Ahir a un grup de joves de 3er d’ ESO , que m’entrevistaven a la seva classe,al matí abans que el govern del PP hagués enunciat la reforma ,els vaig dir que seria un dia històric pel contingut i pel continent d’aquesta reforma. I així ha estat!!
Continent:
És la primera reforma laboral de la història que no ha comptat amb el coneixement previ dels agents socials i econòmics , per tant ni consens ni tan sols informació
Contingut :
Suposa un nou i gravíssim cop als drets laborals en aquest país, ja que deixa desequilibrada la balança de forma descarada a favor dels empresaris en detriment dels treballadors/es, que resten a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes. A partir d’ara serem eines , instruments, coses en el centre de treball.
• Algunes idees del contingut :
• Generalitza l’abaratiment de l’acomiadament a 33 dies en cas improcedent i a 20 els precedents que, amb l’ampliació màxima de les causes objectives, seran la immensa majoria.
• Suprimeix l’autorització de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació amb la total indefensió que això generarà. Només es podran recórrer a través de la justícia ordinària i en cassos de vulneració de drets fonamentals
• Les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis territorials o de sector.
• A partir d’ara els empresaris cobraran bonificacions de 3.600€ i 4.500€ per contractar joves i aturats de llarga durada respectivament; que pagaran els seus salaris amb el 50% de l’atur generat pel contractat, el que vol dir que els empresaris tindran preferència pels que tinguin prestacions més elevades i cap pels que l’hagin exhaurit; i que a sobre durant el primer any els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent amb 20 dies.
CONSEQÜENCIES :
1/Acomiadament massiu dels treballadors actuals i si es necessari substitució de nous contractats joves i en condicions de precarietat per tant no servirà per estimular la contractació.
2/ Aquesta reforma laboral no pot reactivar l’economia, perquè en realitat el que cal és crèdit a l’abast d’empreses, inversió pública pels sectors productius i poder adquisitiu i estabilitat en la contractació per animar el consum. Està clar que no respon més que a les velles reivindicacions de la patronal que ara troben la seva oportunitat gràcies a la crisi econòmica.
