CATALUNYA TRIONFANT

11 de setembre : DIADA NACIONAL

JO TAMBÉ HI VAIG SER, AQUEST ANY. TE´N RECORDES ?

LES PERSONES TREBALLADORES VALOREN LA QUALITAT DE VIDA: EL TEMPS I ELS ASPECTES DE REALITZACIÓ PERSONAL.MAR SERNA.CONSELLERA DE TREBALL.

És difícil de creure PERÒ UNA REALITAT!
Igualtat? Les dones tenim les mateixes oportunitats que els homes?
Avui mateix,el jutjat 13 de lo social de Barcelona ha condemnat EL CORTE INGLÉS PER DISCRIMINACIÓ PER RAÓ DE GÈNERE en el seu sistema de promoció professional.

A veure quin ressò mediàtic tindrà! Ui perdoneu, el Corte Inglés és un "holding" econòmic, paga anuncis de premsa i té poder econòmic i mediàtic, per altra part les dependentes au va! quin dret tenen a ser encarregades ...

Ja feia temps,que des d'UGT ho anàvem denunciant, i tot i que s’havien presentat diverses denúncies la resposta era que potser la promoció donava lloc a desigualtats però que el punt de partida no era discriminatori.

Es posa en mans de la Inspecció de Treball.

Les actes de "infracció de la Inspecció de treball" determinen que els ascensos als grups superiors es fan amb criteris subjectius i l’empresa admet certa desigualtat però sense cap justificació.

La inspecció ho envia al jutjat social i avui mateix es coneix la sentència.La sentència declara que el sistema de promoció professional seguit per l'empresa incorre en discriminació indirecta per raó de gènere i contravé els articles 14 i 35.1 de la Constitució i, en conseqüència, condemna a l'empresa El Corte Inglés.

EL COR ÉS UNA BUTXACA,UN COVE MOLT GROS ON HI CAP TOT- frase de la novel.la de GOLIARDA SAPIENZA.

Per a força gent, com jo, aquests són els darrers dies de vacances i ben segur que ens costa haver de tornar al treball, tot i que sigui una tasca engrescadora, que la fem a gust.
Haurem de tornar al hàbits rutinaris, a mirar el rellotge en llevar-nos, a planificar les feines de la llar per poder comptabilitzar bé amb les laborals, a apilonar les lectures i guardar-les pel cap de setmana... però per si amb tot això no n’hi hagués prou encara ens arriben ímputs que ens fan replantejar la tornada:
L’Euribor escala a la xifra més alta dels darrers 7 anys- 4,66- i encareix la hipoteca un 30% en els darrers 2 anys (i tinc hipoteca!!!)
Ens anuncien que la carn, la llet i el pa s’apujaran aquesta tardor degut a l’ encariment dels cereals (i menjo carn, pa i bec tallats i cafè amb llet !!!)
La tornada al “cole” dels fills i filles representa la despesa més important a la tardor (els llibres de primària solen tenir un cost mig de 185 € i a secundària de 245) ,( el meu fill està a secundària!!!!)
Ahir al diari “El País” es comentava un estudi on es demostra que moltes persones pateixen SPV (el síndrome post vacances), un desajustament físic i psicològic que es manifesta amb símptomes d’ angoixa, d’ insomni, de manca d’energia , d’irritabilitat... (també el patiré???)

Davant d’aquests fets i veient en el calendari que dilluns és dia 3, inici de setmana i de mes de setembre , prenc una copa de vi, m’estiro al sofà i continuo la lectura de la novel·la “L’ art de viure “ de Goliarda Sapienza que tan encertadament em va regalar ahir un amic que em coneix molt.

L'HOME BLANC VOL QUE TOTS ELS QUE NO SÓN BLANCS PENSIN COM SI FOSSIN BLANCS-BUFFY SAINTE MARIE.Cantautora índia.

Passejar i mirar l’ exposició d’una galeria d’art permet connectar les sensacions amb els sentiments.
Sovint veure, observar i mirar són sinònims d’experimentar expressions íntimes lligades amb la nostra pròpia personalitat. És en aquest precís moment, davant l’obra d’art, en que ens ressorgeix la característica més impensable de la nostra ment :despreocupació,perseverancia,tranquil.litat,amabilitat,feblesa,espontaneitat,

dependencia,dominància,prudència,seguretat,tolerància,impaciència,desconfiança,

crítica,submissió,exigencia,responsabilitat,imaginació,innovació,rigorositat,timidesa,

decisió,assertivitat,impulsivitat,emotivitat,energia,sinceritat,reflexió,inseguretat,

coherencia,minuciositat i qualsevol altra .
Del 24 d’agost al 14 d’octubre en Joan Viñas exposa la seva obra al museu de la Mediterrània de Torroella. L’exposició “Territori per la dignitat” de forma metafòrica intenta fer sentir el que passa al voltant d’aquestes pintures i escultures, i el que és el mateix, el que passa al nostre entorn. Com diu ell mateix: ”El valor de les coses d’aquesta exposició depèn de tu mateix”. “Per un cantó, nosaltres creant i consumint, per l’altre, el desplaçat poble saharauí que...per a ells ,crear és resistir”
“Es com si el confort i la velocitat ens haguessin allunyat de nosaltres mateixos i del nostre passat natural”.

