27/3/12

NO ATURARAN LA PRIMAVERA

A ningú li agrada fer vaga, és molt d'esforç i la fem quan no hi ha més sortida possible Estem a punt d'un dia de vaga general, el 29 M. Agrada? No, a ningú. A cap treballador/a li agrada fer vaga. Una vaga representa molt d'esforç, un esforç col·lectiu, i la fem quan no hi ha més sortida possible.
Es l'eina per mostrar el rebuig general a polítiques que no portaran a res més que a més empobriment, que a individualitzar el món del treball deixant sense cap força ni garantia els treballadors i treballadores i, sobretot, per demostrar que som molts en contra i visualitzar al carrer la disconformitat en les polítiques d'austeritat que s'apliquen a la població de manera general, incondicional i indiscriminada, sense cap més impuls possible. El detonant per fer la vaga general ha estat la reforma aprovada pel govern del PP sense informació ni diàleg i d'aplicació immediata des del mateix 11 de febrer que es va publicar al BOE.

És molt més que una reforma laboral, és la reforma de reformes, és un canvi de paradigma, és un canvi en els acomiadaments, en l'abaratiment dels salaris, converteix les relacions en imposicions empresarials unilaterals, és la reforma del fi de qualsevol relació equilibrada en el món laboral i fins i tot en la judicial, i sobretot de canvi del model social, a molt pitjor. Implicarà més judicialització i més conflictivitat laboral, s'anirà cap a la mobilització, més radicalització i més convocatòries de vagues, cosa que no agrada a ningú. Aquesta reforma ens porta a les condicions dels països del sud, perdent molts drets dels treballadors /es aconseguits amb anys de lluita i esforç i de cap manera ens porta a millorar la competitivitat i la productivitat que és el que necessitaríem. Canvia les relacions laborals que eren el marc d'equilibri en el món del treball per convertir-ho en imposicions empresarials, així ens poden canviar l'horari, abaixar el salari sense cap tipus de proporcionalitat, fins i tot per una disminució de vendes en dos trimestres, i aplicar mobilitat funcional o geogràfica d'una manera unilateral. Però si criminalitza i discrimina els treballadors/es també ho fa amb la gent aturada, enfrontant aquells a qui els queda més prestació amb els que pràcticament no en tenen: La reforma preveu combinar el cobrament d'un sou i de l'atur, ajudes per a les cotitzacions de l'empresa a la Seguretat Social i l'IRP, a més de bonificacions i deduccions des de 3.000 euros per a aquelles petites i mitjanes empreses (de menys de 50 treballadors) que contractin un treballador menor de 30 anys que estigui en situació d'atur. A comarques gironines de les més de 28.000 empreses, només quasi un 2% tenen més de 50 treballadors, per tant és d'aplicació a totes, cosa que fa que la precarització per als joves sigui més gran, convertint-los en treballadors de saldo.

La reforma també parla del frau, però no del frau fiscal, del 25 % que es diu que hi ha a Catalunya, que suposa 16.000 milions d'euros a l'any o dels 88.000 milions d'euros de l'Estat que van a paradisos fiscals, del blanqueig de capital o d'enginyeria comptable, doncs no, únicament parla de males pràctiques dels treballadors dient que hi ha absentisme i per això faltes d'assistència, tot i justificades, són motiu d'acomiadament procedent, de manera que amb 2 baixes que sumin 9 dies en 2 mesos et poden acomiadar (alerta amb els refredats i les recaigudes) i no hi ha cap mesura en contra del frau dels ocupadors.

I aquí sembla que no s'acaba, perquè ja s'escolta la remor d'una llei de mútues per les baixes, de la llei de vagues, de més retallades... per tot això, el 29M hem d'anar a la vaga, perquè ens ho volen destruir tot, comencen pel món del treball, però les retallades en educació, en sanitat, encariment de matrícules de la universitat... hi són presents. Allò que hem guanyat amb molt temps de lluita ens ho destrueixen en poc temps de govern. Ara ens toca a nosaltres rebel·lar-nos i no resignar-nos, per nosaltres, però també pels nostres fills i potser néts, que no ens puguin dir que per no perdre el salari d'un dia de feina els hem deixat a ells sense cap norma, ni salari i treball per a la seva vida. Si tenim por el dia 29M, tindrem por tota la vida. Només si som molts el 29M fent vaga de manera activa, i passiva sense consumir i paralitzant l'activitat econòmica, i així es visualitza al carrer en les manifestacions, ells sabran que cal canviar. No ens podem resignar, ens toca rebel·lar-nos. Pablo Neruda deia “ens tallaran les flors però mai aturaran la primavera” i això és el que demostrarem el proper dia 29 M.

Si volem podem, entre tots, i res ens aturarà!

article publicat al Punt Diari 27 de març de 2012

Cap comentari: