La vaga general del 29-S no va ser el final, sinó l'inici d’un procés contínu de les mobilitzacions contra les polítiques laborals i socials del govern. !
Els efectes de la reforma ja els anunciavem, des del sindicat UGT, abans de la seva aprovació, en dos trets important i ara, passats 5 mesos és ben comprovat amb dades objectives a la demarcació de Girona!:
Deiem que Abaratiem l’acomiadament i per tant es facilitava! I així ha sigut:,més aturats que mai,ara ja 4 mesos seguits d’augment i passsada la barrera dels 55000 aturats.
Ens prometien que la reforma era una de les maneres de millorar el mercat laboral i canviar la dualitat i ara amb dades a les mans, resulta que es signen més contractes , però augmenten els temporals (+7,4 %) i disminueixen els indefinit (-15,2%)i el contracte de 33 dies que ens l’havien venut com a contracte estrella que ens havia de salvar resulta que cau en picat perque ningu el fa servir (-50 % que l’any passat )
Si fa un temps parlavem d’una sacsejada laboral i ara podem parlar d’un tornado laboral, del que en sortim amb privatitzacions i lliberalitzacions , com la darrera la d’ AENA, i retallades socials i laborals . El govern va presentant plans de xoc I nomes es dedica a calmar la voracitat insaciable d’un monstre anomenat mercat .
Així no, ja n’hi ha prou,nosaltres seguim plantant cara!
I sabem molt bé el que volem !
1. Rectificació reforma laboral
2. Frenar el bloqueig de la negociació col•lectiva
3.-Aturar la retallada de la pensionsRebutgem qualsevol mesura dirigida a retallar i empitjorar les condicions:ni privatitzar-les , ni retard de l’edat de jubilació , ni ampliació dels anys de cotització, perquè tot és REBAIXA DE LA QUANTIA DE LES PENSIONS.
ES TRACTA DE GARANTIR EL BENESTAR COL•LECTIU NO DE FER NEGOCI, i que les pensions són un dret conquerit per anys de treball.
EL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS NO FA FALLIDA, !
Hi ha una altra manera de sortir de la crisis que no generi més desigualtats i injustícies i no podem fer el joc ni callar al full de ruta que ens ha preparat el govern, només amb retallades socials i laborals
El que cal és fomentar l’ocupació i crear-la de qualitat amb les millors condicions laborals possibles per millorar la caixa comuna, reduir l’economia submergida que no és més que una estafa pels que treballem i pels que estan a l’espera d’ un lloc de treball,així com el frau fiscal i millorar els salaris com cal.
Només amb la lluita i la mobilització individuak i col.lectivaaconseguirem allò que els governs ens volen treure, nosaltres lluitem pels avenços socials, per la protecció, per la jubilació i no permetérem que ens els retallin!
8/12/10
AQÜEDUCTE DEL MES DE DESEMBRE
L’AQÜEDUCTE DEL DESEMBRE.-
Enmig d’una crisi galopant,en que moltes de les persones de les nostres comarques estem perjudicades,l’aqüeducte del mes de desembre ens ha portat a debatre sobre un col.lectiu específic :els controladors aeris.
L’augment de l’atur, tornant a passar l’escandalós nombre de 55000 persones, que en cap mes de l’any passat hi havíem arribat , malgrat la contratació per part de l’administració local dels plans d’ocupació d’aquest setembre; quan s’han perdut 617 empreses , només en el que va d’any: on hi ha una marcada reducció del nombre d’autònoms – menys 8000 -,continuen els expedients de regulació, el fons de garantía salarial abona molts més diners que mai a treballadors acomiadats d’empreses insolvents i els bancs no donen crèdit ni finançament ni a les persones , ni a les famílies ni a les empreses, el tema central ha estat els controladors aeris.
En les tertúlies de café , en les familiars, en les reunions d’amics,i fins i tot en els mitjans de comunicació tothom comentava el tema del sou dels controladors, de la gent que després de comprar un bitllet d’avió amb els seus estalvis s’ha hagut de quedar a casa, o canviar la data del viatge o de les vacances, però pocs han comentat “la mostra d’autoritat” del govern de l’ Estat .
No vull entrar en valoracions del que feia un any que passava, de si la negociació col.lectiva es portava bé o no, de si cal retallar salaris a “col.lectius priviligiats” , de si la formació s’ha de fer bé o amb poc temps en tenen prou , de si les competències han de ser del govern o d’empreses privades …. el que sí vull ressaltar és que els mercats internacionals han felicitat al govern per les mesures preses, que s’han posat civils sota jurisdicció militar en una anomenada democracia, que s’ha manipulat l’opinió pública i la militarització ha servit per posar llei i ordre per part d’un govern espiat pel FMI i el Banc Mundial , que només ells en surten enfortit de cares a Europa … però en definitiva el que han fet és un ajust més, económic, posant ordre a per tot, donant una lliçó a tothom per la mira dels mercats financers europeus.
.Què passarà amb la privatització d’ AENA, ja anunciada, ara? Qui gosarà protestar? Vindran els militars si demanem el concert econòmic?.Què passaria si els mestres o els metges en massa decidicin fer vaga? Si ens manifestem en contra del govern? Si…
Si , ara no ens queixem, si això ho trobem normal, si deixem que els militars a cop de xiulet dominin la vida d’uns civils , sigui per la causa que sigui, només em vé al cap aquell poema atribuït a Bertolh Brech :
“ Primer van anar contra els jueus,
però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no era jueu;
després van anar contra els comunistes,
però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no ho era pas;
van anar contra els intel•lectuals, i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era;
després van anar contra els periodistes,
i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era;
fins que un dia van anar contra mi, però llavors ja era massa tard”.
Si continuem així,vol dir que estem preparant el traspàs de la nostra economía als mercats europeus i ara vindran les pensions de tots, les retallades socials, els acomiadaments …
Irlanda tornarà a ser el model , però aquesta vegada per mostrar-nos només un avançament a ser titelles en mans dels gegants, dels mercats insaciables i dels rics .
Així , noooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!
Així no anem bé , els treballadors i treballadores !!!!!
Enmig d’una crisi galopant,en que moltes de les persones de les nostres comarques estem perjudicades,l’aqüeducte del mes de desembre ens ha portat a debatre sobre un col.lectiu específic :els controladors aeris.
L’augment de l’atur, tornant a passar l’escandalós nombre de 55000 persones, que en cap mes de l’any passat hi havíem arribat , malgrat la contratació per part de l’administració local dels plans d’ocupació d’aquest setembre; quan s’han perdut 617 empreses , només en el que va d’any: on hi ha una marcada reducció del nombre d’autònoms – menys 8000 -,continuen els expedients de regulació, el fons de garantía salarial abona molts més diners que mai a treballadors acomiadats d’empreses insolvents i els bancs no donen crèdit ni finançament ni a les persones , ni a les famílies ni a les empreses, el tema central ha estat els controladors aeris.
En les tertúlies de café , en les familiars, en les reunions d’amics,i fins i tot en els mitjans de comunicació tothom comentava el tema del sou dels controladors, de la gent que després de comprar un bitllet d’avió amb els seus estalvis s’ha hagut de quedar a casa, o canviar la data del viatge o de les vacances, però pocs han comentat “la mostra d’autoritat” del govern de l’ Estat .
No vull entrar en valoracions del que feia un any que passava, de si la negociació col.lectiva es portava bé o no, de si cal retallar salaris a “col.lectius priviligiats” , de si la formació s’ha de fer bé o amb poc temps en tenen prou , de si les competències han de ser del govern o d’empreses privades …. el que sí vull ressaltar és que els mercats internacionals han felicitat al govern per les mesures preses, que s’han posat civils sota jurisdicció militar en una anomenada democracia, que s’ha manipulat l’opinió pública i la militarització ha servit per posar llei i ordre per part d’un govern espiat pel FMI i el Banc Mundial , que només ells en surten enfortit de cares a Europa … però en definitiva el que han fet és un ajust més, económic, posant ordre a per tot, donant una lliçó a tothom per la mira dels mercats financers europeus.
.Què passarà amb la privatització d’ AENA, ja anunciada, ara? Qui gosarà protestar? Vindran els militars si demanem el concert econòmic?.Què passaria si els mestres o els metges en massa decidicin fer vaga? Si ens manifestem en contra del govern? Si…
Si , ara no ens queixem, si això ho trobem normal, si deixem que els militars a cop de xiulet dominin la vida d’uns civils , sigui per la causa que sigui, només em vé al cap aquell poema atribuït a Bertolh Brech :
“ Primer van anar contra els jueus,
però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no era jueu;
després van anar contra els comunistes,
però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no ho era pas;
van anar contra els intel•lectuals, i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era;
després van anar contra els periodistes,
i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era;
fins que un dia van anar contra mi, però llavors ja era massa tard”.
Si continuem així,vol dir que estem preparant el traspàs de la nostra economía als mercats europeus i ara vindran les pensions de tots, les retallades socials, els acomiadaments …
Irlanda tornarà a ser el model , però aquesta vegada per mostrar-nos només un avançament a ser titelles en mans dels gegants, dels mercats insaciables i dels rics .
Així , noooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!
Així no anem bé , els treballadors i treballadores !!!!!
13/11/10
ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE GIRONA PERDEM UN LLENÇOL A CADA BUGADA
Girona , és la demarcació catalana que perd més poder adquisitiu .
L’increment salarial mitjà pactat en convenis col.lectius a Girona és fins ara del 1,87 % , per tant representa un 1, 03 menys del que hem tingut de pujada de preus (taxa d’inflació interanual és del 2,9 %), i els convenis que es regeixen per l’ IPC català o estatal també perden perque aquest és inferior del de Girona. Com poden les patronals demanar que per millorar la competitivitat que no s’actualitzin els salaris ?com anirem a comprar els treballadors /es de comarques gironines si cada vegada tot és més car i els nostres salaris perden mes darrera mes? Però aixó no és tot, els pensionistes de les nostres comarques tenen una pensió mitjana més baixa que a la resta de demarcacions,la mitjana és 117 € menys que la de Catalunya . (Girona 784 versus 901ª Catalunya).
Davant aquest panorama no és fácil que ara que ha començat la campanya electoral hi hagi dibuixant s que que anomenin “comença la campanya de la crisi” i el rerafons sigui la catedral de Girona!!
I més complicat encara ho tenen,els aturats, els joves nini, els joves sisi, els col.lectius amb dificultats, els que d’entrada a cop de decret han perdut el 5%.....
La campanya electoral ha de servirnos per informar-nos d’allò que ens incombeix com a clase treballadora , i com a país. Caldrà que tinguem en compte:, les polítiques socials i d’ocupació que ens prometen , la política indústrial i d’educació que ens proposen , així com les millores per no retallar el ja empobrit estat del Benestar. No ens deixem enganyar ¡ pensem que Les paraules se les emporta el vent , per tant, llegim els programes,demanem qüestions ,asegurem el que ens interessa com a col.lectiu i com a poble,en definitiva informem-nos i per molt desenganyats, per molt emprenyats i per molt desinflats que estem, anem a votar amb la idea que si no hi anem, un altre decidirá per nosaltres
21/10/10
UN NOU MAIG DEL 68 ?
Sabem que Camerón i el govern britànic han presentat el Pla més dur des del 1945, després de la guerra mundial, amb retallades socials i laborals impensables fa un temps : reducció d’un 20 % dels funcionaris ,de 490.000 llocs de treball de la funció pública, retallades de les prestacions dels aturats, de les ajudes a les famílies , de les subvencions als habitatges …!
Els sindicats francesos porten deu dies de vaga general en el sector del transport i de grans mobilitzacions, mentre el govern de Sarkozy no escolta a la gent del carrer i continua amb el seu pla, però el partit socialista de França s’aliena amb els vaguistes, els estudiants i està en contra de la pujada de l’edat de les pensions de 60 a 62 en alguns sectors, i de 65 a 67 a altres, mentre aquí el partit socialista del govern és qui ens fa les retallades laborals i socials .
Els mitjans de comunicación fan un seguiment de la vaga a França exhaustiva , i descriptiva , fins i tot ensenyen com en les mobilitzacions s’han cremat 20 cotxes, i hi ha piquets a per tot arreu, i ho comenten amb certa normalitat, mentre aquí ,abans i després del 29- S hi va haver una aferrissada persecussió dels sindicats i de les seves democràtiques actuacions .
La meva pregunta és :els governs actúen diferent si són de dretes o d’esquerres o depen de si están en el govern o a l’oposició en cada moment? A qui haurem de votar, potser ens caldrà demanar a cada partit que porti un programa electoral per si l’economia va bé i un altre per si hi ha recessió, per saber a què tenir-nos, no?
El que està clar és que som davant de canvis fonamentals en el sistema i en el tipus de valors vigents ,així com en les estructures socials , polítiques , econòmiques i de poder. Cal que a manera individual i col.lectiva reflexionem en què som, d’on venim, cap a on volem anar i sobretot què volem per a la nostra gent , els joves I els grans , homes I dones.Què és la justicia socials i com la pensem defensar? Quins són els nous marcs on pot trobar sentit la nostra vida? I quin ha de ser l’art de gestionar la incertesa en moments de canvi?
Un llum d’esperança és, que avui també llegia, que els joves estudiants francesos en mig de la mobilització canten que no volen aquest govern ni les seves polítiques i que el que volen és un nou maig del 68!
1/10/10
DIA 29-SETEMBRE:- PER LA MANIFESTACIÓ DE GIRONA
SOM MOLTS, moltíssims i SEGUR QUE MÉS DEL QUE DEMÀ DIRAN I SOBRETOT MÉS DELS QUE ALGUNS VOLEN!!Els que avui sou aqui :
SOU GENT VALENTA, SOU ELS MILLORS,SOU ELS QUE DEFENSEU ELS DRETS LABORALS I SOCIALS DELS QUE ARA TREBALLEN, DELS QUE ARA ESTAN A L’ATUR, I DELS JOVES QUE HAN D’ENTRAR EN EL MÓN LABORAL-!
ENS VOLIEN ENREDAR, VOLIEN QUE ESTESSIM CALLATS I MUTS I avui hem sabut dir AIXÍ NO:
1/Alguns Volien que paguessim, encara més , la crisi els que no l’hem provocada, n’hi hem tingut cap culpa , i avui hem sabut dir NO!
2/ Alguns volien culpabilitzar i discriminitzar els que treballem , els que estan aturats, els pensionistes , els jubilats i avui hem demostrat que sabem dir NO!
3/Volien que restéssim callats, que no féssim soroll, i hem sabut donar una resposta contundent, amb una vaga general que no és més que un instrument reivindicatiu contra les mesures establertes
4/Ens demanen sacrificis, i només ens parlen que el dèficit públic l’hem d´eixugar uns quants : I amb això han intentat atacar-nos!
Ho van intentar:
1/amb la directiva europea de les 65 hores que vam saber tombar (el Desembre 2009)
,2/Amb la rebaixa de salaris en els treballadors de la funció pública del 5%
3/ ara ens volien colar una reforma laboral injusta laboral i socialment que afecta a tothom.
4/La proposta de retallada de pensions o canvi de jubilació fins als 67 anys, i els que som ara aqui, els diem que no volem que juguin amb les nostres pensions !
Avui 29 de setembre ens hi jugàvem molt i hem sabut donar una bona resposta i ho aturarem!.
• El que ens venien era:
• 1/POLÍTIQUES que estan plantejades només, per donar importància als mercats. que no en tenen mai prou, i per tenir contents els que reformar vol dir retallar als altres o sigui als poderosos
• 2/POLÍTIQUES que no donen sortida ni a la crisi econòmica i financera, ni fa res pel nou model productiu . No crea ocupació ni millora la qualitat de treball.(ho diu tothom)
• 3/POLÍTIQUES que discriminen les persones (fins i tot els més febles com els aturats) amb privatització de serveis públics essencials.
• 4/Es carreguen la negociació col.lectiva , constant xantatge als delegats i comitès,i deixa en paper mullat el paraigua dels convenis sectorials,baixant-los a nivell d’empresa.
• 5/No parlen de formació .I ens deixen els JOVES eternament precaris.
A partir d’avui i amb el vostre testimoni: Això ja formarà part de la memòria ! Estem segurs que demà serà un altre dia !
• Aquests dies dèiem la frase d’ en Vicens Vives“amb l’esperit de rancúnia i passivitat dels esclaus mai serem ningú “ i avui hem demostrat que a Girona som actius i tenim l’esperit de justícia i llibertat dels millors !
• que “un no és res” però quan molts cridem com un de sol, quan defensem els drets col•lectius per sobre dels individuals res ens pot aturar:podem canviar els fets i la història ,com han fet tanta gent anònima abans que nosaltres,per tant podrem canviar la reforma i el que vingui després. La vaga general ha sigut el detonant i avui comença un nou temps i un nou espai de diàleg.
Què volem?Volem un model, fonamentat en la estabilitat personal, l'accés a serveis d'educació, salut, habitatge i sistemes públics de pensions, i una plena ocupació amb la millora de les condicions laborals que permetin augmentar el nivell de vida, així com una cohesió social que ens aporti a tots i a totes el treball amb condicions dignes.
• Companys i companyes , Com deien els clàssics
“ La lluita ens dóna allò que les lleis ens prenen!
I avui,29 de setembre, tots i totes aqui ho hem demostrat!!
ENDAVANT,SALUT,TREBALL I LA LLUITA CONTINUA!!
SOU GENT VALENTA, SOU ELS MILLORS,SOU ELS QUE DEFENSEU ELS DRETS LABORALS I SOCIALS DELS QUE ARA TREBALLEN, DELS QUE ARA ESTAN A L’ATUR, I DELS JOVES QUE HAN D’ENTRAR EN EL MÓN LABORAL-!
ENS VOLIEN ENREDAR, VOLIEN QUE ESTESSIM CALLATS I MUTS I avui hem sabut dir AIXÍ NO:
1/Alguns Volien que paguessim, encara més , la crisi els que no l’hem provocada, n’hi hem tingut cap culpa , i avui hem sabut dir NO!
2/ Alguns volien culpabilitzar i discriminitzar els que treballem , els que estan aturats, els pensionistes , els jubilats i avui hem demostrat que sabem dir NO!
3/Volien que restéssim callats, que no féssim soroll, i hem sabut donar una resposta contundent, amb una vaga general que no és més que un instrument reivindicatiu contra les mesures establertes
4/Ens demanen sacrificis, i només ens parlen que el dèficit públic l’hem d´eixugar uns quants : I amb això han intentat atacar-nos!
Ho van intentar:
1/amb la directiva europea de les 65 hores que vam saber tombar (el Desembre 2009)
,2/Amb la rebaixa de salaris en els treballadors de la funció pública del 5%
3/ ara ens volien colar una reforma laboral injusta laboral i socialment que afecta a tothom.
4/La proposta de retallada de pensions o canvi de jubilació fins als 67 anys, i els que som ara aqui, els diem que no volem que juguin amb les nostres pensions !
Avui 29 de setembre ens hi jugàvem molt i hem sabut donar una bona resposta i ho aturarem!.
• El que ens venien era:
• 1/POLÍTIQUES que estan plantejades només, per donar importància als mercats. que no en tenen mai prou, i per tenir contents els que reformar vol dir retallar als altres o sigui als poderosos
• 2/POLÍTIQUES que no donen sortida ni a la crisi econòmica i financera, ni fa res pel nou model productiu . No crea ocupació ni millora la qualitat de treball.(ho diu tothom)
• 3/POLÍTIQUES que discriminen les persones (fins i tot els més febles com els aturats) amb privatització de serveis públics essencials.
• 4/Es carreguen la negociació col.lectiva , constant xantatge als delegats i comitès,i deixa en paper mullat el paraigua dels convenis sectorials,baixant-los a nivell d’empresa.
• 5/No parlen de formació .I ens deixen els JOVES eternament precaris.
A partir d’avui i amb el vostre testimoni: Això ja formarà part de la memòria ! Estem segurs que demà serà un altre dia !
• Aquests dies dèiem la frase d’ en Vicens Vives“amb l’esperit de rancúnia i passivitat dels esclaus mai serem ningú “ i avui hem demostrat que a Girona som actius i tenim l’esperit de justícia i llibertat dels millors !
• que “un no és res” però quan molts cridem com un de sol, quan defensem els drets col•lectius per sobre dels individuals res ens pot aturar:podem canviar els fets i la història ,com han fet tanta gent anònima abans que nosaltres,per tant podrem canviar la reforma i el que vingui després. La vaga general ha sigut el detonant i avui comença un nou temps i un nou espai de diàleg.
Què volem?Volem un model, fonamentat en la estabilitat personal, l'accés a serveis d'educació, salut, habitatge i sistemes públics de pensions, i una plena ocupació amb la millora de les condicions laborals que permetin augmentar el nivell de vida, així com una cohesió social que ens aporti a tots i a totes el treball amb condicions dignes.
• Companys i companyes , Com deien els clàssics
“ La lluita ens dóna allò que les lleis ens prenen!
I avui,29 de setembre, tots i totes aqui ho hem demostrat!!
ENDAVANT,SALUT,TREBALL I LA LLUITA CONTINUA!!
19/9/10
AMB L'ESPERIT DE RANCÚNIA DELS ESCLAUS MAI NO SERÀS NINGÚ.VICENÇ VIVES. HISTORIADOR GIRONÍ MORT FA 50 ANYS.
El 29 de setembre hi ha convocada vaga general. JO HI VAIG I TU?
L'historiador gironí VICENÇ VIVES deia "Amb l'esperit de rancúnia i passivitat dels esclaus mai no seràs ningú" i aixó és el que voldrien que fossim- uns esclaus amb esperit passiu, dient amèn,i no hi ha res a fer- els que ens han preparat aquesta reforma laboral.
És una Reforma INJUSTA LABORAL I SOCIALMENT(pels que treballen i pels aturats), REGRESSIVA EN DRETS DE LES PERSONES ,
Ens hi juguem molt:
• Reforma que està plantejada només, per donar importància als mercats. que no en tenen mai prou, i per tenir contents els que reformar vol dir retallar als altres o sigui als poderosos.
• Acaba amb el feble model de benestar europeu de casa nostra.
• Reforma que no dona sortida ni a la crisi econòmica i financera, ni fa res pel nou model productiu . No crea ocupació ni millora la qualitat de treball.
• Discrimina les persones (fins i tot els més febles com els aturats)amb l' entrada de les ETTs com a serveis de col.locació ...privatització i amb decisions com la de poder treure la prestació d’atur, criminalitzant-los i separant aturats bons-els que tinguin la formació, l'edat i el sexe adequat- i dolents els que per les empreses de collocació no tinguin el perfil que elles volen vendre!
• Crea més precarietat laboral perque es carreguen la negociació col.lectiva ---arbitrarietat del patró de l’empresa, per tant ser`pa un xantatge constant a comitès i deelgats/des.
• Ens sentim enganyats , molt parlar del model alemany o de l’austríac? molt parlar del canvi de model productiu,i a on és la obligatorietat de la formació ? només hi ha bonificacions per empresaris de les cotitzacions de la SS (fins a un 80 % ) De l’austríac trigaran un any a crear el fons pels treballadors/es ,diu que l'hem de negociar ja que no saben com fer-ho.
• Tindrem els JOVES eternament precaris, contracte de formació fins a 25 anys o 5 anys després de tenir la titulació,amb salaris del SMI d'uns 600 €.
Hem d'aturar aquesta reforma que no ens porta enlloc, no crea ocupació per sortir de la crisi ni ens deixa en millors condicions per un futur.
JO VAIG A LA VAGA DE MANERA CONSCIENT, DE MANERA CÍVICA I AMB CONVICCIÓ I TU?
L'historiador gironí VICENÇ VIVES deia "Amb l'esperit de rancúnia i passivitat dels esclaus mai no seràs ningú" i aixó és el que voldrien que fossim- uns esclaus amb esperit passiu, dient amèn,i no hi ha res a fer- els que ens han preparat aquesta reforma laboral.
És una Reforma INJUSTA LABORAL I SOCIALMENT(pels que treballen i pels aturats), REGRESSIVA EN DRETS DE LES PERSONES ,
Ens hi juguem molt:
• Reforma que està plantejada només, per donar importància als mercats. que no en tenen mai prou, i per tenir contents els que reformar vol dir retallar als altres o sigui als poderosos.
• Acaba amb el feble model de benestar europeu de casa nostra.
• Reforma que no dona sortida ni a la crisi econòmica i financera, ni fa res pel nou model productiu . No crea ocupació ni millora la qualitat de treball.
• Discrimina les persones (fins i tot els més febles com els aturats)amb l' entrada de les ETTs com a serveis de col.locació ...privatització i amb decisions com la de poder treure la prestació d’atur, criminalitzant-los i separant aturats bons-els que tinguin la formació, l'edat i el sexe adequat- i dolents els que per les empreses de collocació no tinguin el perfil que elles volen vendre!
• Crea més precarietat laboral perque es carreguen la negociació col.lectiva ---arbitrarietat del patró de l’empresa, per tant ser`pa un xantatge constant a comitès i deelgats/des.
• Ens sentim enganyats , molt parlar del model alemany o de l’austríac? molt parlar del canvi de model productiu,i a on és la obligatorietat de la formació ? només hi ha bonificacions per empresaris de les cotitzacions de la SS (fins a un 80 % ) De l’austríac trigaran un any a crear el fons pels treballadors/es ,diu que l'hem de negociar ja que no saben com fer-ho.
• Tindrem els JOVES eternament precaris, contracte de formació fins a 25 anys o 5 anys després de tenir la titulació,amb salaris del SMI d'uns 600 €.
Hem d'aturar aquesta reforma que no ens porta enlloc, no crea ocupació per sortir de la crisi ni ens deixa en millors condicions per un futur.
JO VAIG A LA VAGA DE MANERA CONSCIENT, DE MANERA CÍVICA I AMB CONVICCIÓ I TU?
7/9/10
De moment les esmenes afegides a la REFORMA SÓN UN NYAP!!
De moment, LA REFORMA LABORAL ,és un nyap.
Si ja ho era quan va sortir del Congrés , amb les esmenes del Senat s’ha empitjorat molt.
Un exemple d’una esmena que és vergonyosa i indecent, bè, de jutjat de guàrdia!!!
La reforma en el Senat suposa FACILITAR L’ACOMIADAMENT PER ABSENTISME LABORAL:
Falta d’assistència al treball és acomiadament per causa objectiva (només 20 dies per any treballat en aquella empresa) si supera el 20% de la jornada laboral en 2 mesos , abans era si a l’empresa hi havia un 5% d’absentisme general (es deia que l’empresa podia anar malament per aquesta causa) el Congrès ho va rebaixar al 2,5% i en el Senatm gràcies a l’aportació del PNV s' elimina. De manera que, no depèn de com estigui l’empresa com a col.lectiu sinó de nosaltres com a treballadors/es i prou. Així que si tens una malaltia i estas una setmana sense anar a treballar, com que és un 20% del mes ja et poden acomiadar. Ah!! i si tens la mala sort de trencar-te una cama o un braç, al carrer falta gent! Perquè t’acomiadaran si volen sense cap problema,doncs passaras del 20 % d’absentisme de la teva jornada laboral!!(Alerta Mariona, Xevi. Sergi i Josep que aquest hivern us vau trencar la cama, aquest proper ja no treballareu més )
Sort, que a partir de la convocatoria de VAGA GENERAL del 29 de setembre, com que será un èxit, les hauran de retirar.
1/9/10
HISTÒRIA D'UNA VAGA GENERAL
Raons, per anar a la VAGA GENERAL NO ENS EN FALTEN, NI 3 NI 5 NI 10 , EN TENIM MOLTES!
Si ja en teniem amb la proposta de la reforma laboral plantejada i aprovada al congrés el 22 de juny ,des de llavors amb les esmenes proposades per CiU i el PP s’ha anat empitjorant.
Es la 4ª reforma que es fa en els darrers 30 anys, i és el país on se n’han fet més d’ Europa.
Quan la reforma ha anat contra els treballadors només amb una vaga general l’hem aturada:
L’any 1988 , el 14 D contra la reforma laboral que imposava el govern d’en Felipe González, que abaratia l’acomiadament i introduia el famós “plan de empleo juvenil” amb contractes temporals pels joves.Va tenir un fort seguiment , el 90 % dels treballadors, i no sols es va retirar sinó que va se’l va obligar a negociar millorar la despesa social.
L’any 2002 , el govern d’ Aznar volia imposar “El decretazo” prestació d’atur i salaris de tramitació i va queda derogat.
Quant hi ha una retallada de drets de la classe treballadora, cal plantar cara ¡ i per fer-ho fort només tenim la VAGA GENERAL!!
PER QUE TOCA SEMPRE ELS MATEIXOS ?
Qui recorda que la crisi va començar i la va provocar el món financer? Durant aquest temps què s’ha tocat?, renovat o regulat del sistema financer? Quan s’ha parlat en algún moment de retallar les pensions vitalícies dels executius dels bancs?, els exagerats sous dels directius?, dels càrrecs de confiança?, dels consellers d’administració de les grans empreses i les multinacionals ?.. Res de res!
Per tant,per començar és una reforma injusta laboralment , injusta socialment (ataca els que treballem i als aturats ) i regressiva en drets de les persones en general.
26/7/10
JO HI VAIG SER!!
Jo hi vaig ser!!
Com en tants d’altres esdeveniments personals o socials,sovint el que ens queda amb el pas del temps és el jo hi vaig ser!
Les vivències històriques s’uneixen amb les sentimentals, amb les il•lusions,amb la confusió i la convicció del moment, però queda el plaer d’haver viscut la intensitat del fet , el significat col•lectiu i social esdevé objectiu del personal i així la celebració del 31 aniversari de la revolució sandinista es converteix en revolució de 1000 colors i de molts noms.
Us puc jurar que Nicaragua camina, avança amb pas ferm. És una terra seductora amb núvols i sols excepcionals, amb barreja de xafogor i brisa, amb persones confiades, alegres, il•lusionades o assaltants d’arma blanca en ple carrer, però segur que amb moltes possibilitats de progrés col•lectiu i personal.
Aquests dies, els carrers eren negres i roig, els busos , les activitats, tot l’entorn de Managua tenia la flaire del triomf electoral del 1979, però el que més em va sobtar són les seves actituds:
1/ una actitud de militància absoluta amb la causa sandinista , de creure’s en el país, d’avançar contra el neoliberalisme,de guanyar una causa justa amb els més dèbils, amb els més pobres...
2/ una actitud de memòria històrica .Altrament el 83 % de la població nica és menor de 45 anys , això implica que 5 milions dels 5,8 milions d’habitants de Nicaragua no havien nascut o tenien menys de 14 anys durant el temps de la revolució i tot i que tenen clar que no es rescata l’esperança, ni del passat ni es construeix un futur amb les derrotes del passat sí que és important conèixer la nostra història i això a Nicaragua ho fan bé :No hi ha congrés , tertúlia, debat o reunió familiar que no s’expliquin els esdeveniments de la història pròpia.
La revolució sandinista ha establert un model de cohesió social i de pertinença nacional gracies al sentit de identificació d’una comunitat que se sent protagonista i participant del avenços . construeixen nació tant en el sentit polític –econòmic-social-cultural com en el sentit integral holístic, en que la inclusió és un dels objectius determinants i això és el que jo voldria per Catalunya.
En aquests moments, penso que tant Catalunya com Nicaragua continuen necessitant felicitat i eufòria –com diu Mazoni: “no n’hi ha prou de la felicitat, necessito eufòria”-per avançar en política nacional i social-
Eufòria amb militància activa i amb memòria històrica per a la veritable independència dels pobles!!
17/7/10
RESOLUCIÓ APROVADA AVUI 17 DE JULIOL A MANAGUA DE RECOLZAMENT A LA CLASE TREBALLADORA DE L'ESTAT ESPANYOL
RESOLUCIÓN DE APOYO SOLIDARIO A LA HUELGA GENERAL CONVOCADA POR LOS SINDICATOS DEL ESTADO ESPAÑOL PARA EL PRÓXIMO 29 DE SEPTIEMBRE DEL 2010.
El pasado 16 de junio, el gobierno del PSOE, después de intentar diversos recortes en el ámbito social y laboral, ha aprobado el decreto de “MEDIDAS URGENTES PARA LA REFORMA LABORAL” de forma unilateral y sin diálogo social.
. Según los sindicatos del estado español la reforma del mercado de trabajo supone: “el despido más fácil, más rápido y más barato, perpetúa la contratación temporal como vía de entrada al mercado de trabajo, da mayor poder a los empresarios, cuestiona la negociación colectiva, facilita la modificación sustancial de las condiciones de los contratos de trabajo, incluidas las pactadas en los convenios colectivos, disminuyendo el control judicial. Facilita en la empresa el descuelgue salarial previsto en los convenios colectivos. Legaliza las agencias privadas de colocación con ánimo de lucro, a las que no sólo se da acceso para la realización de funciones de intermediación laboral sino que también se les otorga competencias que van a afectar a las prestaciones por desempleo de los trabajadores y trabajadoras.”
Esta reforma no da ninguna respuesta a la crisis ni crea ocupación simplemente consolida la temporalidad laboral, la precariedad y los recortes de los derechos de los trabajadores y trabajadoras, y aumenta el poder de los empresarios.
Estas medidas recortan el mínimo estado social, democrático y de derecho y se alinean claramente con la patronal, los banqueros, los especuladores .por lo que han obligado a los sindicatos de clase a convocar una Huelga General para el 29 de septiembre de 2010 . Huelga General que se realiza en el marco de una movilización europea contra las medidas de ajuste de los distintos gobiernos europeos.
En consecuencia, el CONGRESO DE LÍDERES DE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES, en solidaridad activa con la clase obrera del estado español, adopta los siguientes acuerdos:
• Dar apoyo a la lucha y movilización de la clase trabajadora del próximo día 29 de septiembre.
• Organizar acciones solidarias como plantones en las embajadas españolas de los respectivos países el mismo día de la huelga.
• Comunicar este acuerdo a los sindicatos convocantes y al gobierno español.
MANAGUA , 17 DE JULIO DE 2010
El pasado 16 de junio, el gobierno del PSOE, después de intentar diversos recortes en el ámbito social y laboral, ha aprobado el decreto de “MEDIDAS URGENTES PARA LA REFORMA LABORAL” de forma unilateral y sin diálogo social.
. Según los sindicatos del estado español la reforma del mercado de trabajo supone: “el despido más fácil, más rápido y más barato, perpetúa la contratación temporal como vía de entrada al mercado de trabajo, da mayor poder a los empresarios, cuestiona la negociación colectiva, facilita la modificación sustancial de las condiciones de los contratos de trabajo, incluidas las pactadas en los convenios colectivos, disminuyendo el control judicial. Facilita en la empresa el descuelgue salarial previsto en los convenios colectivos. Legaliza las agencias privadas de colocación con ánimo de lucro, a las que no sólo se da acceso para la realización de funciones de intermediación laboral sino que también se les otorga competencias que van a afectar a las prestaciones por desempleo de los trabajadores y trabajadoras.”
Esta reforma no da ninguna respuesta a la crisis ni crea ocupación simplemente consolida la temporalidad laboral, la precariedad y los recortes de los derechos de los trabajadores y trabajadoras, y aumenta el poder de los empresarios.
Estas medidas recortan el mínimo estado social, democrático y de derecho y se alinean claramente con la patronal, los banqueros, los especuladores .por lo que han obligado a los sindicatos de clase a convocar una Huelga General para el 29 de septiembre de 2010 . Huelga General que se realiza en el marco de una movilización europea contra las medidas de ajuste de los distintos gobiernos europeos.
En consecuencia, el CONGRESO DE LÍDERES DE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES, en solidaridad activa con la clase obrera del estado español, adopta los siguientes acuerdos:
• Dar apoyo a la lucha y movilización de la clase trabajadora del próximo día 29 de septiembre.
• Organizar acciones solidarias como plantones en las embajadas españolas de los respectivos países el mismo día de la huelga.
• Comunicar este acuerdo a los sindicatos convocantes y al gobierno español.
MANAGUA , 17 DE JULIO DE 2010
16/7/10
IDEES DES DE MANAGUA , INTERACTUANT AMB EL SINDICAT FNT , PER LA TRANFORMACIÓ I LA LLUITA DE CLASSE
“HEM HAGUT DE LLUITAR CONTRA ELS VELLS ENEMICS DE LA PAU:MONOPOLIS COMERCIALS I FINANCERS, ESPECULACIÓ, BANCA IRRESPONSABLE, LLUITA DE CLASSES… SOM UN DELS PAÏSOS QUE MÉS DESITGEM LA PAU" Xaguelo 12/07/2010 en una conversa informal.
Sabem que vivim sota un sistema tremendament inmoral en que els culpables del desastre són premiats i els innocents castigats. Els bancs han rebut milions i els banquers han fet servir diner públic per seguir pagant sous d’escàndol i dividends immorals, de tant desmesurats.
La crisi? quina crisi mundial? Ells ens han enredat ,no podem creure l’idiograma xino de la paraula crisi perquè no combina les idees de "perill versus oportunitat" sinó que el que ens han fet és una ballesta amb el disparador cap els més febles , cap els que no han seguit les polítiques neoliberal o els treballadors i treballadores. Tot i així, el crak era inevitable i previsible , però pocs el van preveure per no dir ningú. S’ha desmantellat l’economia "de casino" "d'aparador", la de les finances mundials i ens volen fer creure que en som culpables, nosaltres, la pobresa, les desigualtats, la lluita de classe o la lluita de la gent per l’aigua, pels aliments o per la pròpia identitat. TOTA LA CRISI VÉ DE LES POLÍTIQUES NEOLIBERALS ESTABLERTES PELS MATEIXOS AUTORS.
Ens han empresonat mentalment i ens hem d`' alliberar.
La classe dominant –els poderosos- ha seguit el principi de “tot per ells i res pels altres” però des d’aquí de Centramèrica veient la lluita de la seva gent, penso que s’aprén a llegir entre ratlles, a escriure i a pensar de manera crítica, per tant, la fugida d aquest alienatge , d’aquesta presó,dependrà de cada un de nosaltres i sobretot dependrà de si sabem construir un projecte compartit , un projecte col.lectiu .
Potser, caldrà nacionalitzar bancs, socialitzar bens i empreses, tenir bons serveis públics, substituir el que fins ara era estudi del medi ambient per sentir-nos nosaltres mateixos part del medi , acabar amb els paradissos fiscals i financers i en definitiva ser responsables tots i totes per construir un món més just, més social, més segur, més verd, més solidari, més de les persones i per les persones.
Hasta la victoria siempre!
4/7/10
VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE DE 2010
NOMÉS ALGUNES IDEES DE LA REFORMA QUE ENS PORTEN A LA VAGA N’HI HA MOLTES MÉS.-
Ens acomiadaran quan voldran i encara ens pagarem la indemnització nosaltres mateixos per que les empreses maquillaran els balanços econòmics i aleshores l’acomiadamant será procedent, i si fins ara amb 5 anys d’antigüitat i un salari de 1500 € una empresa pagaria 11250€, amb la reforma en marxa la idemnització será de 3000€,. Visca les rebaixes per les empreses i la poca indemnització pels treballadors!.
Igualen el contracte temporal amb l’indefinit , així clar que quan ens contractin ja ens diran que si no hi ha feina cap al carrer.
La negociació col.lectiva queda en paper mullat i els empresaris ens faran xantatge a cada reunió d’empresa, amb els horaris , els salaris, la mobilitat dirà això o retallem personal … i au a empassar el que ells vulguin! Això vol dir que ens podrán canviar l’horari quan vulguin, trencar els convenis, els plans d’igualtat..si fins ara conciliar era difícil ara será imposible!.
No crea ocupació, no genera llocs de treball . fins i tot el ministre de treball ho diu! No serveix per sortir de la crisi .
Privatitza la recerca de feina i aporta més precarietat. Segons com tinguis el currículum i segons a on visquis tindràs possibilitats o no.hi haurà aturats de primera i de segona. Si tens formació i vius prop de Barcelona , les ETTs podrán col.locar-te però si has treballat al textil i vius al ripollés será difícil i cap agencia apostarà per a tu.
Si ets jove uff….Amb aquesta reforma, més temps per estar en contracte de practiques amb un salari d’uns 600€ per tant , saps que vol dir emancipar-te ¿ doncs no cal que ho provis… imposible!
I per si no n’hi ha prou…… baixen les pensions i retallen la despesa social i precaritzen els serveis públics!!!
30/6/10
PARLANT-ME DE TU!
Avui ell ha marxat!
Sense fer soroll com li agradava a ell, sense estridències però en un dia assenyalat pel sinidcalisme. Ha mort un sindicalista, un company, un bon amic.
En José Manuel era la persona que sempre hi és. Sabia escoltar i donar consells, creava equip i tenia complicitats amb cada una de les persones del seu entorn.
Personalment,és el braç que he cercat durant tot aquest temps al capdavant de l’organització,i sempre he trobat, era el cor amb qui confiava les dificultats laborals i fins i tot les personals .
En l’amistat, el temps pot ser important però no és el tot. No era un amic d’infantesa ni d’adolescència, però són les proves les que modelen les relacions, pel bé i pel mal. Ser exigent és important,ser tolerant és un principi, pensar en l’altre, saber estar present quan cal, tenir les paraules justes i els gestos adients i donar proves de constància era el que havia trobat en ell. Havíem arribat a un grau de lleialtat i de fidelitat que feia que qualsevol comentari fos important i el més important , si el necessitava ell hi era!
