ÉS L'ECONOMIA , ESTÚPID.- frase famosa EEUU el 1992 quan va guanyar el President BILL CLINTON .

NINGÚ PREVEIA LA CRISI I LA DESTRUCCIÓ D'OCUPACIÓ COM HEM TINGUT AQUEST ANY
L´economista J. Oliver ho escriu l’any 2006

Oliver va presentar set possibles escenaris de futur que vinculaven oferta i demanda de treball, en què incidien la taxa d’activitat, l’increment de la productivitat o els nivells de mobilitat ocupacional i interregional. El catedràtic d’Economia va pronosticar que els propers 15 anys Espanya viurà una segona caiguda demogràfica que afectarà especialment les edats actives que oscil•len entre els 16 i els 64 anys. Per respondre al procés de transició cap a un model d’economia de serveis que convergeixi amb els nivells de benestar europeus, Oliver va afegir que l’economia espanyola necessitarà, fins al 2020, entre 4 i 7 milions de nous treballadors. Finalment, el ponent va advertir que les polítiques relacionades amb el mercat de treball (increment de la taxa d’activitat i de la productivitat i polítiques de formació continuada entre altres) hauran de coexistir amb les que estan dirigides a gestionar la integració.

Any 2009 març.-
si queremos impulsar el crecimiento de la productividad, también hay que plantearse su necesaria vinculación al crecimiento salarial. Finalmente, si los trabajadores tienen que aportar su esfuerzo para ayudar a salir del embrollo actual, las patronales deberían estimular la presencia y participación de los organismos sindicales en la definición de la estrategia empresarial y en la distribución de sus beneficios. Esfuerzo y participación son parte de un mismo binomio, difícilmente separable.
La situación actual, y las complicaciones que parecen avecinarse, obligan a repensar la política de rentas. Continuar, como los avestruces, como si nada estuviera pasando, no augura nada bueno, ni para el empleo ni para el futuro del país. Es la hora del esfuerzo colectivo, del sacrificio y, en especial, de la altura de miras. Si fallamos, que nadie se llame a engaño, habrá sido por nuestra culpa.

i ARA ens diu:
el més important no són les dades a curt termini sinó els reptes que "caldrà afrontar l'endemà de la crisi", ja que al seu entendre caldrà un "canvi de xip" per fer front a una dècada complicada. "Vénen temps difícils, en els quals ens haurem d'estrènyer el cinturó i reduir el nostre nivell de vida", va indicar.
Pel que fa a l'economia gironina, l'economista va recomanar que se centri "en el que sap fer". En aquest sentit, creu que cal abocar esforços a la indústria agroalimentària i al sector turístic, "on hem de fer un salt competitiu".

REGULAR LA PROSTITUCIÓ ÉS LEGITIMAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE -ROSARIO CARRACEDO

Ara més que mai cal visualitzar la violència contra les dones per a que tothom tingui clar que la violència masclista es pot donar en tots els espais més enllà de l’àmbit domèstic .

Cal trencar els tòpics i estereotips i adonar-se que la violència pot tenir moltes formes, que pot ser psicológica, económica , sexual i que en l’àmbit laboral també és un lloc on les discriminacions poden esdevenir veritable violència.

A Catalunya, aquest any, 10 dones han mort per violència masclista. I la línea d’atenció a les dones en situació de violències ha rebut 9850 trucades des de gener a octubre, i 720 són de les nostres comarques gironines.

El dia 25 de noviembre dia internacional per l’eliminació de la violencia contra les dones és un bon dia per pensar-hi i evidentment buscar la manera d’eradicar-ho

UNA SOCIETAT NO ES POT PERMETRE PERDRE EL 50 % DEL TALENT.- SALA- MARTIN,ECONOMISTA

El dia 30, vigília de Tots Sants, dues activitats dels agents econòmics van tenir ressó mediàtic.
Per una part, el grup format per les cambres de comerç i les dues patronals (continuen sent dues després d’anunciar una fusió , un trencament, una altra fusió i un nou trencament ) van anunciar el que havien estat parlant en la darrera reunió del GIG (grup d’impuls gironí ) que són ells mateixos i ens conviden als sindicats per bàsicament escoltar allò que volen transmetre a premsa. Que les tarifes elèctriques per les empreses s’han apujat un 30 % i això impedeix que tinguin prou beneficis!!
Aquest 30 % també s’ha encarit en tots els rebuts de la llum , la de les persones que han quedat sense feina, la de les famílies monoparentals, la de els famílies nombroses, la de les persones que s’han emancipat i viuen amb un salari poc digne...... però d’això ni piu!!!
També vaig assistir a la conferència de l’economista Sala Martin, el president de la cambra de Comerç de Girona que el va presentar va esquitxar-li tot d’adjectius: mediàtic, provocador,culé, comunicatiu,agosarat... i ell va demostrar que tots eren veritat. Sí , realment va ser molt amé i divertit , però falta dir que a part de criticar tot el que s’està fent no va donar cap idea de solució , tot genèric : que cal canviar el model i que cal buscar un motor econòmic- dient que ningú sap quin és el del futur-, que cal canviar el sistema educatiu, que les persones han de canviar de sectors quan calgui, que no s’ha de tenir por de canviar de feina, que tenim poca productivitat a les empreses, també va criticar que es deixés perdre el 50 % del talent,el femení, pel camí i que la majoria de la innovació prové dels treballadors i treballadores de les empreses.
Malgrat , va fer riure l’auditori, bàsicament format per empresaris i estudiants de ciències empresarials ,des del meu punt de vista va dir moltes veritats a mitges, i es va limitar a exposar una part superficial dels problemes, la més senzilla i la més propera a la ideologia de l’auditori, sense fer un anàlisis exhaustiu ni cercar les veritables solucions a uns problemes que ens afecten a tots .I mentre ... ell intervé i fa gaudir al públic amb exposicions amenes ,gracioses...... a les Terres de l’ Ebre sobretot ara i a tot Catalunya es van perdent llocs de treball continuament!!

ELS BROTS VERDS ENCARA SÓN MOLT ESCADUSSERS" conseller ANTONI CASTELLS

Ahir , vaig assistir a la Jornada “Perspectives econòmiques : Per un model de competitivitat” del PSC de Girona amb el conseller Antoni Castells a Girona.
Per qüestió de feina vaig arribar 10 minuts tard -cosa que em molesta molt- i em vaig perdre la presentació de l’ alcaldessa Sra Anna Pagans, però per contra, vaig poder seure a darrera de tot en una situació privilegiada per poder “flairar i esgarrapar” el clima de l’ambient i de la reacció dels oients .En la conferència del conseller tothom atent, a l’hora de la taula rodona l’ambient més distès i alguns ja van desfilar sense esperar el final de la jornada.
Del conseller podria dir que :
Optimisme poc ! Més aviat realisme i clarividència de futur!
Ens va comentar, entre altres idees, que :
“El creixement seria negatiu aquest trimestre, el primer del 2010 i el segon”.
“Cal una contenció pactada de les rendes per millorar la competitivitat”
“ L’atur seguirà pujant fins que no hi hagi un creixement del 2% “.
“Els brots verds encara són molt escadussers”
“ Ara l’ajustament no pot venir per la via de la devaluació de la pesseta” .

Durant l’hora que va analitzar la realitat econòmica actual va passar d’aquest poc optimisme -ens va confirmar que estem molt pitjor que els altres països degut sobretot a l’elevada taxa d’atur,la caiguda del sector immobiliari i l’excessiva dependència exterior”- a buscar solucions a mig i llarg termini “ ajustament pressupostari i reformes en profunditat”.
Va deixar clar que la prioritat és la recuperació , amb dos tipus de mesures , les dirigides a la protecció social cap a les persones –que ell va anomenar aspirines per la malaltia infecciosa - i millorar la competitivitat i fer inversions públiques, com a medicament curatiu de la infecció en la malaltia.
Després, una taula rodona. L’economista J Oliver de la UAB va donar l’aire provocador de la tertúlia, l’empresari gironí Pere Cornellà va fer un cant a la innovació i a la formació com a bona solució a la petita i mitjana empresa i la Dolors Llobet de la CONC que va apostar per solucions com l’ Acord Estratègic i la priorització de les necessitat de les persones.
El que va quedar clar de la jornada és que “ El més important no és quan sortirem de la crisi, sinó el com en sortirem“.

