ALLÒ MILLOR DELS HUMANS ÉS FRUIT D'UNA BARREJA ENTRE ELS SENTITS I LA RAÓ-IMMA MERINO

Aquests dies del mes d’agost en que l’activitat laboral disminueix, el descans és tema de debat. Dic debat ja que compartint estones amb els més propers, comentem si necessitem descansar fora de l’entorn habitual, si és necessari anar lluny, si hem de planificar estades en altres països per poder explicar les fantàstiques vacances, si volem veure els amics i amigues o bé si cal estar sols per desvincular-nos de tot....
Les raons que justifiquen cada una de les premisses arriben a ser ponències, però hi ha quelcom en el que em pensava que tothom coincidia, i és que, aprofitem el temps per llegir molt més que en temps d’activitat ordinària. Però, ni en això vaig encertada!
Avui, en el diari es publica un resum de l’informe de l’Idescat i veig que ens falta molt encara per arribar a dir que en general tenim afició a la lectura.
A comarques gironines quasibé un 33% dels enquestats admeten que no llegeixen mai o gairebé mai, mentre que a nivell nacional és un 27%.(l’enquesta era d’11.000 catalans i catalanes)
Contrària a aquest fet, recomano llegir també com una manera més de fer vacances, de canviar el xip del treball, de sortir fronteres enllà sense moure el cos del sofà o de la tombona.
Aquests dies després de llegir EBEN de Ryszard Kapuscinski(mort aquest passat gener) us puc dir que he fet un bon viatge , un camí físic i psicològic cap a l’Àfrica, un camí envers la història petita, els racons dels pobles i de la gent que ha lluitat per sobreviure
Amb la seva mirada lúcida i penetrant com a reporter ens apropa a un mosaic de vides, de somnis i d’inquietuds.Un viatge per la història petita.
Sovint els seus llibres, entre periodisme, narrativa i descripcions ens submergeix en el paisatge que no es veu .
Llegint, els problemes no desapareixen però s’evaeixen, i les il·lusions es fan realitats.
Llegir, també és una manera de fer vacances .

L'ESPECIALITZACIÓ I L'ORGANITZACIÓ SÓN LA BASE DEL PROGRÉS HUMÀ.- Charlotte Perkins Gilma. publicista

Em van demanar que fes un escrit pel Punt Diari referent a la cooperació i a la solidaritat, del que per mi havien de ser aquests conceptes. Això és el que he enviat,la cooperació com a transformació social, el publicaran un dia d'aquests:

LA COOPERACIÓ COM A MITJÀ DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL.-

És una realitat evident que vivim en un món cada cop més interdependent.
Els problemes, les realitats i les esperances del Sud afecten al Nord i viceversa.

Actualment, tenint en compte que formem part d’un mon globalitzat i amb un fort desenvolupament dels mitjans de comunicació ,per una banda hem aconseguit fer més fàcil la informació i la relació amb els altres països: Ens assabentem del que passa en pocs minuts i som capaços de reaccionar si volem amb temps molt més reduïts. Però, al mateix temps, la pobresa, les dificultats i el poc estat del benestar de molta de la població del Sud ens afecta també en el dia a dia cada cop més directament: Les empreses es traslladen en processos de deslocalització a països amb mà d’obra més barata i amb lleis molt permissives amb menys impostos, les poblacions de països més pobres es veuen obligades a emigrar desordenadament cap a països més rics, i els avenços aconseguits en la democratització d’alguns estats no han anat acompanyats de democratització de la vida social i de reforçament de la societat en general.

Tot això, implica un canvi radical de la idea o noció de cooperació que sovint es tenia fa força anys, en el sentit antic de paternalisme i només de cooperació com a transferència de recursos al Sud. Ara ja no ens val només amb campanyes d’emergència ni fent el que s’havia fet en que moltes entitats tenien projectes de construcció d’hospital, pous d’aigua o de letrines , ara, tot i que aquesta tasca continua sent imprescindible, no és suficient. Ens calen tres referents per reflexionar en definir i actuar en els conceptes de cooperació i solidaritat :

· La solidaritat ha de ser un referent comú per a totes les persones, tant del Nord com del Sud , ha d’establir les bases i els valors per construir una societat més justa , lluitar contra les formes d’exclusió, defensar els drets humans i aconseguir la igualtat de gènere i la sostenibilitat .