Està clar que en la feina s’estableixen relacions professionals, però amb alguns van més enllà i la relació es converteix en amistat. Amb ell, teníem anècdotes comunes amb les que rèiem, parlàvem dues llengües diferents de sons però no de contingut.
Et trobaré a faltar com a company, com a mentor en el lideratge sindical i sobretot et trobaré a faltar com a persona!
Avui és un dia trist per la UGT de comarques gironines i estic segura que les idees personals d’aquest post seran compartides per molts i moltes , és un dia trist per tots els treballadors i treballadores perquè tenia clar que la defensa i la lluita per millorar el dia a dia era la fita més important, així que la millor manera de mantenir el seu record serà treballar per aconseguir una vaga general el 29 de setembre que paralitzi tota la demarcació.
José Manuel, estaràs sempre amb nosaltres perque :
Tots els colors de la terra i de l'aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d'aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.
8/6/10
DIA 8 DE JUNY .VAGA GENERAL DE LA FUNCIÓ PÚBLICA
Demà dia 8 de juny vaga a la funció pública.-Més de 38000 empleats públics a les nostra demarcació. Uns serveis mínims de màxims dictats per l’administració!
Són mesures socialment injustes, regressives, legalment conflictives i a més políticament incorrectes.M’explico, socialment injustes ja que ataquen els empleats públics, els pensionistes i tots els treballadors /es que som els que utilitzem majoritariament els serveis públics. Dels empleats públics es diu que tenen treball fixe i bon salari, mentida, un 26 % són temporals i un 25% cobren 1000 o menys de 1000 €. Realitzen serveis públics: apaguen foc, eduquen els nostres fills /es, ens curen, ens ajuden quan estem depenents, tenen cura de la seguretat…Perderan un 9 % de poder adquisitiu, ja que és un 5% més els increments de l’ IPC, 2 % per any fins el 2012.
Els pensionistes tenen pensions entre 400 i 900€ amb una mitjana de 690 € , poden viure així?I se’ns diu que no els hi revaloritzaran… és igual que pugi l’ IPC…
Tota la clase treballadora utilitzem els serveis públics i tindrem més cues menys serveis ja que no es cobriran les jubilacions…
Regressives, van contra del feble estat del benestar ,des de 1950 no hi havia hagut una mesura de retallada com aquesta. Perderem Sanitat (ja es comença a parlar de copagament) ja s’havia privatitzat l’educació-escoles concertades) la sanitat (Xhup) i la llei de la dependencia, per tanat tot allò on es treballa més hores i es cobra menys.
Legalment conflictives, comencem a tenir conflictes perque han traspassat les linees de la negociació col.lectiva en diverses empreses concertades en societats mercantils etc… s’haurà acabat la pau social , a partir d’ara.
Políticament incorrectes perque els trebalaldros /es no herm causat la crisi i ens en fan culpables. No hi ha reforma fiscal, ni financera, ni es combat el frau fiscal ni mesures per reactivar l’economia.Un exemple, un profesor paga un 25% d’ IRPF un consumidor paga un 18% de IVA i una SICAV només un 1%!!I així podríem anar contestant....
29/5/10
EFECTES DE LA TISORADA O TISORADES
Segons el govern de l’estat l’ajust de la despesa de 15.000 milions d’ € que va aprobar pels anys 2010 i 2011 comportarà menys creixement de l’economia i un nombre més alt de desocupats. Segons les dades macroeconòmiques augmentarà més la taxa d’atur i la previsió de creixement será de 1,3 l’any 2011 i de 2,7 l’any 2013 que és quan començarem a generar ocupació .
Està clar que es tracta doncs, simplement de fer un ajust en la despesa amb retallada de l’ajuda a les persones dependents,dels salaris dels funcionaris, congelació de les pensions,retallada d’inversió d’infraestructures i socials...ES TRACTA DE QUADRAR COMPTES AMB RETALLADES .
El Govern català , fa un acord, el mateix : sacrificis de funcionaris de mestres, de metges,d’infermeres…. Demanen un sacrifici reiteradament però els que més tenen no es veuen afectats…. Bé s’ho pensaran en un mes … perquè el govern es compromet en alguna mesura, però encara no sabem quina….
Es increíble com seguim així…afecta tots els treballadors directament en les seves butxaques per tant estem perjudicant el consum i el creixement. Què volen? Un país de nombres , de tants per cents i en cap moment ens parlen de persones. Els desocupats continuaran aturats, els aturats augmentaran, les families patiran, els joves no treballaran ni la seva primera ocupació ni l’ocupació temporal per acabar de pagar els seus estudis universitaris i així anar continuant, però el patiment que això comporta no els interessa!
Si aquests són els governs d’esquerres que tenim hem de dir que ens han decebut! Tots sabem que hi hauria una manera més solidària i equitativa de sortir de la crisi i que es podría castigar als especuladors i als culpables i no fer el que están fent: PRENDRE MESURES QUE NOMÉS INTERESSEN AL MERCAT FINANCER, sense tocar les rendes altes , continuant gravant més el treball i el consum –un 38 %-que es l’economia productiva, que el capital-un 17% (economia especulativa),i continuar sense posar mà al frau fiscal.
Ara estem discutint una reforma laboral, els esborranys no ens donen gaire bon alè..així que tots hauriem de tenir clar que hem de defensar el treball, les persones i els valors socials del bé comú i general .
Ha arribat el moment de dir PROU,DE PLANTAR CARA i això haurem de fer-ho tots i totes ¡
De moment el dia 8 de juny al carrer!!: NO A LA RETALLADA DE PENSIONS I SALARIS. SI A UNS SERVEIS PÚBLICS.QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS ESPECULADORS.
20/5/10
CONCENTRACIÓ D'AVUI 20 DE MAIG DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. NO A LA RETALLADA DE SALARIS SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS
Vull explicar-vos com em sento:
Estic dolguda i emprenyada i aquest crec que és el sentiment de tots els funcionaris i de la ciutadania en generalaquests dies!
Dolguts, perque volen que la crisi la paguem els de sempre, els que no en tenim cap culpa , els que no la hem creat, els que en som víctimes, en definitiva primer expulsem del mon del treball moltíssima gent , 50.000 aturats a les nostres comarques i ara toca els que a l’escala del treball els que popularment piquem pedra, els que treballem i els `pensionistes"
Qui va fer la malifeta? Els culpables de la crisi?Tots sabem que els bancs, els especuladors , el sistema financer..perque no es retalla a ells? , o a la gent que té pensions vitalícies i sous desorbitats com els directius dels consells d’administració de grans empreses .
Doncs no! Sembla que juguen a qui li`posa l’escambell al gat i el més fácil és posar-li al més feble als que no poden correr i sembla que aquests són.. els metges, els bombers, la policía, els Mestres, les infermeres, la gent que fan serveis a la comunitat que en el fons és qui més necessitem tots i totes.
Emprenyats perque ens fan viure a cops de mitjans de comunicació- El Senyor Zapatero anuncia les mesures la semana passada i no les escriu fins avui, al cap de 7 dies i el Sr Castells en una entrevista engega el discurs carregant-se la negociació col.lectiva , retallant salari de gent que depen de l’administració encara que no hi estigui, per tant gent que té conveni i vol retallar com si no exístís , però què és això? I per si no fos poc també hem de viure a cops de talonari, com que soc molt guapo, ara us dono 400 € , si teniu un fill 2500, i ara us ho trec!!! ah això sí, vaig treure l’impost de patrimoni perque els que tinguin molt no hagin de pagar pobrets,vaig fer una reducció fiscal en el capital perque hagin de tributar igual si teniu 1000€ que els que en tinguin 1 milió (18%) etc..
I com que no tinc prou diners amb aquesta mesura dels funcionaris per solucionar el tema del déficit públic, també hem de congelar les pensions. No saben que per exemple a Girona la pensió mitjana és de 690 € la més baixa de Catalunya . Com volen que visquin la nostra gent gran-140.000persones, si ja sabem que d’aquí dos mesos ens pugen dos punts l’ IVA en tots els productes , que només de començar l’any la factura del llum va pujar un 3%, el gas un 4 % i que està previst quela factura de l’aigua pujarà més d’un 50 % en els propers 5 anys..El mes passat sense anar tan lluny l’ IPC de comarques gironines va ser el més alt de tot Catalunya .
No podem permetre retallades socials com aquestes , amb aquest exemple tot el sector privat hi anirà al darrera!!
Cal reformar el sistema financer,ni de reduir el frau fiscal, o de reduir els beneficis de la banca, de les electriques i no que tot recagui sobre els més febles : La clase de baix de la pirámide!
Doncs si es pensen que ens ho menjarem sense dir res, van equivocats! Plantarem cara i ens trobaran a davant! Avui hem sortit al carrer però continuarem amb mobilitzacions, amb la vaga de la funció pública i amb el que convingui!!
No ens deixarem arronsar, Plantem cara i endavant!!
El 8 de juny vaga a la funció pública!
NO A LA RETALLADA DE SALARIS, SÍ A LA FUNCIÓ PÚBLICA !
Estic dolguda i emprenyada i aquest crec que és el sentiment de tots els funcionaris i de la ciutadania en generalaquests dies!
Dolguts, perque volen que la crisi la paguem els de sempre, els que no en tenim cap culpa , els que no la hem creat, els que en som víctimes, en definitiva primer expulsem del mon del treball moltíssima gent , 50.000 aturats a les nostres comarques i ara toca els que a l’escala del treball els que popularment piquem pedra, els que treballem i els `pensionistes"
Qui va fer la malifeta? Els culpables de la crisi?Tots sabem que els bancs, els especuladors , el sistema financer..perque no es retalla a ells? , o a la gent que té pensions vitalícies i sous desorbitats com els directius dels consells d’administració de grans empreses .
Doncs no! Sembla que juguen a qui li`posa l’escambell al gat i el més fácil és posar-li al més feble als que no poden correr i sembla que aquests són.. els metges, els bombers, la policía, els Mestres, les infermeres, la gent que fan serveis a la comunitat que en el fons és qui més necessitem tots i totes.
