614 FIRA DE SANT ANDREU DE TORROELLA DE MONTGRÍ

614 FIRA DE SANT ANDREU DE TORROELLA DE MONTGRÍ.

ELS DIES 30,1 i 2 de desembre.

Aquesta fira té dues característiques importants:
· És des del 1393 quan a instàncies de la Universitat de Torroella , el rei Joan I la concedeix al poble , per tant és de les més antigues de Catalunya. Hi ha documents –mapes que el SXVIII estava ubicada a Fora Portal.
· És multisectorial a diferència de moltes de l’entorn que només es dediquen a un tema concret, la nostra podríem dir que és AGRÍCOLA, RAMADERA,COMERCIAL I CULTURAL.
Podeu mirar el programa a la web de l’ Ajuntament però us resumeixo les novetats que s’afegeixen a totes i a cada una de les activitats dels darrers anys:
La I fira d’artesania amb artesans de carnet que s’afegeixen als més de 100 marxants ubicats al passeig de Catalunya.
X Campionat de Catalunya de coloms de raça que també s’afegeix a la oferta ramadera del famós concurs de campions de gossos d’ atura o a les activitats dels cavalls i poltres.
I demostració de bitlles catalanes, una activitat cultural i esportiva a l’hora.
Nou emplaçament de la III mostra d’entitats del municipi a fora Portal de manera que es podrà donar la volta a tot el nucli amb activitats, parades, estands...
Temàtica de Patrimoni, paisatge i masos , amb la curiositat de descobrir la vida dels masos (matança del porc, productes d’horticultura...) en 7 llocs emblemàtics del nucli urbà.
Tastets d’oli, d’arròs, de fruites i taller de cuina per a infants a dins la carpa.
I finalment un estand de l’ Ajuntament que a diferència dels altres anys on es ressaltaven projectes que es volien fer , aquest any hi trobareu a partir d’una sèrie numèrica de números i de dades curioses molt coneixement social, històric, geogràfic i turístic del nostre municipi .

US CONVIDEM A TOTES I TOTS A VENIR , A GAUDIR I EN DEFINITIVA A CONÈIXER-NOS! SEGUR QUE HO PASSAREU MOLT BÉ!

LES DONES TENEN MÉS CAPACITAT DE GENERAR CONFIANÇA-BRONAGH HINDS Fundadora de NIWC- Partit de les Dones d' Irlanda del Nord

El 25 de novembre, com a dia internacional de la no violència contra la dona és designat per les Nacions Unides el 1994 .S’escollí aquest dia per rendir homenatge a les 3 germanes activistes de la República Dominicana - Mª Teresa, Patria i Minerva Miraval - opositores al règim dictatorial de Trujillo, en lluitar contra els mètodes masclistes i d’aconseguir favors sexuals de les dones joves de forma autoritària i il.legal. Van ser emboscades i mortes el 25 de novembre de 1960.
Actualment,la violència que estan patint les dones es visualitza:
1r/En els conflictes armats. Són violades,humiliades i torturades i s’utilitzen com una eina per sotmetre els pobles.
2n/ El passat any 2006,segons l’OMS, moltes dones van patir violència sexual per la seva parella ( des d’un 6% al Japó fins a un 59% a Etiòpia)
3r/Aquest any a Austràlia, Canadà,EEUU o Sud-àfrica entre el 40 o 70 % de les dones víctimes d’homicidi van morir a mans de les seves parelles.
4art/ Segons l’ informe “British Medical”del Regne Unit,una de cada quatre dones ha patit situació de violència domèstica des que tenia 16 anys.
5e/Segons la Red Feminista a l’ Estat espanyol s’han comptabilitzat en el que portem d’any 2007 un total de 87 víctimes i el 2006 van haver-hi 93.
6è/ A Catalunya ja han mort 10 dones aquest any, assassinades per companys sentimentals.Els mossos han rebut més de 9000 denúncies de violència de gènere .

I el llistat ... podria continuar!

