El sentiment que compartimenta,segmenta, aïlla, permet que els especialistes i els experts siguin més competents. Edgar Morin

"Aquest matí, el mar era d’un blau grisós, impressionant La ratlla entre el cel i el mar era difosa i el gris tenia mil tonalitats. La pluja anava i venia i....i t'he enyorat!.
He passejat vora la platja mentre les onades colpejaven les roques i la grisor es convertia en escuma blanquinosa.
Feia més fred que altres dies, i tot i la jaqueta cordada, caminant, anava pensant com serà aquest estiu.
Sempre em sembla que prop del mar és més fàcil reflexionar, el so de les onades i el xiulet de la brisa m’ impedeix tenir pensaments en negatiu ,i tot i que sovint la realitat és diferent, somnio en allò que desitjaria , en allò pel que treballem i sobretot en allò pel que sentim i estimem!
Escoltar el silenci i sentir el batec dels nostres sentiments és .......!!!!!.
Penso que sovint, quan fa molts dies que seguim i seguim, ens cal una parada. Revisar els fets, les paraules i les activitats que hem intercanviat i mirar el mar per veure quina és la direcció adequada.
Aquest març, un mes complicat de feina, un mes encisador de vivències i un temps imprescindible, com qualsevol altre temps cap a un altre nou mes.
Ahir les forces defallien, avui tornem a remuntar i així dia a dia, tornem a desitjar, tornem a viure , tornem a somniar!Reviso el passat, desitjo el futur, però el més important gaudeixo d’aquest present, amb els dies clars i els foscos, amb les rialles i els plors, amb els sentiments positius i els negatius .

Jo ,com tu i com tothom !"

INTENTAR DISFRUTAR DEL QUE TROBEM PER PETIT QUE SEMBLI, POTSER ES TORNARÀ GRAN.ESTEFANIA CARREÑO.Psicòloga

Iniciat l’any 2009, hem passat les festes.
Hi ha qui li agraden molt i n’hi ha que els hi tenen veritable pànic.
Menjars a tota hora, uns àpats familiars altres amb amics, consumisme tant si podem com si no,detalls, regals, i paquets i més paquets, uns per Nadal i uns per Reis. Pessebres i arbres fins i tot sostenibles, Pare Noel i caga tió....Missatges per telefonia mòbil de tot tipus i nadales en targetes i en cançons,uns viatgen i altres fan caps de setmanes de botigues...,... i en tot aquest entorn la idea d’inici d’any!

L’Inici d’any ens porta a bons propòsits personals des d’ estudiar anglès , fer una vida més dinàmica, fer esport,llegir tots els llibres de la tauleta de nit abans de comprar-ne de nou, fins a bons propòsits col·lectius ,segurament el més demanat és el de pau al món , tot això, mentre tancs , vehicles blindats israelians i 10000 soldats reservistes van entrar a la franja de Gaza, segons diuen amb l’objectiu de prendre el control de les àrees des d’on Hamàs llança els seus projectils contra el sud d’ Israel. Quina hipocresia de tots plegats!

I per fi els Reis, demà cavalcada de reis i dimarts festa per petits i grans. És un dia d’il·lusió i les il·lusions són imprescindibles per tenir una bona salut mental, per tenir ganes de llevar-nos dia a dia, de trobar quelcom que ens faci el dia agradable. Ser feliç és adaptar-nos a les noves situacions,improvisar i gaudir al màxim del moment, disfrutar de les coses petites intentar el carpe diem encara que alguna vegada sigui a costa del carpe visa,que diu un bon amic meu.
En tot aquest enrenou, desitjar-vos que els reis d’orient us portin allò que desitgeu !

LA PELL DE BRAU SALVADOR ESPRIU

Avui parlàvem , discutiem i reiem amb uns amics, entre joc i joc ens demanàvem què escriuries en una nadala per les persones que ens governen (cal dir que n'hi ha que manen i no governen i el que volem són les que ens porten pel bon govern d'un país, d'una organització o d'una entitat ).Se m'acudeix posar-hi un poema d'en Salvador Espriu que sempre m'ha agradat : La pell de brau!
Molts i moltes els caldria rebre-la i llegir-la al matí abans de sortir del cotxe oficial i abans de prendre decisió que afecta a una petita majoria . Sort que també n'hi ha que ho tenen clar!

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.

Salvador Espriu : La pell de brau

"TOTES LES HISTÒRIES SÓN UNA VARIACIÓ SOBRE LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA" TAMINA , personatge principal

El contacte humà fomenta la vitalitat, especialment de les relacions.