Emprenyats perque ens fan viure a cops de mitjans de comunicació- El Senyor Zapatero anuncia les mesures la semana passada i no les escriu fins avui, al cap de 7 dies i el Sr Castells en una entrevista engega el discurs carregant-se la negociació col.lectiva , retallant salari de gent que depen de l’administració encara que no hi estigui, per tant gent que té conveni i vol retallar com si no exístís , però què és això? I per si no fos poc també hem de viure a cops de talonari, com que soc molt guapo, ara us dono 400 € , si teniu un fill 2500, i ara us ho trec!!! ah això sí, vaig treure l’impost de patrimoni perque els que tinguin molt no hagin de pagar pobrets,vaig fer una reducció fiscal en el capital perque hagin de tributar igual si teniu 1000€ que els que en tinguin 1 milió (18%) etc..
I com que no tinc prou diners amb aquesta mesura dels funcionaris per solucionar el tema del déficit públic, també hem de congelar les pensions. No saben que per exemple a Girona la pensió mitjana és de 690 € la més baixa de Catalunya . Com volen que visquin la nostra gent gran-140.000persones, si ja sabem que d’aquí dos mesos ens pugen dos punts l’ IVA en tots els productes , que només de començar l’any la factura del llum va pujar un 3%, el gas un 4 % i que està previst quela factura de l’aigua pujarà més d’un 50 % en els propers 5 anys..El mes passat sense anar tan lluny l’ IPC de comarques gironines va ser el més alt de tot Catalunya .
No podem permetre retallades socials com aquestes , amb aquest exemple tot el sector privat hi anirà al darrera!!
Cal reformar el sistema financer,ni de reduir el frau fiscal, o de reduir els beneficis de la banca, de les electriques i no que tot recagui sobre els més febles : La clase de baix de la pirámide!
Doncs si es pensen que ens ho menjarem sense dir res, van equivocats! Plantarem cara i ens trobaran a davant! Avui hem sortit al carrer però continuarem amb mobilitzacions, amb la vaga de la funció pública i amb el que convingui!!
No ens deixarem arronsar, Plantem cara i endavant!!
El 8 de juny vaga a la funció pública!
NO A LA RETALLADA DE SALARIS, SÍ A LA FUNCIÓ PÚBLICA !
12/5/10
12 de maig, UN DIA DE MAL DE QUEIXAL, MAL DE VENTRE I MALHUMOR PELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
Avui un mal dia ¡
Llevar-se i escoltar amb veu de les esquerres que una vegada més serem els treballadors i treballadores que pagarem les dificultats de l’economia ja és el colmo!
Primer ,els va costar admetre que estavem en crisi,però ara ja han passat el que en diriem el marge permés, les linees vermelles!!!!.
Comença la retallada de drets a la classe treballadora.I cal plantar cara!
I cal que tots ens adonem del que vol dir aquesta retallada d’un 5 % als treballadors de la funció pública:
1/Com podem demanar augmentar salaris o mantenir en els altres sectors si la comparativa será: Com em demanes puja salarial si l’ Estat ha retalLat? Per tant ens afecta a tots i a totes!!.
2/ Per què toca als mateixos sempre? Qui recorda que la crisis va ser provocada pel món financer? Què s’ha tocat, renovat o simplement regulat del sistema financer?Quan s'ha parlat de retallar les pensions vitlícies, els exagerats sous dels directius o dels càrrecs de confiança, dels consellers dels consells d'administració de les grans empreses... Res de res!!
3/ Les pensions són les culpables del déficit ? Que no saben el senyor Zapatero i el Sr Castells (que s’ha apuntat aviat al carro)que la majoria de pensions són entre 700 i 800 €?
4/ No cal que parlem d’augmentar els impostos de les SICAV (societat d’inversio de les grans fortunes)"pobretes" o de'aplicar la taxa Robin Hood de les transferències financeres internacionals,no!! això què, no cal?
El que s’ha proposat avui és injust , irresponsable,desequilibrat i no porta enlloc més que a una emprenyada general i a crear conflictivitat!
així em sento , així estic!!
Llevar-se i escoltar amb veu de les esquerres que una vegada més serem els treballadors i treballadores que pagarem les dificultats de l’economia ja és el colmo!
Primer ,els va costar admetre que estavem en crisi,però ara ja han passat el que en diriem el marge permés, les linees vermelles!!!!.
Comença la retallada de drets a la classe treballadora.I cal plantar cara!
I cal que tots ens adonem del que vol dir aquesta retallada d’un 5 % als treballadors de la funció pública:
1/Com podem demanar augmentar salaris o mantenir en els altres sectors si la comparativa será: Com em demanes puja salarial si l’ Estat ha retalLat? Per tant ens afecta a tots i a totes!!.
2/ Per què toca als mateixos sempre? Qui recorda que la crisis va ser provocada pel món financer? Què s’ha tocat, renovat o simplement regulat del sistema financer?Quan s'ha parlat de retallar les pensions vitlícies, els exagerats sous dels directius o dels càrrecs de confiança, dels consellers dels consells d'administració de les grans empreses... Res de res!!
3/ Les pensions són les culpables del déficit ? Que no saben el senyor Zapatero i el Sr Castells (que s’ha apuntat aviat al carro)que la majoria de pensions són entre 700 i 800 €?
4/ No cal que parlem d’augmentar els impostos de les SICAV (societat d’inversio de les grans fortunes)"pobretes" o de'aplicar la taxa Robin Hood de les transferències financeres internacionals,no!! això què, no cal?
El que s’ha proposat avui és injust , irresponsable,desequilibrat i no porta enlloc més que a una emprenyada general i a crear conflictivitat!
així em sento , així estic!!
25/4/10
1 de maig de 2010
Dissabte que ve commemorem el dia del treball, será una data assenyalada i marcada per moltes dificultats. Ens ha costat temps aconseguir conquistes socials i ara sembla que alguns ens les volen fer trontollar davant les empremtes de la crisi.No volem un estat de "malestar" de cap manera!
Una crisi que nosaltres no hem provocat i que alguns ens volen fer creure que som la principal dificultat per a sortir-ne.Nosaltres ho tenim clar , si tenim alguna cosa que veure amb la crisi és que en som les víctimes.
El missatge o lema d’aquest 1 de maig 2010 és PER L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I LA PROTECCIÓ SOCIAL. Es tracta de traslladar en una frase el sentiment que tenim per sortir al carrer , el que volem!.
En temps en que surten idees diàriment, des de que es vol el model alemany o l’austríac, o que es vol parlar de reforma nosaltres hem de fer una ofensiva dient que sí, que volem aquests models, però amb totes les mateixes condicions que gaudeixen aquests estats, no només han de ser mirall pel que interessa,o bé, que reforma no és sinònim de retallada, sinó que reforma vol dir enfortir una sortida favorable a la crisi pels treballadors/es del nostre país.
De fet del canvi de model productiu , la UGT ja en parlàvem quan hi havia eufòria i advertiem que calia no sotmetre l’economia del mercat laboral a les bases de la precarietat i la temporalitat.
Els sindicats com a representants dels treballadors /es volem corregir els problemes que ens han portat a la crisi, per això hem fet, fem i farem propostes i apostes per refer els déficits estructurals en el marc del diàleg social que és on hem de resoldre i cercar les solucions.
Lluitem i continuarem lluitant per una tranformació cap a un món més just i social,on les persones siguin el primer i on el treball sigui un veritable valor en si mateix i així ho farem una vegada més aquest PRIMER DE MAIG DE 2010.
2/4/10
JUSTICIA DESPRÉS DE 4 ANYS.
Aquesta setmana hem conegut la sentencia del judici del 22 de gener d’aquest any 2010 de la Yolanda, la cambrera embarassada del restaurant de Girona que l’any 2006 li van oferir un nou contracte si avortava .Va venir al sindicat, a la UGT, perquè no trobava normal que l’acomiadessin sense pagar-li res de res. L’assessora li va dir que per acomiadar li havien de pagar una quitança i comptant-li eren 2000€ , es va reclamar i van acabar pagant-li. Al cap d’un temps, tranquil•la i sense feina ens va explicar que estava embarassada i que volia tenir la seva filla encara que s’havia quedat sense feina, li havien proposat avortar si volia renovar el contracte. Ens vam estirar els cabells! Al sindicat ens expliquen casos de discriminació, de mobbing, d’assetjament però fins aquest punt,no!
Després de saber el que anava passant en seu entorn laboral ,per part d’altres testimonis decidim denunciar.
Cal dir que la pressió va ser molt gran ,nosaltres UGT no vam dir mai el nom del restaurant per no perjudicar fins que la justícia no fes la seva feina i determinés si hi havia delicte o no, però la pressió era tant que fins i tot vaig rebre amenaces, vaig passar unes setmanes espantada, nerviosa (no fa cap gràcia rebre amenaces telefòniques al mòbil-personal i ara quan llegeixo la denuncia als mossos, encara em venen esgarrifances de pensar-hi) i només vaig tirar endavant gràcies al recolzament del secretari general i amic, en Camil Ros. Si no hagués estat per ell , no sé si aquesta denuncia hagués vist mai la llum,ni si jo psicològicament ho hagués aguantat.
La Yolanda va ser molt forta, sovint en situacions així les persones ens acovardim i no som capaces de continuar. Ella tenia clar que el que deia era veritat i no volia que li passés a cap més dona. En tot moment va tenir el recolzament d’una companya de feina, que era amiga “ la Consuelo” i que a més era testimoni dels fets, i això li va donar la fortalesa per seguir .Era una injustícia el que li feien i per sobre de tot volia tenir la seva filla. Ho havia passat malament, la seva situació personal i laboral havia sigut complicada però li va aflorar el sentiment de mare i de dona i crec que això és el que va permetre mantenir-se ferma en denunciar la discriminació.
Avui després de 4 anys , el judici li dona la raó i reconeix la situació de mal clima laboral i fins i tot de mobing i coaccions que va patir, i el considera un delicte .
Possiblement , l’advocat de la defensa del restaurant presentarà al.legacions a l’ Aaudiencia però queda clar amb aquesta sentència del jutjat 4 del penal de Girona, que el mobing , les coaccions la discriminació que patim algunes dones en el món laboral és un delicte.
Gràcies Yolanda per la teva força, per la teva perseverança i per la teva fortalesa. El que has fet, tu, no és fàcil de fer. Han passat 4 anys , tens una filla preciosa i ara ningú dubta ni dubtarà de la teva paraula!.Gracies en nom de totes!
Després de saber el que anava passant en seu entorn laboral ,per part d’altres testimonis decidim denunciar.