DIA 7 D'OCTUBRE , DIA INTERNACIONAL DEL TREBALL DIGNE

DIA 7 D'0CTUBRE CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DEL TREBALL DIGNE.-

Treball digne vol dir amb drets reconeguts i que es respecti la legalitat.

Treball digne vol dir un treball que faci possible una vida digna, i això és treball estable i amb drets.

Treball digne és inherent a la protecció social.

Actualment hi ha amenaçats al món 50 milions de llocs de treball, i 200 milions de persones dirigides a la pobresa extrema.

Davant aquesta situació , els 200 milions de treballadors /es del món no ens queda cap més solució que demanar i exigir :

Fer front a la crisi MANTENINT I CREANT OCUPACIÓ; Pacte mundial per a l'ocupació.

Regular el sistema fianncer mundial `posar fi als paradissos fiscals, acabar amb els sous abusius dels directius, i gravar amb un impost les transaccions financeres.

Assolir un model econòmic que sigui just, sostenible i eficient tant mediambiental com socialment.

CONTRA LA CRISI NOMÉS HI HA UNA RECEPTA : FEINA DIGNA I AMB DRETS.

(interpretacio i part del manifest conjunt de UGT i CCOO)

"ARA ÉS EL MOMENT D'OPTIMITZAR LES HABILITATS I CONEIXEMENTS QUE UN TÉ " ROSA ROVIRA Directora de RG ASSOCIATS

JA N’HI HA PROU de FALACIES I MALES INTERPRETACIONS!!
Tres idees que em venen al cap ara mateix:

Sovint escoltem que el problema de la crisi són els salaris dels treballadors o els acomiadaments!

DONCS TOTHOM HA DE SABER QUE:
1/Mentre a França per exemple només un 10 % dels treballadors/es cobren 1000 o menys de 1000 € ,aquí és més d’un 60 % dels treballadors que estan en aquesta franja i cobren entre 700 i 1000 €.
2/Que amb la normativa actual, referent a l’acomiadament ,tot empresari pot contractar durant tres anys a una persona i acomiadar-la a cost zero .
3/ Que un empresari contracta quan té feina i activitat per fer,i la contractació no depen del preu de l’acomiadament .
DE FET :
Avui per avui ,tinc la sensació que ningú recorda que la crisis va començar fa un any degut a especulacions econòmiques del món financer.
Els treballadors i treballadores no n’hem tingut la culpa per res!
I per acabar se m'acudeix que :
En quin món,com a estat de benestar, ens hem d’emmirallar? amb FRANÇA, ALEMANIA,BÈLGICA, HOLANDA,DINAMARCA,ANGLATERRA, IRLANDA AUSTRIA O PAÏSOS NÒRDICS ? doncs observem la diferència del salari mínim a cada lloc .


ESTUDI DE L'EUROSTAT D'AQUEST ANY REFERENT AL SALARI MÍNIM A LA U.E.

A QUIN DEMÒCRATA LI FAN POR LES URNES I LES PAPERETES DE VOT?

Arenys de Munt encén avui una espurna que el mateix estat espanyol preveu que s'estendrà arreu del país · Pregunta avui als seus ciutadans:
'Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'

Aquesta és la pregunta de la consulta que es fa en el municipi de tot just 8.023 habitants i que ha somogut les estructures més profundes i més primàries de l'estat espanyol .

Aconseguir el dret a vot per a 6.500 arenyencs a una consulta d'una entitat privada i que no és vinculant en cap sentit no ha estat fàcil

Les decisions judicials tampoc hi han ajudat. La justícia ha suspès i després ratificat la suspensió de l'acord del ple de l'Ajuntament que donava suport a la consulta, negant-hi d'aquesta manera el suport logístic municipal. Per aquest motiu el local municipal que inicialment es volia utilitzar s'ha hagut de descartar per buscar-ne un altre.L'altre pronunciament de la justícia ha estat per donar el vistiplau a la concentració de la Falange el mateix dia de la consulta, invalidant així la decisió d'Interior de posposar-la una setmana per evitar aldarulls. Els manifestants afins a la Falange arribaran escortats per agents policials i escoltaran la lectura d'un manifest a dos quarts d'una a la plaça de Catalunya de la localitat.Membres del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació han rebut amenaces durant les últimes setmanes, un fet que ha obligat a prendre mesures com la protecció policial del president.


Per la seva banda, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha demanat als arenyencs que no tinguin por i que 'surtin al carrer, facin el vermut i vagin al cinema amb naturalitat' perquè 'com més natural ho portem millor que millor'. Ha explicat que és conscient que Arenys de Munt estarà 'a l'ull de tothom' perquè 'molts han posat les esperances en aquesta consulta'.

El líder d'ERC al municipi, Joan Rabasseda, considera que l'estat espanyol tem 'la foto de com els veïns dipositem una opinió en una urna' i es pregunta: 'A quin demòcrata li
fan por les urnes i les paperetes de vot?'.





Escrit reduït del direct-cat.

11 DE SETEMBRE: DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

TEXT DE L'HIMNE NACIONAL

Catalunya, triomfant,

tornarà a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent

tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines!(tornada)

Que tremoli l'enemic

en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or,

quan convé seguem cadenes!(tornada)

EL VALS JOTA DE FINALS D'ESTIU SERÀ DRAMÀTIC-DAVID MARCA

“És sabut que les festes majors s'acabaven de matinada a l'envelat, ballant de manera gairebé rabiosa un vals jota. Els trompetes s'hi lluïen i els balladors exhibien les seves facultats. Algunes parelles de casats veterans sortien a fer una demostració. Era l'últim espeternec de la festa major i tothom sabia que l'endemà retornava el dia a dia, la monotonia i el treball de sempre de cadascú. La normalitat s'imposava i no passava res.

En plena i punyent crisi, una mena de ben entesa festa major ha oxigenat –de mig juny a mig setembre– els milers de negocis turístics i els que hi tenen relació. Una treva de tres mesos que és a les acaballes. L'orquestra és a punt d'interpretar el vals jota final. Els trompetes resten davant del micròfon amb l'instrument a la mà (la trompeta, s'entén), i el director es disposa a donar l'entrada de l'estrena del vals jota dedicat a la crisi, titulat Més boja que un llum, dels mestres Montilla i Castells, que clourà la treva.

Hi ha hagut un parèntesi en l'augment de l'atur, que –a partir de mig setembre– reprendrà amb ímpetu la seva pandèmia. El govern ha dotat una xifra d'ajuda que en vista del problema és insignificant. D'altra banda, pel que fa a l'abonament de les assignacions a l'atur, ha començat a retardar-se i ha manifestat que els ingressos de la Seguretat Social han baixat ostensiblement. La Salgado reclama un extorn de 6.000 milions a les autonomies; Blanco anuncia un més que és probable un augment dels impostos i el Constitucional fa dies que esmola la destral per decapitar-nos. Vist així, a l'engròs, és una fallida anunciada. El govern s'haurà d'endeutar en el mercat de diner.
La borsa puja, però puja poc, i la banca i les caixes han pres precaucions (això s'ha vist en les juntes anuals) i han dotat de xifres importants la morositat. El 2008 es van superar els 25.100 milions d'euros i el 30 de juny d'aquest any se n'havien superat els 11.600. Pel que fa a l'empresa privada, qualsevol previsió farà curt. S'ha dit que França i Alemanya havien parat el seu descens i que podria ser l'inici de la recuperació. El nostre embogiment econòmic –superior a la resta d'Europa– pagarà penyora i està cantat que serem els últims a recuperar-nos.......”

Avui llegint el diari he trobat aquest article d’opinió i després de 5 dies de festa major a Torroella de Montgrí,he pensat que era el post que calia per iniciar de nou el bloc.

Demà ,molts i moltes tornarem al treball diari, si ja no ho hem fet aquests darrers dies, i la realitat d'aqui a poc s'estamparà davant nostre,serà una tardor calenta i moguda i caldrà força i serenitat, per defensar i aguantar el xàfec que es preveu, la pandèmia en la salut i la pandèmia en el món laboral.

