29/11/12

LA CATALUNYA ANTIFEIXISTA

Avui, dijous 29 de novembre de 2012 , havia de presentar un llibre a la casa de cultura a Girona, que em feia molta il.lusió. Per un problema personal de salut no hi podré ser , però com que ho tenia preparat ho deixo aqui.
Val la pena llegir , són 304 planes que obren una nova escletxa a la història de la guerra civil.Us el recomano !
PRESENTACIÓ
Bona nit , és un plaer presentar aquest llibre "La Catalunya antifeixista. El Govern Tarradellas enfront de la crisi política i el conflicte social, setembre 1936-abril 1937", per tres raons :

1/ Pel moment en que estem vivim , després d’unes eleccions on ha quedat palès que la majoria de ciutadans i ciutadanes  de  Catalunya hem optat per l’eix nacional i social a l’hora.

2/ Per l’autor ,per que és una persona vinculada i compromesa com a delegat i dirigent amb la UGT de Catalunya des de fa molt temps i esperem que per molt de temps! Josep Antonio Del Pozo és historiador, bé,és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002).
És una persona molt coneixedora dels fets i de la temàtica que explica en el llibre ja que abans és autor de diferents treballs sobre la Revolució i la Guerra Civil de 1936-1939, entre els quals destaquen 'El Comitè Local de Defensa (juliol-octubre 1936)', a 'La República i la Guerra Civil a Sabadell (1987)'; 'Els milicians molinencs: la centúria 33',  'La crisis y la recomposición del Estado en la España republicana, a partir del ejemplo catalán', 'Historia y Política' (2006) i 'Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936 o El Gobierno de la Generalidad ante el Comité Central de Milicias Antifascistas y los diversos poderes revolucionarios locales (2012)

3/Sobretot per la visió que ens dona en el llibre, pel seu contingut:
Com veieu el tema és, la guerra,tema que s’ha escrit molt, però no, des de la perspectiva  que ho fa ell.

L’escenari és: Entre els mesos d'octubre de 1936 i abril de 1937, quan la majoria de comarques catalanes foren l'escenari de nombrosos conflictes que desembocarien en els Fets de Maig. El Govern d'unitat encapçalat per Josep Tarradellas amb la participació de la CNT, s'orientà cap el redreçament de la Revolució i la recomposició de l'aparell de l'Estat a través de la dissolució dels comitès i la reorganització municipal. Començava el procés de transició de l'ordre revolucionari a l'ordre antifeixista.

El llibre sintetitza fets i els fonamenta  ,del dia a dia ,però sobretot de la cultura republicana , de  la dignitat dels  comportaments de les persones amb idea de servei ,del que representa el republicanisme des d’una perspectiva de valors . Però,no tot en format dolç i el llibre descriu també la resistència que va trobar el Govern de la Generalitat per a imposar la seva autoritat, així com la conflictivitat social i política existent a la reraguarda i en els municipis.

El sindicalisme és present en tot el llibre. De fet també podriem dir que és l’estudi de la documentació del temps del govern Tarradellas sobre els sindicats i la societat. Amb un enfoc de col.lectiu, de grup, un enfoc molt social, parla dels treballadors/es , dels sindicats , per tant focalitza els fets en les classes socials i no en persones determinades com ens trobem en altres llibres d’aquesta época per exemple, que parlen de la biografia del President Tarradellas o de Companys .

Així que,  no parla de la guerra civil només de forma política i econòmica com sovint estem acostumats ,sinó des de la visió social.

 Després de llegir el llibre podriem dir que narra els fets d’una época de revolució sindical, social i popular, però no solsament explicat de manera romántica sinó amb tots els ets i uts com per exemple també el parer de retrocés de l ‘anomenada  revolució mentre que  a l’hora  es formava la reconstrucció del nou estat republicà.

