Els països de la UE amb un creixement més elevat són països de l'Europa de l'Est,amb excepció d'Irlanda.MARIA HELENA ANDRÉ.Secretària de la CES

Ahir mateix escoltava de l’ Antón Costas , catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona, en la presentació de l’anuari sociolaboral de la UGT, exemples per explicar la situació d’evolució dispar que han seguit els salaris reals i el cost de la vida en els últims anys.

Ell deia, si ens imaginem una tisora en que un full són els salaris i l’altra costat el cost de la vida ,l última dècada hem vist com aquesta tisora s’ha anat obrint , i agafant entre les fulles un nombre creixent de col.lectius.
És evident que els salaris han tingut una pèrdua de poder de compra provocada per la inflació.
A la pregunta de què han de fer els sindicats davant la bretxa creixent , la resposta és endurir la negociació salarial i exigir un salari que cobreixi els costos de la vida? Pressionar a favor d’una política de salaris mínims, com a EEUU o Regne Unit o Taiwan i Corea que combinada amb d’altres mesures pogués reduir la magnitud del problema?
Segurament,reflexions i respostes molt diferents al que em comentava aquesta tarda un periodista gironí quan em demanava el nostre parer referent a la moda que alguns empresaris han instaurat a comarques gironines, i d’altres indrets, de demanda de nova moderació salarial i de no pactar l’ IPC en els convenis o acords de negociació col·lectiva per fer front a la crisi.
Cal dir que entre el 1997 i 2007, temps de bonança econòmica , els treballadors i treballadores ja hem fet els deures , les empreses han fet el mateix?, S’ han fet les inversions en actiu fix i en capital humà, que correspondria ?
Alguns el que reclamen és que en temps de crisi es mantinguin els mateixos o superiors beneficis que en temps de bonança, i al mateix temps, aprofitar per carregar les culpes als treballadors i treballadores. I això sí., que no!!!

LA SUMPTUOSITAT ARRIBA AMB EL DIRECTE.I AMB LA GENT,ÉS CLAR.NÚRIA CADENAS.Redactora cultural del Temps i escriptora

Tots som conscients que la llengua ha de ser quelcom viu i per tant obert a noves descobertes i així com en el dia a dia hem d’estar preparats per a noves experiències, en el llenguatge també.
És veritat que hem avançat en l’ús de la llengua catalana.
Encara recordo quan el meus fills eren petits i jugaven a futbol, com ens sobtava buscar les paraules adients: Banderó de còrner, bimba, driblatge o com a l’escola en els petits els parlàvem de segells, bústia, vorera, escombraries i ens deien, a casa no ho diem així.
Malgrat l’esforç, podríem dir institucional i de molta gent a nivell personal, hem avançat oficialment però socialment no!. Els estudis es fan ressò de que als centres escolars, dins les aules es treballen les classes en català però en els patis es parla i juga en altres llengües, als supermercats sovint les caixeres i caixers es dirigeixen al públic en castellà o anglès, i no parlem de l’ús en el sector serveis!
Fa temps que vaig descobrir la tasca del TERMCAT, de treball per la terminologia sectorial en l’àmbit català i on la biblioteca en línia és una bona eina per a tothom.
Aquesta setmana he rebut la informació –per part del meu oncle- de que han incorporat un nou diccionari en línia : diccionari de la negociació col·lectiva , que per a tots els sindicalistes o pel món laboral, en general,en pot ser un gran referent. A banda de la denominació catalana i la definició, el diccionari ofereix les equivalències en castellà, francès i anglès.

De vegades, als que volem viure plenament en català i en fem pedagogia, se’ns indica que determinades expressions o paraules habitualment utilitzades en un àmbit sectorial concret o bé neologismes de les noves tecnologies i ciència no tenen la paraula adequada en català i cal fer servir altres llengües com l’anglès o el castellà, si fem difusió d’aquesta web , tots veurem, com això és un argument totalment arcaic o gens creïble.
Us la recomano: http://www.termcat.cat/productes/

Avui hem participat en una jornada referent al Tribunal Laboral de Catalunya i a la Inspecció de Treball.
El tribunal Laboral de Catalunya té seu a Girona, és va inaugurar el 2006 i des de llavors, el 10 % dels conflictes de Catalunya es solucionen a Girona a on s’aconsegueix més o menys un 60 % d’acords.
En la matinal hi ha participat la Inspeccció de treball amb el director en cap de Catalunya Fernando Cardenal i el cap d’inspecció de Girona, el Sr Macario Martinez.
Han exposat les principals línees de treball en matèria de seguretat social, de relacions laborals,d’economia irregular i estrangeria i de prevenció de riscos laborals.
Han comentat que treballen dos tipus d’assumptes a petició de tercers:denúncies, i activitats planificades , intentant actuant en un 50 %.
Des de la UGT se’ls ha fet palès la sensació de manca de confiança del sector dels treballadors en la seva activitat, així com la preocupació per millorar la comunicació , l’anonimat de la denúncia o el retard actualment en les actuacions.
Des d’inspecció s’ha corroborat la idea de que ha baixat el nombre d’altes a la seguretat social per una possible intervenció dels empresaris de fer donar d’alta a autònoms (falsos) als seus assalariats.
També han comentat que les dades de temporalitat són massa altes , a Catalunya són entre un 22 o un 23%, mentre que la mitja europea està en un 13 %, el que representa un mal ús del contracte temporal de forma precària.
Cal trobar més vies ràpides, efectives i directes de comunicació i de relació entre els sindicats i la inspecció.

