1 DE MAIG DE 2008

ARA és el moment de la igualtat, el salari digne, millors horaris i de l’economia productiva.
Igualtat per evitar tot tipus de discriminació en el mercat laboral.
Salari digne per millorar el poder adquisitiu de la classe trebalaldora i al mateix temps reactivar l’economia amb un consum just.
millors horaris per compaginar tots i totes la vida laboral i personal.
Economia productiva per garantir un model econòmic i social ,solid i progressista.

El nostre objectiu com a sindicat és el de garantir uns salaris dignes (aquests mai poden ser inferiors als 1.000 euros), que permetin a tota persona treballadora a Catalunya poder adquirir i accedir als serveis bàsics i cobrir les necessitats mínimes

Girona presenta una taxa d'atur del 9,9%, taxa que augmenta fins el 11,9% en el cas de les dones això ens permet dir que la situació general del mercat de treball català no ha permès millorar la situació laboral de la dona: una taxa d'activitat del 53,8% (gairebé un 20% inferior a la dels homes).
Al primer trimestre del 2008 la taxa de temporalitat ha estat del 22,1%: els joves amb una taxa del 53,2% i dones amb una taxa del 23,8% són els que presenten una temporalitat més elevada.

Amb aquest escenari i creient que és necessària una política ferma de contractació estable i de qualitat en tots els sectors i sobretot en el sector de la construcció, que lliuri a la seva ocupació natural de futurs “boom” immobiliaris i financers conjunturals , acompanyada de les mesures oportunes per perseguir la precarització laboral del sector, és com es presenta el proper 1 de maig de 2008.
Per unes reivindicacions ben justes , anem tots l’ 1 de maig a manifestar-nos a Girona .
Ens trobarem a la plaça de la independència a les 12 del migdia!

SALARIS DIGNES I MILLORS HORARIS!

SANT JORDI

http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/santjordi/santjordi.html

Felicitats a tots els catalans i catalanes i que tingueu un bon dia de Sant Jordi!

LA INDÚSTRIA DE LA LOCALITZACIÓ REMODELA LES SEVES ESTRATEGIES.-MARTA PAGANS.investigadora.

Avui he fet una visita a l’ empresa COMFORSA de Ripoll.
Ens hem reunit amb la direcció de l’empresa, els representants del comitè i la plantilla que estava treballant .És una empresa amb més de 500 treballadors/es propietat de la Generalitat de Catalunya en un 97,89% i la resta del govern de Cantàbria.
Ës una empresa metal.lurgica amb beneficis , amb una important necessitat d’inversió per mantenir les millores de vendes, produccions .També té uns deutes importants contrets abans de l’entrada de la Generalitat.
He comprovat que es tracta d’una empresa amb un producte estratègic internacionalment, que disposa d’una gran tecnologia on la majoria de les plantes estan robotitzades i informatitzades.
Per tant ,allò que en el discurs teòric solem parlar sempre, de l’increment en valor afegit de I+D, d’especialització, d’internalització, de territorialització i de productivitat, en aquesta empresa es dona tot.
Pensant que la comarca del Ripollès ha estat qualificada com una de les quatre més deprimides de Catalunya , cal donar un nou impuls en aquesta empresa i caldria un esforç i una nova inversió des de la Generalitat per tal que incrementi el seu potencial.
La política industrial ha de ser un dels pilars fonamentals del nostre país, no podem viure del turisme i del totxo per tant les paraules han d’esdevenir fets i la Generalitat ha de vetllar amb l’exemple
Es la possibilitat de salvar un capital català , el benestar d’unes famílies, la redistribució en unes poblacions i una comarca i sobretot d’invertir .Qualsevol inversió que passa per millorar les condicions de les instal·lacions i la productivitat, serà una inversió en capital humà de la comarca.

TOT EL QUE FEM REPRESENTA EL NOSTRE COMPROMÍS AMB EL MON I LA TERRA.FLAVIA COMPANY

Celebrar quelcom és un goig!

De vegades t’adones que malgrat la distància , malgrat la diversitat d’opinions, malgrat tenir uns objectius diferents, recordar i celebrar és quelcom important en la vida.
Podem celebrar dates de batalles col·lectives, podem celebrar reivindicacions, tractats de pau, però quan el que celebrem ens toca molt, t’apropa i no calen les paraules, els sentiments a flor de pell es desgranen i els ulls brillen.
Cada dia som conscients de la dificultat, és difícil pensar en un futur llunyà i només l’endemà és el nostre secret, però el missatge continua i sovint ens recorda aquell primer dia.
Tot són canvis i noves dificultats, l’esdevenir del demà és un racó tancat però la senzillesa i a l’hora l’exotisme d’un sopar amb taula ben parada ens fa tremolar el cos.
Qui esdevé convidat i qui amfitrió en uns moments assenyalats?
Només un bes, un plat i una copa endevinen un futur immediat , una mirada tendra i un somriure i sobretot pensar que hi has pensat, que recordes aquell dia com si fos ahir, i que potser malgrat els canvis, malgrat hi hagi possibles meandres, sempre recordaràs el primer dia.

Per a tu, que hi has pensat i t’has esmerçat tant:
“Tot l’enyor de demà serà un sol dibuix ,un sol paisatge, una sola llum.El desig qui sap si acomplert o no,els dubtes que han de venir,les hores irisades, els capvespres amagats....
I ens defuig a cada pas,i ens assenyala amb traces indiferents, i ens blega,i ens commou, i ens corprén,i ens recorda ara sí ara també tot allò que encara no som.”
Joan salvat Papasseit

ESCÒCIA ES COL.LOCA CLARAMENT COM A ELECCIÓ PRINCIPAL-LINDA FABIANI.DIPUTADA DE SNP(Partit Nacional d' escòcia)

Cap de setmana a Edimburg .

Una visita breu,llampec. però molt intensa!
Va bé sortir del dia a dia per a desconnectar, per veure com reaccionem als canvis, però sobretot per enfortir bons moments amb amigues.
Divertir-nos, aprendre i il·lusionar-nos per petits detalls diferents dels nostres o simplement per comparar paisatge i història .

Curiositats :
El primer partit del Parlament Escocés, el Partit Laborista ,va millorar resultats amb el lema "El millor país petit del món". "Escòcia és petita per als que pensen en petit. Per a nosaltres, és l'hora de pensar en gran, de pensar en la independència d'Escòcia" replicaven els Independentistes que actualment són el segon partit, amb 50 diputats.
La bandera blava amb saltire blanc té relació amb Sant Andreu (patró de Torroella de Montgrí).
Un castell identifica la ciutat des de lluny i és visita obligada.
El parlament el va dissenyar un arquitecte català : Enric Miralles.
Edimburg és coneguda per un festival de teatre a l’estiu, Torroella pel Festival de Música.

I moltes altres raons: monuments, paisatge, carrers,whiskis, gent...que ens conviden a visitar-la!

SOM DE LA MIDA DELS NOSTRES SOMNIS .LILIAN FRAGA.Arquitecta i dissenyadora

Davant les noticies dels mitjans de comunicació El punt i el diari de Girona , com a regidora d’acció social, haig de dir que des de l’ Ajuntament treballem per buscar solucions a llarg termini i a curt.Però com tothom sap en una negociació compten els tempus i els plantejaments , no hi ha mai ni blanc ni negre, no hi ha ni raó exacta ni mentida directa però sovint elements externs o distorsions en un moment donat alenteixen el procés.
Crec que durant aquest temps hem acostat diferències per mitjà del consell de convivència i totes les parts hem consensuat idees i solucions. Crec que estem treballant en una bona línea.
Dit això, el dijous en el ple municipal,la intervenció del grup de veïns i veïnes del carrer Figueres crec que és del tot lleial,tothom ha de participar en les decisions municipals i sovint les queixes i les felicitacions s’haurien de transmetre directament. Ells es queixaven de l’ocupació de via pública. Tothom té dret a passar per la vorera es deia i hi estem totalment d’acord, per això s’han regulat també les normatives urbanístiques de l’ocupació de via pública i cal que ens mirem bé les terrasses, bars , les parades del mercat etc... però també van parlar de respecte, i aquí sí que ens cal tenir clar la memòria històrica, el respecte per a tothom i per la llibertat individual de ser catòlic, musulmà,evangelista, mormó,agnòstic o ateu !.
Jo visc al carrer Figueres i hi vaig arribar fa 27 anys provinent d’una altre carrer del mateix municipi,en aquest temps gairebé tot eren cases baixes i familiars però amb el boom urbanístic de finals dels 80 he vist canviar la fisonomia del carrer,créixer molts pisos que han estat habitats per gent d’altres cultures que no eren la catalana.Avui, davant de casa meva mateix, a l’altre costat de carrer hi ha quatre pisos , en un hi viu una família provinent del Marroc, en l’altre uns d' Andalusia, els de sobre de Colombia i ara han vingut uns joves de l’est i el que ens permet la bona convivència és la cohesió social que aporta una mateixa llengua,i el coneixement de ser a Catalunya. Entendre’ns quan enraonem,i respectar-nos quan diem bon dia al matí i quan el vespre ens diem bona nit, quan anem a treballar i quan participem en la vida col·lectiva del municipi.
La confessió espiritual que té cada persona pertany a la llibertat personal, la convivència i el carrer pertanyen a la llibertat social, per a tothom!.La cultura és canviant però té les bases en la història d’un poble, d’una nació i aquesta és Catalunya i així ens cal respectar-ho!
No busquem conflictes a on no n’hi ha, tant els representants municipals com en Hussein Houban com a representant del col.lectiu musulmà treballem per millorar i solucionar els esdeveniments que van sorgint.

TOTES LES PERSONES TENIM COSES A OFERIR I DEMANAR.FINA ALTÉS ASSOCIACIÓ SALUT I FAMILIA

Parlem de millorar la sinistralitat laboral, parlem d’aturar com sigui les lesions, l’accidentalitat i sobretot de prendre mesures preventives per no patir riscos laborals. Tots ens posem d’acord en publicitar, en fer jornades i en prendre mesures per millorar en temes de salut laboral. Menys mal que comença a haver-hi complicitat entre els agents socials, sindicats i l’administració perquè l’empresariat continua amb la línea de fer cas omís quan es tracta de prendre mesures. Aquesta setmana, després de que la secció sindical d’ UGT de l’ HIPERCOR denúncies una manca de sensibilitat d l’empresa cap aquest tema o més ben dit un seguit de infraccions de la llei de prevenció de riscos laborals, han rebut una sanció de 90.000€.
S’HA DENUNCIAT que hi havia deficiències d’alçada, del terra, dels locals de descans, dels servis higiènics, dels tallers, de les instal·lacions elèctriques en algun taller, dels equips de treball sense carcassa, d’absència de seients en els vestuaris i dels llocs condicionats per les treballadores embarassades,les portes d'emergència de la cafeteria i de la secció de moda infantil incompleixen la normativa,i de no informar als membres del comitè de Seguretat i salut del pla de prevenció de riscos, també es denúncia per vulnerar el descans entre jornades sobretot en els temps de l’elaboració del balanç semestral.
Sabem que potser els diners els importen poc en aquest tipus d’empresa però penso que la patronal hauria de ser conscient de que mentre hi hagi empreses on no es prenguin mesures de prevenció de riscos laborals continuarem morint o patint accidents els treballadors i treballadores del país.
El tema de la prevenció és de tothom però la RESPONSABILITAT ÉS DELS EMPRESARIS

VOLEM POSAR EN EL CENTRE DE LA VIDA A LES PERSONES.DONES I TREBALL.CA LA DONA

Avui ha començat la primera setmana de relacions laborals i de recursos humans de la facultat de Dret de la UdG .
Té com a finalitat analitzar i debatre la influència que la qüestió de l’edat dels treballadors i les treballadores està exercint en relació amb l’accés i el manteniment de l’ocupació així com en relació amb la sortida d’aquestes persones del mercat de treball.Tal com recull un informe recent del director general de l’Organització Internacional del Treball, l’edat s’està convertint en un factor cada vegada més determinant per obtenir una ocupació i per reprendre-la, i afegeix que “els treballadors dels dos extrems de l’espectre d’edats resulten afectats per la discriminació per motius d’edat, tot i que les manifestacions i les causes varien segons si els afectats són joves o grans”. En aquest sentit, la Primera Setmana de Relacions Laborals i Recursos Humans es proposa abordar les múltiples perspectives que planteja l’edat de les persones, en qualsevol de les fases de la seva vida, en relació amb el treball.

Cal dir que avui ha sigut un plaer escoltar la primera conferència del professor europeu Jean Claude Javillier parlant del diàleg social necessari per arribar a un estat de benestar . Reflexionar com cada un de nosaltres en els nostres llocs de treball valorem els companys grans o els companys joves.Sovint, una reflexió individual emmarca una idea general col.lectiva.I adonar-nos que la formació contínua és l'eix vertebrador de la continuitat en el món laboral.

Remarcar també que sovint es veuen les relacions laborals com quelcom legislatiu i prou i amb aquestes jornades s'hi implica la vessant humana parlant a l'hora dels recursos humans .
Caldrà estar alerta tota la setmana de cada una de les conferències per assumir els nous conceptes i debatre les idees amb els estudiants de dret.

El paper del sindicalisme és fonamental en el diàleg social i en progressar en la responsabilitat social de les empreses en el model europeu.