MANIFEST PEL DIA 25 DELS SINDICATS UGT /CAT I DE CCOO/CAT que faig meu

 

Manifest de 25 de novembre de 2015

Dia Internacional per la Eliminació de la Violència Masclista

Com cada any, el 25 de novembre, Dia Internacional per la Eliminació de la Violència

Masclista ens enfrontem a la realitat en que dones i nenes pateixen la violència en les seves vides i al tràgic balanç de dones assassinades al 2015, 14 a Catalunya i 48 a l’Estat espanyol, segons les dades oficials.

UGT i CCOO de Catalunya fem una crida al conjunt de la societat per fer front a aquesta
insuportable extensió de la violència; la que pateixen les dones en mans de les seves parelles
o exparelles, l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina, la intimidació al carrer, l
’assetjament a traves de l’internet, la violència de control en les joves; a fer front a les greus
conseqüències que aquests atacs suposen en la salut, la integritat, la dignitat i la vida de les
dones.

La violència masclista es dona a totes les cultures, edats, classes socials, països; les arrels de

la violència masclista tenen caràcter estructural i són producte de les relacions desiguals de
poder entre dones i homes.

Catalunya i Espanya tenim lleis pioneres en la lluita contra la violència masclista, però els

diferents governs posteriors a aquestes lleis, la catalana de 2008 i la espanyola de 2004, han
retallat les partides pressupostàries, destinades a la prevenció de la violència masclista i a
politiques de igualtat entre dones i homes, deixant-les amb recursos del tot insuficients. Ni
les recomanacions del Comitè per a la Eliminació de la Discriminació contra la Dona de
Nacions Unides (CEDAW), fetes el passat mes de juliol d’aquest any, han estat ateses pels
nostres governs.

La Marxa estatal contra les violències masclistes, realitzada a Madrid el passat 7 de

novembre, convocada pel moviment feminista, i recolzada per les nostres organitzacions
CCOO i UGT de Catalunya, va posar en el centre la demanda de que la lluita, la prevenció i la
eradicació de la violència masclista es una qüestió d’Estat, i ha d’estar a l’agenda política de
tothom.

En l’àmbit laboral, UGT i CCOO de Catalunya, denunciem que no s’estan utilitzant les

mesures de protecció a les dones víctimes de la violència masclista en l’àmbit de la parella,
recollides a la llei de 2004, i la escassa repercussió dels acords de contractació subscrits pel
Govern amb les empreses.

 

 

CCOO i UGT continuem denunciant que la violència envers les dones a la feina, l’assetjament

sexual i l’assetjament per raó de sexe, continua sent un greu i significativa violació dels drets
humans.

L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe continuen sent les violències ocultes a la

feina. Per aquest motiu, valorem molt positivament el treball fet al Consell de Relacions
Laborals, amb el nou “Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per
raó de sexe a l’empresa”, ja que representa una eina clara i efectiva per prevenir i eliminar
aquestes violències.

CCOO i UGT de Catalunya condemnem la violència sexual als conflictes armats, que afecten a

milions de persones, principalment dones i nenes, i instem a les autoritats i organismes
responsables a actuar contra tot tipus de violència, explotació sexual, exclusió i feminització
de la pobresa.

La Secretaria de Moviments Socials i Igualtat de la UGT de Catalunya i la Secretaria de la

Dona de CCOO, instem les treballadores i treballadors i el conjunt de la societat a participar
en els diferents actes i manifestacions organitzats al voltant del 25 de novembre, per a
manifestar el nostre compromís amb la eradicació de la violència masclista.

Per tot això, UGT i CCOO de Catalunya considerem prioritari:
· Intensificar la sensibilització contra la discriminació i la violència masclista mitjançant
formació específica per a qui negocia convenis col·lectius i plans d’igualtat, tant a l’àmbit
sindical com empresarial.

· Introduir a la negociació col·lectiva garanties de protecció laboral per a les dones víctimes

de violència masclista.

· Garantir que les situacions derivades de violència masclista, com absències del lloc de

treball o baixes mèdiques, no representin cap minvament econòmic per a les
treballadores.

· Negociar protocols d’actuació i mesures de protecció específiques dels drets laborals per

a les treballadores víctimes de violència masclista que no hagin denunciat al seu agressor.

· Establir canals de col·laboració amb les administracions públiques, les empreses i les

entitats socials que ajudin a millorar la difusió de mesures, drets i serveis dirigits a les
dones víctimes de violència masclista.