Ens parla de les bases obreres de la  CNT, de la UGT,del POUM, del PSUC, d’ ERC i de les complexes relacions , des de la resistència dels anarcosindicalistes al discurs de la Generalitat ,que el veien com una renuncia a la revolució, als valors d’un temps de republicanisme, de dignitat, de llibertat i sobretot d’ètica, del paper dels sindicats en un temps determinats amb una visió de construcción social i nacional que poques vegades ens es reconegut

Només em queda dir ,de resum, que és un estudi  de reflexió d’un temps determinat de la guerra civil d’una manera totalment social que feia molta falta,i que deixa constància d’una mirada de l’autor  amb adjectiu de rigorositat , d’estimació envers el tema , d’ideologia social d’esquerres i de compromís amb les classes treballadores , però a l’hora és un llibre  amb  molt rigor , perque  no diu res que no documenti i provi de forma fefaent, amb una extensa  bilbliografia al final ,el que ens indica que hi ha hagut moltes hores de treball .Per tant , per tot això i molt més que em deixo MOLTES GRACIES ,COMPANY pel teu compromís i per deixar constància escrita d'uns fets i un temps en aquest llibre, amb una gran visió social!!

16/7/12

INDIGÈNCIA





El proppassat 14 de juliol , el govern de l’Estat , en un dels seus divendres de dolor ens descobreix un nou món, un nou país, el pais de la INDIGÈNCIA .

Les mesures que ens imposen ens convertiran a tots en indigents culturals, indigents socials, morals i polítics.

Fa aproximadament 4 anys que escoltem les mateixes idees : ocurrències improvisades amb les mateixes justificacions que : Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que hi ha una crisi galopant, que hem gastat un 30 % més del que podíem… Qui ¿ Nosaltres ?Els treballadors amb uns salaris per sota de l’increment de l’ IPC anual? On són els diners? Algu els té ! i no precisament els que ens volen fer pagar, la gran majoria no hem gastat per sobre,  Quin és l’empleat públic que s’ha enriquit? Quina persona a l’atur és més rica? Quin jubilat cobra per malgastar ? quin discapacitat té un salari digne?

Aquí,  s’ha enriquit qui ha especulat, qui ha estafat, especialments els banquers , no, els treballadors /es, la classe mitjana, els aturats , els pensionistas, els jubilats …i perque doncs, ho hem de pagar aquests? Perque ens fan creure que el Benestar que teniem fins ara és insostenible?…..el que és insostenible és la colla d’ineptes que ens governen que en lloc de fer política econòmica, fan política d’ideologia d’extrema dreta , privatitzant el servei públic, desmantellant els pilars bàsics com l’educació, la sanitat i els serveis socials i enriquint als més rics i empobrint més als febles, convertint-nos en indigents socials.

Però no en tenen prou  i ataquen amb l’ IVA ,fins i tot en els aspectes de la cultura perque no cal ni l’ascensió social de les classes, ni cal que ens culturitzem amb una bona pel.lícula o una obra de teatre ..en que hi vagin ells n´hi n´ha prou! Ja esta bé ¡

I que és l’ IVA? un impost indirecte que no distingeix entre rics i pobres, que grava a tothom per igual, per tant, totalment injust .

I per que ens hem de queixar els treballadors/es ? Doncs perque no volem ser indigents polítics ni morals , Que pagui qui ha de pagar!! Que  posin mesures justes com gravar les rendes més altes,impost de societat, eliminar deduccions,, impost en les entitats de crèdit, lluita contra el frau fiscal…..però no…, ells contra nosaltres!!!.

 Critiquem ben alt i plantem cara,! Fem caure un govern que ens enganya, es presenta amb un programa i fa el revés,ha perdut la seva legitimitat  i per tant, no pot  continuar.

Si encara  hi som a temps , abans d’assolir el concepte  “indefensió apresa” –acceptar i pensar que no hi ha alternativa a força de tan escoltar-ho -cal que reaccionem, senyalem els culpables com van fer a Islandia  i sortim al carrer a dir no ,per canviar això¡!

