EL VALS JOTA DE FINALS D'ESTIU SERÀ DRAMÀTIC-DAVID MARCA

“És sabut que les festes majors s'acabaven de matinada a l'envelat, ballant de manera gairebé rabiosa un vals jota. Els trompetes s'hi lluïen i els balladors exhibien les seves facultats. Algunes parelles de casats veterans sortien a fer una demostració. Era l'últim espeternec de la festa major i tothom sabia que l'endemà retornava el dia a dia, la monotonia i el treball de sempre de cadascú. La normalitat s'imposava i no passava res.

En plena i punyent crisi, una mena de ben entesa festa major ha oxigenat –de mig juny a mig setembre– els milers de negocis turístics i els que hi tenen relació. Una treva de tres mesos que és a les acaballes. L'orquestra és a punt d'interpretar el vals jota final. Els trompetes resten davant del micròfon amb l'instrument a la mà (la trompeta, s'entén), i el director es disposa a donar l'entrada de l'estrena del vals jota dedicat a la crisi, titulat Més boja que un llum, dels mestres Montilla i Castells, que clourà la treva.

Hi ha hagut un parèntesi en l'augment de l'atur, que –a partir de mig setembre– reprendrà amb ímpetu la seva pandèmia. El govern ha dotat una xifra d'ajuda que en vista del problema és insignificant. D'altra banda, pel que fa a l'abonament de les assignacions a l'atur, ha començat a retardar-se i ha manifestat que els ingressos de la Seguretat Social han baixat ostensiblement. La Salgado reclama un extorn de 6.000 milions a les autonomies; Blanco anuncia un més que és probable un augment dels impostos i el Constitucional fa dies que esmola la destral per decapitar-nos. Vist així, a l'engròs, és una fallida anunciada. El govern s'haurà d'endeutar en el mercat de diner.
La borsa puja, però puja poc, i la banca i les caixes han pres precaucions (això s'ha vist en les juntes anuals) i han dotat de xifres importants la morositat. El 2008 es van superar els 25.100 milions d'euros i el 30 de juny d'aquest any se n'havien superat els 11.600. Pel que fa a l'empresa privada, qualsevol previsió farà curt. S'ha dit que França i Alemanya havien parat el seu descens i que podria ser l'inici de la recuperació. El nostre embogiment econòmic –superior a la resta d'Europa– pagarà penyora i està cantat que serem els últims a recuperar-nos.......”

Avui llegint el diari he trobat aquest article d’opinió i després de 5 dies de festa major a Torroella de Montgrí,he pensat que era el post que calia per iniciar de nou el bloc.

Demà ,molts i moltes tornarem al treball diari, si ja no ho hem fet aquests darrers dies, i la realitat d'aqui a poc s'estamparà davant nostre,serà una tardor calenta i moguda i caldrà força i serenitat, per defensar i aguantar el xàfec que es preveu, la pandèmia en la salut i la pandèmia en el món laboral.

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES NO HEM PAGAT JA PROU EL PREU DE LA CRISI ?

Avui la UGT ha presentat l’informe de Cap a on avança Catalunya? on fa palés que de Gener a juny 1802 empreses han presentat EROs i que això afecta a 80346 persones.

A comarques gironines, s’han presentat 105 EROs que representen un total de 3449 persones , per tant, comparativament i comptant en estadística representen un 4,2 % de les persones catalanes afectades , i en relació a l’atur de les nostres comarques , sabent que el mes passat el Servei d’ Ocupació comptabilitzava 43219 persones aturades , els EROs són un 7,9 % dels aturats a la nostra demarcació.

Malgrat estadísticament no és gaire, comparativament amb d’altres demarcacions,a la UGT de comarques gironines ens preocupa no només ara, sinó el que pugui passar durant els mesos de tardor.

Les persones aturades tenen cara i ulls, tenen vida,família i entorn social proper que es veu afectat ,per tant tot i que els números indiquin només xifres,la realitat és molt més significativa.

Cap on portem les nostres comarques ? què passarà els mesos d’octubre i novembre quan els contractes temporals de l’estiu dels sectors del turisme, de l'hosteleria i dels serveis s’acabin?
L’escenari del mercat de treball és molt preocupant. L’aturada de les activitats que haurien de ser el motor del creixement econòmic i d’ocupació i la inestabilitat provoquen que la crisi s’estengui a tots els sectors .Ara no és el moment de predicar i dir com hem fet en els darrers 10 anys el sindicat UGT,que cal canviar el model productiu , ara és el moment d’assumir-ho.
Per tant, cal fer l’esforç tots i totes:

1/ Treball cal que posi el comptador a zero per excloure la prestació d’atur a les persones afectades durant els EROs,

2/ les administracions públiques cal que atorguin ajuts a les empreses que basin el seu model en la qualitat de l’ocupació i la competitivitat,

3/ la banca i caixes, més enllà de preocupar-se per les fusions, cal que doni crèdits a les persones i empreses,

4/ els treballadors /es afectats cal que aprofitin per formar-se , així si tornen a l’empresa oferiran més competitivitat i si cal canviar de sector , estaran més preparades.
De tota manera:
Els treballadors i treballadores de Catalunya afectats pels EROs hem estalviat uns 70.milions d’euros de costos laborals cada mes durant aquest semestre a les empreses catalanes , no hem pagat,ja, prou el preu de la crisi?