Per això ,les persones que més ens importen constitueixen una mena d’elixir, una font de viva d’energia. L´intercanvi entre persones que s’estimen té virtuts palpables.
Les implicacions dels vincles que mantenim amb les nostres relacions, la nostra funció cerebral i la nostra mateixa salut i benestar són realment sorprenents.
Des d’aquesta perspectiva , els estats emocionalment negatius com el disgust , el menyspreu, i la ràbia són l’equivalent al fum del tabac que va danyant els pulmons del fumadors.

Què passa quan has formulat la pregunta i no et sents compresa?
Què passa quan has superat el llindar del que és possible i el que un desitja?
Què passa quan necessites allò que no has trobat?
Què passa quan pensaves que ho tenies i s’esfuma?
Què passa quan has passat de sentir-te imprescindible a no ser res ?
Què passa...?
Què passa?
Què passa quan no hi és?

Mil i una pregunta amb resposta diversa en “El llibre del riure i l’oblit” d’en Milàn Kundera, una novel·la en forma de variacions, un viatge a l’interior d’un pensament per recordar , i sobtadament tornar a llegir.

LA MORT T'HA FET ESCAC I MAT SENSE RETOP. MARIA MERCÈ MARSAL

Un segon, un moment, impotència, desafiament,emergència...!
Drama, angoixa, crisis d’ansietat, víctimes , més de 100 morts i ferits crítics!
I tant que ens agrada viatjar i tan complicat en durs moment!
Solidaritat amb els familiars ,i pensaments cap a gent propera que ens ha deixat en plena efervescència de la seva vida personal!

TOT ES FORJA I ES CONSERVA AMB LA CONDUCTA EXEMPLAR -FEDERICA MONTSENY

No m’ha tocat la grossa!
Ahir escoltava que és un engany,i avui, un veí també m’ho comentava. Em deia: és un símbol d’una altra època, estem jugant diners a l’estat veí –loteria espanyola-i encara ens foten!. És amb la loteria que es pot guanyar menys diners.
De fet, el senyor que va tenir ahir la sort amb "l’ euromilió" hauria d’haver jugat 2000€ en un mateix número per aconseguir la mateixa quantitat en la grossa de Nadal. Malgrat tot, segons diuen, sembla ser que ha tocat força a alguna persona de Torroella i me n'alegro molt!

A mi, em toca la grossa cada dia,de moment! Tinc dos fills amb qui comparteixo,el millor possible, bona part de les vivències. Visc en un municipi que té tot allò que un pot necessitar, des de allò que és físic- muntanya, mar, riu, zona urbana, zona rústica, dunes, tamariuà- fins a cultural –museu, art, biblioteca- i social- més de 100 associacions-,i al mateix temps, et permet mantenir la tranquil·litat i "el viure sà"de continuar essent un poble amb gent coneguda.Tinc un treball amb el que gaudeixo, una família que em fa sentir membre d’un gran “clan” i força amics i amigues amb qui puc comptar tant en moments feliços com en moments difícils. Per tot això, us desitjo, i em desitjo,el millor en aquestes festes : PAU,FELICITAT I SALUT!

SI VOLS DISFRUTAR DE L'ARC DE SANT MARTÍ,HAURÀS D' AGUANTAR LA PLUJA. DOLLY PARTON.cantant i actriu

En els plens municipals sovint les preguntes que plantegen el grup de l’oposició (CiU) té més a veure en una posada en escena digna de qualsevol teatre municipal que no en un raonament lògic als temes tractats.
Avui n´hem tingut un bon exemple.
Des que sóc regidora d’acció social he defensat que la partida de cooperació ha d’augmentar,i amb l’equip de govern vam parlar de que malgrat la disminució d'ingressos que patirem els Ajuntament en aquests propers temps, ens semblava adient ens els pròxims pressupostos augmentar aquesta partida, per arribar al 0,7% el més aviat possible, ja que en els darrers quatre anys- on l’equip de govern municipal era CiU-l’havien anat minvant progressivament . Evidentment aquest any 2007 el pressupost d’aquesta partida el van fer ells,CiU. Després de l’estiu, es va reunir el consell de cooperació (per primera vegada en tot aquest any, ja que el primer semestre, l’anterior govern no els havia reunit mai, i es va donar la informació de la partida entera de l’àrea amb l'actual temporalització, no només de cooperació (jo diria que això se’n diu total transparència )així com de l'objectiu pressupostari del proper any, i ja que ells eren l'órgan màxim de representació,per tant podíem decidir allà els ítems que els semblava per destinar a sensibilització, a projectes, a codesenvolupament (en el consell hi participen les entitats que treballen en temes de cooperació i solidaritat i un representant de cada grup municipal, evidentment CiU hi té representació).Per segona vegada es tornen a reunir i decideixen en quins projectes s´ha de col·laborar tenint en compte territorietat diferent, codesenvolupament, desenvolupament local i temàtiques socials diverses com socio-sanitàries, educatius, agrícoles, integrals ....ho decideix el consell i avui es porta a ple . Doncs sabeu quina és la sorpresa? CiU s´han abstingut . Per primera vegada en molts anys,els projectes de cooperació no s'han aprovat per unanimitat al nostre municipi, tot i que ells mateixos van elaborar i aprovar els pressupostos a inici d'aquest any i ara van decidir en el consell quins havien de ser els projectes de desenvolupament per la cooperació.

