PEL CATALÀ I EN CATALÀ!

Al Pais valencià no es veu TV3. El govern valencià del PP va tancar-la.
Acció cultural del País Valencià ha decidit presentar una ILP, una iniciativa legislativa popular , és una iniciativa ciutadana per aconseguir aprovar una llei que permeti i que garanteixi l’emissió de TV3 als territoris de parla catalana. Es necessiten 500.000 signatures per presentar-la i estic segura que els aconseguiran. Estan fent una bona feina, han aconseguit el consens i el recolzament de moltes organitzacions, de partits polítics , dels sindicats,del barça ...
Divendres vaig anar a la presentació que feien per les entitats de Girona.

El procés serà llarg. Ara ja tenen els promotors,gent de gran prestigi social de tots els àmbits, que han anat davant un notari per signar el seu compromís, i ara estan en el moment de fer els fedetaris/es. Jo en soc , el que vol dir que m’he compromès a recollir signatures i avalar que són certes i verídiques .
Em va agradar l’impuls i l’energia amb que es mouen, han anat a trobar a tot tipus de gent de manera que allà on no arriba el fedetari 1, hi arriba el fedetari 23 o el següent. Intenten captar tota la societat, una gran pluralitat de sensibilitats , i en Toni Gisbert d’acció cultural ho explicava amb el convenciment d’aconseguir-ho.
Si hi esteu d’acord hi ha diverses formes de col·laboració , des de ser fedetaris , a signants, a comprar samarretes, a donar suport econòmic ...

El català per entendre'ns !

Aquest matí mentre llegia la premsa i feia un tomb per les webs , he rebut un missatge d’un amic on em comenta que el grup municipal de C i U de Torroella de Montgrí ha fet el seu butlletí en anglès. I me’l passa per mail!!!!

Què difícil avançar en la nostra llegua si tenim tantes incoherències!

Per un costat, persones que no admeten que díptics de turisme que són informacions del nostre territori per gent que només ens visita uns dies siguin escrits en altres llengües com l’anglès o el francés, i per altra banda, gent que “fan bandera” de la llengua catalana i tradueixen les informacions per persones que han vingut a viure al nostre municipi, a Catalunya!!. També tenim aquelles que les seves orelles són tan fines que si no és un català del diccionari Fabra s'ofenen . Quin batibull!!!

Això m'ha fet pensar en que l’altre dia participant en una tertúlia de ràdio es feia un repàs de com estava la nostra llengua en l’àmbit social i era per estirar-nos els cabells: El resultat era decebedor!!
Moltes empreses només tenen les webs en castellà i algunes en castellà i anglès.
Un tertulià ens va fer el llistat,que havia tret d’aquesta web:

http://www.contrastant.net/llengua/websempreses.htm

Entreu i veureu l’estudi!!
Així que penso,igualment com diu la web de les empreses que :
Aquests col.lectius , organitzacions o grups de persones demostren una manca total de sensibilitat, cultural i cívica, envers el català, així com una manca de respecte a una bona part dels seus usuaris. Cal tenir molt clar que som a Catalunya i que el català és la llengua pròpia de Catalunya!! Potser hem de deixar l'etapa d'adolescència i passar a ser adults !!!

I això és el que vull pel meu municipi!

ELS VIATGES TENEN CAPÍTOLS QUE RECORDEM AMB GUIÓ I FOTO. TRINI MILÁN.ANTROPÒLOG.PERIODISTA

Ha començat el període obert de les votacions dels premis blocs de Catalunya.

Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.
Els premis blocs els organitza STIC.cat, i va ser l’ Eduard Batlle qui em va introduir en el projecte. L’Eduard , és dels promotors i hi ha posat tot l' interès i entusiasme per aconseguir que la idea es converteixi en un projecte real de gran qualitat.

Hi ha 556 blocs inscrits, el que supera totes les expectatives que es preveien en un inici .
Jo també hi estic inscrita.
Si em voleu votar aquest és el link, només cal clicar i escriure el vostre correu electrònic.

Dolors Bassa

Jejeje! Fer-ne propaganda és legal ,oi?

De tota manera, com en l'esport el més important és participar-hi!!

El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori –Palau de congressos de Girona. Llàstima que per un tema de feina no hi podré assistir però espero que vagi bé i segur que el proper any hi torno a participar!!!!