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES NO HEM PAGAT JA PROU EL PREU DE LA CRISI ?

Avui la UGT ha presentat l’informe de Cap a on avança Catalunya? on fa palés que de Gener a juny 1802 empreses han presentat EROs i que això afecta a 80346 persones.

A comarques gironines, s’han presentat 105 EROs que representen un total de 3449 persones , per tant, comparativament i comptant en estadística representen un 4,2 % de les persones catalanes afectades , i en relació a l’atur de les nostres comarques , sabent que el mes passat el Servei d’ Ocupació comptabilitzava 43219 persones aturades , els EROs són un 7,9 % dels aturats a la nostra demarcació.

Malgrat estadísticament no és gaire, comparativament amb d’altres demarcacions,a la UGT de comarques gironines ens preocupa no només ara, sinó el que pugui passar durant els mesos de tardor.

Les persones aturades tenen cara i ulls, tenen vida,família i entorn social proper que es veu afectat ,per tant tot i que els números indiquin només xifres,la realitat és molt més significativa.

Cap on portem les nostres comarques ? què passarà els mesos d’octubre i novembre quan els contractes temporals de l’estiu dels sectors del turisme, de l'hosteleria i dels serveis s’acabin?
L’escenari del mercat de treball és molt preocupant. L’aturada de les activitats que haurien de ser el motor del creixement econòmic i d’ocupació i la inestabilitat provoquen que la crisi s’estengui a tots els sectors .Ara no és el moment de predicar i dir com hem fet en els darrers 10 anys el sindicat UGT,que cal canviar el model productiu , ara és el moment d’assumir-ho.
Per tant, cal fer l’esforç tots i totes:

1/ Treball cal que posi el comptador a zero per excloure la prestació d’atur a les persones afectades durant els EROs,

2/ les administracions públiques cal que atorguin ajuts a les empreses que basin el seu model en la qualitat de l’ocupació i la competitivitat,

3/ la banca i caixes, més enllà de preocupar-se per les fusions, cal que doni crèdits a les persones i empreses,

4/ els treballadors /es afectats cal que aprofitin per formar-se , així si tornen a l’empresa oferiran més competitivitat i si cal canviar de sector , estaran més preparades.
De tota manera:
Els treballadors i treballadores de Catalunya afectats pels EROs hem estalviat uns 70.milions d’euros de costos laborals cada mes durant aquest semestre a les empreses catalanes , no hem pagat,ja, prou el preu de la crisi?

"ÉS IMPORTANT COL.LABORAR AMB AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DEL TERRITORI"CRISTINA ALSINA Regidora Ajuntament de Girona

Divendres dia 10 de juliol, jo com a secretària general d’UGT a les comarques gironines i la Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de desenvolupament local i promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona hem formalitzat el conveni de col·laboració per a la realització d’un estudi econòmic i jurídic sobre els permisos previs de maternitat/paternitat, acolliment o adopció dins el programa Girona Innova.

L’objectiu de l’estudi és valorar els avantatges de contemplar un període de temps determinat on la persona que s’acull a un permís de maternitat/paternitat, acolliment o adopció i el treballador o treballadora que és contractat per fer-ne la substitució, coincideixen a l’empresa per facilitar així la reorganització de l’activitat.A part de la millora organitzativa i de la creació de nous llocs de treball, en l’origen de l’estudi també hi ha voluntat d’avançar cap a fórmules que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el món del treball, i ajudar a fer desaparèixer les possibles reticències de les empreses en la contractació de dones lligades als permisos de maternitat.

En aquest sentit, he explicat “la importància de continuar innovant per millorar l’ocupació i les millores laborals i especialment en aquests moments per tal de generar noves i millors oportunitats socials i econòmiques”. Per altra banda, Cristina Alsina ha valorat molt positivament “la voluntat de mantenir la col·laboració entre agents econòmics i socials del territori per afavorir millores com ja s’havia fet en el marc del projecte Equal”. En les properes setmanes es preveu fer la presentació de l’estudi i traslladar-ne les seves conclusions a les administracions competents en legislació laboral.

Aquest estudi és una de les 17 actuacions que el Projecte Girona Innova: Inversió en les persones com a motor de l’economia i la societat, està portant a terme, i que de manera directa o indirecte, pretén afavorir la inserció laboral de les persones en situació d’atur. El projecte està subvencionat pel SOC i el FSE i coordinat i gestionat des de l’àrea de Desenvolupament local i Promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona.

PEL CATALÀ I EN CATALÀ!

Al Pais valencià no es veu TV3. El govern valencià del PP va tancar-la.
Acció cultural del País Valencià ha decidit presentar una ILP, una iniciativa legislativa popular , és una iniciativa ciutadana per aconseguir aprovar una llei que permeti i que garanteixi l’emissió de TV3 als territoris de parla catalana. Es necessiten 500.000 signatures per presentar-la i estic segura que els aconseguiran. Estan fent una bona feina, han aconseguit el consens i el recolzament de moltes organitzacions, de partits polítics , dels sindicats,del barça ...
Divendres vaig anar a la presentació que feien per les entitats de Girona.

El procés serà llarg. Ara ja tenen els promotors,gent de gran prestigi social de tots els àmbits, que han anat davant un notari per signar el seu compromís, i ara estan en el moment de fer els fedetaris/es. Jo en soc , el que vol dir que m’he compromès a recollir signatures i avalar que són certes i verídiques .
Em va agradar l’impuls i l’energia amb que es mouen, han anat a trobar a tot tipus de gent de manera que allà on no arriba el fedetari 1, hi arriba el fedetari 23 o el següent. Intenten captar tota la societat, una gran pluralitat de sensibilitats , i en Toni Gisbert d’acció cultural ho explicava amb el convenciment d’aconseguir-ho.
Si hi esteu d’acord hi ha diverses formes de col·laboració , des de ser fedetaris , a signants, a comprar samarretes, a donar suport econòmic ...

REFLEXIONS DE LA LECTURA D' AVUI.-

REFLEXIONS A TENIR EN COMPTE, en molts moments i temàtiques del nostre dia a dia:

"La nostra generació haurà de penedir-se no tant de els odioses paraules i accions de la gent dolenta com del clamorós silenci de la bona gent". MARTIN LUTHER KING.

"El primer dels drets humans és la llibertat de no tenir por" RUDOLPH GIULIANI

" Allò que s'esdevenia el món de fora, en realitat només s'esdevenia als diaris i no trucava a la seva porta". STEFAN SWEIG.

" S' acaba l'època de deixar-ho tot per a més endavant, de les mitges solucions, dels tranquil.litzador i incomprensible oportunisme que representa demorar-ho tot. Perquè és ara, que entrem en l'època de les conseqüències. WINSTON CHURCHILL

"ELS POBRES HAN D'ESTAR UNITS .PODEU CREAR ALTERNATIVES.Chistina Samy ,activista social de Tamil Nadur,Ïndia

Ahir vaig anar a escoltar a l’activista social Christina Samy a la Mercè de Girona.
Feia una intervenció “L’HORA DE LA DONA ÍNDIA” i ens va explicar com va arribar a ser activista social i va ajudar a fundar un partit polític de dones dalits (la casta més baixa de la India) formada per més de 300 000 afiliats/des.
Volen canviar la mentalitat de la diferència en les castes , les injustícies que dia a dia es troben, sobretot, les dones per ser les més febles en les regles del joc social.
Van començar per defensar les terres d’un riu, van creure en un partit polític que els semblava més d’esquerres i que els havia promés defensar la seva causa , però en arribar al poder es va corrompre, com qualsevol dels altres. Això els va fer sentir traïdes i van decidir assumir empoderament total
Volien la independència de les dones per sobre de les idees de partits ,i tenen clar que cal ser en el poder per canviar la societat.
Tot i que a la India per aconseguir una parlamentària es necessiten més d’1 milió de vots , ho van aconseguir i en tenen dues en diferents demarcacions.
Han estat empresonades per organitzar o assistir a manifestacions, mítings o simplement per defensar allò que segur que és just.
Malgrat tot, tenen clar que el més important és lluitar per la igualtat de gènere.
El seu programa polític defensa 7 punts de prioritat per les dones des de ser propietàries de les terres o la casa a on viuen per no ser rebutjades i quedar al carrer a partir dels 40 anys, a defensar la salut o el seu cos, o defensar que l’educació és l’únic camí per un canvi social.
Chistina Samy recòrre Catalunya explicant el seu projecte., cal escoltar-la per gaudir de la força que l’empeny.