No em direu que això no s'explica de cap més manera que per una necessitat de posada en escena davant del públic ?ai ai ai ai! I això, en política municipal!

AMB FOC HUMIT CONSOLIDA EL SEU ÉXIT-ANNA SIMÓ-

29 DE JULIOL -NIT DE LLUNA PLENA!


Quin doll d’aigua a la font
ara que és
vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
fragment poema de Salvat-Papasseit

"De vegades, que hi hagi sorpresa és bo,encara que has de demostrar la teva legitimitat" Anna Mª Sánchez -Enginyera.Directora de AIDIT

Una de les meves aficions és la lectura. M’agrada llegir, fins i tot només pel plaer de seure tranquil·la en el sofà i endinsar-me en una història que m’aïlla dels fets i les actuacions del dia a dia.
Podria dir que ho llegeixo tot: llibres d’història, assaig, llibres relacionats amb la meva feina, però el que més m’agrada és llegir novel·la. En un no res desconnecto de la realitat i sóc a la història que s’explica.
Generalment conec l’autor o l’escriptora abans de llegir la novel·la i, si no ,em preocupo de buscar-ne informació via internet o amb les persones de les meves llibreries preferides: la Teresa del Cucut de Torroella, en Guillem de la 22 de Girona o l’ Eduard de la casa del llibre de BCN.
Fa un parell d’ estius en vaig començar una (recomanada ,per cert, per la meva germana)que em va agradar molt: L’ ULTIMA TROBADA, no sabia res de l’autor però a mida que anava llegint per la filosofia que hi descobria, per les paraules tan ben trobades, per les idees romàntiques i profundes, per la seva prosa poètica m’anava entusiasmant i poc a poc em vaig fer la idea que l’escriptora havia de ser una dona,semblaven pensaments femenins i parlava de l’ enamorament, de la felicitat i de les relacions humanes,d’una forma tan espiritual!
En buscar-ne una altra de la mateixa autora, vaig descobrir que era un home i em vaig adonar que de vegades la necessitat de llegir amb una idea preconcebuda de l’ autor et condiciona i et fa perdre idees i pensaments. Des d’aquell estiu a més de llegir-ne d’altres d’ en Sandor Marai, quan vaig a comprar llibres n’agafo algun que no coneixi i fins que no l’he acabat no busco la informació de l’autor. És un nou plaer de la lectura.
Sándor Márai va néixer l’any 1900 a Kassa, una petita ciutat hongaresa que avui pertany a Eslovàquia Els llibres que he descobert i li he llegit són: L’ultima trobada, Divorci a Buda, La dona justa i la germana (me´l va regalar per Sant Jordi,un amic que em coneix molt). Us els recomano tots.

LA DONA D'AIGUA QUE HABITA EL TEU SOMNI ENS LLANÇARÀ CORTINATGES DE SEDA- Cançó: Núvols d' Aram -de MARIONA FONT. Cantant

Ahir 27 d’abril ,es va inaugurar la biblioteca Pere Blasi de Torroella,amb l'assistència de l’honorable conseller de cultura de la Generalitat Joan Manel Tresserres. Quina il.lusió! La nova biblioteca tan desitjada des de feia temps!

La gent comenta: Ha quedat magnífica, clara, espaiosa, moderna de disseny, noves tecnologies, molts llibres, revistes ...
El nou equipament, de quasi 800 metres quadrats, ubicat al complex –cultural de Can Quintana és obra dels arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré; l’edifici manté diversos elements externs de les cavallerisses de l’antiga casa pairal, dels segles XVI-XVII, sobre les que està construït. El seu sistema d'il·luminació intel·ligent ha obtingut un premi a iniciatives destinades a l'estalvi energètic, que atorga la Comissió Europea dins del seu Programa GreenLight.
La biblioteca compta amb un fons inicial d’uns 16.300 documents i 110 subscripcions a publicacions periòdiques.
La Biblioteca Pere Blasi és de titularitat municipal i rep el suport de la Diputació de Girona(amb un terç del pressupost) i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya(amb la meitat del pressupost), per tant les arques municipals no se n’hauran ressentit exageradament.
Hi vaig anar, i em va passar aquella sensació, que de vegades, té un, de vergonya aliena: molt poca gent del municipi , tot i que l’ obra era molt esperada al poble, una placa d’inauguració dedicada a l’actual “il·lustríssim Sr. alcalde” i un acte totalment deslluït. Potser era planificat perquè fos així i les jornades de portes obertes del dia 21 eren la inauguració oficial-municipal?Sort que els representants municipals són només els gestors de la política municipal en un temps determinat, per tant, els dies i els anys tot ho encaixen al seu lloc .