Cal dir que la pressió va ser molt gran ,nosaltres UGT no vam dir mai el nom del restaurant per no perjudicar fins que la justícia no fes la seva feina i determinés si hi havia delicte o no, però la pressió era tant que fins i tot vaig rebre amenaces, vaig passar unes setmanes espantada, nerviosa (no fa cap gràcia rebre amenaces telefòniques al mòbil-personal i ara quan llegeixo la denuncia als mossos, encara em venen esgarrifances de pensar-hi) i només vaig tirar endavant gràcies al recolzament del secretari general i amic, en Camil Ros. Si no hagués estat per ell , no sé si aquesta denuncia hagués vist mai la llum,ni si jo psicològicament ho hagués aguantat.
La Yolanda va ser molt forta, sovint en situacions així les persones ens acovardim i no som capaces de continuar. Ella tenia clar que el que deia era veritat i no volia que li passés a cap més dona. En tot moment va tenir el recolzament d’una companya de feina, que era amiga “ la Consuelo” i que a més era testimoni dels fets, i això li va donar la fortalesa per seguir .Era una injustícia el que li feien i per sobre de tot volia tenir la seva filla. Ho havia passat malament, la seva situació personal i laboral havia sigut complicada però li va aflorar el sentiment de mare i de dona i crec que això és el que va permetre mantenir-se ferma en denunciar la discriminació.
Avui després de 4 anys , el judici li dona la raó i reconeix la situació de mal clima laboral i fins i tot de mobing i coaccions que va patir, i el considera un delicte .
Possiblement , l’advocat de la defensa del restaurant presentarà al.legacions a l’ Aaudiencia però queda clar amb aquesta sentència del jutjat 4 del penal de Girona, que el mobing , les coaccions la discriminació que patim algunes dones en el món laboral és un delicte.
Gràcies Yolanda per la teva força, per la teva perseverança i per la teva fortalesa. El que has fet, tu, no és fàcil de fer. Han passat 4 anys , tens una filla preciosa i ara ningú dubta ni dubtarà de la teva paraula!.Gracies en nom de totes!
20/3/10
GIRONA, comarques de paper de seda!!!
Coneixeu el paper de seda?
És un paper fi, lluent, de colors, de densitat molt reduïda. A primer cop d’ull sembla un bon paper, de toc suau i llis, sense arrugues . Sembla el millor paper de tots, però quan el tens a les mans és massa fi, s’arruga ràpidament, si li cau una gota d’aigua,només una, ja es forada o es descoloreix, si amb les mans el vols treballar o es trenca o queda a la mínima expressió i d’un full gran només es pot fer una petita bola perquè té poca massa, però a més a més no s’hi pot escriure ni s’hi pot imprimir.Resulta molt incòmode i complicat fer-hi algun dibuix a sobre. Serveix per ben poc, potser només com estètic!!
Així és, com són les nostres comarques, de fora un paisatge molt bonic però a la que rasquem una mica i deixem la superficialitat i anem al viure de cada dia de les persones,dels trebaalladors i treballadores sorgeixen les dificultats.
Resulta que hem passat del Girona Rai al Ai ai ai ai Girona en pocs anys, hem anat destruint la industria i només s’ha engrescat amb el sector de l’especulació en la construcció i en el sector del serveis i això no ens ha permès una ocupació estable, per tant, ara som els que tenim la taxa més alta d’atur. S’han construït segones residències pels rics i poc habitatge social.
Aquests dies amb les nevades s’ha fet evident que tenim la xarxa elèctrica , la de telèfon totalment obsoleta, es va privatitzar el servei públic i per tant s’ha fet poc manteniment.
Som la demarcació amb la mitja de pensions més baixa , ja que els convenis marquen salaris més baixos que en altres demarcacions i més temporalitat, però amb els preus de consum més alts…
I així podríem anar dient…
En temps de bonança, els treballadors i treballadores vam signar contencions salarials per tant, qui va estirar la màniga més que el braç no vam ser nosaltres. Els salaris han patit una pèrdua del 0,6 % mentre hem viscut una época de guanys empresarials, que no han repercutit en el bé comú i ara resulta que tenim: Comarques de paper de seda que a la mínima és descoloreix o es trenca!!!
5/3/10
8 de març dia de la dona treballadora
L’any 1956 les dones podien accedir als mateixos llocs de treball que el 1998? El repte de la maternitat s’afrontava diferent el 1963 que el 1984? La diferència de sous entre homes i dones ha variat gaire del 1972 ençà? Per respondre’ns aquestes i moltes d’altres preguntes similars hem organitzat per al proper dilluns 8 de març, Dia Internacional de la Dona, una taula rodona en la qual participaran dones treballadores de quatre generacions diferents. La M Carmen Bravo, exdependenta de 72 anys, la Neus Costa, empleada d’una panificadora de 62 anys, la Mònica Polo, docent i exdirectora de recursos humans de 35 anys, i la Samira Sabni, cambrera de 22 anys, seran les veus que, a partir de les seves pròpies vivències, ens permetran fer un recorregut a través dels darrers cinquanta anys del món laboral femení, de percebre’n els canvis, tant positius com negatius, i de reflexionar sobre els canvis que encara ens cal realitzar per assolir una societat realment igualitària.
L’acte es farà a la seu de la Fundació Innovació i Formació de la Universitat de Girona (al costat dels cinemes ABC) a partir de 2/4 de 8 del vespre del mateix dilluns 8 de març.
14/2/10
JUSTICIA SOCIAL I MERCAT LABORAL
Els treballadors i treballadores de les comarques gironines no ens ho mereixem. A la nostra demarcació estem patint amb molta força els efectes de la crisi i d'un temps basats en l'especulació d'habitatges i en un turisme de sol i platja. La destrucció d'ocupació, en el sector de la construcció i el dels serveis ha estat molt alta. De fet, aquest proppassat any 2009 som la demarcació amb la taxa d'atur més alta, un 19,24 mentre que la mitjana de Catalunya és d'un 17,01. Per tant, en temps actuals, immersos en una severa crisi econòmica que ha destruït tants llocs de treball i que s'han destinat ajuts-avals milionaris per rescatar bancs, no pot ser que se'ns presentin les pensions com un greu problema i que la possible solució sigui l'endarreriment de l'edat de jubilació. L'edat de jubilació no és el problema del sistema de pensions.
Com es pot demanar a un paleta que estigui dalt de la bastida amb 67 anys? Com podem permetre que una treballadora familiar o cuidadora ajudi a llevar del llit una persona dependent, amb 67 anys? Com una mestra d'educació infantil cantarà cançons als nens i nenes de 3 anys, amb 67 anys a l'esquena? Com un flequer, treballarà durant 8 hores a la nit dret amb 67 anys? I així podríem continuar en pràcticament tots els sectors.
Per tant, creient que aquest anunci és una bufetada per al conjunt de la classe treballadora, i veient clar que el que se'ns proposa és treballar més anys per rebre la mateixa pensió –per cert, una despesa de pensions que és 3 punts percentuals més baix en relació amb el PIB que a Europa, quan la tendència actual és la de la retallada de carreres laborals–, ens plantarem i direm «no».
Senyors empresaris de la patronal gironina, els sistemes de protecció social no hi són per guanyar diners sinó que hi són per garantir el benestar col·lectiu, per tant, el que no volem és penalitzar les butxaques de les persones pensionistes que ja estan prou castigades, sinó que en aquests moments el que ens cal és potenciar que les persones joves entrin al mercat laboral d'una manera més ràpida i menys precària, més ben remunerada i ben qualificada, que donem més protagonisme a les polítiques industrials, energètiques i educatives, per afavorir un canvi de patró de creixement, i estimular la negociació col·lectiva cap a mesures de «flexi-flexi» interna, és a dir de flexibilitat d'anada i de tornada per l'empresa i pels mateixos treballadors.
En definitiva, la reforma de les pensions no ha de ser un punt d'inflexió, el que necessitem és justícia social i, per tant, reformes que permetin millorar el treball precari, mal remunerat i poc qualificat a les nostres comarques.
ARTICLE PUBLICAT AL PUNT DIARI
Com es pot demanar a un paleta que estigui dalt de la bastida amb 67 anys? Com podem permetre que una treballadora familiar o cuidadora ajudi a llevar del llit una persona dependent, amb 67 anys? Com una mestra d'educació infantil cantarà cançons als nens i nenes de 3 anys, amb 67 anys a l'esquena? Com un flequer, treballarà durant 8 hores a la nit dret amb 67 anys? I així podríem continuar en pràcticament tots els sectors.
Per tant, creient que aquest anunci és una bufetada per al conjunt de la classe treballadora, i veient clar que el que se'ns proposa és treballar més anys per rebre la mateixa pensió –per cert, una despesa de pensions que és 3 punts percentuals més baix en relació amb el PIB que a Europa, quan la tendència actual és la de la retallada de carreres laborals–, ens plantarem i direm «no».
Senyors empresaris de la patronal gironina, els sistemes de protecció social no hi són per guanyar diners sinó que hi són per garantir el benestar col·lectiu, per tant, el que no volem és penalitzar les butxaques de les persones pensionistes que ja estan prou castigades, sinó que en aquests moments el que ens cal és potenciar que les persones joves entrin al mercat laboral d'una manera més ràpida i menys precària, més ben remunerada i ben qualificada, que donem més protagonisme a les polítiques industrials, energètiques i educatives, per afavorir un canvi de patró de creixement, i estimular la negociació col·lectiva cap a mesures de «flexi-flexi» interna, és a dir de flexibilitat d'anada i de tornada per l'empresa i pels mateixos treballadors.
En definitiva, la reforma de les pensions no ha de ser un punt d'inflexió, el que necessitem és justícia social i, per tant, reformes que permetin millorar el treball precari, mal remunerat i poc qualificat a les nostres comarques.
ARTICLE PUBLICAT AL PUNT DIARI
10/2/10
SINDICATS, ENDAVANT!
AVUI EL DIARI DE GIRONA EM PUBLICAVA AQUEST ARTILE QUE VAIG ESCRIURE COM A RÈPLICA AL QUE ES PUBLICAVA DIUMENGE PASSAT, ERA UNA CRÍTICA A LA TASCA SINDICAL I A LES ORGANITZACIONS.
No pretenguem que les coses canviïn si seguim fent el mateix". Aquesta és una frase d'Einstein, que es feia servir diumenge en un article d'aquest diari per criticar entre altres, els sindicats.
Es deia que som retrògrads, que tenim un llenguatge leninista, que molts som alliberats, que no tenim afiliació... Bé, tot allò que ens diuen els que volen criticar i no són capaços d'explicar el que fem. A comarques gironines, en concret a la UGT, l'afiliació ha augmentat any darrere any en una mitjana d'un 15% a un 20 % cada any. Quant a representació sindical a l'empresa el nombre de delegats i delegades ha augmentat considerablement i ha passat en pocs anys de 500 a 2.800 fins a esdevenir el primer sindicat majoritàri a la nostra demarcació.
