19/3/07

QUI LLEGEIX TRIA I QUI TRIA ES LLIURE.Mª CARME ROCA . ESCRIPTORA

Després d’un dia de relax, de bon dinar , d’amistats complaents, al capvespre, decideixo tancar els ulls i recolzada en el mateix sofà on a vegades m’adormo em venen al pensament frases articulades d’aquests darrers dies. Idees escoltades. Em costa desconnectar de tot. Em venen “flaixos” de paraules, d’imatges . Un esqueix.
Una setmana d’activitat municipal, hem treballat de valent en el grup de la candidatura, trobades, reunions, documents i missatges per correu electrònic...dona gust estar amb gent d’empenta, amb gent responsable i sobretot ,convençuda que tirem endavant perquè creiem en el que fem. Satisfacció i il·lusió.
TNC a bcn,rialles i diversió, obra En defensa dels mosquits albins.
Trucada telefònica distesa amb un gran personatge que em sobta, m’encurioseix, i de sobte enmig de la conversa em diu que jo no tinc el perfil de la Ségolène Royale . Curiositat.
Caminada a la platja, cafè a ple sol d’estiu i xerrada sobre sentiments i pors amagades amb una amiga de les de debó. Amistat
Els missatges rebuts al mòbil de les amigues que estan de vacances a l’altre banda de l’ Atlàntic i que em recorden les platges paradisíaques de Nicaragua, els bons moments viscuts i la realitat dels pobles del sud. Enyorança.
Missatges enviats a l’amic que no contesta i amb el que voldria relacionar-me amb més intensitat i profunditat . Superficialitat.
Finalment , veure clar que la solitud d’uns moments et permet reconciliar amb un mateix i escriure allò que es repeteix en el pensament sense ordre ni sentit concret. Plenitud.
Agafo el llibre i entro en el món literari amb en Michael Wallner “ Abril a París”, història reflexiva i apassionant d’un amor forassenyat.
Demà serà un nou dia.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Dolors ,
m'hauria agradat estar al teu costat quan tanques els ulls i et vénen a la ment aquests pensaments.Et juro que amb mi te'n vindrien d'altres de molt millors. De tota manera,una reflexió magnífica,i tens raó,de vegades és més important el que se sent en un moment determinat que no el que ens passa en 24 hores,per això alguns parlem de fer un cafè amb un mateix.
Que tinguis sort i trobis el que et va mancar (amb ....)

Anònim ha dit...

Ja has acabat el llibre?
Me l'hauràs d'explicar!

Anònim ha dit...

Un dia ben aprofitat! Mariona

Anònim ha dit...

Amb la satisfacció i la il.lusió per Esquerra es denota que esteu treballant de valent, endavant Dolors, has escollit el bon camí