SI PERDS EL CAP , PERDS LA LLIBERTAT. LUCÍA BOSÉ actriu (1931)

De vegades hi ha noticies que em sacsegen el cap i també el cor.
Aquesta setmana les torroellenques i els torroellencs podem gaudir del resultat d´una elecció fantàstica: El nom de la nova biblioteca municipal serà Pere Blasi. Me n’alegro molt! Aquest és el nom que optàvem molta gent del poble i sobretot les persones properes a Esquerra (fins i tot s’havien fet córrer e-mails recomanant la votació a favor del nom)pel significat de la persona que representa.
Pere Blasi va fer de pedagog i mestre durant més de 20 anys a Torroella i va impregnar a molta gent de la seva pedagogia activa i en defensa d´un model concret d´educació fonamentat en el coneixement de l´entorn (va escriure un manual de geografia elemental de Catalunya),va mantenir una activitat social contribuint a fundar l Ateneu, el llibre de la Festa Major (que encara s´edita )i la revista Emporium (recuperada per un grup de gent entre ells el meu oncle Jaume, fa molt poc) a l´any 1932 va ser elegit diputat al Parlament per ERC.
D´altra banda, una notícia que em costa d´entendre i suposo d´assumir, una hora més de castellà en els centres educatius?
Jo sóc de les que penso que la llengua ha de servir per entendre’ns i per unir , que és una eina per comprendre’ns però alhora és una expressió pròpia de cada individu i d’una col·lectivitat en concret , és el que ens fa poble i per tant un signe evident d’identitat. Però coneixent estudis que es fan ressó de la poca utilització social de la llengua catalana,veient que no es parla en els temps d’esbarjo dels centres escolars , en els llocs d’oci , fins i tot que en els comerços i en els carrers de Catalunya se sent molt més el castellà que el català, podem tapar-nos les orelles i els ulls ?. Sort que em diuen que Esquerra exigirà que el recurs contra el decret espanyol inclogui la supressió de la 3a hora i rebutjarà el decret d'educació si no es modifica, ja que si no, em pensava que vivíem en el país dels tres monos: callar, no mirar i no escoltar .

CAP ESSER HUMÀ ÉS COMPLET EN SI MATEIX. Virginia Woolf (1882-1941)

Comença el mes de febrer.

Per a mi ,és un mes especial, vaig néixer un 2 de febrer nevat.I ho celebro cada any de tot grat.

Enrera queda aquest mes de gener 07 amb tots els seus ets i uts . No ha sigut un mes fàcil, per diverses raons, he passat moments d´indignació , de por , d´angoixa , fins i tot de ràbia per esdeveniments aliens a la meva persona. M´he adonat que qualsevol fet-de vegades fins i tot conegut a mitges pels altres - pot desencadenar reaccions socials difícils d´explicar, com és certa gent de "morbosa " en cercar una notícia, com alguns que haurien de ser companys en la lluita social pel col.lectius desfavorits esdeven poc nets o bé limitats als seus interessos particulars ... però malgrat aquest panorama,també m´he adonat que la gent més propera ha estat al meu costat , ha sabut agafar el timó i donar ànims per superar els petits moments de crisi, ha sabut aportar aquella confiança interna que tots necessitem i en tot cas, ha sabut transmetre la il.lusió per seguir intentant fer la feina ben feta. Un comentari de bloc en l´anterior post, per casualitat, deia si trobes una pedra, salta ,sempre hi haurà una mà amiga per continuar i aquesta és la veritable realitat. També m´he adonat que hi ha força gent ferma, que els que treballem per causes col.lectives no ho fem per interessos, sinó per a millorar les situacions socials, que quan formem part d´una gran organització hi ha una bidireccionalitat, ella et dóna prestigi però la credibilitat i el prestigi social general la donen les persones que en formen part amb el dia a dia,i donen la cara quan convé.

Aflorem les il.lusions, les ganes de lluitar per les petites conquestes, les clares esperances en els ideals i, per sobre de tot, participem en els fets col.lectius, siguem dinàmics i esmercem-nos en millorar. La vida, el benestar de tothom l´aconsegueix cada persona desde la seva tasca particular, amb el sentit de servei als altres i a la comunitat en general.

Els entrebancs ens fan forts per continuar endavant: Ara mateix s´acaba el gener amb la commemoració del dia internacional per la Pau i s´inicia el febrer amb la reivindicacio d´una gran apagada de llum com a símbol del desig d´un estalvi energètic en el món.