Volen aconseguir els diners amb el nostre consum ,!.... doncs ,per començar,VAGA DE CONSUM, en el dia de la pujada de l’ IVA ,només despeses necessàries, privem-los d’aquesta recaptació extraordinària a costa nostra.

 Contra aquest capitalisme que ens imposen , no comprem i que amb el nostre IVA no solucionin el  que ells han robat!


I que sàpiguen que.... Tots i totes les persones de bé , preferim ser “antisistema” abans que INDIGENTS, que és en el que ens convertiran si no ens movem i sortim al carrer a dir NO!

29/5/12

CAL TENIR ELS PEUS AL TERRA I LA MIRADA LLUNYANA


Suposo que quan estas en el fons d’un túnel i veus llum a la llunyania una sensació d esperança t’envaeix, això és el que sento avui després d’aquesta semana, amb tres fets importants .

M’explico: Fa molt temps que és constant escoltar temes de retallades, d’austeritat,de divendres de dolor amb anuncis de noves mesures per sortir de la crisi per part del govern de l’ Estat de pèrdues de drets, de retallades i el mateix passa escoltant el govern de la Generalitat, que dia sí dia també ens recorda que vivim en crisi, que cal austeritat , que si la pobresa , que si us treurem drets, que us retallarem ….

Doncs ,avui ,sortint dels Diàlegs x Girona amb els alcaldes de Lleida i de Tarragona ,un regidor de BCN i la Pia Bosch de Girona , arribo a casa amb un cert regust més dolç que agre. En dues hores de parlar de les polítiques econòmiques en temps de crisi no ha sortit cap vegada la paraula retallada ni austeritat , s’ha parlat de innovació, d’internacionalitació, de concertació, de cooperación, de ciutats en xarxa,de projectes, d’autoestima dels ciutadans, d’educació com a actiu, de I+D i de transferencia , de parcs tecnologics,de polítiques actives per les persones, de industria Bio, de turisme cultural, d’infraestructures ,de ciutats assequibles i sostenibles, de valors …. Com deia la Pia Bosch, als líders “els cal tenir  els peus a terra i la mirada llunyana” amb aquesta visió ,sí que sortirem de la crisi i sortirem amb la feina ben feta i amb l’energia necessària per encarar el futur amb  força.

El matí , en despertar , he escoltat que la ràdio anunciava que el govern de l’estat farà vacances els divendres i no faran més rodes de prensa de canvis i reformes fins passat l’estiu… un altre fet important per respirar profundament un cert temps.

I aquesta semana també vaig escoltar el missatge d’ Oriol Junqueras , que davant d’un públic nombrós va nombrar les tres idees per fer caminar el país , el New Deal per a Catalunya :agencia tributària propia, concertació amb majoria social i política, i simpaties internacionals .

Fent un coctel de tot plegat, podem dir que enmig del temporal hi ha una escletxa per on surt el sol.

2/5/12

1 de maig de 2012 TREBALL,DRETS,DIGNITAT .


Avui 1 de maig hem participat  la Girona social, entitats, partits, persones, la Girona dels que reivindiquem una altra manera de fer , la  Girona dels que no ens conformem,  la Girona dels que tenim altres propostes i no només retallades i tisorades pels més febles.

 Ens han plantejat i aplicat una reforma laboral injusta pels treballadors i treballadores, ineficaç per l’economia i inútil per l’ocupació i el resultat ho hem vist aquesta setmana amb les dades de l’ EPA, més de 100.000 persones aturades i sense feina . Un de cada tres gironins no pot treballar, això companys i companyes és una sagnía per les nostres comarques .

