“Mirar enrere és refer la vida i el record, mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts.”
M’agrada recordar aquest text , després d’un dia llarg, cansat però a l’hora enriquidor i ple de vivències.
Són les reflexions del poeta Miquel Martí Pol que em venen a la memòria , quan algun esdeveniment em sobta.
Avui estava convidada a la facultat d’econòmiques de la UdG per fer una xerrada-debat amb els alumnes sobre la situació de la crisi a les nostres comarques .Era donar la visió dels agents socials, i per tant, com a UGT quines eren les problemàtiques i quines serien les mesures per sortir-nos-en.
Abans d’entrar, he estat una estona parlant amb la degana, de la universitat en general, de la qüestió de Bolonia, les possibilitats, les deficiències i mancances d’aquest procés i la desinformació general que hi ha. La professora Anna Garriga, la degana, és una persona amb empenta, crítica però positiva ,ja ens hem trobat en alguna altra reunió i té clar que per anar endavant ,cal treballar i si és possible estar al davant per prendre decisions, encertades o equivocades, però al cap i a la fi, decisions, que impliquin els col·lectius , que facin reflexionar i sobretot que serveixin per avançar en allò en que creiem. Anna, des d’aquí el meu reconeixement per la feina feta i la que et queda per fer! En aquests moments de canvi és difícil estar al capdavant d’una facultat com la d’econòmiques.
M’agrada recordar aquest text , després d’un dia llarg, cansat però a l’hora enriquidor i ple de vivències.
Són les reflexions del poeta Miquel Martí Pol que em venen a la memòria , quan algun esdeveniment em sobta.
Avui estava convidada a la facultat d’econòmiques de la UdG per fer una xerrada-debat amb els alumnes sobre la situació de la crisi a les nostres comarques .Era donar la visió dels agents socials, i per tant, com a UGT quines eren les problemàtiques i quines serien les mesures per sortir-nos-en.
Abans d’entrar, he estat una estona parlant amb la degana, de la universitat en general, de la qüestió de Bolonia, les possibilitats, les deficiències i mancances d’aquest procés i la desinformació general que hi ha. La professora Anna Garriga, la degana, és una persona amb empenta, crítica però positiva ,ja ens hem trobat en alguna altra reunió i té clar que per anar endavant ,cal treballar i si és possible estar al davant per prendre decisions, encertades o equivocades, però al cap i a la fi, decisions, que impliquin els col·lectius , que facin reflexionar i sobretot que serveixin per avançar en allò en que creiem. Anna, des d’aquí el meu reconeixement per la feina feta i la que et queda per fer! En aquests moments de canvi és difícil estar al capdavant d’una facultat com la d’econòmiques.
Després ha arribat el moment de la xerrada, hem intentat ser clars, el moderador ha intentat provocar i hem volgut que la gent intervingués. Doncs ,m’ha sobtat la passivitat, uns 120 alumnes escoltant , prenent apunts , molt correctes, molt atents, però poc participatius. Aquestes persones són i seran els economistes del futur, amb ells segurament haurem de sortir-nos d’altres crisis o potser seran els incitadors dels canvis de model productiu que demanem, dels canvis socials que ens esperen, per tant, torno a la frase per recordar el que deia Miquel Martí Pol i penso “mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada