LA COHERÈNCIA AMB UN MATEIX ES NOTA MILLORANT A CADA PAS. JANICE GRAHAM.Escriptora

DIJOUS 19 D’ABRIL,un dia especial.
El matí vaig assistir a la jornada DONA-TREBALL que havia organitzat l’ Ajuntament de Girona.
El binomi dona-treball és un tema que m’ apassiona, perquè no dir-ho. Cada dia estic més convençuda que és un tema de justícia social.
Si tota la informació que els sindicats descobrim per estudis i experiències del dia a dia dels treballadors/es a l'entorn laboral, i en aquest cas de les dones, i dels problemes que es generen, fos del domini públic, ja faria temps que hi hauria una revolució .
Dit això, no s’ha d’ interpretar en el sentit que els sindicats no donem la informació, ans el contrari, per exemple després d’una jornada en que s’exposa un tema durant una hora,els mitjans de comunicació solen recollir la informació, la dada o el detall més mediàtic i prou. (cliqueu aquí per veure vosaltres mateixos el que recull el Punt diari d’una jornada de cinc hores-de 9h del matí a 2h de la tarda.
La jornada era des d’una conferència dels nous reptes d’igualtat: La llei d’ igualtat i les implicacions en les empreses a càrrec del director de l’ Institut laboral d’ ESADE a experiències d’empreses en les nostres comarques per la presidenta de PIMEC Sra. Mariona de Puig (Grober i Massegú) i les ponències dels sindicats, fins a les conclusions a càrrec d’ Oscar Rebollo , conegut professor de sociologia de la UAB.
El vespre,gent de la candidatura d’ Esquerra de Torroella,ens vam reunir amb una àmplia representació de la colla Continuïtat, seguint amb la tasca que hem fet durant tot aquest temps. Hem mantingut molts contactes, tant amb persones de manera individual, com amb sectors, com amb entitats. El que hem fet ,sobretot, és escoltar i plasmar en el nostre projecte allò que creiem, que ens han dit, i que veiem com a necessitats pel municipi amb una visió de futur i fora dels estereotips establerts.
A la nit estava contenta i engrescada, la bona acollida, la il·lusió i l’ esperança de les dues jornades són un prefaci per una millora social col·lectiva.

CAL AUGMENTAR LA CURIOSITAT,LA CURIOSITAT GENERA ESPERIT I L'ESPERIT CULTURA.ÀNGELA BATLLE nº 5 de la candidatura d'ESQUERRA DE TORROELLA-L' ESTARTIT

Avui El Punt diari analitza i escriu sobre les eleccions municipals al nostre municipi.

El nostre candidat:Josep Mª Rufí, alcaldable al municipi :

El que diu de nosaltres:
Per la seva banda, el candidat d'ERC, Josep M. Rufí –que s'estrena com a alcaldable– està convençut del seu programa i s'ha proposat passar de dos a sis regidors, i governar Torroella .

Per llegir-ho tot : El Punt-diari, dia 16 d'abril de 2007

Tots els candidats, fotografiats a la plaça de Torroella.

UN NO POT CLAUDICAR MAI. MARTA FERRUSOLA

Aquest cap de setmana he gaudit de la cuina com art i no sols com a menjar.
Vaig dinar al Celler de Can Roca.
Feia anys que no hi havia anat.molts, des de que el cosí dels meus fills hi feia practiques pel curs de FP de l’ escola d’hostaleria i cada vegada que algú me’n parlava recordava aquells colors, aquelles olors i els plats que havíem menjat. Tot i que en esdeveniments col·lectius, com la nit de santa Llúcia del desembre passat,havia gaudit de la cuina catering dels germans Roca.
Ahir, per celebrar un dia especial, hi vaig tornar.
Quan et porten la carta no saps que triar, tots els plats són, per els que no hi entenem gaire, diferents, espectaculars i tècnificats ja només de nom. Com és possible llegir una fideuà sense fideus, i unes vieires amb carbassa fruita de la passió i té verd? Què t’imagines que menjaràs?
Mentres acabes de triar, arriba la carta de vins.Hi ha vins d’arreu del món, segur que es necessita recomanació per triar.
I finalment els postres, on ens transmeten els aromes més diversos de les espècies, de les flors ,dels fruits i fins i tot, de les colònies i perfums: Carolina de carolina Herrera o un viatge a l’ Havana o la combinació de soufflé-coulant.

