CAL TENIR ELS PEUS AL TERRA I LA MIRADA LLUNYANA

Suposo que quan estas en el fons d’un túnel i veus llum a la llunyania una sensació d esperança t’envaeix, això és el que sento avui després d’aquesta semana, amb tres fets importants .

M’explico: Fa molt temps que és constant escoltar temes de retallades, d’austeritat,de divendres de dolor amb anuncis de noves mesures per sortir de la crisi per part del govern de l’ Estat de pèrdues de drets, de retallades i el mateix passa escoltant el govern de la Generalitat, que dia sí dia també ens recorda que vivim en crisi, que cal austeritat , que si la pobresa , que si us treurem drets, que us retallarem ….

Doncs ,avui ,sortint dels Diàlegs x Girona amb els alcaldes de Lleida i de Tarragona ,un regidor de BCN i la Pia Bosch de Girona , arribo a casa amb un cert regust més dolç que agre. En dues hores de parlar de les polítiques econòmiques en temps de crisi no ha sortit cap vegada la paraula retallada ni austeritat , s’ha parlat de innovació, d’internacionalitació, de concertació, de cooperación, de ciutats en xarxa,de projectes, d’autoestima dels ciutadans, d’educació com a actiu, de I+D i de transferencia , de parcs tecnologics,de polítiques actives per les persones, de industria Bio, de turisme cultural, d’infraestructures ,de ciutats assequibles i sostenibles, de valors …. Com deia la Pia Bosch, als líders “els cal tenir  els peus a terra i la mirada llunyana” amb aquesta visió ,sí que sortirem de la crisi i sortirem amb la feina ben feta i amb l’energia necessària per encarar el futur amb  força.

El matí , en despertar , he escoltat que la ràdio anunciava que el govern de l’estat farà vacances els divendres i no faran més rodes de prensa de canvis i reformes fins passat l’estiu… un altre fet important per respirar profundament un cert temps.

I aquesta semana també vaig escoltar el missatge d’ Oriol Junqueras , que davant d’un públic nombrós va nombrar les tres idees per fer caminar el país , el New Deal per a Catalunya :agencia tributària propia, concertació amb majoria social i política, i simpaties internacionals .

Fent un coctel de tot plegat, podem dir que enmig del temporal hi ha una escletxa per on surt el sol.

1 de maig de 2012 TREBALL,DRETS,DIGNITAT .

Avui 1 de maig hem participat  la Girona social, entitats, partits, persones, la Girona dels que reivindiquem una altra manera de fer , la  Girona dels que no ens conformem,  la Girona dels que tenim altres propostes i no només retallades i tisorades pels més febles.

 Ens han plantejat i aplicat una reforma laboral injusta pels treballadors i treballadores, ineficaç per l’economia i inútil per l’ocupació i el resultat ho hem vist aquesta setmana amb les dades de l’ EPA, més de 100.000 persones aturades i sense feina . Un de cada tres gironins no pot treballar, això companys i companyes és una sagnía per les nostres comarques .

 Tenim uns governs que improvisen , no donen la cara, un President d’ Estat que surt de les reunions  per la porta del darrera  i uns governs que s’excusen amb l’anterior tot i haver passat més d’1 any, i aixo sí, amb el  pensament  encarat només a l’obsessió de reduir el més aviat posible el déficit ,  a improvisar mesures que ens afebleixen cada dia més , si abans quan arribava el divendres els treballadors pensavem que aviat vindria el dia de descans , que va ser guanyat també amb reivindicacions i mobilitzacions , ara el que diem és :  ai, ai el consell de ministres del divendres quina nova mesura pronunciarà contra la ciutadania. Perque companys i companyes, si en el SXIX i inici del SXX els nostres avantpassats van lluitar per passar de subdits a ciutadans de ple dret, ara en quatre dies aquest sXXI ens volen tornar a subdits, però ara dels rics i dels mercats .

 No podem permetre polítiques desequilibrades  que fan recaure les retallades en les persones asalariades, en els autònoms, en els aturats,en els estudiants, en els pensionistas. No podem permetre més retallades en sanitat , educació i en acció social,perque són l’esglaó de la igualtat d’oportunitats, cal clarament una reforma financera i fiscal que les grans fortunes paguin i les seves  rendes del capital com a mínim paguin nosaltres amb les rendes del treball, perque també si tots els diners que s’han injectat en la banca (per cert privada) els rebéssin els organs i administracions públiques no necessitarien retallar.

 Però no en tenen prou de tisorada  a la sanitat , a l’educació, a acció social ara també a transport, a obres públiques,a justicia, seguretat en els bombers i mossos, a funció pública que són l’ase dels cops,en les pensions, a cultura, a universitats ,a treball i formació … ens desmantellen el minsa estat de benestar S’HO VOLEN CARREGAR TOT !

 Avui també és la campanya #jonovullpagar a les autopistes,doncs des d’aquí tot el suport ,però també al jo no vull pagar les matricules de la universitat, l’euro de la recepta,el metge, l’ambulància,el serveis socials de la dependencia…. Sempre es millor una mobilització que una resignació , nosaltres no ens podem quedar al sofà .

 Fa més de 125 anys que sortim al carrer el dia 1 de maig i gent com nosaltres amb mobilitzacions  n’han vist de tots colors i sempre ens n’hem sortit,però també dir que dels darrers 25 anys aquest és del més dur però pel TREBALL, PELS DRETS I PER LA DIGNITAT DE TOTS ELS QUE SOM AQUÍ I DELS QUE AVUI NO HI PODEN SER AIXECAREM LA VEU, ENS MOUREM I MAI ENS RESIGNAREM , una ALTRE  REFERENT HA DE SER CLAU!!

 VISCA L’1 DE MAIG , VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!!