"ÉS IMPORTANT COL.LABORAR AMB AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DEL TERRITORI"CRISTINA ALSINA Regidora Ajuntament de Girona

Divendres dia 10 de juliol, jo com a secretària general d’UGT a les comarques gironines i la Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de desenvolupament local i promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona hem formalitzat el conveni de col·laboració per a la realització d’un estudi econòmic i jurídic sobre els permisos previs de maternitat/paternitat, acolliment o adopció dins el programa Girona Innova.

L’objectiu de l’estudi és valorar els avantatges de contemplar un període de temps determinat on la persona que s’acull a un permís de maternitat/paternitat, acolliment o adopció i el treballador o treballadora que és contractat per fer-ne la substitució, coincideixen a l’empresa per facilitar així la reorganització de l’activitat.A part de la millora organitzativa i de la creació de nous llocs de treball, en l’origen de l’estudi també hi ha voluntat d’avançar cap a fórmules que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el món del treball, i ajudar a fer desaparèixer les possibles reticències de les empreses en la contractació de dones lligades als permisos de maternitat.

En aquest sentit, he explicat “la importància de continuar innovant per millorar l’ocupació i les millores laborals i especialment en aquests moments per tal de generar noves i millors oportunitats socials i econòmiques”. Per altra banda, Cristina Alsina ha valorat molt positivament “la voluntat de mantenir la col·laboració entre agents econòmics i socials del territori per afavorir millores com ja s’havia fet en el marc del projecte Equal”. En les properes setmanes es preveu fer la presentació de l’estudi i traslladar-ne les seves conclusions a les administracions competents en legislació laboral.

Aquest estudi és una de les 17 actuacions que el Projecte Girona Innova: Inversió en les persones com a motor de l’economia i la societat, està portant a terme, i que de manera directa o indirecte, pretén afavorir la inserció laboral de les persones en situació d’atur. El projecte està subvencionat pel SOC i el FSE i coordinat i gestionat des de l’àrea de Desenvolupament local i Promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona.

PEL CATALÀ I EN CATALÀ!

Al Pais valencià no es veu TV3. El govern valencià del PP va tancar-la.
Acció cultural del País Valencià ha decidit presentar una ILP, una iniciativa legislativa popular , és una iniciativa ciutadana per aconseguir aprovar una llei que permeti i que garanteixi l’emissió de TV3 als territoris de parla catalana. Es necessiten 500.000 signatures per presentar-la i estic segura que els aconseguiran. Estan fent una bona feina, han aconseguit el consens i el recolzament de moltes organitzacions, de partits polítics , dels sindicats,del barça ...
Divendres vaig anar a la presentació que feien per les entitats de Girona.

El procés serà llarg. Ara ja tenen els promotors,gent de gran prestigi social de tots els àmbits, que han anat davant un notari per signar el seu compromís, i ara estan en el moment de fer els fedetaris/es. Jo en soc , el que vol dir que m’he compromès a recollir signatures i avalar que són certes i verídiques .
Em va agradar l’impuls i l’energia amb que es mouen, han anat a trobar a tot tipus de gent de manera que allà on no arriba el fedetari 1, hi arriba el fedetari 23 o el següent. Intenten captar tota la societat, una gran pluralitat de sensibilitats , i en Toni Gisbert d’acció cultural ho explicava amb el convenciment d’aconseguir-ho.
Si hi esteu d’acord hi ha diverses formes de col·laboració , des de ser fedetaris , a signants, a comprar samarretes, a donar suport econòmic ...

REFLEXIONS DE LA LECTURA D' AVUI.-

REFLEXIONS A TENIR EN COMPTE, en molts moments i temàtiques del nostre dia a dia:

"La nostra generació haurà de penedir-se no tant de els odioses paraules i accions de la gent dolenta com del clamorós silenci de la bona gent". MARTIN LUTHER KING.

"El primer dels drets humans és la llibertat de no tenir por" RUDOLPH GIULIANI

" Allò que s'esdevenia el món de fora, en realitat només s'esdevenia als diaris i no trucava a la seva porta". STEFAN SWEIG.

" S' acaba l'època de deixar-ho tot per a més endavant, de les mitges solucions, dels tranquil.litzador i incomprensible oportunisme que representa demorar-ho tot. Perquè és ara, que entrem en l'època de les conseqüències. WINSTON CHURCHILL

"ELS POBRES HAN D'ESTAR UNITS .PODEU CREAR ALTERNATIVES.Chistina Samy ,activista social de Tamil Nadur,Ïndia