L’únic que sap greu és la nota que et porten al final, però cal dir que no sap greu el que et costa per haver menjat aquell dia perquè ja se sap que molts plaers es paguen i per tant sempre hem de donar prioritat, sinó que amoïna que sigui tan injust que molts tinguem salaris tan baixos que no ens permetin gaudir de l’ art menjant més sovint i sobretot que un plaer així no en pugui gaudir tothom.

"NO SOM RESPONSABLES DE LES EMOCIONS, PERÒ SÍ DEL QUE FEM AMB LES EMOCIONS.JORGE BUCAY.psiquiatre i escriptor

Avui,13 d’ abril, ha vingut a Torroella de Montgrí ,convidat per la Teresa i la Magda de la llibreria El Cucut,l’autor argentí Jorge Bucay. Psiquiatre i escriptor, ha presentat el seu llibre “20 pasos hacia adelante”. La veritat és que havia creat molta expectativa, no sols en el nostre municipi sinó també a gent de l’ entorn. En un principi ,les responsables del Cucut pensaven fer-ho al cinema, però des de feia molts dies tenien més de 500 persones inscrites,així, han optat per condicionar el polisportiu amb l’ ajuda de l’àrea de cultura de l’ Ajuntament. En aquesta darrera promoció de presentació del llibre,que es va publicar el passat 2 de març,l' autor només ha vingut a Barcelona, Olot i Torroella. ( També a Granada i Sevilla)
La veritat és que ha sabut mantenir l’ expectativa i la gent amb atenció durant dues hores. Ha combinat algun problema de raonament lògic , nocions de psicologia de la personalitat com les fortaleses i les debilitats de les 4 combinacions dels caràcters derivades de ser introvertit-extrovertit emocional-racional, algun dels seus contes, i tot per donar pas a la lliçó magistral del repte de retrobar-nos a nosaltres mateixos per mitja de l’autoajuda.
Els que hi hem anat, hem rigut i hem escoltat molt atents. Per una bona estona ens hem alliberat i hem deixat a fora les preocupacions com ens recomanava, en la presentació, la Teresa. És un bon psicodramatista,sobretot a l’ escenari.
Malgrat el gran ruixat que queia en el moment d’iniciar l' acte, l’ organització impecable.
En sortir, comentaris de tot tipus: “ m’ ha agradat molt, m’ha cansat la darrera part en que fa el joc de les frases, hem rigut , m’ ha fet pensar en mi mateix...” i compra de llibres a la parada i signatura de l’ autor. A més tots hem arribat a casa amb un punt de llibre on es reflecteix un dels 20 passos, ens l’ han donat a l’ atzar en entrar i potser moltes i molts – sense acabar de creure-hi- ens preguntarem si la que m’ ha tocat és el que haig de millorar de mi mateix. M’ha tocat per atzar o és el destí?
Llegiré el llibre,com n´he llegit d’ altres,però esperem que aquest no li passi com en el darrer Shimriti , que es va dir i ell va reconèixer en la revista que dirigeix “Mente Sana” que un gran gruix de planes eren totalment copiades (plagi) d’un llibre de la filòsofa Mònica Cavallé i es va haver de retirar del mercat.

LES DONES SOM CREADORES PER NATURALESA .CARME RIERA,ESCRIPTORA (1948-....)

De vegades, passar diverses hores amb una persona, amb la que normalment no convius, però amb qui hi ha un fort lligam , compartir un bon dinar, un cafè , els gin-tònics pertinents en una tarda de festiu, fa que t’adonis que tens molts més reptes en comú dels que pensaves i sobretot que no hi ha cap fita perduda, que el més important és seguir endavant malgrat les dificultats, que parlar i escolar són un bon exercici.
Aquest mateix símil el trobem en la nostra llengua. Estem tan acostumats a parlar i escriure amb el vocabulari concret d'una llengua que no ens adonem que hi ha paraules en desús i que de continuar així, comportarà la pèrdua de paraules , per tant com que no s’ha de deixar res per perdut em sembla fantàstica la iniciativa d’un grup de gent de retrobar aquelles paraules que fa temps empràvem amb tota la seva significació i ara tenim mig abandonades. Amb la iniciativa “Apadrina una paraula” que porta a terme l’escola d'escriptura de l 'Ateneu Barcelona per tal de preservar algunes d’aquestes paraules, podem apadrinar i recuperar aquella paraula que ens sobta quan l’escoltem i ens fa pensar en un moment de la nostra infantesa, en l’ avi o l’ àvia quan ens explicaven contes a la llar de foc o simplement en aquell moment de cridòria del pati de l’ escola. Jo, ja n’he apadrinat una i malgrat potser la iniciativa no serveixi per molt més que un simbolisme, ens haurem llegit un reguitzell de mots que fins ara teníem en desús i qui sap si en preservarem alguna ,sense adonar-nos-en , en el nostre vocabulari quotidià.

