LA PELL DE BRAU SALVADOR ESPRIU

Avui parlàvem , discutiem i reiem amb uns amics, entre joc i joc ens demanàvem què escriuries en una nadala per les persones que ens governen (cal dir que n'hi ha que manen i no governen i el que volem són les que ens porten pel bon govern d'un país, d'una organització o d'una entitat ).Se m'acudeix posar-hi un poema d'en Salvador Espriu que sempre m'ha agradat : La pell de brau!
Molts i moltes els caldria rebre-la i llegir-la al matí abans de sortir del cotxe oficial i abans de prendre decisió que afecta a una petita majoria . Sort que també n'hi ha que ho tenen clar!

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.

Salvador Espriu : La pell de brau