 Tenim uns governs que improvisen , no donen la cara, un President d’ Estat que surt de les reunions  per la porta del darrera  i uns governs que s’excusen amb l’anterior tot i haver passat més d’1 any, i aixo sí, amb el  pensament  encarat només a l’obsessió de reduir el més aviat posible el déficit ,  a improvisar mesures que ens afebleixen cada dia més , si abans quan arribava el divendres els treballadors pensavem que aviat vindria el dia de descans , que va ser guanyat també amb reivindicacions i mobilitzacions , ara el que diem és :  ai, ai el consell de ministres del divendres quina nova mesura pronunciarà contra la ciutadania. Perque companys i companyes, si en el SXIX i inici del SXX els nostres avantpassats van lluitar per passar de subdits a ciutadans de ple dret, ara en quatre dies aquest sXXI ens volen tornar a subdits, però ara dels rics i dels mercats .

 No podem permetre polítiques desequilibrades  que fan recaure les retallades en les persones asalariades, en els autònoms, en els aturats,en els estudiants, en els pensionistas. No podem permetre més retallades en sanitat , educació i en acció social,perque són l’esglaó de la igualtat d’oportunitats, cal clarament una reforma financera i fiscal que les grans fortunes paguin i les seves  rendes del capital com a mínim paguin nosaltres amb les rendes del treball, perque també si tots els diners que s’han injectat en la banca (per cert privada) els rebéssin els organs i administracions públiques no necessitarien retallar.

 Però no en tenen prou de tisorada  a la sanitat , a l’educació, a acció social ara també a transport, a obres públiques,a justicia, seguretat en els bombers i mossos, a funció pública que són l’ase dels cops,en les pensions, a cultura, a universitats ,a treball i formació … ens desmantellen el minsa estat de benestar S’HO VOLEN CARREGAR TOT !

 Avui també és la campanya #jonovullpagar a les autopistes,doncs des d’aquí tot el suport ,però també al jo no vull pagar les matricules de la universitat, l’euro de la recepta,el metge, l’ambulància,el serveis socials de la dependencia…. Sempre es millor una mobilització que una resignació , nosaltres no ens podem quedar al sofà .

 Fa més de 125 anys que sortim al carrer el dia 1 de maig i gent com nosaltres amb mobilitzacions  n’han vist de tots colors i sempre ens n’hem sortit,però també dir que dels darrers 25 anys aquest és del més dur però pel TREBALL, PELS DRETS I PER LA DIGNITAT DE TOTS ELS QUE SOM AQUÍ I DELS QUE AVUI NO HI PODEN SER AIXECAREM LA VEU, ENS MOUREM I MAI ENS RESIGNAREM , una ALTRE  REFERENT HA DE SER CLAU!!

 VISCA L’1 DE MAIG , VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!!

27/3/12

NO ATURARAN LA PRIMAVERA

A ningú li agrada fer vaga, és molt d'esforç i la fem quan no hi ha més sortida possible Estem a punt d'un dia de vaga general, el 29 M. Agrada? No, a ningú. A cap treballador/a li agrada fer vaga. Una vaga representa molt d'esforç, un esforç col·lectiu, i la fem quan no hi ha més sortida possible.
Es l'eina per mostrar el rebuig general a polítiques que no portaran a res més que a més empobriment, que a individualitzar el món del treball deixant sense cap força ni garantia els treballadors i treballadores i, sobretot, per demostrar que som molts en contra i visualitzar al carrer la disconformitat en les polítiques d'austeritat que s'apliquen a la població de manera general, incondicional i indiscriminada, sense cap més impuls possible. El detonant per fer la vaga general ha estat la reforma aprovada pel govern del PP sense informació ni diàleg i d'aplicació immediata des del mateix 11 de febrer que es va publicar al BOE.

