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, “de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!”.

La simbologia del l’estel solitari simbolitza, per ell mateix, la llibertat, i en la bandera, la independència del país que representa. El triangle equilàter representa l’estabilitat i la simplicitat.

Francesc Macià l’adoptà com a estandart d’Estat Català el 1922, fet que la popularitzà enormement. A partir d’aleshores, la seva presència en actes heroics és quasi permanent.

L’ús de la bandera pren forma jurídica quan és citada en l’article 3 de la Constitució provisional de la República Catalana (la carta magna de la Catalunya Independent), redactada i aprovada l’any 1928 a Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català. “La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.

Amb la fundació l’any 1931 d’Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts la continuen mantenint com la bandera del partit, igual que d’altres organitzacions com
per exemple el Partit Català Proletari de Jaume Compte, que morí defensant-la amb les armes, a la seu del sindicat de dependents (CADCI) a la Rambla, avui seu de la UGT, durant la proclamació de l’estat català, el 6 d’octubre de 1934.

Durant la guerra de 1936 a 1939, l’estelada marxà al front de les columnes Macià-Companys.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Em diuen que al ple heu aprovat una moció per penjar la senyera, tots els grups heu votat a favor?

Gent com la Maria Ferrer o en Moreno també?
i els del LEI?

Unknown ha dit...

Fer Pais i estar-ne orgullos de fer-ho es el missatge que envolat l`estelada, o almenys jo ho veig aixi.
Bona diada Dolors.
Visca Catalunya.

Anònim ha dit...

NO,NOMÉS L'HAN APROVAT LA GENT D'ERC, DE CIU I DE LEI.