"SEREM INFLEXIBLES EN ELS CASOS DE DISCRIMINACIÓ"MAR SERNA CONSELLERA DE TREBALL DE LA GENERALITAT

Ahir en la cloenda del 3r Congrés de la Immigració (AMIC_UGT) tothom hi va dir la seva.
Les conclusions i les resolucions apunten a millorar la situació de les dones i els joves immigrants en el mercat laboral,analitzen la situació dels falsos autònoms,aposten pel pla d’acollida a les empreses, que es fomenti la formació i es coordini la informació per mitjà d’una sola administració i així agilitzar més els temes burocràtics.
Em van agradar sobretot les intervencions de la consellera Mar Serna i del secretari general d’ UGT, Pepe Álvarez.
Quedava clar que el tema del reagrupament s’ha de replantejar, no pot ser que la gent arribi i hagi de dependre directament d’un altre per viure en el nostre país, i això afecta directament a les dones que vénen a Catalunya, després de deixar-ho tot i perquè se´ls explica que viuran millor però resulta que durant força temps han de dependre directament dels seus marits i no poden ni treballar ni independitzar-se. Això se’n diu submissió total. Pot ser que per una d’aquelles sorts imprevisibles puguin entrar en la roda de l’ economia submergida però no del treball submergit(perquè representen moltes hores de feina)i per tant, també fan un mal favor a la tasca de reivindicació general d’un treball igualitari, remunerat i digne. El mateix passa amb els nois i noies que arriben per reagrupament i que les expectatives posades difereixen molt de la realitat en que es troben.
La consellera sap de què parla i ho fa amb contundència i claredat.
En Pepe Àlvarez va anar més enllà i va demanar el vot dels immigrants en les municipals, que en els reagrupaments es pugui treballar tan bon punt s’arribi i no es permeti de cap manera la discriminació laboral per raó d’origen geogràfic.
La ponència va anar a càrrec de l’ Hnrble President Pasqual Maragall que va fer elogis del paper d’ Europa en temes importants com les migracions i com a futur de globalització, al mateix temps que amb el seu estil directe i fins i tot sarcàstic, ens va fer riure quan un assistent li va preguntar la seva opinió com a socialista en un tema determinat.

HEM D'ACTUAR PER CREAR UN MÓN ON TOTES LES PERSONES PUGUIN VIURE AMB SEGURETAT,DIGNITAT,TENIR ACCÉS A FEINES I CONDICIONS DECENTS-RAQUEL GIL -AMIC

Aquest cap de setmana s’organitza el 3r CONGRÉS DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA amb el nom de ANEM PER FEINA! a la factoria cultural Coma-Cros de Salt, una de les fàbriques tèxtils de les nostres contrades i per tant un dels llocs on es creava força ocupació, abans de la pèrdua d’activitat industrial.
Aquest Congrés està organitzat per la UGT i AMIC que és l’associació de la UGT que desenvolupa els projectes, serveis i activitats per a la integració sociolaboral de la població immigrant.
Em sembla que és l’únic Congrés en que els tècnics en matèria d’immigració i la gent autòctona només hi som presents a la inauguració i a la cloenda. El treball, les taules rodones, els tallers són per les associacions, delegats/des i particulars immigrants. Les resolucions del que ells debaten, aquests dos dies, ens les prendrem com a pròpies. Així, segur que són verídiques i confirmem aquella veritat de que “ qui més en sap és qui més ho pateix”.
Avui,a la inauguració, la conferència anava a càrrec del Sr Luc Demaret, responsable de protecció social i migracions de la OIT (organització internacional del treball) i ens ha fet reflexionar informant amb dades interessants com per exemple que la mobilitat de bèns i capital pel món representa un 17% mentre que les migracions de persones és simplement un 3%, o bé que el promig de diners que envien els immigrants als seus països d’origen és un 17% dels ingressos i es calcula que són uns 274 mil mil.lions a l’any,això vol dir que gasten en els nostres països el 73% que representa molts més o bé que, per garantir els serveis i el benestar, la UE hauria de triplicar el nombre de població activa (persones treballant)en el pròxims anys.
Mentre l’escoltava pensava que potser si aquestes dades tothom les coneixés, deixaríem de parlar de la immigració com un problema i la veuríem com una solució .
Demà la Conferència de clausura anirà a càrrec de Hble Sr Pasqual Maragall .
Desitgem que els treballs d’aquests dies i dels anteriors en la organització del congrés, siguin molt profitosos.