UN ALTRE MÓN ÉS IMPRESCINDIBLE, I SENSE LES DONES NO ÉS POSSIBLE”.MARIBEL NOGUÉ.Economista

El creixement econòmic dels darrers anys ha deixat d'una banda unes empreses del sector immobiliari i uns inversors nacionals i estrangers molt enriquits, mentre que, d'altra banda, les persones treballadores no hem vist incrementats els nostres salaris al ritme que ho ha fet l'economia i s'ha estimulat les famílies a endeutar-se de manera il·limitada. De fet, els salaris reals (que és el resultat de restar-li la inflació als salaris nominals) han crescut per sota de l'1% de mitjana i fins i tot han arribat a disminuir algun any.

L'augment del nivell de preus, en augment durant els darrers mesos a causa de l'evolució del preu del cru i d'alguns productes d'alimentació (com els cereals), posa en perill la futura evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores.

Els tipus d'interès que marca l'euríbor, principal indicador del preu dels préstecs hipotecaris, ha passat del 2,3% el juny de 2004 al 5,4% el juny de 2008: el preu que paguem per haver-nos hipotecat s'ha més que duplicat en quatre anys.

En aquest context, avui el Banc Central Europeu ha decidit pujar els tipus d'interès 25 punts bàsics, fins al 4,25% quan, fins ara, aquesta no ha estat una mesura que hagi controlat realment la inflació.

El mes de juny, la inflació a Europa s'ha situat en un 4%, mentre que a Catalunya la situació encara és pitjor, ja que els preus en un any s'han incrementat un 5,1 i a Girona 5,4. I en realitat aquest augment de la inflació incideix més sobre les economies més petites, és a dir, els treballadors/es amb baixos salaris, ja que precisament els preus dels aliments, de l'habitatge i del transport són els que més han pujat i són aquests els que composen el 70% de la cistella de la compra de les persones treballadores.

Els salaris no són els responsables de la tensió de preus que actualment pateix la nostra economia i NO VOLEM CANVIAR ELS BITLLETS PER MONEDES!

LA RESOLUCIO DE CONFLICTES POSEEIX DIFERENTS COMPROMISOS I EFECTES IDEOLÒGICS.JENNY CUBELLS,psicologa social UAB

PART DEL COMUNICAT DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT DE TORROELLA EN EL CONFLICTE DE LA VAGA DELS TREBALLADORS DE FCC DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES :

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit, assabentat de la desconvocatòria de vaga d’escombraries convocada pels treballadors FCC, concessionària del servei municipal, emet la següent declaració:

- L’equip de govern celebra que els treballadors i l’empresa hagin arribat, finalment, a un acord que posa fi a la vaga i normalitza la prestació d’un servei bàsic per a la població.

- Considerem, però, que cap acord justifica el greuge que l’aturada ha comportat al municipi i a la seva imatge, i que les dues parts haurien d’haver extremat els esforços per negociar sense necessitat d’haver d’apropar posicions arran d’una vaga.

- Lamentem les molèsties que la manca d’entesa entre les dues parts ha ocasionat als veïns i veïnes, així com als milers de visitants que han passat aquests dies pel municipi.

- Des del primer dia de l’aturada, l’Ajuntament ha mantingut una posició de fermesa i compromís amb la responsabilitat que té com a administració competent en matèria de salut pública i prestació de serveis a la població. En aquest sentit, tal com es va anunciar, va activar un pla d’emergència per evitar que l’incompliment dels serveis mínims pogués comportar algun tipus de risc per a la salut pública.

- La nostra actuació ha respectat des del primer moment el dret a la vaga i s’ha limitat estrictament a garantir els serveis mínims, així com el dret a la salut i al medi ambient de la població. La gravetat de la situació quedava palesa segons es va posar de manifest en dos informes sanitaris —del cap local de Sanitat i de l’Agència de Protecció de la Salut.

- Des del respecte que ens mereix el dret de vaga i les reivindicacions laborals dels vaguistes, era la nostra responsabilitat garantir les condicions de salubritat òptimes a la via pública i evitar que aquesta situació afectés els ciutadans i ciutadanes del municipi, així com a la gran quantitat de visitants que tenim aquests dies.....