És molt més que una reforma laboral, és la reforma de reformes, és un canvi de paradigma, és un canvi en els acomiadaments, en l'abaratiment dels salaris, converteix les relacions en imposicions empresarials unilaterals, és la reforma del fi de qualsevol relació equilibrada en el món laboral i fins i tot en la judicial, i sobretot de canvi del model social, a molt pitjor. Implicarà més judicialització i més conflictivitat laboral, s'anirà cap a la mobilització, més radicalització i més convocatòries de vagues, cosa que no agrada a ningú. Aquesta reforma ens porta a les condicions dels països del sud, perdent molts drets dels treballadors /es aconseguits amb anys de lluita i esforç i de cap manera ens porta a millorar la competitivitat i la productivitat que és el que necessitaríem. Canvia les relacions laborals que eren el marc d'equilibri en el món del treball per convertir-ho en imposicions empresarials, així ens poden canviar l'horari, abaixar el salari sense cap tipus de proporcionalitat, fins i tot per una disminució de vendes en dos trimestres, i aplicar mobilitat funcional o geogràfica d'una manera unilateral. Però si criminalitza i discrimina els treballadors/es també ho fa amb la gent aturada, enfrontant aquells a qui els queda més prestació amb els que pràcticament no en tenen: La reforma preveu combinar el cobrament d'un sou i de l'atur, ajudes per a les cotitzacions de l'empresa a la Seguretat Social i l'IRP, a més de bonificacions i deduccions des de 3.000 euros per a aquelles petites i mitjanes empreses (de menys de 50 treballadors) que contractin un treballador menor de 30 anys que estigui en situació d'atur. A comarques gironines de les més de 28.000 empreses, només quasi un 2% tenen més de 50 treballadors, per tant és d'aplicació a totes, cosa que fa que la precarització per als joves sigui més gran, convertint-los en treballadors de saldo.

La reforma també parla del frau, però no del frau fiscal, del 25 % que es diu que hi ha a Catalunya, que suposa 16.000 milions d'euros a l'any o dels 88.000 milions d'euros de l'Estat que van a paradisos fiscals, del blanqueig de capital o d'enginyeria comptable, doncs no, únicament parla de males pràctiques dels treballadors dient que hi ha absentisme i per això faltes d'assistència, tot i justificades, són motiu d'acomiadament procedent, de manera que amb 2 baixes que sumin 9 dies en 2 mesos et poden acomiadar (alerta amb els refredats i les recaigudes) i no hi ha cap mesura en contra del frau dels ocupadors.

I aquí sembla que no s'acaba, perquè ja s'escolta la remor d'una llei de mútues per les baixes, de la llei de vagues, de més retallades... per tot això, el 29M hem d'anar a la vaga, perquè ens ho volen destruir tot, comencen pel món del treball, però les retallades en educació, en sanitat, encariment de matrícules de la universitat... hi són presents. Allò que hem guanyat amb molt temps de lluita ens ho destrueixen en poc temps de govern. Ara ens toca a nosaltres rebel·lar-nos i no resignar-nos, per nosaltres, però també pels nostres fills i potser néts, que no ens puguin dir que per no perdre el salari d'un dia de feina els hem deixat a ells sense cap norma, ni salari i treball per a la seva vida. Si tenim por el dia 29M, tindrem por tota la vida. Només si som molts el 29M fent vaga de manera activa, i passiva sense consumir i paralitzant l'activitat econòmica, i així es visualitza al carrer en les manifestacions, ells sabran que cal canviar. No ens podem resignar, ens toca rebel·lar-nos. Pablo Neruda deia “ens tallaran les flors però mai aturaran la primavera” i això és el que demostrarem el proper dia 29 M.

Si volem podem, entre tots, i res ens aturarà!

article publicat al Punt Diari 27 de març de 2012

17/3/12

ASSEMBLEES TERRITORIALS .DEBATS, XERRADES... ABANS DEL 29M

La nova reforma laboral aprovada per decret i sense ni diàleg ni consens és un atac directe contra els treballadors i treballadores, i una agressió com no havia passat mai.Si hi afegim les retallades, l’apujada d’impostos i taxes sense discriminació de rendes, de manera que cada vegada paguem més els treballadors /es i es rebaixen impostos dels que més tenen, ens fan situar en un carreró sense sortida que ens enfonsa com a treballadors i com a país.