PER ALS PERDUTS, ELS INÚTILS I TOTES LES PERSONES DE BONA VOLUNTAD I MAL DESTÍ. JUDIT PUJADÓ. Dedicatòria de EL LÍMIT DE ROCHE.

Judit Pujadó és una bona escriptora.Viu molt a prop de casa nostra, sol compaginar la seva carrera literària amb una feina de documentalista a Barcelona. La Judit Pujadó va escriure Planeta ESO (Edicions La Campana, 2002), un divertit assaig sobre la seva experiència com a professora de secundària, amb col·laboració amb la seva amiga Empar Fernández, i que va merèixer el Premi Pere Quart d'humor i sàtira.
Després d'una primera novel·la en solitari -Dones absents (Rosa dels Vents, 2003) i un nou assaig amb la seva parella literària -30, 40, l'edat amargant (La Campana, 2004)-,ha publicat més recentment, una segona novel·la, El límit de Roche (Rosa dels Vents).
Aquest divendres tindrem el goig d’escoltar-la a la Llibreria El Cucut. M’han encarregat que presenti l' acte i ho faré amb molt de gust.
Us esperem a totes i a tots el DIVENDRES A 2/4 DE 9H DEL VESPRE a EL CUCUT , en un ambient agradable i distès.
Com diuen la Mª Teresa i la Magda -llibreteres d’ El Cucut- sortireu de la vetllada amb la certesa d’haver invertit bé el temps, us esperem amb una bona conversa, bona companyia i, és clar,una beguda que ho arrodonirà.

CAL NOMÉS SER REALISTA AMB LA CONDICIÓ DE CADA Ú- MERCÈ CAMPRUBÍ-COORDINADORA DEL INST. GUTTMAN

Aquest cap de setmana hem pogut reflexionar amb les qüestions que ens explicaven els companys en el dinar-debat de contra-inèrcia del divendres.
Els dinars-debats són un mitjà per acostar-nos a temes socials que sovint el dia a dia del treball quotidià del sindicat fa que els deixem en el calaix i només en parlem quan tenim situacions extralímits.
En el meu cas,poder presentar a dos persones que com a representants dels seus col·lectius ens van analitzar la situació des d’un gran coneixement i una vessant diferent, és un plaer.
Tant en Quim Bonaventura del col·lectiu MIFAS com en Fermí Sidera del col·lectiu GERD han estat crítics en la seva exposició del desplegament de la llei de dependència i de la nova llei de serveis socials.
En Quim comenta que seria necessària una llei catalana i que l’ actual potser ha sigut pensada per la dependència de la gent gran però no per gent com els del seu col·lectiu. Ahir, mateix havien arribat els resultats de la valoració de la dependència del grau III de les persones de la seva residència i de 27 només una havia sigut positiva. Tenen la sensació que no es mira amb els mateixos ulls una persona en un indret o en un altre, a Catalunya o a Castella o a Galícia.
En Fermí del GERD que són el col·lectiu que editen la revista L’ Atípic, i han obtingut la mosca de Sant Narcís aquest any ,també fa més o menys la mateixa valoració que la gent de MIFAS i creu que les expectatives que va generar en un inici la llei queden molt llunyanes.En un ambient distés i proper hem acordat continuar els contactes i treballar per reivindicar i millorar les polítiques socials del nostre país, sobretot en col·lectius amb certes dificultats, com són ells.