Ahir vaig anar a escoltar a l’activista social Christina Samy a la Mercè de Girona.
Feia una intervenció “L’HORA DE LA DONA ÍNDIA” i ens va explicar com va arribar a ser activista social i va ajudar a fundar un partit polític de dones dalits (la casta més baixa de la India) formada per més de 300 000 afiliats/des.
Volen canviar la mentalitat de la diferència en les castes , les injustícies que dia a dia es troben, sobretot, les dones per ser les més febles en les regles del joc social.
Van començar per defensar les terres d’un riu, van creure en un partit polític que els semblava més d’esquerres i que els havia promés defensar la seva causa , però en arribar al poder es va corrompre, com qualsevol dels altres. Això els va fer sentir traïdes i van decidir assumir empoderament total
Volien la independència de les dones per sobre de les idees de partits ,i tenen clar que cal ser en el poder per canviar la societat.
Tot i que a la India per aconseguir una parlamentària es necessiten més d’1 milió de vots , ho van aconseguir i en tenen dues en diferents demarcacions.
Han estat empresonades per organitzar o assistir a manifestacions, mítings o simplement per defensar allò que segur que és just.
Malgrat tot, tenen clar que el més important és lluitar per la igualtat de gènere.
El seu programa polític defensa 7 punts de prioritat per les dones des de ser propietàries de les terres o la casa a on viuen per no ser rebutjades i quedar al carrer a partir dels 40 anys, a defensar la salut o el seu cos, o defensar que l’educació és l’únic camí per un canvi social.
Chistina Samy recòrre Catalunya explicant el seu projecte., cal escoltar-la per gaudir de la força que l’empeny.

ACN informa que :

Els representants de les dues patronals, Pimec i FOEG, i dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han posat sobre la taula les que creuen que són les mesures per sortir de la crisi a les comarques gironines. En una taula rodona organitzada per Consell Econòmic i Social de Girona les dues parts han mostrat les seves discrepàncies sobre què cal fer. Per les patronals, són vitals les reformes fiscals i laborals i la màxima preocupació és la baixada de la productivitat de les empreses gironines. Pels sindicats, calen mesures per reduir l'atur i per mantenir els sous i no volen sentir parlar de cap reforma laboral. Només han coincidit en la crítica als bancs, a qui demanen més transparència.

'Encarem la crisi: mesures, accions i oportunitats per afrontar la crisi', el professor de la UdG Modest Fluvià ha fet una anàlisi de la situació econòmica de les comarques gironines. Fluvià ha remarcat que del 2000 al 2007 les empreses gironines han baixat en productivitat però que el sous s'han mantingut. 'L'augment salarial no es veu compensat per guanys productius per a les empreses', ha criticat l'economista que ha advertit que només es podran mantenir els sous i els nivells de vida elevats si augmenta la productivitat de les empreses. Aquesta anàlisi ha agradat a la patronal però no als sindicats, que han replicat a l'economista que calen mesures per acabar amb l'atur i no pensar en abaratir els costos salarials. 'No volem sentir parlar de reformes perquè el treballador no en té la culpa', ha afirmat el secretari general de CCOO que ha dit que durant els darrers anys hi ha hagut un excés de sòl urbanitzable que ha generat un 'benefici fàcil i zero inversió en tecnologia' i que ara 'en paguem les conseqüències. 'El problema és el model econòmic i no la legislació', ha afegit.Des de la UGT, la seva secretària general, Dolors Bassa, també ha dit que durant aquests anys el PIB ha augmentat un 28% però que no s'ha usat aquest guany per invertir en la millora de les noves tecnologies que generin més productivitat a les empreses. 'Si les reformes són per augmentar la temporalitat i abaratir l'acomiadament no hi donarem cap suport', ha declarat. En un altre sentit s'ha pronunciat el vicepresident de la FOEG, David Hugas, que ha reclamat obertament la necessitat de fer 'reformes importants'. 'No podem seguir amb la llei fiscal i laboral i necessitem productivitat per a les nostres empreses que ha passat a estar a la cua de l'Estat'. Hugas també ha apuntat que la formació és una de les claus per sortir de la crisi amb major productivitat i ha afirmat que cal crear un sistema de tècnics de grau mig ja que hi ha 'una mancança absoluta' a Girona. Per la seva banda, el president de la Pimec Girona, Iñaki Frade, ha qualificat la situació 'd'emergència nacional'. 'No es pot mantenir una discussió des d'un punt de vista de diàleg social perquè calen reformes que generin renda', ha insistit. 'Actualment estem en una situació de demanda esperada molt baixa, un volum d'inversions relativament petit i sense fons de cohesió social d'Europa', ha refelxionat Frade que ha dit que això fa que les empreses siguin 'poc competitives' i no puguin internacionalitzar-se. 'A més, no som atractius per les empreses externes perquè no hi ha seguretat financera', ha carregat contra els bancs també Frade. 'El sector financer no ha explicat realment la seva situació en els darrers vuit mesos', ha criticat el preident de Pimec que ha reclamat un sistema financer 'segur i fiable' que atregui inversions estrangeres. Frade també ha assegurat que el cost salarial 'és molt alt respecte a la capacitat de generar renda de les empreses', una reflexió que, novament, ha encès els ànims dels dos representants sindicals. . A la taula rodona també hi ha participat la tinenta d'alcalde de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Girona, Cristina Alsina, la directora del SOC a Girona, Glòria Plana, i el delegat territorial d'Innovació, Universitat i Empresa, David Mascort.