Tots i totes les que HO HEM PATIT TANT A NIVELL FÍSIC,amb les escombraries a casa per un acte de responsabilitat-COM A NIVELL PSICOLÒGIC per la part emocional que ens comportava , durant aquests dies , de no veure una responsabilitat clara en la resolució del conflicte ENS EN ALEGREM DE VEURE UN FINAL i esperem que hagi sigut satisfactori !

SI FINS FA QUATRE DIES LA MITJANA D'EDAT NO SUPERAVA ELS 30 ANYS" metgessa enamorada de la seva feina

I jo que estava orgullosa de ser europea, que veia els avenços socials com quelcom proper, que ens enmirallavem amb l' educació, la llibertat, i els temes socials de països del Nord.
Ara resulta que la UE aprova una directiva que permet una setmana laboral de 60 o 65 hores, el mateix que el segle XIX.
Ai! si la primera sindicalista catalana – la Isabel Vilà-aixequés el cap .Vaja ,que els seus discursos potser seran actuals altra vegada!.Potser haurem de tornar a reivindicar tot allò que els nostres avantpassats sindicalistes demanaven i nosaltres ,il.lusos com som, creiem que ja havíem superat.
Un clar cop baix, un cop contra el dret social que mantenim des que l'any 1917 la OIT va aprovar la setmana laboral de 48 hores!.
A la matinada , quan la majoria dels treballadors i treballadores dormiem els senyors ministres de treball van aprovar les 60 hores per alguns col.lectius i , no us ho perdeu les 65 pels metges i metgesses!!
Feia tres anys que aquesta normativa estava paralitzada ja que diversos governants de països membres no hi estaven d'acord, però amb els darrers canvis en governs com a França, o a Itàlia sembla que aquestes resolucions són més fàcils.
És un precedent perillós, ja que malgrat no afecti directament , sí és una porta oberta a possibles canvis i modificacions en materia laboral, -les directives no són de ple compliment pels seus membres però sí són recomanacions- i després pot venir el pacte dels salaris, el de la higiene i salut i així succecivament anar a passes de cranc en lloc d' avançar.
Esperem que el Parlament Europeu no la signi.

De tota manera metges i metgesses, a nivell d' Europa, ja han anunciat mobilitzacions .

I els sindicats cal que emprenguem accions ràpidament!!!!!!!

DEIXAR EL TEMPS ESCOLAR-SE ENTRE LES PARAULES.Anna Montero.Poeta catalana

Aquesta setmana, des d' UGT comarques gironines, vam fer saltar a premsa el fet de que una cambrera d' Hipercor fos “castigada”(crec que és la paraula més adient per descriure el fet ) per portar una arracada de 7 centímetres d'allargada.
La veritat és que, els que em conèixeu,sabeu que tinc una falera per les arracades, m'agraden quasibé totes, però sobretot les de dissenys especials , les de bisuteria de colors, les que fan joc amb el meu suet , amb el meu cabell o amb les meves sabates. I dic això, perquè vaig quedar astorada i no m'hagués pensat mai que unes arracades a l'any 2008 podien ser motiu de conflicte en qualsevol feina.(Bé, fa molts anys recordo que es discutia si un home-professor podia anar a classe amb arracada, però això era a la meva època d'estudiant- a la prehistòria.)
Doncs bé, aquesta setmana , arriba el company de la secció sindical de l' HIPERCOR i em dóna un full on hi diu que a la Pilar, companya cambrera se li fa saber que ha de quedar-se 16 DIES A CASA SEVA , SENSE FEINA I SENSE SOU PER PORTAR UNES ARRACADES DE 7 CENTíMETRES D'ALLARGADA ja que això és un fet que va contra la normativa de la manipulació d'aliment.
La meva reacció va ser pensar que hi havia alguna altra cosa a darrera-(fins i tot als centres escolars quan un noi o noia se'l castiga i s'ha de quedar a casa tres dies per una falta greu,se li han donat abans tres avisos lleus escrits que s'han de tornar al centre signats pels pares)

Els de la secció sindical em comenten:
1/ anava perfectament uniformada,
2 / és cambrera ,
Així, no manipula aliments en el sentit de fer pizzes que en tirar-les enlaire li podria quedar enganxada l'arracada, o de fer hamburguesa que li podria caure i provocar un dany irreperable a la dentadura d'un client,simplement és cambrera de safata , de la barra a la taula.

Uff! Ens calen molts plans d'igualtat , molts discursos, molt creure amb la igualtat de les persones de veritat per poder abolir actituds masclistes i prepotents de determinats caps, i també ens convenen moltes treballadores sindicalistes valentes per denunciar cada una d'aquestes actuacions que atempten contra un dels més bàsic drets: el de la igualtat de gènere en el treball.