Per això ,hem convocat una jornada de vaga general el proper 29 de Març per intentar posar fre a les retallades socials i a la reforma laboral que ha posat en marxa el Govern de l’Estat. Retallades socials que són un pas enrere en l’estat del benestar i un pas endavant cap a una societat més desigual .I una reforma laboral, injusta pels treballadors /es, ineficaç per l’ocupació i inútil per l’economia, que de ben segur , no crearà treball i, que a més,canvia les relacions laborals, el que serà un constant de conflictivitat en els centres de treball .
Si algú es pensa que aquesta agressió només incumbeix a les condicions de treball d’alguns s’equivoca: estem davant de la més gran regressió social i laboral ,que influirà de manera greu i negativa en les condicions de vida de totes les persones del present i sobretot del futur, encadenant els nostres joves i atacant directament la gent més feble.

Per això, ens cal un èxit contundent de la vaga general del 29 de Març!
No podem permetre la pèrdua de més drets, ni deixar-nos trepitjar! Hem d’aturar aquestes agressions!

Tots i totes a la vaga del 29 de Març, i a la manifestació que farem a les 19h tarda, a Girona amb sortida a la rotonda del rellotge de la Devesa!

Abans, del 29M, us convoquem a diverses assemblees informatives:

Dilluns 19 de març: Assemblea a les 19 hores a Olot. Casal Marià. C/ Bisbe Guillamet, 7.

Dimarts 20 de març: Assemblea a les 22 hores a Lloret de Mar. Biblioteca Municipal. C/ Just Marlès Vilarrodona, S/N.

Dimecres 21 de març:Assemblea a les 19 hores a Palamós. Teatre La Gorga, C/ Ave Maria 3.
Dijous 22 de març al mati: Assemblea a Salt.a 2/4 d’11h del matí Centre cultural Coma Cros. C/ Sant Antoni, 1. Amb Pepe Alvarez i Joan Carles Gallego
 Manifestació a la sortida de l’assemblea des de Salt fins a Girona.
Dijous 22 de març: Assemblea a les 19 hores a Figueres. Teatre El Jardi, Plaça Josep Pla, s/n.

Divendres 23 de març: Assemblea a les 19 hores a Ripoll. Sala Abad Senjust,sota l'ajuntament.

Dimarts 27 de març: Assemblea a les 19 hores a Girona. Sala d’actes de la fundació UdG plaça Jordi de Sant Jordi ,1.


També fem assemblees en moltíssims centres de treball ! i en altres poblacions segons ens aneu demanant .

13/3/12

PER QUÈ UNA VAGA GENERAL ?

Avui, DIMARTS 13 DE MARÇ, els sindicats UGT i CCOO hem convocat VAGA GENERAL .

Ho hem fet tots junts en el paraninf de la Universitat de Barcelona, i acompanyats d´entitats socials ,entre elles el moviment Prou Retallades o els sindicats d' estudiants de la universitat i alguns del moviment 15M.Era la primera vegada que els màxims dirigents dels dos sindicats feiem un acte d'aquestes característiques i ha valgut la pena . Les xarxes socials bullien de comentaris favorables i algun desig com ara "UGT i CCOO unitat sindical, el que la vaga general ha unit que la dreta i la patronal no ho separi" . Al final la internacional i els segadors,l'Himne de Catalunya .
Farem una vaga general perque el que estan fent el govern del PP i el de CiU,que hi van votar a favor ,és una injustícia .O sinó dieu-me com s'explica que :