ACN informa que :

Els representants de les dues patronals, Pimec i FOEG, i dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han posat sobre la taula les que creuen que són les mesures per sortir de la crisi a les comarques gironines. En una taula rodona organitzada per Consell Econòmic i Social de Girona les dues parts han mostrat les seves discrepàncies sobre què cal fer. Per les patronals, són vitals les reformes fiscals i laborals i la màxima preocupació és la baixada de la productivitat de les empreses gironines. Pels sindicats, calen mesures per reduir l'atur i per mantenir els sous i no volen sentir parlar de cap reforma laboral. Només han coincidit en la crítica als bancs, a qui demanen més transparència.

'Encarem la crisi: mesures, accions i oportunitats per afrontar la crisi', el professor de la UdG Modest Fluvià ha fet una anàlisi de la situació econòmica de les comarques gironines. Fluvià ha remarcat que del 2000 al 2007 les empreses gironines han baixat en productivitat però que el sous s'han mantingut. 'L'augment salarial no es veu compensat per guanys productius per a les empreses', ha criticat l'economista que ha advertit que només es podran mantenir els sous i els nivells de vida elevats si augmenta la productivitat de les empreses. Aquesta anàlisi ha agradat a la patronal però no als sindicats, que han replicat a l'economista que calen mesures per acabar amb l'atur i no pensar en abaratir els costos salarials. 'No volem sentir parlar de reformes perquè el treballador no en té la culpa', ha afirmat el secretari general de CCOO que ha dit que durant els darrers anys hi ha hagut un excés de sòl urbanitzable que ha generat un 'benefici fàcil i zero inversió en tecnologia' i que ara 'en paguem les conseqüències. 'El problema és el model econòmic i no la legislació', ha afegit.Des de la UGT, la seva secretària general, Dolors Bassa, també ha dit que durant aquests anys el PIB ha augmentat un 28% però que no s'ha usat aquest guany per invertir en la millora de les noves tecnologies que generin més productivitat a les empreses. 'Si les reformes són per augmentar la temporalitat i abaratir l'acomiadament no hi donarem cap suport', ha declarat. En un altre sentit s'ha pronunciat el vicepresident de la FOEG, David Hugas, que ha reclamat obertament la necessitat de fer 'reformes importants'. 'No podem seguir amb la llei fiscal i laboral i necessitem productivitat per a les nostres empreses que ha passat a estar a la cua de l'Estat'. Hugas també ha apuntat que la formació és una de les claus per sortir de la crisi amb major productivitat i ha afirmat que cal crear un sistema de tècnics de grau mig ja que hi ha 'una mancança absoluta' a Girona. Per la seva banda, el president de la Pimec Girona, Iñaki Frade, ha qualificat la situació 'd'emergència nacional'. 'No es pot mantenir una discussió des d'un punt de vista de diàleg social perquè calen reformes que generin renda', ha insistit. 'Actualment estem en una situació de demanda esperada molt baixa, un volum d'inversions relativament petit i sense fons de cohesió social d'Europa', ha refelxionat Frade que ha dit que això fa que les empreses siguin 'poc competitives' i no puguin internacionalitzar-se. 'A més, no som atractius per les empreses externes perquè no hi ha seguretat financera', ha carregat contra els bancs també Frade. 'El sector financer no ha explicat realment la seva situació en els darrers vuit mesos', ha criticat el preident de Pimec que ha reclamat un sistema financer 'segur i fiable' que atregui inversions estrangeres. Frade també ha assegurat que el cost salarial 'és molt alt respecte a la capacitat de generar renda de les empreses', una reflexió que, novament, ha encès els ànims dels dos representants sindicals. . A la taula rodona també hi ha participat la tinenta d'alcalde de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Girona, Cristina Alsina, la directora del SOC a Girona, Glòria Plana, i el delegat territorial d'Innovació, Universitat i Empresa, David Mascort.

LA REALITAT NO ES CANVIA AMB IL.LUSIONS,PERÒ SENSE IL.LUSIÓ TAMPOC.Josep Mª Rañé.President del Consell de Treball,econòmic i social de Catalunya(CTESC

El diàleg social és l'element més important per seguir endavant i per solucionar la diversitat de conflictes i de solucions que sovint sorgeixen en el marc laboral del nostre entorn.
Si de debó volem reflectir el que passa a les nostres comarques ens cal seguir parlant i debatent totes aquelles qüestions que ens afecten, però sobretot ens cal deixar clar que no permetarem retallar aquelles conquestes socials que ha costat tant aconseguir, i que alguns, fins i tot ,hi han perdut la vida.
Fa uns mesos , quan parlavem de la crisi tothom tenia clar que el problema era una crisi financera i que la globalització ens portava a que les hipoteques suprimes d' EEUU repercutirien en tots els països. El mercat interbancari tenia deficiències i calia injectar diners. Tothom hi va estar d'acord. Després vam considerar tots que era una crisi més grans que les passada, és una crisi energètica, alimentària, financera.. Es diu, fins i tot, una mare de crisi . Però passats uns mesos, per alguns, sembla que el problema som els treballadors/es i la reforma laboral,i el que és segur, és que nosaltres només en som les víctimes d'aquesta agossarada cobdícia d'un temps d'uns quants ,i que no en tenim cap culpa.

El Consell Econòmic i Social de Girona proposa una jornada per encarar la crisi
el proper Divendres 12 de juny a partir de les 9 del matí a l'Auditori Palau de Congressos

El Consell Econòmic i Social de Girona organitza la jornada “Encarem la crisi. Mesures, accions i oportunitats per afrontar la crisi”.
La jornada s’iniciarà amb la conferència de Modest Fluvià i Ricard Rigall, professors de la UdG, “Situació i perspectives de l’economia gironina” i segueix amb la taula rodona “Perspectives i mesures per afrontar la crisi”.La taula, moderada pel periodista de Televisió de Girona, Gil Costa, estarà composada pels representants dels agents econòmics i socials de la ciutat Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de l’Àrea Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Girona; Dolors Bassa, secretària general d’UGT a les comarques gironines; Bartomeu Compte secretari general de CCOO a les comarques gironines; Iñaki Frade, president de Pimec Girona; David Hugas, vicepresident de FOEG; David Mascort, director Serveis Territorials del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i Glòria Plana, directora Serveis Territorials del SOC de la Generalitat de Catalunya.

9è Congrés d' UGT

Un 94% dels delegats donen suport a la continuïtat de Dolors Bassa com a secretària general de la UGT a Girona
El sindicat tanca el 9è congrés amb el compromís d'incrementar el to reivindicatiu
30/05/09 02:00 - Lloret de Mar