· La cooperació no la podem entendre com una política sectorial i aïllada , ha de fer-se establint relacions horitzontals de igual a igual, amb els actors del Sud i del Nord, lluny d’accions paternalistes, s’ha d’anar aconseguint un veritable partenariat o associació entre les persones del Sud i del Nord interessades en lluitar conjuntament per una societat més justa i solidaria. Ens cal una bona interrelació.

· Necessitem especialització, cadascú ha de fer allò que sap fer i ha après a fer i és cada col·lectiu que hauria de fer la cooperació des de la seva pròpia vessant però treballant en una idea general o global .Quan estem cooperant no només ajudem a altres ens ajudem a nosaltres mateixos. Per exemple la cooperació sindical és tenir present que la lluita en les millores de les condicions de treball nostres també passa perquè al Marroc , al Perú, a Nicaragua, a Guatemala o el Salvador tinguin unes condicions millor de treball i de respecte pels drets socials. Fer cooperació ajudant a plataformes sindicals d’ altres països, solidaritzant-nos amb les bases i els recursos de la gent que lluita allà per les mateixes idees encara que amb altres mitjans, enfortim la transformació social del món.

Tenint present aquests tres criteris, siguem a on siguem, en el municipalisme, en una entitat o associació, en un determinat sector de treball o simplement de manera individual podrem col·laborar en assolir un desenvolupament humà sostenible i planetari que és l’objectiu final de qualsevol acció encaminada a millorar el món.
En definitiva, des de les nostres vessants ens convé reflexionar i sobretot tenir clar que la cooperació ha de ser el mitjà per la transformació de la societat cap a una situació més justa i equilibrada .

Dolors Bassa

AMB FOC HUMIT CONSOLIDA EL SEU ÉXIT-ANNA SIMÓ-

29 DE JULIOL -NIT DE LLUNA PLENA!


Quin doll d’aigua a la font
ara que és
vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
fragment poema de Salvat-Papasseit

EL WEB DE LA UDG ÉS UN APARADOR DEL QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER. ANNA MªGELI-RECTORA UdG

Des de fa tres anys tinc l’honor de ser membre del Consell Social de la Universitat de Girona. És un òrgan consultiu i de govern, cabdal en la presa de decisions importants que afecten la vida universitària.
En formem part deu persones representatives de la societat catalana: dues anomenades pel Parlament de Catalunya, tres pel govern de la Generalitat , una de l’administració local, una de les patronals, una dels sindicats (jo, en representació dels dos sindicats majoritaris UGT i CCOO) i un antic estudiant. A més, hi ha sis membres del consell de govern de la UdG: la rectora, el secretari general, el gerent, un representant del personal acadèmic, un de PAS i un d’estudiants.
La principal funció és ser mitjancer de les demandes de la societat i la universitat, impulsar la col·laboració amb l’entorn social i promoure el desenvolupament econòmic i social de la pròpia UdG així com la seva projecció.
Ara el presideix un torroellenc, l’ Albert Bou.
El món de la Universitat, vist des del seu esquelet, com em sembla que en tenim la visió els membres del consell, és realment vibrant: disseny de noves titulacions, aprovació de pressupostos, creació de noves facultats, convenis i fundacions, col·laboracions ,estudis d’impacte... i sobretot molts estudiants i molt personal .
La Universitat, és considerada la segona empresa més gran de les comarques gironines. En el darrer ple del consell social,convocat aquesta setmana passada, es va aprovar el pressupost de 83.000.000 € , d’aquests cal dir que el 63,7 % és finançament de la Generalitat de Catalunya. La nostra universitat té un pes específic d’un 6,48 dintre el sistema universitari català.Segur que això permet que tinguem bons estudiants i per tant bons professionals en tots els àmbits.

