16/11/08

LA TRAMUNTANA ÉS UN VENT QUE ENS ARRIBA DE L'ALTRA BANDA DE LA FRONTERA I PASSA ENFOLLIT.JOSEP PLA.escriptor

Avui el Punt diari reflectia la situació dels EROs a comarques gironines ,amb el que portem d’any són 37 (entre els de rescissió de contracte i els de suspensió temporal de feina) fins el mes d’octubre, ja són més que l’any 2007. Però eren les dades fins el mes d’octubre, si parlem en termes climatològics estem en ple hivern però a més en aquest darrer mes de novembre,jo diria que hem passat una forta tramuntanada i això es reflectirà en la situació econòmica i social del nostre entorn.
Seran més de mil les persones afectades pels nous problemes ,treballadors i treballadores d’empreses com la Torraspaper, les filatures Puigdemont,la paperera Aconda, la Hutchinson de Palamós, Cotec de Cassà....,estan a la corda fluixa.
I com tota tramuntanada dura una dies, amb més força o menys i es pateix en alguns indrets més que en altres. Quan la tramuntana para , sovint ha deixat branques d’arbres trencades, fulles que cobreixen els camins, algun desperfecte en naus o teulades .... però malgrat tot , l’hivern continua, fa fred però no molesta tant, i esperem que arribi la primavera amb ànsia.
Així és aquest cicle de crisi, ens toca d’aprop, tots ja tenim un veí o un familiar que es veu més afectat però cal continuar mirant endavant, i afrontar amb mesures valentes la situació,així com quan fa tramuntana que ens cal prendre mesures abans de sortir de casa , tancar bé portes i finestres per a que “no piquin” i no es trenquin els vidres, abrigar-nos més...

12/11/08

POESIA ÉS EL TRAMPOLÍ PER A LA MENT- KATHLEEN RAINE poetessa anglesa

En aquest temps de tardor és quan em ve més de gust llegir poesia. Escoltar i sentir la tramuntana, el fullam dels arbres del carrer des del llit, el so d'una ràdio llunyana i pensar en l'absència del que no hi és... el llibre de poemes , la mirada perduda i el ressó de les paraules a l'interior esdevenen el vent intern que em mou i em revitalitza per l'endemà continuar endavant.


Poema de Miquel Marti Pol


DESPRÉS
No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies

te'm faràs més present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

9/11/08

LA UTOPIA CONTINUA, QUE NO ÉS PAS UNA QUIMERA SINÓ UN REPTE. AGENDA LLATINOAMERICANA

Ahir vam organitzar la I jornada de Solidaritat !
El títol era provocador : On van els diners de cooperació del municipi?
No volíem explicar directament cada un dels projectes en que cooperem com a municipi, sinó que la intenció era visualitzar el què fem, el perquè ho fem i com ho fem. Era un exercici de transparència més enllà del consell de cooperació .
Tenim clar,que el creixement basat en el consum, no ha anat acompanyat d’una millora del repartiment de la riquesa en el món. I malgrat aquest temps o cicle de bonança ,en el darrer any han augmentat en 75 milions les persones que passen gana, es calcula ja 923 milions que literalment no tenen què menjar. L’any 2007 les desigualtat van augmentar en 5 de les 7 grans regions del món, el 80% de les persones treballadores viuen amb menys de 2 € al mes i així podríem continuar ...amb moltíssimes dades.
Va ser una tarda de reflexió. Agraeixo les explicacions de la Mercè Vidal de nutrició sense fronteres, de la Cèlia de Creu Roja,d’en Jordi Planas amb l’agenda llatinoamericana i de la Marta Marqués i la Gemma Cruset amb la seva experiència a Argentina, però em va sobretot copsar el documental de la Fina Sensada de l’expedició al Txad de “Mans que curen”.
Les paraules d’ en Fernando Fonseca, sempre són encoratjadores per descobrir persones que viuen la cooperació més enllà del que és comú, ell ho defineix com un sentiment i estic segura que ho viu així! En Fernando fa molts anys que li segueixo algunes vivències i sempre que l'escolto aconsegueix tornar-me a "sensibilitzar".Sap expressar el sentiment de la cooperació i el sentiment de la lluita en el millor.
En resum: Reflexió, agenda, Àfrica, cooperació, vivències que marquen i ajuden a un món millor!