En quan les llistes siguin oficials dimiteixo de SECRETARIA GENERAL D UGT comarques gironines

Estem vivint una realitat política i social canviant, especialment en el nostre país.




Els que em coneixeu sabeu que he defensat i reivindicat les millores laborals i socials per la classe treballadora amb vehemència i honestedat perquè hi crec, però també sabeu que sempre he tingut clar que la part social i nacional d’un país és un tot, són les dues cares d un mateix objecte.( Per això, alguns diuen actuar socialment i pensar nacionalment i a l inversa)



He estat més de 7 anys secretària general de la UGT comarques gironines ,per tant la cara visible de tots vosaltres en l’entorn social de la nostra demarcació i he intentat representar-vos i servir-vos amb la màxima coherència, responsabilitat i dedicació, que m’ha estat possible.



A hores d’ara, alguns sabreu que he decidit fer un pas “al costat” i acceptar anar a una llista per les eleccions al Parlament de Catalunya.



És per això que decideixo dimitir del càrrec de secretària general de la UGT de comarques gironines, així com de les representacions que em van ser encomanades derivades del càrrec, perquè entenc que en una llista política, amb l'expressió d’una manera determinada de veure el país, només estaria representant una part de vosaltres i no a tots i totes, i no seria honrat per part meva continuar exercint la vostra representació.



Seguiré estant vinculada a la UGT des de la base, com a afiliada i com a delegada del meu centre de treball i ,com sempre, sigui on sigui ,defensant els drets de la classe treballadora, perquè és el que sóc i és el que em sento.



També dir-vos que sóc conscient que la visibilitat que m’ha donat aquests anys de treball amb vosaltres ha sigut clau per a que avui m escollissin per anar a la llista, per tant moltes gràcies a tots i totes per aquest temps compartit, pel vostre suport en tot moment i perquè amb vosaltres, gent de la UGT ,més que amb ningú ,he après a defensar els drets col•lectius i sobretot a lliurar somnis per a una realitat millor dia a dia. Som un gran sindicat, som la UGT, amb 125 anys d’ història i ho demostrem cada dia en cada centre de treball i en cada decisió sindical.



El nou repte, també, implicarà dedicació i il•lusió, treball per un objectiu, que és el que em dictamina el cor en aquests moments, per fer un país nou, socialment just, i treballar per a que totes les persones treballadores hi siguin reconegudes, per una justícia social a l abast de tothom i per a que tots els drets siguin el més universals possible.



Amb el convenciment que la UGT és una gran organització, en la que cada un de nosaltres som una peça en el gran tot del sindicat, que tots i totes hi som importants, però cap imprescindibles, deixo la tasca que he fet aquests últims temps amb recança personal, evidentment, però sabent que l’organització seguirà fent camí i que tots els companys i companyes sou el millor d’aquesta societat.



Gràcies, una vegada més per tot i ens veiem en les lluites per un món millor i per un país de tots i totes! Com sempre al vostre servei!

PRIMER DE MAIG

INTERVENCIÓ D' UGT AVUI DIA 1 DE MAIG DE 2013

Avui , tot i el sol i la calor d´aquí a la plaça independencia de Girona, és l’1 de maig, més emboirat i més negre , des de la darrera década, perque Bangladesh s ha convertit en el tràgic símbol d’aquest primer de Maig ;   però a partir d'ara seran temps més reivindicatius i enèrgics, que mai, per defensar els treballadors i treballadores que volen viure dignament i per impedir que s ho carreguin tot.

Bangladesh. ha de ser la nostra força perque encara que sembli lluny fisicament , la tenim molt a prop.

Continuem amb uns governants que están cecs i sords  de cares a les persones i alienats pel que ells en diuen mercats i són la burgesia financera , els grans lobbys i el diners fácil i especulatiu.Els governants mai ens han regalat res, però es que ara ens estan robant el que era nostra.

A EUROPA,  les polítiques d’austeritat dogmàtica de la Troika i l’obsessio pel déficit están enfonsant a Grècia, Portugal,Itàlia, Xipre i Espanya i augmentant les desigualtats i la pobresa dia a dia.

Necessitem una Unió Europea més democrática i social, que no es carregui el model social i que no retrocedeixi en els drets laborals i socials de la ciutadania , en definitiva que no provoqui aquesta  descarada  guerra social entre classes , on els forts ens trepitgen sense mirament i els treballadors som la part feble, en definitiva que no lideri Alemania intentant fer el 4art Reich ,de pensament únic i austericidi.
Una guerra social que aquí , i a casa nostra,també  ha provocat més atur ,més retallades, més privatitzacions ,el desmantellament dels serveis públics i més exclusió i pobresa .

I si amb això no en teniem prou, ens van imposar una reforma laboral que ha tingut efectes perversos , amb milers d’acomiadaments , taxes d’atur històrics del 25 % i de més del 57 % entre els joves , paralització de convenis collectius , precarització de les condicions laborals, baixades de salaris, augment dels EROs amb destrucció de llocs de treball  que fa que en els darrers 5 anys a Girona hi hagi 49 persones més, cada dia que passa, perdent el seu lloc de treball, arribant a més de 90000 en total a Girona. Record històric de desocupats.

No volem ser Bangladesh i comprar roba tacada de sang per les mínimes condicions laborals , no volem ser la maquila d’uns quants rics, ni la porta de darrera de ningú. A aquest que s ‘ HO VOLEN CARREGAR TOT , els hem de combatre.

No podem continuar aguantant ni temes tan importants com els desnonaments de tantes i tantes families per la usura d’uns banquers,ni idioteces com les paraules de la delegada del govern d¡Espanya dient que calen “els pijos i rics ” perque així hi ha consum; ni una patronal gironina que a la TVGirona   recomana als joves gironins que marxin a l’estranger o es conformin en cobrar poc , ni  els atacs continuats a la llengua catalana , a l’educació i a la sanitat ,desacreditant els  empleats públics, que són els servidors més clars de la ciutadania en democràcia , perque no volem cases sense gent ni gent sense casa, perque volem classe treballadora lliure i formada, perque volem els joves talents a casa per canviar el model productiu i perque volem qualitat de vida per a tots i no nomes per uns quants .

Volem canviar aquells  polítics i  institucions que nomes están al servei dels poderosos, pel dret a decidir , que no sigui el que ens planteja la dreta i la burgesia catalana ,sino el dret a decidir que surti dels treballadors, que defensi l’estat de benestar, la igualtat d’oportunitats , la creació d’ocupació , els drets laborals , els serveis públics , la redistribució de la riquesa  amb reforma fiscal progressiva,i la lluita contra el frau i l’evasió fiscal .

Volem rescatar persones i no bancs.

Exigim :

• Desbloqueig dels convenis col.lectius abans del 7 de juliol, per garantir les condicions laborals dels que treballen.
• Una renda garantida de ciutadania per les persones que no tenen recursos i unes pensions dignes.
• Un habitatge social i la dació en pagament, perque SI QUE ES POT!!!

Companys i companyes ,  no ens deixem pendre el més preuat d’aquest món : l’educació , la sanitat , els  serveis socials universals que són el que fan la vida digna , segura i estable ¡

Per un primer de maig , de tots els treballadors i treballadores al capdavant  i plantant cara!
Perque no deixarem que s’ho carreguin tot , VISCA  LA CLASSE TREBALLADORA de CATALUNYA¡

 

INTERVENCIO DEL 10 M D'UGT COMARQUES GIRONINES

Es igual que diguin si som molts o pocs, es igual si cridem mes o menys, es igual si se ns veu o no, l important es que continuem sortint al carrer , i no només a Girona, sinó a BCN, a Tortosa, a Madrid , a París, o a Bruxelles i ho fem sumant-nos a les mobilitzacions europees, convocades per la Confederació europea de sindicats per fer sentir la veu de la ciutadana en general , al govern català, al central i a les institucions europees.

Mostrem el rebuig a unes polítiques enrocades,i fracassades, alienes als problemes de les persones i de la majoria de la gent. Unes polítiques que despres de 5 anys d'anomenada crisi només permeten fer créixer les desigualtats, la desconfiança, l atur, la misèria, i obrir pas ,a mes corrupció.

La realitat es cada dia mes dura, a comarques gironines s han perdut 64000 llocs de treball, en aquests moments només hi ha dos llocs per cada tres persones en edat de treballar, ens porten a molta gent a l exclusió i a famílies enteres sense cap ingrés.i tot això mentre la imputació per la corrupció es destapa, ja no només els casos de Millet, Noos, Bardenes , el cas treball , que ens queden a kilòmetres d aquí, ara ja casos propers als nostres pobles, casos d imputats amb la màfia russa a Lloret, amb els casos de suborn , de trafics d influencia com cas Manga i Clotilde de la Selva o escàndols de possibles assetjament sexuals a Girona mateix.
Cal corregir de manera urgent i profunda la política , qui la fa que la pagui , pero també cal mes transparència per no arribar a lideratges populistes com a Itàlia , cal reflexió , diàleg i claretat en les paraules i en els fets.

Hem de denunciar una constant precarietat en tot,i sobretot en el treball en sectors on les dones som majoritàries, en les polítiques cap als joves perquè la solució dels nostres governants es enviar-los a treballar i a buscar oportunitats a fora ,en desnonaments de tanta gent, en privatitzacions en sectors públics basics com l educació i la sanitat, en la reculada en la llei de dependència, en l augment de taxes universitàries,en l IVA, que es l impost per a tothom i per tant discriminatori per les rendes baixes,i sobretot en la retallada en drets individuals i col lectius ,que veiem dia rera dia.


Exigim UN CANVI,exigim a la Troika europea que se n vagi dels països del Sud, d Espanya, Portugal Italia,Grecia, que els governants d aqui posin fi a les polítiques de retallades només amb l objectiu de complir l austeritat imposada ,de privatitzacions per contentar als seus amiguets econòmics,i de posar taxes com les judicials que crea una ajusticia per la minoria privilegiada.

VOLEM, que treballin per la renda garantida, per la dacio en pagament de l habitatge,per la defensa dels serveis públics com a drets per a tothom, per una justícia al servei de la immensa majoria com a dret, per una llei contra el frau fiscal i que acabin amb l evasió, ?com volem que hi hagi diners per la sanitat o l educació si tota una colla de lladres tenen milions d euros a Suïssa o a altres paradisos fiscals.?

Des del moviment sindical i les entitats ,hem fet respostes contundents, com 3 vagues generals, manifestacions dia si ,dia tambe , ahir sortiem per enllaçat per la llengua,abans d’ahir pel dia de la dona treballadora(per cert,,avui fa anys de la mort del Noi del sucre quan la patronal tenia pistolers i el van assassinar i no volem tornar a aquell temps pels sinidcalistes )pero continuarem  mentre tinguem un bri de força , mentre ens vulguin enganyar amb mentides , paraules i idees per idiotes, com parlar d acomiadaments i finiquitos "quitança" diferits.... Fa 5 anys que vivim en carn propia la magnitud de la tragèdia i la crisi com a coartada per l enriquiment d una minoria privilegiada i ara ja es inviable.
Es el moment de refermar que hi ha ALTERNATIVES, que no permetrem que ens treguin els nostres drets per que això es treure ns la nostra dignitat.

NO CALLEM PERQUE TENIM MOLTES RAONS PER SORTIR CARRER!!Volem dir ben alt NO A MES ATUR, NO A CORRUPTES, No a les retallades ,i no a les privatitzacions!

LA CATALUNYA ANTIFEIXISTA

Avui, dijous 29 de novembre de 2012 , havia de presentar un llibre a la casa de cultura a Girona, que em feia molta il.lusió. Per un problema personal de salut no hi podré ser , però com que ho tenia preparat ho deixo aqui.

Val la pena llegir , són 304 planes que obren una nova escletxa a la història de la guerra civil.Us el recomano !

PRESENTACIÓ

Bona nit , és un plaer presentar aquest llibre “"La Catalunya antifeixista. El Govern Tarradellas enfront de la crisi política i el conflicte social, setembre 1936-abril 1937", per tres raons :

1/ Pel moment en que estem vivim , després d’unes eleccions on ha quedat palès que la majoria de ciutadans i ciutadanes  de  Catalunya hem optat per l’eix nacional i social a l’hora.

2/ Per l’autor ,per que és una persona vinculada i compromesa com a delegat i dirigent amb la UGT de Catalunya des de fa molt temps i esperem que per molt de temps! Josep Antonio Del Pozo és historiador, bé,és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002).

És una persona molt coneixedora dels fets i de la temàtica que explica en el llibre ja que abans és autor de diferents treballs sobre la Revolució i la Guerra Civil de 1936-1939, entre els quals destaquen 'El Comitè Local de Defensa (juliol-octubre 1936)', a 'La República i la Guerra Civil a Sabadell (1987)'; 'Els milicians molinencs: la centúria 33',  'La crisis y la recomposición del Estado en la España republicana, a partir del ejemplo catalán', 'Historia y Política' (2006) i 'Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936 o El Gobierno de la Generalidad ante el Comité Central de Milicias Antifascistas y los diversos poderes revolucionarios locales (2012)

3/Sobretot per la visió que ens dona en el llibre, pel seu contingut:

Com veieu el tema és, la guerra,tema que s’ha escrit molt, però no, des de la perspectiva  que ho fa ell.

