16/12/07

Sóc a Guantánamo.Avui hi ha silenci administratiu.Laura .personatge de la novel.la Atrapada al mirall.GEMMA LIENAS

Una aturada forçosa m’ha mantingut allunyada de l’ordinador mentalment. He estat al llit enfebrada. Sembla ser que és habitual en mi cada quatre o cinc mesos . De tant en tant, una baixada de defenses, febre altíssima, dos o tres dies dormint i finalment recupero forces.Diuen que el cos diu prou de moltes maneres.
Avui ja estic millor però em quedo tot el dia a casa, contemplant aquestes primeres freds en el sofà, darrera els vidres.
No vaig poder assistir a la presentació de la Gemma Lienas , però pel que m’han dit, com a bona comunicadora que és, va fer gaudir a tots els assistents, sobretot les joves que hi van anar.
Els diaris de Carlota, que es comentaven, són tres llibres que molts hem llegit, les joves i els joves per conèixer informació potser nova, i les mares i pares per saber què pensaven els nostres fills en les seves primeres escapades.
He llegit,també, els dos llibres que ha editat aquest any:
Pornografia i vestits de núvia. Me’l van regalar per Sant Jordi. Narra, amb el recull dels seus articles amb perspectiva de gènere,que ens manca molt per arribar a ser una societat igualitària i paritària. Són escrits sense cap ordre, semblen posats de manera al.leatòria, podrien ser post d’un bloc, tant per la llargada com pel contingut, però et fan pensar,debatre i analitzar els pros i contres de les diverses realitats en que sovint cada una de nosaltres ens trobem immerses. És un llibre feminista i molt comercial per a tots els públics.
Atrapada al mirall (set 2007) és una novel·la on es descriu la violència psicològica que pateix una dona de classe mitjana, la Laura a partir de la recerca de la seva amiga Gina. Ens parla dels dilemes emocionals i dels fets que es donen sempre: L’ aïllament de la víctima, la deshumanització- pèrdua de l’autoestima, pèrdua del sentit de les experiències passades i la injustícia de convertir el botxí generalment en l’únic jutge de les situacions.
Em sap molt greu haver-me perdut la seva presència a Torroella! M’hauré de conformar en continuar escoltant-la a Catalunya Ràdio i Catalunya cultura.
Ara , que esteu connectats a Internet,espero que entreu a la web de La Marató i demostreu la vostra solidaritat amb els cors.Tots coneixem gent que pateixen, han patit o podrien patir malalties cardiovasculars,si continuen així.

2 comentaris:

Estela ha dit...

M´alegra molt saber que ja estàs millor Dolors, ja conec aquestes petites caigudes teves de febre.Això no és res! en quan als llibres d´aquest últim (amb el tema del maltractament psicològic )he sentit parlar força i he llegit blocaires que en parlen.Deu ser interessant. .UNA ABRAÇADA.

Anònim ha dit...

Espero que et recuperis aviat .La presentació es va poder fer igual. Havies preparat un bon material.