"Carme Riera ha apadrinat Blauet"

ESCRIC PEL PLAER DE FER-HO . SÍLVIA SOLER,escriptora i periodista radiofònica

Què difícil és decidir la praxis diària?
No us heu preguntat mai: Com sóc jo? Què prefereixo improvisar o planificar en els temes intranscendents del dia a dia? Jo sí.
Necessito planificar les tasques perquè d’ elles depenen moltes altres opcions i persones, des de gent molt propera,a companyes i companys de feina,a simplement persones llunyanes que es troben casualment per aquell moment.
Però si es tracta d’ assumptes personals sense massa rellevància,sempre havia pensat que m’ agradava la il·lusió, el moment de la improvisació,l’ atzar,la sorpresa. Per exemple,m’ agrada decidir només dos dies abans que me’n vaig de viatge,m’ agrada arribar a les 10 del vespre cansada de tot un dia de feina i trobar-me que m’ esperen per sortir a sopar, m’ agrada passar per una botiga i comprar-me allò de l’ aparador que no havia pensat mai tenir, passar per la llibreria a buscar un diari i sortir amb tres llibres de la secció de novetats, cercar una peça de roba per regalar a una persona estimada,un dia qualsevol, sense que s’hagi de celebrar res en concret, arribar a casa meva amb una planta nova o ram de flors només perquè estic contenta i ha sigut un dia normal, una estona abans de dinar iniciar una novel·la que des de feia temps tenia ,enlloc de posar-me a preparar el menjar,anar a prendre cafè a casa d'una amiga sense avisar...Però,quan l’ atzar ens fa una mala passada és difícil cercar aquella intel·ligència emocional que ens permet ser equànime i equilibrat amb un mateix.La mala passada, segurament ens provocarà un canvi de projecte, un canvi de planificació però l’ haurem d’ assumir:Una grip i febre en lloc de bones vacances. Quina merda! Passats els primers moments,potser ho veurem diferent i simplement haurà sigut una nova atzucada. Malgrat tot, la improvisació en positiu, continua sent sovint, la il·lusió i motivació per planificar l’actitud envers les altres fites.

MAI PLEGUIS ELS BRAÇOS PER RES, TINGUES EN COMPTE QUE L'HOME MÉS BO VA MORIR AMB ELS BRAÇOS OBERTS. Marisol Olmedo

Haig d’ admetre que tinc una debilitat: la ràdio. El matí, en despertar-me, m’encanta escoltar les notícies ,a primera hora, mig adormida,encara, al llit.
Després, amb un cafè a la mà, continuo escoltant i entro a la dutxa amb l’ aparell funcionant.
Si tinc la sort , com avui de poder passar una estona de matí per casa , la ràdio es la meva companyia i malgrat he fet enfadar sovint als meus fills, que havien sortit la nit abans, o algun bon amic que dormia, per tenir la veu de l’ aparell massa alta, haig de confessar que no m’he acostumat ni a abaixar-la ni a tancar-la.
Quan vaig a treballar, condueixo pràcticament una hora, i tot observant el meravellós paisatge de mig Empordà continuo escoltant els debats de Catalunya-Ràdio, de Rac 1, d’ Ona Catalana, de Com Ràdio,... és a dir faig zapping amb la ràdio del cotxe. En una emissora o altre, sol haver-hi alguna conversa,notícia, debat,tertulies o monòleg que m’ interessa.
Avui, haig de dir que hi havia una de les persona de l'actual govern de la Generalitat que m’agrada. Entrevistaven a l’ Antoni Castells i Oliveres, conseller d’economia i finances. És un home que sembla senzill i es mostra proper i entenedor malgrat parlar de números, de pressupostos.. .Però.., ai las ,que diria una vilatana propera a casa meva, avui li demanaven què pensava de la política autonòmica, li preguntàven com és que s’ha deixat retallar l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació; a TV1 s’han retallat les emissions en català; ràdio 4 ha estat a punt de tancar essent la primera emissora de ràdio al món que va utilitzar la llengua catalana , amb més de 20 anys d’ existència; a la Comunitat Valenciana,el sr Camps ordena clausurar les emissions de TV3... M’ha deixat esparverada la seva resposta. Ha dit que tot això depenia de Madrid .És possible?