Dolors Bassa va ser reelegida secretària general de la UGT a les comarques gironines en el novè congrés del sindicat, que es va cloure ahir a Lloret. Bassa va tenir un suport majoritari (94,6%) del centenar de delegats que hi van participar i es va mostrar feliç per aquest consens, però també va entomar el repte «amb gran responsabilitat perquè el càrrec significa representar tots els treballadors gironins». Del congrés en va sortir el compromís d'incrementar el to reivindicatiu i la mobilització.
No hi va haver sorpreses. La candidatura encapçalada per Bassa va ser l'única que es va presentar en el congrés i el dubte era veure si hi hauria consens entre els delegats. Finalment, un 94,6% va donar suport a la nova executiva que, a part de Bassa com a secretària general, inclou Jordi Iglesias (secretari d'organització), Àngel Puertas (secretari d'administració), Estrella Uribe (secretària d'igualtat i polítiques socials), Miquel Ángel González (secretari intercomarcal), Núria Bonshom (delegada comarcal del Ripollès), Juli Jiménez (delegat comarcal de l'Alt Empordà) i Adrià Martínez (delegat comarcal del Baix Empordà).
Les conclusions que es van extreure del congrés són que, ara més que mai, davant l'actual context de crisi econòmica «és necessari el lideratge del sindicalisme» i aquest «ha d'esdevenir un referent de la ciutadania», segons es va incloure en una de les resolucions aprovades ahir. També es va destacar que la UGT, en la situació actual, es negarà a discutir la reforma del mercat laboral i del sistema de contractació, tal com planteja la patronal, i que s'oposarà i lluitarà per evitar retallades de drets dels treballadors.
«Nosaltres no som uns ‘kleenex'»
Dolors Bassa ahir era feliç. Ho reflectien els seus ulls i un ampli somriure que oferia a tothom que se li acostava per felicitar-la. «Treballarem amb il·lusió i passió per seguir endavant», deia en declaracions als mitjans de comunicació. Reconeixia, però, que continuar a la secretaria general és un repte: «És una gran responsabilitat perquè vivim un període de dificultat i complicació en tot l'entorn social i econòmic de les nostres comarques.»
En el seu discurs davant els delegats va desplegar la seva vessant més sindicalista: «Els treballadors som els més perjudicats per la crisi. Ens dóna la sensació que som els kleenex de les empreses. I s'han d'adonar que som el seu veritable capital. Per això lluitarem per no perdre cap dret social.» El principal objectiu pels propers quatre anys, va dir, serà assegurar una ocupació estable i de qualitat buscant el diàleg i el consens però sense renegar del to reivindicatiu del sindicat. Bassa va ser nomenada en el càrrec sota l'aixopluc i el beneplàcit del seu antecessor, Camil Ros, ara secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, i del secretari general català, Josep M. Àlvarez, que ho va resumir amb una frase: «Dolors, t'ho has guanyat!»

Diari de girona.-ORIOL PUIG diu:

Bassa (UGT) proposa una executiva continuista per a la seva candidatura
L'acompanyaran les mateixes persones que fa 15 mesos van assumir la direcció del sindicat

Dolors Bassa, secretària general de la UGT a Girona, va presentar ahir l'executiva que proposa en la seva candidatura a la reelecció en el congrés que dijous i divendres se celebra a Lloret. Es tracta d'una candidatura marcadament continuïsta, ja que els membres de l'executiva no varien, si bé alguns canvien de funcions.Bassa va destacar que l'executiva que proposa aporta "continuïtat i iniciativa i il.lusió". "Són les 5 persones que van assumir la responsabilitat en la direcció del sindicat fa 15 mesos en un comitè de gestió, de diferents comarques i de diferents sectors, amb el que hi ha representades les dues parts del sindicat sectorial i territorial", va asenyalar.La dirigent sindical entén que "aquests 15 mesos ens han permés aportar una visió d'equip diferent i cohesionar-nos per avançar en noves idees". Segons la proposta que va presentar ahir, l'executiva estaria formada per Jorge Iglesias (secretari d'Organització, del sector agroalimentari i del Pla de l' Estany), Angel Puertas (secretari d'administració, del sector de la indústria i de la Garrotxa), Estrella Uribe (secretària d'Igualtat i Política Social que assumeix per primera vegada el Gironès), Miquel Angel Gonzàlez (secretaria adjunta a organització, del sector del comerç).Juli Jimenez i Adrià Martinez, serien delegats comarcals (Alt i Baix Empordà) amb funcions de prevenció de riscos i formació.

EL PUNT DIARI.- MONICA CABRUJA diu:

La UGT de Girona crea una xarxa d'atenció continuada per als treballadors


La UGT ha creat l'anomenada xarxa d'atenció per donar informació de manera ràpida i continuada a tots els treballadors i durant tots els dies laborables. Per ara, funciona en període de proves per via telefònica, amb la intenció que es posi en servei després del congrés de dijous i divendres i que, més endavant, també es creï una xarxa semblant per internet. «Pensem que ens permetrà tenir una radiografia dels problemes que més afecten», va indicar la secretària general de la UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa. Ahir es va presentar la candidatura, encapçalada per Bassa i formada per Jorge Iglesias, com a secretari d'organització; Ángel Puertas, d'administració; Estrella Uribe, d'igualtat, i Miquel Àngel González, adjunt a organització, a més dels delegats comarcals a l'Alt Empordà, Juli Jiménez, que assumeix els temes de salut i prevenció de riscos, i al Baix Empordà, Adrià Martínez, que serà coordinador de formació sindical.

DIES 28 i 29 de MAIG A LLORET DE MAR.

objectius clars i contunents:

MÉS PROTECCIÓ SOCIAL

MÉS OCUPACIÓ ESTABLE

MÉS QUE MAI!

mes que mai!

Mes que MAI!

LA LLEI DE PRESTACIONS ES UNA BONA EINA PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA I L'EXCLUSIÓ SOCIAL I PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER CATALUNYA. ANNA SIMÓ

Ja hi tornem a ser! Vés per on! Parlant de pensions!!
El senyor governador del Banc d’ Espanya, un senyor que té un contracte blindat amb una bona picossada d’€s per si l’acomiaden , es retira o deixa la feina, no com els altres mortals, i amb un salari que paguem - mentre no siguem independents - tots nosaltres, ens parla de la dificultat del sistema de pensions.!
Doncs ,no, senyor , crec que és una irresponsabilitat crear pànic en aquests moments!
La gent ha de saber que la caixa del fons de reserva disposa ara mateix de 50000 milions d’ € que han produït per interessos patrimonials , aquest any, 786 milions d’ € que cal afegir-hi, que els ingressos per cotitzacions han estat de 20 427 milions d’ € i que la despesa ha representat 14 893 milions, per tant hi ha hagut un superàvit de 5532 milions d’ €.
A Catalunya tenim el 18 % de les pensions de l’ Estat i la pensió mitjana és de 773 €
Amb aquest ball de xifres, no m’estranya que alguns vulguin posar la mà a la cartera i intentin privatitzar aquests fons sigui per la via del pànic , sigui per les veus de canviar el sistema.
Ens cal defensar el sistema de repartiment públic que tenim!
És la manera més segura de mantenir les pensions ,o algú ,encara es creu que el sistema financer de bancs i caixes és millor?

"L'ATUR S'HA DE PRENDRE COM UN REPTE NO COM UN CÀSTIG" LAIA FÀBREGAS

I ara què faig ? Com afrontar la situació d’atur.És el llibre que la Laia Fàbregas (economista i directora de l’academia de cinema catalana) ha escrit i va presentant per molts municipis de comarques gironines.
Després del documental 501, sobre les vivencies de 4 dones de les 400 personess que van quedar sense feina de la multinacional LEVI's de Bonmatí ,va pensar que seria interessant escriure una guia per aquelles persones que es trobaven en situació d’atur.
Ahir es va presentar a Anglés, i despres del documental, vam fer una taula rodona on hi havia En José Antonio Donaire, la Núria Arnay, i jo com a UGT.
La veritat és que les preguntes de la gent i de la mateixa Laia , més que explicar que passa al documental o com és el llibre, van derivar a parlar de la crisi i les seves conseqüències.
Vaig ser molt crítica, molt més que els altres dos ponents sobretot quan es parlava de polítiques actives d’ocupació, del SOC, del seguiment de l’acord estratègic per la internalització o de reformes laborals , però malgrat tot haig de dir que vaig estar contenta d’escoltar tant de la veu d’un parlamentari –per cert el que van declarar d’ulls més bonics del Parlament ( i me’l vaig mirar i els té preciosos)”- com de la directora territorial de treball, que cal un canvi de model productiu, que necessitem un país d’indústria i que malgrat la crisi hem de continuar treballant en temes com la prevenció , la formació , la igualtat , la I+R+D de les empreses i que no cal parlar de reforma laboral sobretot en els termes que algun personatge comenta.