EL PRESTIGI HI FA MOLT EN LA CONSERVACIÓ I PROJECCIÓ D'UNA CULTURA.PATRICIA GABANCHO

Els dissabtes m’agrada anar a comprar, fer de mestressa de casa per la cistella de la setmana. Amigues em diuen que és millor anar-hi entre setmana , que els dissabtes hi ha molta gent de fora però costa canviar els costums i els hàbits , si en el fons, ens van bé i ens agraden. Aquest proppassat dissabte entre cafè i compra vaig entrar a la llibreria El Cucut a comprar el diari, i mira per on, és difícil passar de llarg de la tauleta amb les novetats, les novel·les i els llibres seleccionats per llegir aquest estiu. Mentre des del taulell et cobren el diari , els ulls, de reülls es giren cap els llibres i normalment la temptació fa que sortim el diari, jo i un llibre. Aquesta vegada em va cridar l’atenció el de la Patrícia Gabancho” el preu de ser catalans-una cultura mil.lenària en vies d'extinció” No n’hi havia llegit cap, però l’havia escoltat en les tertúlies d’en Bassas algun dia al matí de Catalunya Ràdio.
Aquest cap de setmana l’he llegit i us el recomano, és un assaig provocador, és un llibre fresc, senzill, franc i directe. És un recull d’idees sobre la cultura i la llengua de casa nostra. En les dues-centes quaranta-quatre pàgines passa llista d’un seguit de fets, de recomanacions i de reflexions com: tota cultura que es fa a Catalunya és cultura catalana? Quin prestigi té la nostra cultura? Quin és el plus de viure a Catalunya? La relació de les persones amb les llengües és individual? La cultura catalana viu escanyada pel seus aires de superioritat o classemitjanisme? Una frescor per a lectura d’aquests dies de calor prop del mar.
L’autora en definitiva analitza la situació i busca solucions dient que cal rectificar la política lingüística, revisar l’educació i ser decisius en la projecció exterior.

EL QUE ÉS IMPORTANT ÉS L'EMPRESA I NO JO COM A INDIVIDU. CECILIA DANIELI-Empresària Italiana

L’índex laboral Manpower elaborat des de la UAB pel catedràtic d’economia Josep Oliver conclou en una prospecció en l’horitzó any 2012 que la mà d’obra femenina aportarà al mercat tres milions menys del que ha aportat en els darrers trenta anys.
Es veu que el 40% de les dones actives tindran més de 44 anys i només el 20 % en tindrà entre 16 i 29.Això fa que un aspecte que des dels sindicats hem anat reivindicant aquests darrers temps es convertirà en clau per la societat. Ara per ara, no n’hem fet cas i s’ha entès la conciliació de la vida familiar, personal i laboral com un tema individual de les dones i amb aquest estudi s’evidencia que és un problema social.
Durant molt temps ha existit el que el professor Oliver autor de l’estudi n’anomena LA REVOLUCIÓ SILENCIOSA DEL MERCAT DE TREBALL i això ha comportat un avenç de la població activa femenina nativa per sobre del 100%.
Cal que les dones anem ocupant espais i no deixem el món laboral, el repte principal per al 2020 serà, per tant, combatre la reducció i l’envelliment de la mà d’obra femenina .

UNA DONA ESTIMADA SEMPRE TRIOMFARÀ-VICKI BAUM -novel.lista austríaca (1988-1960)

Fa força dies que no puc actualitzar el bloc.

Sovint la vida i el seu dia a dia ens porten sorpreses. De vegades agradables i d’altres difícils d’ assumir.
Quan el sotrac és dur, cal ser fort i seguir endavant.
Un segon, un moment o qualsevol obstacle aliè a la teva persona pot estroncar i canviar una vida senzilla.
La mobilitat és primordial, necessitem ser autònoms per fer pràcticament totes les tasques i ens adonem de la seva importància quan la perdem.
Fa quinze dies, un cotxe "va atropellar" la meva mare que passava per un pas de vianants enmig mateix del poble. El conductor/a- al contrari de tot estereotip de jove eixelebrat i a tota velocitat, era un senyor gran que anava a poc a poc però no la va veure i se la va emportar pel davant.
Malgrat han sigut uns dies difícils, tot ha continuat i la llum ja s’albira a l’horitzó.
Agraeixo totes les mostres d’afecte i de sentiment que molts i moltes ens heu fet arribar i ja que aviat es recuperarà i espero poder tornar a escriure amb la periodicitat i normalitat que ho feia.
Es recuperen les forces i com sempre i en tot moment tornarem a lluitar , tornarem a vèncer, però, ara, en la més tranquil·la quotidianitat del dia a dia que és l’essencial.