1.-Passem de les relacions laborals a les imposicions empresarials deixant als treballadors /es sota la voluntad dels empresaris.?
2,.Que en dos trimestres et poden retallar el sou , la quantitat que vulguin, i en tres trimestres dient que preveuen disminució de beneficis t’acomiaden.?
3,.Que generalitza tots els acomiadaments a 20 dies .?
4,.Que posa un contracte nou amb 1 any de prova i acomiadament lliure i gratuit.?
5.-Que porta els joves a contracte de pràctiques i formació fins passats els 30 anys?
6.-Discriminarà els aturats segons si tenen més prestació o menys mentre dona bonificacions de 3000 a 10000 euros als empresaris ?
7.-Que es carreguen els convenis sectorials i territorials i ens deixa al gust de la voluntad cada un dels empresaris a cada centre de treball?
8.-Que 9 dies de baixa en dos mesos (una grip i una recaiguda) es motiu d'acomiadament?
9.-Que ataca l’ Estatut d’ Autonomia carregant-se la negociació col.lectiva i les tasques del SOC des d’autorització dels EROs,mediació, arbitratges?
10.-Que permet passar del teu salari ,al mínim interprofesional de 640 € , directament?
Això no és una reforma laboral , és un atac directe als treballadors treballadores i als aturats de les nostres contrades . Estem més d’acord amb els que en diuen reforma cabronal, reforma empresarial o fins i tot terrorisme empresarial.
Per això ens porta el dia 29M a VAGA GENERAL :
• Per els més de 80000 aturats de la demarcació de Girona
• Per no perdre drets de la clase treballadora que tans d’anys ha costat aconseguir-los
• Però sobretot per que els ´nostres fills o néts no ens puguin dir que no vam fer res,i que per no perdre el salari d un dia de vaga , hem deixat perdre el salari i el treball de tota la seva vida!

El dia 29 de març ,tots i totes a la vaga per forçar els governs a escoltar i a canviar !!

11/2/12

LA REFORMA LABORAL del 10 de FEBRER DEL 2012


Ahir a un grup de joves de 3er d’ ESO , que m’entrevistaven a la seva classe,al matí abans que el govern del PP hagués enunciat la reforma ,els vaig dir que seria un dia històric pel contingut i pel continent d’aquesta reforma. I així ha estat!!

Continent:

És la primera reforma laboral de la història que no ha comptat amb el coneixement previ dels agents socials i econòmics , per tant ni consens ni tan sols informació

Contingut :

Suposa un nou i gravíssim cop als drets laborals en aquest país, ja que deixa desequilibrada la balança de forma descarada a favor dels empresaris en detriment dels treballadors/es, que resten a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes. A partir d’ara serem eines , instruments, coses en el centre de treball.

• Algunes idees del contingut :

Generalitza l’abaratiment de l’acomiadament a 33 dies en cas improcedent i a 20 els precedents que, amb l’ampliació màxima de les causes objectives, seran la immensa majoria.

Suprimeix l’autorització de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació amb la total indefensió que això generarà. Només es podran recórrer a través de la justícia ordinària i en cassos de vulneració de drets fonamentals

Les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis territorials o de sector.

• A partir d’ara els empresaris cobraran bonificacions de 3.600€ i 4.500€ per contractar joves i aturats de llarga durada respectivament; que pagaran els seus salaris amb el 50% de l’atur generat pel contractat, el que vol dir que els empresaris tindran preferència pels que tinguin prestacions més elevades i cap pels que l’hagin exhaurit; i que a sobre durant el primer any els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent amb 20 dies.

CONSEQÜENCIES :

1/Acomiadament massiu dels treballadors actuals i si es necessari substitució de nous contractats joves i en condicions de precarietat per tant no servirà per estimular la contractació.
2/ Aquesta reforma laboral no pot reactivar l’economia, perquè en realitat el que cal és crèdit a l’abast d’empreses, inversió pública pels sectors productius i poder adquisitiu i estabilitat en la contractació per animar el consum. Està clar que no respon més que a les velles reivindicacions de la patronal que ara troben la seva oportunitat gràcies a la crisi econòmica.