LLEGIR ÉS UN PLAER.-

Erich Fromm va unir els descobriments de la psicoanàlisi amb la sociologia . Fa molt temps vaig llegir els seus llibres:
L’art d’estimar; L’amor a la vida; La por a la llibertat i els tinc pràcticament tots subratllats de frases que m’agradaven moltíssim o creia interessants o simplement em feien pensar més enllà de les paraules.
Per Sant Jordi vaig descobrir “ La força de l’amor”, és un recull de més de 400 aforismes i opinions seleccionats de l’autor i malgrat em va fer molta il.lusió de trobar,algunes m’han agradat però, d’altres no, ja que són massa sentències, potser, fora de temps .
Algunes, que sí :
“L’amor és, per dir-ho d’alguna manera ,la clau mestra per a obrir les portes del creixement de
l’ ésser humà”.
“Tot allò que hom dóna no es perd;ben al contrari;es perd allò que les persones tenen aferrat”.
“Gairebé no hi ha cap empresa que comenci amb esperances i expectatives tan grans i que es frustri amb tanta regularitat com l’amor”.
“La felicitat consisteix en tocar la pedra angular de la realitat, en descobrir el nostre si mateix, i sentir-nos alhora un amb els altres i diferent d’ells”.

l' 1 de MAIG de 2009

Aquesta setmana les dades del mercat de treball han estat esgarrifoses, a Catalunya 1900 noves persones s’han quedat sense feina en aquest primer trimestre. A comarques gironines la taxa d’atur és del 19% la demarcació més castigada en desocupats. Ara que s’acosta el dia 1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors ,ens cal recordar els orígens d’aquesta celebració i què significa simbòlicament.

En plena Revolució Industrial, el lloc de treball de la majoria de persones es va desplaçar cap a les fàbriques de les ciutats. Tot i que al camp les condicions eren dures, la nova situació era encara més precària: l’obrer treballava més de dotze hores diàries, i pràcticament no podia descansar. A més, els nous treballs en cadena exigien a tothom el mateix esforç, les dones, avis i nens havien de ser tant rendibles com qualsevol altre.A finals del segle XIX Chicago era la segona ciutat més important d’Estats Units i, cada any, arribaven milers de camperols buscant feina. Aquests treballadors/es es van començar a unir i, el 1884, es va celebrar a la mateixa ciutat el IV Congrés de l’American Federation of Labor. Allà es van establir les reivindicacions més urgents per tenir una vida digne: «vuit hores per la feina, vuit hores per la son, vuit hores per la casa».

Per recollir les queixes dels obrers, el president dels Estats Units, Andrew Johnson, el 1886 va promulgar la llei Ingersoll, en què s’obligava les empreses a aplicar les vuit hores com a jornada diària. Però no es va complir en la majoria de llocs i els sindicats van organitzar vagues i manifestacions.

L’1 de maig del mateix any més de 200.000 treballadors van iniciar una vaga a tot el país. Però Chicago era el lloc on la precarietat era més evident i les mobilitzacions van seguir tres dies més. Els problemes van arribar el dia 3 quan uns policies, sense avisar, van començar a disparar un grup de gent i van matar sis persones.El dia següent, en senyal de protesta, es va convocar un acte al parc Haymarket. Una bomba llançada per un desconegut va matar un policia. Els agents no s’ho van pensar gaire a l’hora de respondre: van disparar indiscriminadament i van matar i ferir de gravetat un nombre encara desconegut de manifestants. Aquest fet va marcar un abans i un després, i la majoria de patronals van accedir a establir la jornada de vuit hores. La lluita no havia estat gratuïta. Més tard, al Congrés Obrer Socialista de 1889 de París, es decidí que, en homenatge als màrtirs de Chicago, el Primer de Maig seria el Dia Internacional dels Treballadors. La majoria de països occidentals (menys Estats Units i Gran Bretanya, que ho celebren en una altra data) van establir aquest dia com a festiu.

Totes aquelles persones que es miren l’1 de maig com un pont festiu més, cal que aquest any pensin amb la duresa de la crisi i amb la classe treballadora que fa 100 anys van morir per una vida més digne. L’ 1 de maig tots i totes al carrer!

"A les fotografies els seus ulls desapareixen darrera els vidres gruixuts i brillen alegres mentre parla -de Mª Aurelia Campmany a Frederica .Montseny

El dijous,dia 9 d'abril, vaig assistir a la conferència de l’ Oriol Junqueras a Torroella de Montgrí.
El nom era Primavera de República :la república catalana.
L’Oriol Junqueras va fer una conferència excel·lent: amena, comunicativa al màxim, gens afalagosa de vocabulari, entusiasmadora de cor i sobretot didàctica . (El públic ho va reconèixer amb una bona estona d'aplaudiments,cosa que feia temps que no veia en una conferència)
Fins i tot semblava que tots rejoveníem i ens trobàvem a la classe com a alumnes, reculant en el temps.
Ens preguntàvem com era possible que els nostres avantpassats, sent la majoria anarquistes, catòlics i d’esquerres haguessin votat massivament a un partit republicà sorgit en el terme de tres setmanes abans de les mateixes eleccions municipals, ERC?
I això, només és comprensible posant-nos en la seva pell, en la de persones que van fer de la lluita el mitjà per aconseguir una societat millor, que tenien esperança i molta il·lusió en un bon futur i que creien que calia aplicar polítiques socials per esdevenir una societat lliure ,cohesionada i socialment millor.
Amb aquesta premissa, la república va esdevenir un període de llibertat democràtica, de conquestes progressistes i d’avenços sense precedents.
Aquest 14 d’abril immiscuïts també en plena crisi econòmica (l’any 31 era després del crack del 29) podem celebrar, i és bo recordar, com va ser, com érem i com va esdevenir aquest fet.
Que la primavera de República ens guiï a nous temps de país, socials i econòmics!

UN 30 % DELS ATURATS DE CATALUNYA HAN DEIXAT DE REBRE LA PRESTACIÓ D'ATUR.CARME CAPDEVILA.CONSELLERA D'ACCIÓ SOCIAL(19 de març2009)

He llegit el llibre:
Fem Empordà, economia i territori, d’en Joan Armangué.
És un recull de tres conferències , un compendi de dades però també d’idees de futur econòmic i social de la comarca de l’ Empordà que crec, es poden extrapolar a comarques gironines en general.
Parlant de la ciutat diu:
"La ciutat ha de crèixer , com el marc d’una ciutat que defensa un sistema de valors, juntament amb les polítiques per a la cohesió social, que persegueix la creació de riquesa com a via per generar ocupació i possibilitat de redistribució dels recursos amb criteris d’equitat,justicia i solidaritat, d’un model de ciutat que defensa LA SOSTENIBILITAT DES D’UNA TRIPLE DIMENSIÓ: SOCIAL, ECONÒMICA I AMBIENTAL. Un model basat en la potenciació de la igualtat d’oportunitats per construir una ciutat de tots i per a tots , que prengui la solidaritat com a fonament per reduir les desigualtats territorials i socials que impregni el conjunt de la ciutadania del sentit de la responsabilitat , és a dir, de la relació entre drets i deures i permeti avançar en la construcció d’una ciutat on el civisme ,el respecte i la tolerància siguin valors assumits per tothom."
Això i les idees que exposava ahir l’ Oriol Junqueras en la seva conferència parlant dels anys 30 i de la República a Catalunya em fan refermar que estic en el bon camí.
Un país com Catalunya que en un temps determinat va ser capaç de fer la revolució indústrial com cap altre índret del món mai ha fet, sense cotó, ni carbó, ni ferro, serà capaç de tot ¡
Confeso que aquests valors republicans i socials són els que em fan avançar dia a dia, a mi i a molts més .

Em vendria l'ànima al diable per aconseguir-ho... Escriure és l'única cosa que em fa trobar interessant.Mª MERCÈ ROCA

Acabo de veure el programa de TV-3: "30 minuts" referent a la Barcelona de les barraques.
M’ha copsat,i m’ha fet recordar el que vaig veure fa pocs anys a San Salvador o a Managua on en molts barris les favel.les s’enderroquen un dia per tornar-se a aixecar al cap de poc ja que no tenen cap més espai a on anar, o bé ,el que m’explicava un bon amic de quan ell era petit i va arribar a BCN,que la seva família vivia en un pis a sobre mateix del negoci, una petita carnisseria,i que mentre uns germans o cosins treballaven de dia els altres dormien perquè treballaven de nit, i així en un mateix llit podien dormir tres o quatre persones o com aprofitaven els retalls de carn de sobrances per fer el menjar de tota la setmana. Sortir-se’n d’aquesta situació va ser el que va fer que estudiés dret mentre treballava a la nit en una fàbrica i que es dediqués a advocat laboralista perquè savia que només amb l’organització i en la defensa dels drets dels més desvalguts la societat avançava.