LA SUMPTUOSITAT ARRIBA AMB EL DIRECTE.I AMB LA GENT,ÉS CLAR.NÚRIA CADENAS.Redactora cultural del Temps i escriptora

Tots som conscients que la llengua ha de ser quelcom viu i per tant obert a noves descobertes i així com en el dia a dia hem d’estar preparats per a noves experiències, en el llenguatge també.
És veritat que hem avançat en l’ús de la llengua catalana.
Encara recordo quan el meus fills eren petits i jugaven a futbol, com ens sobtava buscar les paraules adients: Banderó de còrner, bimba, driblatge o com a l’escola en els petits els parlàvem de segells, bústia, vorera, escombraries i ens deien, a casa no ho diem així.
Malgrat l’esforç, podríem dir institucional i de molta gent a nivell personal, hem avançat oficialment però socialment no!. Els estudis es fan ressò de que als centres escolars, dins les aules es treballen les classes en català però en els patis es parla i juga en altres llengües, als supermercats sovint les caixeres i caixers es dirigeixen al públic en castellà o anglès, i no parlem de l’ús en el sector serveis!
Fa temps que vaig descobrir la tasca del TERMCAT, de treball per la terminologia sectorial en l’àmbit català i on la biblioteca en línia és una bona eina per a tothom.
Aquesta setmana he rebut la informació –per part del meu oncle- de que han incorporat un nou diccionari en línia : diccionari de la negociació col·lectiva , que per a tots els sindicalistes o pel món laboral, en general,en pot ser un gran referent. A banda de la denominació catalana i la definició, el diccionari ofereix les equivalències en castellà, francès i anglès.

De vegades, als que volem viure plenament en català i en fem pedagogia, se’ns indica que determinades expressions o paraules habitualment utilitzades en un àmbit sectorial concret o bé neologismes de les noves tecnologies i ciència no tenen la paraula adequada en català i cal fer servir altres llengües com l’anglès o el castellà, si fem difusió d’aquesta web , tots veurem, com això és un argument totalment arcaic o gens creïble.
Us la recomano: http://www.termcat.cat/productes/

MORTADELO Y FILEMÓN EN CATALÀ.RECORD GUINNES A TORROELLA -L'ESTARTIT-MAIG 2008

Avui hem aconseguit el record guinnes en la tira del còmic més llarg.El record eren 239,4 metres.

Ahir al vespre ja havíem aconseguit dibuixar més de 400 vinyetes, comptant que cada una té una extensió de 70 centímetres era clar que ja havíem fet el record, però avui l'hem acabat d'assegurar.

Un munt de gent , més de 5000 persones han passat per la Fira i cal dir que més de 600 han fet un dibuix del còmic, entre elles alumnes i professorat de l' escola Joso de Barcelona, la única dedicada al dibuix del còmic.

Per primera vegada s'ha traduït el Mortadelo i Filemón al català i per tant, el record ha estat també en català! 500 metres de còmic i Torroella de Montgrí-L'Estartit en el llibre del Guinnes!

Alguna gent ha vingut per obtenir la signatura d' autors com Pasqual Ferry , Oriol Garcia ,Aleix Gordo , Juan Ramon Cano, Francis Portela i d'altres persones per ajudar a que ho aconseguíssim. Gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible.

Gràcies ,també,a la implicació del personal de l' Ajuntament i a l'empresa PANINI per tot l'esforç de preparació,i sobretot per ser-hi en tot moment!

EL PRESTIGI HI FA MOLT EN LA CONSERVACIÓ I PROJECCIÓ D'UNA CULTURA.PATRICIA GABANCHO

Els dissabtes m’agrada anar a comprar, fer de mestressa de casa per la cistella de la setmana. Amigues em diuen que és millor anar-hi entre setmana , que els dissabtes hi ha molta gent de fora però costa canviar els costums i els hàbits , si en el fons, ens van bé i ens agraden. Aquest proppassat dissabte entre cafè i compra vaig entrar a la llibreria El Cucut a comprar el diari, i mira per on, és difícil passar de llarg de la tauleta amb les novetats, les novel·les i els llibres seleccionats per llegir aquest estiu. Mentre des del taulell et cobren el diari , els ulls, de reülls es giren cap els llibres i normalment la temptació fa que sortim el diari, jo i un llibre. Aquesta vegada em va cridar l’atenció el de la Patrícia Gabancho” el preu de ser catalans-una cultura mil.lenària en vies d'extinció” No n’hi havia llegit cap, però l’havia escoltat en les tertúlies d’en Bassas algun dia al matí de Catalunya Ràdio.
Aquest cap de setmana l’he llegit i us el recomano, és un assaig provocador, és un llibre fresc, senzill, franc i directe. És un recull d’idees sobre la cultura i la llengua de casa nostra. En les dues-centes quaranta-quatre pàgines passa llista d’un seguit de fets, de recomanacions i de reflexions com: tota cultura que es fa a Catalunya és cultura catalana? Quin prestigi té la nostra cultura? Quin és el plus de viure a Catalunya? La relació de les persones amb les llengües és individual? La cultura catalana viu escanyada pel seus aires de superioritat o classemitjanisme? Una frescor per a lectura d’aquests dies de calor prop del mar.
L’autora en definitiva analitza la situació i busca solucions dient que cal rectificar la política lingüística, revisar l’educació i ser decisius en la projecció exterior.

LES DONES SOM CREADORES PER NATURALESA .CARME RIERA,ESCRIPTORA (1948-....)

De vegades, passar diverses hores amb una persona, amb la que normalment no convius, però amb qui hi ha un fort lligam , compartir un bon dinar, un cafè , els gin-tònics pertinents en una tarda de festiu, fa que t’adonis que tens molts més reptes en comú dels que pensaves i sobretot que no hi ha cap fita perduda, que el més important és seguir endavant malgrat les dificultats, que parlar i escolar són un bon exercici.
Aquest mateix símil el trobem en la nostra llengua. Estem tan acostumats a parlar i escriure amb el vocabulari concret d'una llengua que no ens adonem que hi ha paraules en desús i que de continuar així, comportarà la pèrdua de paraules , per tant com que no s’ha de deixar res per perdut em sembla fantàstica la iniciativa d’un grup de gent de retrobar aquelles paraules que fa temps empràvem amb tota la seva significació i ara tenim mig abandonades. Amb la iniciativa “Apadrina una paraula” que porta a terme l’escola d'escriptura de l 'Ateneu Barcelona per tal de preservar algunes d’aquestes paraules, podem apadrinar i recuperar aquella paraula que ens sobta quan l’escoltem i ens fa pensar en un moment de la nostra infantesa, en l’ avi o l’ àvia quan ens explicaven contes a la llar de foc o simplement en aquell moment de cridòria del pati de l’ escola. Jo, ja n’he apadrinat una i malgrat potser la iniciativa no serveixi per molt més que un simbolisme, ens haurem llegit un reguitzell de mots que fins ara teníem en desús i qui sap si en preservarem alguna ,sense adonar-nos-en , en el nostre vocabulari quotidià.

"Carme Riera ha apadrinat Blauet"

LES PERSONES QUE PENSEN QUE NO SÓN CAPACES DE FER ALGUNA COSA, NO HO FARAN MAI, ENCARA QUE TINGUIN APTITUDS.INDIRA GANDHI(1917-1984)

El conseller de governació, Joan Puigcercós, informava en el Congrés de la 3GSM d’un pacte que va signar ahir mateix la Generalitat en la telefonia mòbil amb els grans operadors Movistar, Vodafone, Orange, i els grans fabricants Alcaltel, Grundig, Motorola i Nokia per a la normalització de l’ús del català. Ja era hora !
Es un petit exemple del que en els discursos en diem el patriotisme social.
De fet el patriotisme social és aquell que aposta pel futur, pensant en el present i sense renunciar a recuperar res del nostre passat com a nació que considerem que val la pena actualitzar.
Un patriotisme pensat per cohesionar però amb un fort i irrenunciable sentiment d’ identitat nacional de Catalunya .
Sí senyors i senyores, podem dir que l’ exemple seria una part del patriotisme , ara ens faltarà seguir tots i totes la consigna pel dia 1 de març , que sigui el dia sense mòbil, i a veure si aquesta “vaga encoberta” de no telefonar ens ajuda a poder signar l’altra part més social: abaixar el preu dels minuts de la trucada i aconseguir que les noves tecnologies arribin a tothom .
En realitat, només amb la voluntat i la constància de tots i totes aconseguirem les fites que ens marquem.