L’escenari és: Entre els mesos d'octubre de 1936 i abril de 1937, quan la majoria de comarques catalanes foren l'escenari de nombrosos conflictes que desembocarien en els Fets de Maig. El Govern d'unitat encapçalat per Josep Tarradellas amb la participació de la CNT, s'orientà cap el redreçament de la Revolució i la recomposició de l'aparell de l'Estat a través de la dissolució dels comitès i la reorganització municipal. Començava el procés de transició de l'ordre revolucionari a l'ordre antifeixista.

El llibre sintetitza fets i els fonamenta  ,del dia a dia ,però sobretot de la cultura republicana , de  la dignitat dels  comportaments de les persones amb idea de servei ,del que representa el republicanisme des d’una perspectiva de valors . Però,no tot en format dolç i el llibre descriu també la resistència que va trobar el Govern de la Generalitat per a imposar la seva autoritat, així com la conflictivitat social i política existent a la reraguarda i en els municipis.

El sindicalisme és present en tot el llibre. De fet també podriem dir que és l’estudi de la documentació del temps del govern Tarradellas sobre els sindicats i la societat. Amb un enfoc de col.lectiu, de grup, un enfoc molt social, parla dels treballadors/es , dels sindicats , per tant focalitza els fets en les classes socials i no en persones determinades com ens trobem en altres llibres d’aquesta época per exemple, que parlen de la biografia del President Tarradellas o de Companys .

Així que,  no parla de la guerra civil només de forma política i econòmica com sovint estem acostumats ,sinó des de la visió social.

 Després de llegir el llibre podriem dir que narra els fets d’una época de revolució sindical, social i popular, però no solsament explicat de manera romántica sinó amb tots els ets i uts com per exemple també el parer de retrocés de l ‘anomenada  revolució mentre que  a l’hora  es formava la reconstrucció del nou estat republicà.

Ens parla de les bases obreres de la  CNT, de la UGT,del POUM, del PSUC, d’ ERC i de les complexes relacions , des de la resistència dels anarcosindicalistes al discurs de la Generalitat ,que el veien com una renuncia a la revolució, als valors d’un temps de republicanisme, de dignitat, de llibertat i sobretot d’ètica, del paper dels sindicats en un temps determinats amb una visió de construcción social i nacional que poques vegades ens es reconegut

Només em queda dir ,de resum, que és un estudi  de reflexió d’un temps determinat de la guerra civil d’una manera totalment social que feia molta falta,i que deixa constància d’una mirada de l’autor  amb adjectiu de rigorositat , d’estimació envers el tema , d’ideologia social d’esquerres i de compromís amb les classes treballadores , però a l’hora és un llibre  amb  molt rigor , perque  no diu res que no documenti i provi de forma fefaent, amb una extensa  bilbliografia al final ,el que ens indica que hi ha hagut moltes hores de treball .Per tant , per tot això i molt més que em deixo MOLTES GRACIES ,COMPANY pel teu compromís i per deixar constància escrita d'uns fets i un temps en aquest llibre, amb una gran visió social!!

INDIGÈNCIA

El proppassat 14 de juliol , el govern de l’Estat , en un dels seus divendres de dolor ens descobreix un nou món, un nou país, el pais de la INDIGÈNCIA .

Les mesures que ens imposen ens convertiran a tots en indigents culturals, indigents socials, morals i polítics.

Fa aproximadament 4 anys que escoltem les mateixes idees : ocurrències improvisades amb les mateixes justificacions que : Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que hi ha una crisi galopant, que hem gastat un 30 % més del que podíem… Qui ¿ Nosaltres ?Els treballadors amb uns salaris per sota de l’increment de l’ IPC anual? On són els diners? Algu els té ! i no precisament els que ens volen fer pagar, la gran majoria no hem gastat per sobre,  Quin és l’empleat públic que s’ha enriquit? Quina persona a l’atur és més rica? Quin jubilat cobra per malgastar ? quin discapacitat té un salari digne?