Aquest programa de 30 minuts crec que ens recorda fets importants per la història de Catalunya:1/ que la immigració no és una realitat nova,2/ que quan alguna persona malviu en barrakes o pisos pateres no és ni un tema cultural ni un tema de voluntat , senzillament és econòmic.
En el programa ens deien els mateixos protagoniestes que la transformació del barri va ser a costa de sortir al carrer , de reivindicacions dia a dia i d’organitzar-se.
Aquestes persones van guanyar la lluita social ,molt lentament, durant els anys 60 i 70.
Ara hem de guanyar la mateixa lluita per la nova immigració dels anys 80 i 90 però cal posar enfasis en la social i la nacional,els nouvinguts saben que estan a Catalunya i cal que també els oferim un model de societat integrador però diferenciat en llengua i cultura.
La lluita social i nacional és les dues cares d’una mateixa moneda i no es poden separar. Només així aconseguirem una nació gran per a tots i totes per esdevenir un estat propi!

DEPEN DEL NOSTRE CORATGE I COHERÈNCIA QUE TORNEM A IL.LUSIONAR-LO .JOAN PUIGCERCÓS.

Aquesta setmana ha estat dura a les nostres comarques.!!
L’empresa Hutchinson de Palamós presentarà el proper dia 1 d’abril, segons ha comunicat, un ERO per fer fora 211 treballadors, dels 445 que queden a la planta. Ja estava afectada per un ERO temporal des del gener, i es preveia que durés fins al maig.
Evidentment és exagerat acomiadar la meitat de la gent que hi treballa!.
L’empresa Trety de Maçanet presenta un ERO per acomiadar 289 treballadors/es, tot i que cal dir que a part de la baixada de producció pel tema de la crisi, que comenta l’empresa, també cal recordar que s’emporta al Marroc tota la secció de tall.

500 persones!!!!
I així anem registrant més atur. Seran 50.000 persones, ja, aquest proper mes?
Quan es fan públiques les dades d’atur, hi ha gent que ho assimila a la idea de persones que cobren una prestació, jo sempre penso el mateix, aquestes persones no hi són per gust, ni perquè ells vulguin, són persones que han estat acomiadades!!! .I això és molt trist!.

Tothom ho passa malament , uns perquè veuen el futur incert i altres perquè ja han passat la ratlla de la incertesa i arriben a la de la desesperació.
I mentre, els empresaris (amb corbata ) fan una jornada al carrer (ells no diuen que es manifesten) a Madrid (suposo que queda millor que a Catalunya) .!!

No estic segura que les mesures en la política del govern estatal de Zapatero sigui la mateixa que la de l’ Obama (New Deal), crec que a EEUU aquesta vegada són més decidides, però sí sé, que estic d’acord amb la opinió de Vicenç Navarro, dient que les mesures han d’anar especialment dedicades a no comprometre l’estat del benestar i a preservar la igualtat d’oportunitats. Un bon article, per mi,que fa dies vaig llegir:

http://reggio.wordpress.com/2009/02/21/la-banca-y-el-desempleo-de-vicenc-navarro-en-rebelion/

El sentiment que compartimenta,segmenta, aïlla, permet que els especialistes i els experts siguin més competents. Edgar Morin

"Aquest matí, el mar era d’un blau grisós, impressionant La ratlla entre el cel i el mar era difosa i el gris tenia mil tonalitats. La pluja anava i venia i....i t'he enyorat!.
He passejat vora la platja mentre les onades colpejaven les roques i la grisor es convertia en escuma blanquinosa.
Feia més fred que altres dies, i tot i la jaqueta cordada, caminant, anava pensant com serà aquest estiu.
Sempre em sembla que prop del mar és més fàcil reflexionar, el so de les onades i el xiulet de la brisa m’ impedeix tenir pensaments en negatiu ,i tot i que sovint la realitat és diferent, somnio en allò que desitjaria , en allò pel que treballem i sobretot en allò pel que sentim i estimem!
Escoltar el silenci i sentir el batec dels nostres sentiments és .......!!!!!.
Penso que sovint, quan fa molts dies que seguim i seguim, ens cal una parada. Revisar els fets, les paraules i les activitats que hem intercanviat i mirar el mar per veure quina és la direcció adequada.
Aquest març, un mes complicat de feina, un mes encisador de vivències i un temps imprescindible, com qualsevol altre temps cap a un altre nou mes.
Ahir les forces defallien, avui tornem a remuntar i així dia a dia, tornem a desitjar, tornem a viure , tornem a somniar!Reviso el passat, desitjo el futur, però el més important gaudeixo d’aquest present, amb els dies clars i els foscos, amb les rialles i els plors, amb els sentiments positius i els negatius .

Jo ,com tu i com tothom !"

DESPRES DE TOT " des de la mirada interior i del present personal Miquel Martí Pol premi Laureà Mela 2002

“Mirar enrere és refer la vida i el record, mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts.”
M’agrada recordar aquest text , després d’un dia llarg, cansat però a l’hora enriquidor i ple de vivències.
Són les reflexions del poeta Miquel Martí Pol que em venen a la memòria , quan algun esdeveniment em sobta.
Avui estava convidada a la facultat d’econòmiques de la UdG per fer una xerrada-debat amb els alumnes sobre la situació de la crisi a les nostres comarques .Era donar la visió dels agents socials, i per tant, com a UGT quines eren les problemàtiques i quines serien les mesures per sortir-nos-en.
Abans d’entrar, he estat una estona parlant amb la degana, de la universitat en general, de la qüestió de Bolonia, les possibilitats, les deficiències i mancances d’aquest procés i la desinformació general que hi ha. La professora Anna Garriga, la degana, és una persona amb empenta, crítica però positiva ,ja ens hem trobat en alguna altra reunió i té clar que per anar endavant ,cal treballar i si és possible estar al davant per prendre decisions, encertades o equivocades, però al cap i a la fi, decisions, que impliquin els col·lectius , que facin reflexionar i sobretot que serveixin per avançar en allò en que creiem. Anna, des d’aquí el meu reconeixement per la feina feta i la que et queda per fer! En aquests moments de canvi és difícil estar al capdavant d’una facultat com la d’econòmiques.

Després ha arribat el moment de la xerrada, hem intentat ser clars, el moderador ha intentat provocar i hem volgut que la gent intervingués. Doncs ,m’ha sobtat la passivitat, uns 120 alumnes escoltant , prenent apunts , molt correctes, molt atents, però poc participatius. Aquestes persones són i seran els economistes del futur, amb ells segurament haurem de sortir-nos d’altres crisis o potser seran els incitadors dels canvis de model productiu que demanem, dels canvis socials que ens esperen, per tant, torno a la frase per recordar el que deia Miquel Martí Pol i penso “mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts”

MANIFESTACIÓ - DISSABTE 14 DE MARÇ

Érem molt i moltes!

No sé si 50.000 persones o 15000 com diuen uns i altres. A mi em costa el tema d’esbrinar la quantitat però us prometo que des de dalt de la tarima,on he tingut la sort de pujar, era impressionant veure la quantitat de gent que ha respost a la convocatòria.
Un dels primers dissabtes de sol , on teòricament faria mandra anar de manifestació i es preferiria passejar tranquil·lament, per la Rambla o prop del mar, i no a ritme de tambor i de música amb una pancarta al davant per la Via Laietana, moltes persones han optat per aquesta via. LA CRISI. Ho ha provocat!!
PLANTEM CARA A LA CRISI. És la justificació d’avui, però és la reivindicació i la necessitat urgent per a molts treballadors i treballadores. No pot ser continuar escoltant que la solució passa per abaratir acomiadament o baixar salaris .La solució és des d’un canvi de model productiu, a claredat, transparència en el sector financer i a propostes directes, ràpides i socials de les administracions i governs.