Juntament amb l'altre sindicat majoritari, tenim el 70 % de la representació en les empreses. Aquesta xifra representa més de 5.000 delegats /des; i això tenint en compte que la gran majoria són empreses petites i mitjanes, i que com tothom sap, és on és més difícil la tasca sindical.
El nostre objectiu es defensar els drets dels treballadors /es i així ho fem dia darrere dia, en els centres de treball, i la tasca no és ni fàcil ni especialment gratificant.
La majoria dels delegats/des ho fan en condicions difícils , treballen en un marc poc favorable i més en temps com ara de crisi, on les dificultats i la precarietat és l'eina dominant de molts empresaris.
Negociar puges salarials justes per no perdre el poder adquisitiu dels companys/es, aplicar i millorar les bases dels convenis dels diversos sectors, intentar aplicar plans d'igualtat en el mateix centre, cercar formes de flexibilitat que afavoreixin els treballadors/es i alhora el bon funcionament de l'empresa, quan les dificultats són la prioritat estar a l'aguait per perdre el menor nombre de llocs de treball possible i cercar les formes indispensables per temporalitzar les suspensions de feina... Tot això i molt més, és la tasca dels delegats i delegades, persones que en el fons el que fan es dedicar el seu temps, als companys/es, a l'empresa, al sector i a la justícia social.
Els que formem part de les cúpules -si de ser la representació d'un sindicat en unes comarques se'n pot dir cúpula- treballem moltes més hores que si estiguéssim en el centre de treball i intentem transmetre les idees generalitzades que ens aporten justament els mateixos delegats/des amb un llenguatge planer i a l'abast de tothom. Per tant, poca trencadissa leninista en el llenguatge.
Tenir la taxa d'atur més alta de Catalunya, que prové bàsicament de persones del sector de la construcció, de l'estacionalitat del sector serveis, és un greu problema, per això,defensem que les politiques socials per les persones aturades siguin la prioritat dels governants municipals, comarcals i catalans, només així podrem obtenir una adient cohesió social en la nostra demarcació .
La lluita per aconseguir una remuneració justa en cada sector, un treball qualificat amb millor formació pels treballadors/es, una eradicació de la precarització del mercat laboral i unes pensions dignes són algunes de les tasques que defensem i defensarem, no com a cants de sirena ,sinó com a veritables reivindicacions per a tothom. Per tant, seguirem treballant per canviar tot allò que no sigui fer un pas endavant per aconseguir un món més just i millor per a tothom.
AQUEST ERA L'ARTICLE QUE EM VA DESPERTAR LA INDIGNACIÓ
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/02/07/catalunya-zapatero-sindicats-patronals-crisi-continuara/386147.html
No pretenguem que les coses canviïn si seguim fent el mateix". Aquesta és una frase d'Einstein, que es feia servir diumenge en un article d'aquest diari per criticar entre altres, els sindicats.
Es deia que som retrògrads, que tenim un llenguatge leninista, que molts som alliberats, que no tenim afiliació... Bé, tot allò que ens diuen els que volen criticar i no són capaços d'explicar el que fem. A comarques gironines, en concret a la UGT, l'afiliació ha augmentat any darrere any en una mitjana d'un 15% a un 20 % cada any. Quant a representació sindical a l'empresa el nombre de delegats i delegades ha augmentat considerablement i ha passat en pocs anys de 500 a 2.800 fins a esdevenir el primer sindicat majoritàri a la nostra demarcació.
Juntament amb l'altre sindicat majoritari, tenim el 70 % de la representació en les empreses. Aquesta xifra representa més de 5.000 delegats /des; i això tenint en compte que la gran majoria són empreses petites i mitjanes, i que com tothom sap, és on és més difícil la tasca sindical.
El nostre objectiu es defensar els drets dels treballadors /es i així ho fem dia darrere dia, en els centres de treball, i la tasca no és ni fàcil ni especialment gratificant.
La majoria dels delegats/des ho fan en condicions difícils , treballen en un marc poc favorable i més en temps com ara de crisi, on les dificultats i la precarietat és l'eina dominant de molts empresaris.
Negociar puges salarials justes per no perdre el poder adquisitiu dels companys/es, aplicar i millorar les bases dels convenis dels diversos sectors, intentar aplicar plans d'igualtat en el mateix centre, cercar formes de flexibilitat que afavoreixin els treballadors/es i alhora el bon funcionament de l'empresa, quan les dificultats són la prioritat estar a l'aguait per perdre el menor nombre de llocs de treball possible i cercar les formes indispensables per temporalitzar les suspensions de feina... Tot això i molt més, és la tasca dels delegats i delegades, persones que en el fons el que fan es dedicar el seu temps, als companys/es, a l'empresa, al sector i a la justícia social.
Els que formem part de les cúpules -si de ser la representació d'un sindicat en unes comarques se'n pot dir cúpula- treballem moltes més hores que si estiguéssim en el centre de treball i intentem transmetre les idees generalitzades que ens aporten justament els mateixos delegats/des amb un llenguatge planer i a l'abast de tothom. Per tant, poca trencadissa leninista en el llenguatge.
Tenir la taxa d'atur més alta de Catalunya, que prové bàsicament de persones del sector de la construcció, de l'estacionalitat del sector serveis, és un greu problema, per això,defensem que les politiques socials per les persones aturades siguin la prioritat dels governants municipals, comarcals i catalans, només així podrem obtenir una adient cohesió social en la nostra demarcació .
La lluita per aconseguir una remuneració justa en cada sector, un treball qualificat amb millor formació pels treballadors/es, una eradicació de la precarització del mercat laboral i unes pensions dignes són algunes de les tasques que defensem i defensarem, no com a cants de sirena ,sinó com a veritables reivindicacions per a tothom. Per tant, seguirem treballant per canviar tot allò que no sigui fer un pas endavant per aconseguir un món més just i millor per a tothom.
AQUEST ERA L'ARTICLE QUE EM VA DESPERTAR LA INDIGNACIÓ
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/02/07/catalunya-zapatero-sindicats-patronals-crisi-continuara/386147.html
30/1/10
HEM D' APROFUNDIR EN NOVES MANERES DE PENSAR,COMUNICAR,CREAR, COMERCIAR SI VOLEM SOBREVIURE. ÀLEX ROVIRA
Una setmana molt complicada!
Em cansa la hipocresia i les dificultat de la realitat d’aquest món “capitalista” (és l’adjectiu més senzill que se m’acudeix ara mateix) !
Em desespera pensar que ens volen vendre gat per llebre i que ens ho hem d’empassar tant si vols com si no,
I sobretot em cansa escoltar , no és ètic, no és moral, no s’ha fet pensant en les persones ,PERÒ ÉS LEGAL , ho han fet pensant tècnicament...
Les dades d’atur són esfereïdores , mai a comarques gironines havien resultat tan altes. Els anys de les altres crisi( 84, 94...)havíem arribat a un 15% i ara més d’un 19 % , més de 70000 persones sense treball. Una feina que un dia o altre arribarà... però ara per ara,sense mirar gaire les condicions, anem precaritzant el mercat laboral, o ho agafes o tinc un piló de currículums per escollir, em comenten els demandants d’ocupació, que se’ls diu.
Altres veus diuen, no pot ser la dualitat del mercat laboral, entre contractes indefinits i temporals,entre feines precàries i d’altres de fixes, per tant , cal no bipolaritzar tant ... i el que ens proposen, són idees que el que fan és precaritzar més a tots!
Així, quan tens una feina de fa temps , et poden canviar les condicions, com ha passat a la Universitat , les dones de la neteja (106 dones) treballaven de 5 a 9 h del matí per deixar-ho tot ben lluent i bonic, però ara sembla que destorben i els han canviat l’horari de 4 a 8h , per no trobar-se-les quan arriben els professors, la gerència, la rectora... Quina pena!!!... amb la fal•làcia que la universitat és la més gran institució de les nostres comarques, que educa, que té un pla d’igualtat per la conciliació de la vida laboral , personal i familiar .... la resposta és que canviar l’horari, ja que és per concurs públic externalitzat a una empresa, és legal i apa! Empasseu-ho senyores!! Què els importa al gabinet jurídic que ha fet les bases i al mateix "Sr Soler" del Servei general de la Universitat (SOTIM) les persones que hi treballen? La seva resposta va ser TÈCNICAMENT ÉS CORRECTE! Com podran conciliar les treballadores amb aquest horari ? ah però no ens ho perdem, la majoria fan mitja jornada i cobren com a molt 400 €, per tant ,ja es poden sacrificar i llevar-se a les 3h de la matinada per anar a treballar , uf...el salari s’ho mereix!!! Això sí ,suposo que ens trobarem un pla d’igualtat de molts folis, magnífic, ben redactat i amb un lèxic impecable en la propera subvenció del departament de treball.
Però, per si no fos poc i acabar la setmana, el divendres surt la noticia de la jubilació als 67 anys , clar!!necessitem omplir més la caixa de la SS, tot i que hi hagi 8000 milions de superàvit i és previsible que el proper any n’hi hagi més..., tot i que els experts del Congrés del Diputats no n’haguessin parlat mai, però la CEOE demanava fins els 70.. La crisi és forta , però ara per ara, anem pagant-la els treballadors/es..... i els pensionistes!!,que després de rebre una carta dient que en iniciar el nou any se’ls puja la pensió un 1%, per mantenir el seu poder adquisitiu, es troben, que, quan van al banc han cobrat menys que l’any passat perquè l’ IRPF els ha pujat més i a més els han tret la paga dels 400 €.!
DESPRÉS DE TOT AIXÒ NO CAL QUE EM PREOCUPI NI HO FEU VOSALTRES,PERQUE AMB MOLT BONES PARAULES ENS DIUEN QUE NO ES RETALLEN NI ES RETALLARAN DRETS NI POLÍTIQUES SOCIALS !
AU , endavant que just hem iniciat un nou any !!!
2/1/10
LA PREOCUPACIÓ ENS HAURIA D'EMPÈNYER A L'ACCIÓ I NO A LA DEPRESSIÓ.KAREN HORNEY .Psiquiatra alemanya (1885-1952)
Hem començat l’any 2010! Alguns reivindiquen que no sigui com el 2009 i d’altres, més optimistes, premunien que serà l’any de recuperació de la crisi.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .
Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.
Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .
Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.
Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)