Aquí,  s’ha enriquit qui ha especulat, qui ha estafat, especialments els banquers , no, els treballadors /es, la classe mitjana, els aturats , els pensionistas, els jubilats …i perque doncs, ho hem de pagar aquests? Perque ens fan creure que el Benestar que teniem fins ara és insostenible?…..el que és insostenible és la colla d’ineptes que ens governen que en lloc de fer política econòmica, fan política d’ideologia d’extrema dreta , privatitzant el servei públic, desmantellant els pilars bàsics com l’educació, la sanitat i els serveis socials i enriquint als més rics i empobrint més als febles, convertint-nos en indigents socials.

Però no en tenen prou  i ataquen amb l’ IVA ,fins i tot en els aspectes de la cultura perque no cal ni l’ascensió social de les classes, ni cal que ens culturitzem amb una bona pel.lícula o una obra de teatre ..en que hi vagin ells n´hi n´ha prou! Ja esta bé ¡

I que és l’ IVA? un impost indirecte que no distingeix entre rics i pobres, que grava a tothom per igual, per tant, totalment injust .

I per que ens hem de queixar els treballadors/es ? Doncs perque no volem ser indigents polítics ni morals , Que pagui qui ha de pagar!! Que  posin mesures justes com gravar les rendes més altes,impost de societat, eliminar deduccions,, impost en les entitats de crèdit, lluita contra el frau fiscal…..però no…, ells contra nosaltres!!!.

 Critiquem ben alt i plantem cara,! Fem caure un govern que ens enganya, es presenta amb un programa i fa el revés,ha perdut la seva legitimitat  i per tant, no pot  continuar.

Si encara  hi som a temps , abans d’assolir el concepte  “indefensió apresa” –acceptar i pensar que no hi ha alternativa a força de tan escoltar-ho -cal que reaccionem, senyalem els culpables com van fer a Islandia  i sortim al carrer a dir no ,per canviar això¡!

Volen aconseguir els diners amb el nostre consum ,!.... doncs ,per començar,VAGA DE CONSUM, en el dia de la pujada de l’ IVA ,només despeses necessàries, privem-los d’aquesta recaptació extraordinària a costa nostra.

 Contra aquest capitalisme que ens imposen , no comprem i que amb el nostre IVA no solucionin el  que ells han robat!

I que sàpiguen que.... Tots i totes les persones de bé , preferim ser “antisistema” abans que INDIGENTS, que és en el que ens convertiran si no ens movem i sortim al carrer a dir NO!

CAL TENIR ELS PEUS AL TERRA I LA MIRADA LLUNYANA

Suposo que quan estas en el fons d’un túnel i veus llum a la llunyania una sensació d esperança t’envaeix, això és el que sento avui després d’aquesta semana, amb tres fets importants .

M’explico: Fa molt temps que és constant escoltar temes de retallades, d’austeritat,de divendres de dolor amb anuncis de noves mesures per sortir de la crisi per part del govern de l’ Estat de pèrdues de drets, de retallades i el mateix passa escoltant el govern de la Generalitat, que dia sí dia també ens recorda que vivim en crisi, que cal austeritat , que si la pobresa , que si us treurem drets, que us retallarem ….

Doncs ,avui ,sortint dels Diàlegs x Girona amb els alcaldes de Lleida i de Tarragona ,un regidor de BCN i la Pia Bosch de Girona , arribo a casa amb un cert regust més dolç que agre. En dues hores de parlar de les polítiques econòmiques en temps de crisi no ha sortit cap vegada la paraula retallada ni austeritat , s’ha parlat de innovació, d’internacionalitació, de concertació, de cooperación, de ciutats en xarxa,de projectes, d’autoestima dels ciutadans, d’educació com a actiu, de I+D i de transferencia , de parcs tecnologics,de polítiques actives per les persones, de industria Bio, de turisme cultural, d’infraestructures ,de ciutats assequibles i sostenibles, de valors …. Com deia la Pia Bosch, als líders “els cal tenir  els peus a terra i la mirada llunyana” amb aquesta visió ,sí que sortirem de la crisi i sortirem amb la feina ben feta i amb l’energia necessària per encarar el futur amb  força.

El matí , en despertar , he escoltat que la ràdio anunciava que el govern de l’estat farà vacances els divendres i no faran més rodes de prensa de canvis i reformes fins passat l’estiu… un altre fet important per respirar profundament un cert temps.

I aquesta semana també vaig escoltar el missatge d’ Oriol Junqueras , que davant d’un públic nombrós va nombrar les tres idees per fer caminar el país , el New Deal per a Catalunya :agencia tributària propia, concertació amb majoria social i política, i simpaties internacionals .

Fent un coctel de tot plegat, podem dir que enmig del temporal hi ha una escletxa per on surt el sol.