5/11/08

"l’actual crisi financera no ha d’amagar els veritables reptes"

Ara arribo de participar en la jornada dels economistes 2008 de Girona.
El títol a debatre era “Polítiques econòmiques per una economia en crisis”
Els tres ponents eren :
Sr. José Antonio García-Duran catedràtic de la Universitat de Barcelona
Sr. Alfred Pastor professor de l'IESE
Sr. Josep Piqué president de Vueling
El format era tipus el del programa 59 minuts de la Tele, els ponents feien 5 minuts d’exposició i després 5 persones representants dels agents econòmics i socials de les comarques gironines els fèiem pregunta –resposta .
Molt de públic , evidentment la majoria persones del curs de 5è d’econòmiques o de ADE.
Els ponents, m’han sobtat , el primer el Sr Garcia Duran ha parlat amb to molt optimista que la recessió serà curta i dèbil, que fins ara era insostenible el creixement que teníem i per tant tornem a la normalitat. En termes sectorials per exemple ha exposat que el sector immobiliari havia de parar la producció per regular-la però que en 1 any i mig s’acabarà l’estoc i tornarà a la normalitat. Segons ell, la manca de confiança es recuperarà ràpidament.
El segon Sr Alfred Pastor, ha parlat dels tres planells diferents;la part financera, el mercat borsàtil i l’economia real basada en les immobiliàries i el consum. Ell ha parlat de Depressió encara que diferent de la gran depressió del 29.Creu que no serà la crisis més profunda que hem patit . Veu Europa com un estat de membres sense veu única.
Piqué ha sigut el més pessimista, ha parlat d’una crisis complexa i global malgrat dir que de totes les crisis un se’n surt. Política monetària exageradament expansiva. Economia productiva que perd competitivitat geenral dèficit exterior. Cal reformar el mercat de treball i el sistema educatiu.
Malgrat ser figures de primer ordre enteses en el tema,en molts moments he discrepat, sobretot en les respostes. a les nostres preguntes Han presentat solucions totalment liberals de mercat lliure i sense tenir massa en compte la classe treballadora. Per mi,el millor orador en Piqué , el més proper a les meves idees l’ Alfred Pastor i el més llunyà en ideologia ha sigut en Garcia Duran.
En acabar,he parlat amb economistes del públic que coneixia de l'epoca d'estudiant i m'ha agradat retrobar-nos.

Espero que guanyi Obama i representi un canvi clar a EEUU.Ell ens ven canvi, esperança, creure en el futur i dòna nou esperit als joves.Si visqués a EEUU seria demòcrata i no republicana.

Demà també manifestació "En defensa de l' ocupació i la indústria".

3/11/08

"TOTES LES HISTÒRIES SÓN UNA VARIACIÓ SOBRE LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA" TAMINA , personatge principal

El contacte humà fomenta la vitalitat, especialment de les relacions.
Per això ,les persones que més ens importen constitueixen una mena d’elixir, una font de viva d’energia. L´intercanvi entre persones que s’estimen té virtuts palpables.
Les implicacions dels vincles que mantenim amb les nostres relacions, la nostra funció cerebral i la nostra mateixa salut i benestar són realment sorprenents.
Des d’aquesta perspectiva , els estats emocionalment negatius com el disgust , el menyspreu, i la ràbia són l’equivalent al fum del tabac que va danyant els pulmons del fumadors.
Què passa quan has formulat la pregunta i no et sents compresa?
Què passa quan has superat el llindar del que és possible i el que un desitja?
Què passa quan necessites allò que no has trobat?
Què passa quan pensaves que ho tenies i s’esfuma?
Què passa quan has passat de sentir-te imprescindible a no ser res ?
Què passa...?
Què passa?
Què passa quan no hi és?

Mil i una pregunta amb resposta diversa en “El llibre del riure i l’oblit” d’en Milàn Kundera, una novel·la en forma de variacions, un viatge a l’interior d’un pensament per recordar , i sobtadament tornar a llegir.

1/11/08

PER TOTS SANTS , CASTANYES I PANELLETS .

Passejar per Girona avui era un plaer i a l’hora un martiri!

M’agrada descobrir els dibuixos a carbonet,els olis paisatgístics i les aquarel·les de blaus i verds intensos .La Plaça del vi, el pont de pedra amb pintors i pintores .La majoria amb la lluentor als ulls per la satisfacció de la feina ben feta. Es noten enamorats de la seva pròpia obra. En conec alguns i els saludo, n’hi ha que no els veia des de feia molt temps en aquest mateix dia.
Després, el mercat de l’artesania, dels brocanters i els antiquaris, hi ha de tot i entre paradeta i paradeta el rerefons del carrer Ballesteries, i per acabar la fira d’alimentació a la plaça de l’oli i a la cort reial.
En un tomb per les fires de Girona el dia de Tots Sants, es barregen cultura, festa i records d’infantesa. A casa meva era un costum venir a fires, era el dia que estrenàvem l’abric o la jaqueta que després tornaríem a portar per la Fira de Torroella i només els diumenges de l’ hivern.
Abans de marxar, unes calentones castanyes que anem assaborint durant els 40 kilòmetres que ens separen de la llar!
Els peus esgotats, el cap també, hi ha hagut moments en que passejar era donar cops de colze al veí per poder fer un pas endavant. I aquest és el martiri!!!
Un dia de plena tardor en tot! Temps, imatges, records, sentiments...!!!