El que puc afirmar és que aquesta exposició no ens pot deixar indiferents.

BONA FESTA MAJOR 2007!

BARRAKES CADA DIA! CORREFOC DEL DISSABTE

Us desitjo que tingueu una bona festa major 2007!

Trobareu el programa comentat a

http://www.torroellaestartit.com/

DEMÀ RENTATS I AMB LES FULLES LLUENTS PODREM REPRENDRE ELS COL.LOQUIS ARDENTS. POEMA :ARBRES-CLEMENTINA ARDERIU –1889-1976-

Des de fa uns anys el final de les meves vacances sol coincidir amb la Universitat Catalana d’estiu a Prada de Conflent. Aquest any és la 34ª
Quan tenia 20 anys i estudiava per a mestra era un gran esdeveniments, la gent de la meva promoció s´apuntaven a les escoles d’estiu. N’hi havia que iniciaven o iniciàvem el mes de juliol anant a l’escola d’estiu de Rosa Sensat o a Girona i acabaven o acabàvem l’agost a Prada.
Al cap d’uns anys ni una ni l’altra van tenir massa continuació (temporal però sí incidència de pensament) en els meus companys i companyes,i tot i que alguns ho vam canviar per participar en cursos de l’escola de psicomotricitat de l’Ajuntament de Barcelona durant la primera quinzena de juliol -on a part dels cursos i seminaris, sortíem cada nit, anàvem a teatre, cinema i dormíem en petits hotels com si fóssim turistes- en general el gran moviment de cursos d’estiu per la renovació pedagògica va anar canviant i deixant pas segurament a treballar i participar en molts més cursos i seminaris durant el curs escolar.
Amb la meva actual tasca no tinc un vincle tan directe amb l’alumnat i se m’han escurçat les vacances, però aprofito el final per arribar-me tan sols un o dos dies a Prada i continuar veient, escoltant i participant de la vida escolar amb intencionalitat pedagògica. Matinals de cursos d’antropologia, d’història, de filosofia, de ciències socials, tardes de xerrades, conferències i temes com Jocs d’identitat a l’actual vida europea, Almansa 1707, tallers tècnics d’alimentació, d’animació, d’art, fòrums, i el vespre espectacle amb grups musicals-diumenge: Obrint pas.
Llàstima que vaig veure-hi poc jovent però és bo continuar participant i sobretot que es vagi celebrant per posar en comú moltes de les experiències pedagògiques viscudes i per viure en les nostres terres.
Tota aquesta setmana podem gaudir de la 34ª Universitat Catalana d’Estiu (UCE)

SI CATALUNYA NO TÉ EL DRET NI EL DEURE DE SER CATALUNYA,QUI EL TINDRÀ? XIRINACHS gener 2000

Volia no escriure res per a ell, pensava que jo no tenia la categoria personal ni el pensament prou clar per fer un post en memòria d’en Lluís Maria Xirinachs.
Som molts les i els que fa temps havíem seguit la seva trajectòria, ens havíem indignat amb les respostes de l’administració a les seves reivindicacions i sobretot llegíem tot el que publicava i escoltàvem tot el que deia. D’un temps ença però, com si no fos notícia quasi ningú en parlava.(Només per fets puntuals: la plantada del 2000 per la independència dels Països Catalans, l'ingrés a presó el 2005...) Sabíem que estava malalt, sabíem que anava a treballar cada dia a la fundació Randa,que continuava publicant llibres, però poc més....fins a la seva mort no dèiem ni fèiem res. Ens ha deixat i un munt d’articles, de cartes al diari, de post als blocs, de paraules meravelloses, de records... i tots volem reivindicar la seva figura. (M’empipen aquests fets, quan un es mort, quan un ja no pot fer res és quan tothom en parla i en parla bé) Avui, però, íntimament, recordant la figura d’en Xirinachs,i les experiències compartides fa un temps, també he caigut en el parany,i em sembla bé escriure les paraules de la fundació : “El millor homenatge que li podem retre, més enllà dels nostres sentiments i paraules, és justament seguir, en la mesura que puguem, els projectes i el camí cap a la llibertat i plenitud personal i nacional que durant tota la seva vida ens ha mostrat “.

Endavant !