"HE VISCUT ÈPOQUES DE LUXE,ARA VULL SER UNA MARE". JUDITH MASCÓ,model

Per les que som mares ens convé saber el que passa darrera dels taulells on comprem:
En el 40% dels casos les treballadores de grans cadenes comercials que sol·liciten la reducció de jornada per guarda legal d'un menor (tema totalment legal i recolzat per l’article 37.5 de l’ Estatut dels treballadors) han de recórrer a la via judicial per aconseguir-la. Si totes aquestes dones no denunciessin el seu cas a la Inspecció de Treball, l'empresa no els permetria exercir el seu dret a la reducció de jornada.
S’ha calculat aquesta situació a partir dels casos judicials que s'han portat des d’UGT i d'enquestes a 15 empreses del sector: El Corte Inglés, Lidl, Dia, Condis, Sabeco, Eroski, Opencor, Sorli Discau, Schlecker, Caprabo, Carrefour, Carrefour Express, Ikea, Mercadona i Bon Preu. Evidentment, aquestes situacions de discriminació es donen bàsicament als grans magatzems i cadenes comercials, ja que l'estructura del petit comerç és eminentment familiar.
Però, a més, la discriminació d'aquestes mares treballadores és moltes vegades doble, ja que si decideixen i aconsegueixen fer la jornada reduïda, poden veure afectada la seva situació professional. En el 46,6 % l'empresa els ha canviat les seves funcions habituals, normalment per rebaixar-les a categories inferiors.Per tant, no faciliten la conciliació de la vida laboral i familiar de les seves treballadores amb mesures socials (només Mercadona posa a disposició dels empleats una escola bressol), sinó que a més li posen traves amb mesures absolutament il·legals.

I es diu que hi ha pocs naixements! si ser mare,fins i tot,es penalitzat social i laboralment!

HI HAURA AMOR ENGRUNAT AL FONS DE LES BUTXAQUES.MARIA-MERCÈ MARÇAL

MARIA MERCÈ MARÇAL va escriure aquest poema:

Emmarco amb quatre fustes

un pany de cel i el penjo a la paret

Jo tinc un nom

i amb guix l'escric a sota.

Aquest és el meu pany de cel, ara mateix:

Aquest és el post 100 !

100 frases d'encapçalament on l'empremta de 100 dones s' han visualitzat, 100 idees, pensaments, vivències, reflexions, informacions ...

M'agraden els blocs, són un espai particular on la lectura i l'escriptura personal esdevé interactiva, compartida i social.

N'hi hauran molts més, sens dubte!

Petons i salut a totes les persones que el feu possible.

SI VOLS DISFRUTAR DE L'ARC DE SANT MARTÍ,HAURÀS D' AGUANTAR LA PLUJA. DOLLY PARTON.cantant i actriu

En els plens municipals sovint les preguntes que plantegen el grup de l’oposició (CiU) té més a veure en una posada en escena digna de qualsevol teatre municipal que no en un raonament lògic als temes tractats.
Avui n´hem tingut un bon exemple.
Des que sóc regidora d’acció social he defensat que la partida de cooperació ha d’augmentar,i amb l’equip de govern vam parlar de que malgrat la disminució d'ingressos que patirem els Ajuntament en aquests propers temps, ens semblava adient ens els pròxims pressupostos augmentar aquesta partida, per arribar al 0,7% el més aviat possible, ja que en els darrers quatre anys- on l’equip de govern municipal era CiU-l’havien anat minvant progressivament . Evidentment aquest any 2007 el pressupost d’aquesta partida el van fer ells,CiU. Després de l’estiu, es va reunir el consell de cooperació (per primera vegada en tot aquest any, ja que el primer semestre, l’anterior govern no els havia reunit mai, i es va donar la informació de la partida entera de l’àrea amb l'actual temporalització, no només de cooperació (jo diria que això se’n diu total transparència )així com de l'objectiu pressupostari del proper any, i ja que ells eren l'órgan màxim de representació,per tant podíem decidir allà els ítems que els semblava per destinar a sensibilització, a projectes, a codesenvolupament (en el consell hi participen les entitats que treballen en temes de cooperació i solidaritat i un representant de cada grup municipal, evidentment CiU hi té representació).Per segona vegada es tornen a reunir i decideixen en quins projectes s´ha de col·laborar tenint en compte territorietat diferent, codesenvolupament, desenvolupament local i temàtiques socials diverses com socio-sanitàries, educatius, agrícoles, integrals ....ho decideix el consell i avui es porta a ple . Doncs sabeu quina és la sorpresa? CiU s´han abstingut . Per primera vegada en molts anys,els projectes de cooperació no s'han aprovat per unanimitat al nostre municipi, tot i que ells mateixos van elaborar i aprovar els pressupostos a inici d'aquest any i ara van decidir en el consell quins havien de ser els projectes de desenvolupament per la cooperació.

No em direu que això no s'explica de cap més manera que per una necessitat de posada en escena davant del públic ?ai ai ai ai! I això, en política municipal!