Els treballadors i treballadores no volem portar les 3 E ni al cap ni al cor:
Ni la E d’Enganyats perquè sabem molt bé el que negociem i el que volem.
Ni la E d’ Explotats com passaria en algunes empreses si no restéssim alerta.
Ni la E d’ Eliminats com voldrien alguns mals empresaris i governants.

Avui, la manifestació era un toc d’alerta .

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN SOM LES VÍCTIMES DE LA CRISI -

Després de sumar , sumar i restar, per fer l’informe veiem que els salaris dels catalans han baixat un 0,6% en els darrers 10 anys. Tot i la bonança econòmica i la riquesa acumulada per algunes persones !!!

I tothom es vol reunir i parlar-ne!!!!

Avui ens han convocat ! Ells eren 7, nosaltres 2 !
I doncs què discutim?
Com solucionar la crisi en clau gironina? Finançament? Temes econòmics? Socials?
I resulta que en el fons he escoltat bajanades de contingut superficial, i m’ha tocat contestar de forma educada, quan el més normal seria haver-me aixecat i dir Prou!!
Que tots pateixen molts!!! Pobrets!
Que un treballador que es quedi sense feina o sense atur no pateix tant com un empresari que li va malament l’empresa? Podria perdre el patrimoni!!!
Que com gosen els sindicats demanar un 2%, si l’ IPC és un 0,8%?
(ningú recorda que fa temps a Girona l’ IPC era del 6%, i així mes darrera mes, però clar la previsió que és amb el que es regeixen els salaris era del 2% !! Abans aquest 2 era bo però ara no!!)
Que seria una bona idea posar un contracte nou de 12 dies d’acomiadament, perquè si no, no es contractarà a ningú?
I per acabar de rematar que.... CAL UN GRAN PACTE D’ESTAT!!! Per solucionar els temes de Girona!!
(Clar aquesta gent està acostumada a anar a Madrid)

Uf!!!! Qué difícil.... serà continuar així !!

DEMÀ PLANTEM CARA A LA CRISI A LES 5H DE LA TARDA A BCN (de Via Laietana fins a Pla de Palau).

ASSEMBLEA I MANIFESTACIÓ DIA 10 DE MARÇ DE 2009

El PUNT DIARI
Mig miler de persones protesten a Girona per exigir que els treballadors no paguin la crisi
Després d'una assemblea conjunta dels sindicats UGT i CCOO, la manifestació va recórrer el centre de la ciutat Mig miler de delegats sindicals d'UGT i CCOO van participar ahir en una manifestació a Girona que, sota el lema Plantem cara a la crisi, exigia als governs estatal i català mesures urgents i eficaces per sortir de l'actual situació econòmica. Una protesta en què els dos sindicats van reclamar a la patronal que deixi de «culpabilitzar el treballador» i de fer-li pagar les conseqüències de la crisi. Abans de la manifestació, es va celebrar una assemblea conjunta dels dos sindicats en la qual van participar els secretaris generals d'UGT i CCOO de Catalunya, Josep M. Álvarez i Joan Carles Gallego, respectivament. A la comitiva de la manifestació també s'hi van afegir polítics gironins de CiU, ERC, ICV i EUiA –no hi havia representació del PSC ni del PP–.
Feia molts anys que els dos sindicats majoritaris de les comarques gironines no feien una assemblea conjunta. Ahir a la tarda, el centre cultural La Mercè es va omplir de gom a gom de delegats i delegades sindicals. Els secretaris generals de CCOO i UGT de les comarques gironines, Bartomeu Compte i Dolors Bassa, van ser els primers a intervenir. «Durant aquest temps hi ha hagut una borratxera. I ara pretenen que la ressaca la paguem tots,doncs la ressaca la tenen els que han begut massa o no saben beure», va manifestar Bassa. «El sindicalisme és, més que mai, un instrument útil. Els poders públics no han esgotat el marge d'actuació i hem de pressionar perquè estirin el carro», va afegir Compte.
Per la seva part, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va denunciar que el diàleg amb la patronal està bloquejat «perquè volen aconseguir els seus objectius de màxims, que són acomiadaments lliures i congelacions salarials». En aquest sentit, Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, va reivindicar que «davant la puja de preus no pot retrocedir el poder adquisitiu dels treballadors».
Després de l'assemblea es va iniciar la manifestació, que va recórrer el centre de la ciutat, fins a la plaça del Vi, on es va llegir un manifest.
Sense la patronal
Tot i que la intenció inicial dels sindicats era que la patronal s'afegís a la protesta, finalment els empresaris no van fer acte de presència. Els sindicats ho atribuïen al trencament de les negociacions del conveni laboral col·lectiu. Sí que hi eren representants de formacions polítiques com ara CiU, ERC, ICV i EUiA. Dins la comitiva, hi havia una representació dels treballadors de Comforsa de Ripoll i Campdevànol els quals exigien, a través d'una pancarta, que la Generalitat, màxim accionista de l'empresa, compleixi el compromís de fer una injecció econòmica per salvar les plantes.
«Volem un projecte de formació per a la nostra demarcació»
JOSEP M. ÁLVAREZ
secretari general d'UGT a Catalunya
«No volem sortir de la crisi amb una situació pitjor. No permetrem que la crisi es pagui amb els salaris»
«No hem invertit en innovació ni en polítiques industrials»
«Hem de dir al govern que no ens provoqui»
DOLORS BASSA
secretària general d'ugt a les comarques gironines
«Reivindiquem la qualitat de treball i la quantitat de treball»
«Arriben mesures, però són parcials, insuficients i lentes. No arriben a les famílies ni als autònoms»
DIARI DE GIRONA

Contra la crisi, mobilització", "Que la crisi la paguin els bancs" o "Montilla-Zapatero, queremos el dinero" van ser alguns dels lemes més repetits durant la manifestació que ahir a la tarda va reunir unes 500 persones al centre de Girona sota el lema de "Plantem cara a la crisi". Convocada pels sindicats majoritaris, la majoria dels manifestants eren delegats de la UGT i CCOO, que abans van celebrar una assemblea a l'Auditori de la Mercè, amb presència dels secretaris generals dels dos sindicats a Catalunya. El dirigents sindicals gironins van qualificar la mobilització d'"èxit" i de "toc d'atenció" cap a aministracions i empreses. La de Girona ha estat la primera manifestació unitària celebrada a Catalunya per reclamar que s'apliquin mesures per fer front a la crisi. Segons els sindicats, la mobilització d'ahir respon a la "situació de crisi a les comarques gironines, el gran nombre d'aturats i les dificultats de finançament" per famílies i empreses. Durant l'assemblea, els dirigents sindicals van insistir que aquesta crisi ha de servir perquè els treballadors surtin reforçats. A més, van reclamar garanties per augmentar el poder adquisitiu, ja que és el primer pas per reactivar el consum. Després de l'assemblea, els delegats sindicals i alguns polítics -Eudald Casadesús i Pere Maluquer (CiU), Lluís Postigo (ICV) o Pere Vigo (ERC)- així com un nombrós grup de treballadors de Comforsa amb la seva pròpia pancarta van iniciar la marxa. Durant prop de tres quarts d'hora van desfilar pel centre de Girona de forma pacífica Alguns comerciants van abaixar les persianes solidaritzant-se amb els manifestants. Al final de la manifestació, diversos treballadors van llegir un manifest en el qual es culpabilitza el sector financer, l'immobiliari i els governs -per la seva actitud de "passivitat i complicitat"- de provocar la crisi. Les mesures preses pel Govern i l'executiu de Zapatero són, a ulls dels sindicats, "parcials, insuficients, arriben amb retard i són lentes en la seva aplicació".El secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va afirmar que "no es veu un final per la crisi" i, per tant, aquesta manifestació és un "dels primers" actes reivindicatius. "És un toc d'atenció a les empreses i l'administració perquè vegin que han de fer més del que fan", va indicar Compte. I és que segons els sindicats, "moltes empreses" aprofiten la situació actual per "desprendre's de les plantilles sense explorar altres vies".Per la seva banda, la seva homòloga a la UGT, Dolors Bassa, va remarcar que "els treballadors no són els culpables de la crisi, sinó les víctimes".