Sovint un mateix so, una mateixa paraula, un gest que hem escoltat o fet mil vegades , sense donar-hi més importància que la de distreure’ns ,ens sobta i ens fa trontollar.Ahir em va passar amb un programa de ràdio: El cafè de la República de Joan Barnils .
M’ agrada escolta’l i sempre que puc ho faig.
Però ahir, tornava de Barcelona i en la solitud del capvespre dins el cotxe, escoltant la ràdio vaig pensar que la veu d’aquest periodista és captivadora i penetrant , els temes són tractats amb fluïdesa i les entrevistes busquen aquell punt d’ironia i d’entremaliadura que molts desitjaríem tenir en les nostres converses quotidianes. Sap preguntar amb veu suau, però sobre qüestions crítiques, sap trobar a cada personatge el punt d’ombra a vegades difícil de descobrir i mai es queda en la superficialitat.
El programa transcòrre sense adonar-te del temps que passa mentre l’escoltes, entrevistes diàries, l’espai de la pissarra on un mestre d’escola fa una reflexió personal, les converses a porta de la ràdio ... tot és interessant. Us el recomano!
La Ràdio és un mitjà d’informació i comunicació , però com sovint en tot , cal un bon professional perquè el treball pugui lluir, i així els oïents escollim aquesta emissora i no l’altre.
I per associació d’idees, m’agrada també la olor i el gust d’un bon cafè, la cara i la veu del company amb qui prendre’l i les paraules que es desprenen en la conversa entorn de la tassa.
Un cafè ?
Però ahir, tornava de Barcelona i en la solitud del capvespre dins el cotxe, escoltant la ràdio vaig pensar que la veu d’aquest periodista és captivadora i penetrant , els temes són tractats amb fluïdesa i les entrevistes busquen aquell punt d’ironia i d’entremaliadura que molts desitjaríem tenir en les nostres converses quotidianes. Sap preguntar amb veu suau, però sobre qüestions crítiques, sap trobar a cada personatge el punt d’ombra a vegades difícil de descobrir i mai es queda en la superficialitat.
El programa transcòrre sense adonar-te del temps que passa mentre l’escoltes, entrevistes diàries, l’espai de la pissarra on un mestre d’escola fa una reflexió personal, les converses a porta de la ràdio ... tot és interessant. Us el recomano!
La Ràdio és un mitjà d’informació i comunicació , però com sovint en tot , cal un bon professional perquè el treball pugui lluir, i així els oïents escollim aquesta emissora i no l’altre.
I per associació d’idees, m’agrada també la olor i el gust d’un bon cafè, la cara i la veu del company amb qui prendre’l i les paraules que es desprenen en la conversa entorn de la tassa.
Un cafè ?
5 comentaris:
Jo també escolto el cafè de la República .´Es un bon programa, potser un pèl sociata, però del millor de Catalunya Ràdio.
Fem un cafè,dos , tres, quatre... i en parlem ?
Sóc en Narcís mateix , et deia que jo també escolto el programa.
Hola Dolors en Camil Ros va explicarme el dimecres passat, que tens un blog fenomenal, i acavo de decidirme a visitarte.
Et felicito. Una abraçada.
dpb
T'accepto el cafè, la companyia i la teva bona conversa. Mariona
Ja saps que farem el cafè!
Això espero, vaja.
Petons d'un altre Rispau
Publica un comentari a l'entrada